Tag Archives: Societat Coral Erato

L’Himne a Narcís Monturiol redescobert per l’11 de setembre

7 set.

himne monturiol erato sonabe 2014

Des del Sonabé.cat avui ens alegrem de compartir aquesta nota de premsa de la Societat Coral Erato:

Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre de 2014 des de la Societat Coral Erato ens complau de comunicar l’incorporació a la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya d’una selecció de 10 partitures del nostre arxiu musical.

Aquesta selecció conté ballables i peces corals signades per autors catalans i també europeus entre 1.862 i principis del segle XX, que son una mostra de la gran riquesa musical, fins i tot l’avantguarda cultural, de la que gaudia Figueres en aquest període.

En aquesta selecció veurem com els nostres avis gaudien dels ballables de moda vinguts d’Europa i Amèrica com el Vals-Boston i la Danza, i com els compositors catalans com Cassià Casademont incorporaven tota aquesta modernitat a les seves composicions per adaptar-se als exigents gustos figuerencs.

Tanmateix aquesta selecció revela el gust de l’època per l’òpera amb arranjaments com el de l’obertura de La muette de Portici de Daniel Auber que fa Josep Cirilo, una de les poques referències documentals que han sobreviscut d’aquest versàtil músic establert a Figueres.

Finalment destaquem les peces escollides per representar el cant coral, especialment l’Himne a Narcís Monturiol d’Antoni Casabella, una cantata a tres veus d’home , amb arranjament per a orquestra i banda i també amb una versió de la reducció per a piano. Una peça d’homenatge a aquest figuerenc il•lustre i compromès amb Catalunya, que,  en una data important com la de la Diada de 2014 ens felicitem de recuperar de l’oblid.

Aquestes noves partitures del projecte Erato Partitura Digital es podran consultar de manera gratuïta i universal des de l’11 de setembre de 2014 a la web http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/erato i enriquiran la col•lecció que compte amb 180 documents únics pel patrimoni musical català.

Relació de noves partitures (transcipció dels originals):

  • Valz-Jota El Chiclanero. Danza Zelmira. Música de J. Vila Clariana
  • Valz Xarau y Danza Pepita de Merchor. Música de José Pujol
  • Schotisch Zingaro, polka Candidez. Música de G. Mazzi
  • Himne a Monturiol. Cantata a grans veus, soles y amb acompanyament de piano, orquesta y banda per Anton Casabella
  • Himne a Monturiol. Lletra i musica d’Antoni Casabella
  • Vals-Boston por G. Worsley. A. de C. Casademont
  • Jota coreada La Pedigueña
  • La Mutta di Portici Overtura. D. Auber. Arreglo de Jose Cirilo
  • Schotisch ¿Antes?. Mazurka La mia Patria por G. Mazzi
  • Marina per Mendelssoh

Lluís Pinadell Vilanova

31 maig

rusclas-pilc3a9e-con-variaciones-de-cornetc3adn-mc3basica-de-luc3ads-pinadell

Lluís Pinadell Vilanova (Figueres 1855 – 1912) fou un músic i escriptor figuerenc, que signava amb el pseudònim de Ralip. Se sap que va actuar en algunes formacions musicals i la Societat Coral Erato conserva algunes de les seves obres com les partitures dels ballables Digas, Bach-Luine, Los dos viudos, Rusclas i la poesia Vilafant musicada per Albert Cotó. Totes aquestes obres son consultables a través de la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

Font:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Vicenç Cànovas cantarà a la Festa de la Poesia de la Societat Coral Erato

18 març

Recull08

El cantautor empordanès Vicenç Cànovas cantarà a la Festa de la Poesia 2014 de la Societat Coral Erato que es celebra el 21 de març, a les 19 h. a la Sala de Descans del Teatre Jardí de Figueres. La Festa d’enguany comptarà amb Carme Pagès com a mantenidora, Sílvia Casamort com a rapsoda i la participació d’una vintena de poetes locals, entre les que hi ha dues joves poetesses de 6 i 7 anys.

Vicenç Cànovas va començar la seva activitat musical  a la dècada dels 60 a Oriola (País Valencià) amb el grup Los Urkas. Després va  traslladar-se a l’Empordà i es va sentir identificat amb el moviment de la Nova Cançó. El seu repertori inclou les versions de cantautors com Juan Manuel Serrat, Paco Ibañez, Labordeta, Raimon, Lluis Llach i Joan Isaac.

Àurea Clavé, un viatge al passat des de Figueres

10 febr.

solistes emporda erato clave 2014

El pròxim 16 de febrer de 2014, l’Orquestra dels Solistes de l’Empordà, acompanyada d’una coral dirigida per Dani Mancebo, interpretaran L’Agrahiment, una peça signada per Àurea Rosa Clavé, que ha romandrat letàrgica i desapercebuda més d’un segle i que conté una història, un viatge des del passat, que cal conèixer i reconèixer.

Aurea Rosa Clave Sonabe 2014

Àurea Rosa Clavé, 1882. Fotografia extreta de la publicació “Festes del Cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona”, dipositada i cedida per l’Arxiu de la Federació de Cors de Clavé.

L’autora i la seva obra

Àurea Rosa Clavé, filla de Josep Anselm Clavé, nascuda a Barcelona el 29 de setembre de 1856 fou una compositora catalana, professora de piano, directora de coral i dinamitzadora cultural activa fins a la seva mort l’any 1940.

