Des del Sonabé.cat avui ens alegrem de compartir aquesta nota de premsa de la Societat Coral Erato:
Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre de 2014 des de la Societat Coral Erato ens complau de comunicar l’incorporació a la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya d’una selecció de 10 partitures del nostre arxiu musical.
Aquesta selecció conté ballables i peces corals signades per autors catalans i també europeus entre 1.862 i principis del segle XX, que son una mostra de la gran riquesa musical, fins i tot l’avantguarda cultural, de la que gaudia Figueres en aquest període.
En aquesta selecció veurem com els nostres avis gaudien dels ballables de moda vinguts d’Europa i Amèrica com el Vals-Boston i la Danza, i com els compositors catalans com Cassià Casademont incorporaven tota aquesta modernitat a les seves composicions per adaptar-se als exigents gustos figuerencs.
Tanmateix aquesta selecció revela el gust de l’època per l’òpera amb arranjaments com el de l’obertura de La muette de Portici de Daniel Auber que fa Josep Cirilo, una de les poques referències documentals que han sobreviscut d’aquest versàtil músic establert a Figueres.
Finalment destaquem les peces escollides per representar el cant coral, especialment l’Himne a Narcís Monturiol d’Antoni Casabella, una cantata a tres veus d’home , amb arranjament per a orquestra i banda i també amb una versió de la reducció per a piano. Una peça d’homenatge a aquest figuerenc il•lustre i compromès amb Catalunya, que, en una data important com la de la Diada de 2014 ens felicitem de recuperar de l’oblid.
Aquestes noves partitures del projecte Erato Partitura Digital es podran consultar de manera gratuïta i universal des de l’11 de setembre de 2014 a la web http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/erato i enriquiran la col•lecció que compte amb 180 documents únics pel patrimoni musical català.
Relació de noves partitures (transcipció dels originals):
Valz-Jota El Chiclanero. Danza Zelmira. Música de J. Vila Clariana
Valz Xarau y Danza Pepita de Merchor. Música de José Pujol
Schotisch Zingaro, polka Candidez. Música de G. Mazzi
Himne a Monturiol. Cantata a grans veus, soles y amb acompanyament de piano, orquesta y banda per Anton Casabella
Himne a Monturiol. Lletra i musica d’Antoni Casabella
Vals-Boston por G. Worsley. A. de C. Casademont
Jota coreada La Pedigueña
La Mutta di Portici Overtura. D. Auber. Arreglo de Jose Cirilo
Schotisch ¿Antes?. Mazurka La mia Patria por G. Mazzi
Lluís Pinadell Vilanova (Figueres 1855 – 1912) fou un músic i escriptor figuerenc, que signava amb el pseudònim de Ralip. Se sap que va actuar en algunes formacions musicals i la Societat Coral Erato conserva algunes de les seves obres com les partitures dels ballables Digas, Bach-Luine, Los dos viudos, Rusclas i la poesia Vilafant musicada per Albert Cotó. Totes aquestes obres son consultables a través de la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.
El cantautor empordanès Vicenç Cànovas cantarà a la Festa de la Poesia 2014 de la Societat Coral Erato que es celebra el 21 de març, a les 19 h. a la Sala de Descans del Teatre Jardí de Figueres. La Festa d’enguany comptarà amb Carme Pagès com a mantenidora, Sílvia Casamort com a rapsoda i la participació d’una vintena de poetes locals, entre les que hi ha dues joves poetesses de 6 i 7 anys.
Vicenç Cànovas va començar la seva activitat musical a la dècada dels 60 a Oriola (País Valencià) amb el grup Los Urkas. Després va traslladar-se a l’Empordà i es va sentir identificat amb el moviment de la Nova Cançó. El seu repertori inclou les versions de cantautors com Juan Manuel Serrat, Paco Ibañez, Labordeta, Raimon, Lluis Llach i Joan Isaac.
El pròxim 16 de febrer de 2014, l’Orquestra dels Solistes de l’Empordà, acompanyada d’una coral dirigida per Dani Mancebo, interpretaran L’Agrahiment, una peça signada per Àurea Rosa Clavé, que ha romandrat letàrgica i desapercebuda més d’un segle i que conté una història, un viatge des del passat, que cal conèixer i reconèixer.
Àurea Rosa Clavé, 1882. Fotografia extreta de la publicació “Festes del Cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona”, dipositada i cedida per l’Arxiu de la Federació de Cors de Clavé.
L’autora i la seva obra
Àurea Rosa Clavé, filla de Josep Anselm Clavé, nascuda a Barcelona el 29 de setembre de 1856 fou una compositora catalana, professora de piano, directora de coral i dinamitzadora cultural activa fins a la seva mort l’any 1940.
Però no cal que busqueu gaire bibliografia sobre ella, com moltes altres compositores, la seva obra i vida sempre queden una mica anònimes, una mica en segon pla… una mica una injustícia oi? … Potser és per això que té tanta importància simbòlica que a l’arxiu musical de la Societat Coral Erato de Figueres, es conservi una obra d’aquesta autora i que se’n faci difusió des del seu projecte Erato Partitura Digital. L’Agrahiment de Aurea Rosa Clavé és una cantata a Barcelona, amb lletra de Frederic Soler “Pitarra”, un cant coral per a 3 veus d’home que homenatja a Josep Anselm Clavé i que està signat per l’autora, probablement abans de 1887.
Aquest exemplar de la partitura de L’Agrahiment és l’única que es conserva en un arxiu consultable en línia, i, tot que estan documentades altres obres de l’autora, poques d’elles estan catalogades pels arxius i biblioteques catalans. A l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols estan localitzades l’Himne a França i La Font del roure, inventariades dins la col·lecció de la Societat Coral Nova Gesòria. Altres títols resten encara amagats; títols com: A la lluna, Íntimes, Cena novísima, Mar solemne, La Primavera, O vos omnes i A la Verge.
Partitura de la Societat Coral Erato de Figueres, consultable a Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.
“El cant coral és un dels factors identitaris de la cultura catalana d’ençà de la seva creació de part de Josep Anselm Clavé el 1850. La creació el 1891 de l’Orfeó Català generà un moviment associatiu fonamental en la vida cultural del país gràcies a la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya (1917). La Guerra Civil espanyola frenà transitòriament aquesta enorme empenta, que recuperà l’alè en les primeres dècades del franquisme i esdevingué no només una activitat musical, sinó, i sobretot, una excusa per articular culturalment el país gràcies a la creació d’entitats federatives que fomentaren la trobada i les activitats.” El Cant coral als segles XIX i XX de Xosé Aviñoa Pérez.
Redescobrint L’Agrahiment
L’any 2008 un turonet de partitures desordenades esperaven el seu torn a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. Rodolfo Márquez i jo mateixa ens disposàvem a iniciar el projecte Erato Partitura Digital, que ens permetria recuperar i dignificar l’arxiu musical de l’entitat, iniciat l’any 1862. Amb els anys, el projecte ha anat assolint els seus objectius, i un dels més satisfactoris és poder tornar escoltar les obres i homenatjar als seus autors.
L’any 2013 Fina Bonet de l’Orquestra Solistes de l’Empordà em demanà en una conversa informal quines partitures li recomanava, quines eren les meves preferides i jo vaig pensar en una de les singularitats del nostre fons… entre més de 400 partitures només una estava signada per una dona: L’Agrahiment de Àurea Rosa Clavé… A mi em semblava un document fascinant per la seva autoria però no disposàvem d’una partitura de director per poder-ne fer una ràpida valoració musical. La Fina va decidir arriscar-se i prendre les particel·les, dur-les a la seva orquestra i tornar a donar vida a l’obra. Moltes hores de feina i la col·laboració de Daniel Mancebo a la part vocal i Santi Escura a la banda han permès que ben aviat puguem tornar a escoltar aquesta obra… serà el pròxim 16 de febrer de 2014, en un concert anomenat 1714, la música de la nostra història, en el que lacentenària Federació de Cors Clavévisitarà Figueres per fer entrega de la seva Medalla d’or a la centenària Societat Coral Erato… tot plegat un petit viatge sonor al passat, tot plegat un bon port de partida cap al futur.
Delfí Dalmau Gibert (Llers, 1861 – Barcelona, 1927) fou un compositor de música religiosa i cançons infantils.
Cursà estudis a Barcelona i l’any 1888 donava classes de piano al carrer Lasauca de Figueres. Va formar amb el seu pare Quirc Dalmau un tercet a Llers que tocava música clàssica. Tant Quirc com Delfí van crear un cor a Llers que anomenat L’Olivera i també fa formar part del cor de la Societat Coral Erato de Figueres.
A principis del segle XX, marxà a l’Argentina i s’establí a Bahia Blanca on fundà una acadèmia de música. L’any 1918 tornà a Barcelona.
Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.
Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.
Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.
Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.
Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.
Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada, de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.
Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.
Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…
Ramón Basil Brujó (Figueres 1873 – 1938), fill de Frederic Basil (instrumentista de la Cobla de l’Avi Pep) i pare de Francesc Basil Oliveras. Es va formar al conservatori del Liceu i va ser molt bon instrumentista de flauta. Dirigí el cor de la Societat Coral Erato durant 10 anys (1922-1932) i fou membre de l’Orquestra Mendoza*.
Va ser membre fundador de la Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona (creat l’any 1917) juntament amb Lluís Bonaterra, Agustí Lloret, Emili Pallisera, Pere Teixidor, Ramón Bassagañas, Jaume Turias, Josep Cirilo i Enric Corbera. També exerci de bibliotecari pel Club Apolo de Figueres a l’any 1912 i fou membre fundador de l’Associació de Música de Figueres a la tardor de 1923.
Va arranjar diferents peces musicals, destacant en les sarssueles. Entre les seves composicions es coneixen les sardanes:
El 24 de novembre de 2012, , a les 22 h, a l’Erato de Figueres podeu gaudir d’un concert de Los Cabrales, la banda tribut a Fito & Fitipaldis.
Los Cabrales és una nova banda empordanesa, un tribut a Fito & Fitipaldis amb una formació de luxe: Bertu (Direcció Prohibida) a la guitarra i veu, Facu (Neurotic Hell) a la guitarra, Simon Esquivel(Desenkant) al baix i Arnau Grau (Desenkant) a la bateria.
El 9 de desembre de 2012 la Societat Coral Erato de Figueres organitza un concert al Teatre El Jardí amb l‘Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses corals de la comarca.
MDC Memòria Digital de Catalunya, Fons Erato Partitura Digital
El 14 d’octubre de 2012, a les 20.00 h, es celebra al Teatre El Jardí de Figueres el concert commemoratiu del títol de ciutat i el lliurament de distincions de Figueres 2012.
El concert anirà a càrrec de la Jove Orquestra de Figueres, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i l’Orquestra Versatile que seran dirigides per Mercè Miró, Joel Riu, Santi Escura i Carles Coll. En el repertori del concert es podrà gaudir de les interpretacions de diverses bandes sonores com la de Titànic (amb direcció de Joel Riu), The pit and the pendulum (dirigida per Carles Coll) o la de El Senyor dels Anells (dirigida per Santi Escura).
Medalla de Plata a Joan Amorós Pla, per la seva trajectòria com a activista cultural del país i pel seu impuls en el desenvolupament del corredor mediterrani.
Fulla de Figuera de Plata
A Martí Carreras Ginjaume, per la seva trajectòria dinamitzadora de la vida cívica, social i cultural de la ciutat.
A la Societat Coral Eratoen el 150è aniversari de l’entitat, per la llarga trajectòria que ha desenvolupat a la ciutat.
Medalles al mèrit esportiu
Medalla d’Or al mèrit esportiu a Joel González Bonilla, millor taekwondista del món en la seva categoria als Jocs Olímpics de Londres 2012.
Medalla de Plata al mèrit esportiu a Javier Marrón Jiménez, per la seva participació en la competició de taekwondo als Jocs Olímpics de Londres 2012.
Medalla de Plata al mèrit esportiu a Zou Feddal, per la seva participació en la competició de futbol als Jocs Olímpics de Londres 2012.
Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.
La col·lecció Erato Partitura Digital
La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.
Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.
El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC
El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.
El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.
Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.
El 21 de juny és el Dia Internacional de la Música i, aquest 2012, es presenta molt actiu a la comarca de l’Alt Empordà. Avui el Sonabé.cat us presenta alguna de les iniciatives més interessants: agafeu l’agenda i preneu nota 🙂
L’Associació Inkieta ens proposa per segon any, que la música surti als carrers de Figueres:
Després de l’èxit de l’any passat, l’Associació Inkieta organitza per segon any consecutiu el Dia Internacional de la Música a Figueres el proper dijous 21 de juny, que presenta així:
A partir de les cinc de la tarda començaran a sonar pel centre de la vila múltiples concerts de grups provinents de tot el territori català. Com ja es va fer a la primera edició, la convocatòria ha estat oberta a tothom que hi volgués participar, i el resultat de nou, ha estat molt bo amb un total de 41 actuacions.
Enguany hi hauran vuit escenaris a peu de carrer situats a punts emblemàtics de la ciutat: la Plaça de l’Ajuntament, la Rambla, la Plaça Josep Pla, el Carrer Moreria, la Plaça Catalunya, la Plaça de les Patates, la Plaça Triangular i el Carrer Monturiol, aquest últim organitzat pel Casino Menestral. Tots ells s’ompliran d’estils de música per a tots els gustos, incloent també la participació de la companyia de teatre amateur de la comarca, A mossegades, que posaran el seu toc musico-teatral