Però no cal que busqueu gaire bibliografia sobre ella, com moltes altres compositores, la seva obra i vida sempre queden una mica anònimes, una mica en segon pla… una mica una injustícia oi? … Potser és per això que té tanta importància simbòlica que a l’arxiu musical de la Societat Coral Erato de Figueres, es conservi una obra d’aquesta autora i que se’n faci difusió des del seu projecte Erato Partitura Digital. L’Agrahiment de Aurea Rosa Clavé és una cantata a Barcelona, amb lletra de Frederic Soler “Pitarra”, un cant coral per a 3 veus d’home que homenatja a Josep Anselm Clavé i que està signat per l’autora, probablement abans de 1887.

Aquest exemplar de la partitura de L’Agrahiment és l’única que es conserva en un arxiu consultable en línia, i, tot que estan documentades altres obres de l’autora, poques d’elles estan catalogades pels arxius i biblioteques catalans. A l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols estan localitzades l’Himne a França i La Font del roure, inventariades dins la col·lecció de la Societat Coral Nova Gesòria. Altres  títols resten encara amagats; títols com: A la lluna, Íntimes, Cena novísima, Mar solemne, La Primavera, O vos omnes i A la Verge.

aurea

Partitura de la Societat Coral Erato de Figueres, consultable a Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

“El cant coral és un dels factors identitaris de la cultura catalana d’ençà de la seva creació de part de Josep Anselm Clavé el  1850. La creació el 1891 de l’Orfeó Català generà un moviment associatiu fonamental en la vida cultural del país gràcies a la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya (1917). La Guerra Civil espanyola frenà transitòriament aquesta enorme empenta, que recuperà l’alè en les primeres dècades del franquisme i esdevingué no només una activitat musical, sinó, i sobretot, una excusa per articular culturalment el país gràcies a la creació d’entitats federatives que fomentaren la trobada i les activitats.” El Cant coral als segles XIX i XX de Xosé Aviñoa Pérez.

Redescobrint L’Agrahiment

L’any 2008 un turonet de partitures desordenades esperaven el seu torn a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. Rodolfo Márquez i jo mateixa ens disposàvem a iniciar el projecte Erato Partitura Digital, que ens permetria recuperar i dignificar l’arxiu musical de l’entitat, iniciat l’any 1862. Amb els anys, el projecte ha anat assolint els seus objectius, i un dels més satisfactoris és poder tornar escoltar les obres i homenatjar als seus autors.

L’any 2013 Fina Bonet de l’Orquestra Solistes de l’Empordà em demanà en una conversa informal quines partitures li recomanava, quines eren les meves preferides i jo vaig pensar en una de les singularitats del nostre fons… entre més de 400 partitures només una estava signada per una dona: L’Agrahiment de Àurea Rosa Clavé… A mi em semblava un document fascinant per la seva autoria però no disposàvem d’una partitura de director per poder-ne fer una ràpida valoració musical. La Fina va decidir arriscar-se i prendre les particel·les, dur-les a la seva orquestra i tornar a donar vida a l’obra. Moltes hores de feina i la col·laboració de Daniel Mancebo a la part vocal i Santi Escura a la banda han permès que ben aviat puguem tornar a escoltar aquesta obra… serà el pròxim 16 de febrer de 2014, en un concert anomenat 1714, la música de la nostra història, en el que la centenària Federació de Cors Clavé visitarà Figueres per fer entrega de la seva Medalla d’or a la centenària Societat Coral Erato… tot plegat un petit viatge sonor al passat, tot plegat un bon port de partida cap al futur.

P1080368 P1080369 P1080373 P1080398 P1080404 P1080403

Delfí Dalmau Gibert

23 abr.

delfi dalmau sonabe 2013

Delfí Dalmau Gibert (Llers, 1861 – Barcelona, 1927) fou un compositor de música religiosa i cançons infantils.

Cursà estudis a Barcelona i l’any 1888 donava classes de piano al carrer Lasauca de Figueres. Va formar amb el seu pare Quirc Dalmau un tercet a Llers que tocava música clàssica. Tant Quirc com Delfí van crear un cor a Llers que anomenat L’Olivera i també fa formar part del cor de la Societat Coral Erato de Figueres.

A principis del segle XX, marxà a l’Argentina i s’establí a Bahia Blanca on fundà una acadèmia de música. L’any 1918 tornà a Barcelona.

La Biblioteca Nacional de Madrid conserva un exemplar de la seva partitura Bahía Blanca, vals-impromptu en sol

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Llers Blog.

Felip Cervera Marquès

8 març

Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.

Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.

Arxius com els de Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres i Músics per la Cobla conserven algunes de les composicions de l’autor:

Títol Tipus Any
Auba d’amor Sardana per a cobla
calàndria refila, La Sardana per a cobla
cant d’un aimador, El (Lo) Sardana per a cobla
Dos canaris Sardana per a cobla
Dos merlots Sardana per a cobla
dos ocellets, Els Sardana per a cobla
Dos passarells Sardana per a cobla  1907
enamorat, L’ Sardana per a cobla
Hermenegilda Sardana per a cobla
jorn de festa, El (Lo) Sardana per a cobla
ninyera, La Sardana per a cobla
Planys d’una pastora Sardana per a cobla  1883
Sardana curta n. 1 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 5 Sardana per a cobla
segadora, La Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Agustí Cervera Marquès

7 març

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

  • Dàlia
  • La Guerra de Cuba
  • La Muntanyesa
  • Records de Puigcerdà
  • Una Queixa d’amor
  • Flors boscanes
  • Les Aventures de Ketti
  • Merceneta
  • Cants d’amor
  • Pregant la Verge
  • Records de la platja de Garbet
  • Recordant la nostra infantesa
  • La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

  • Una Masurca a tres veus
  • Adiós a mi patria
  • Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

%d bloggers like this: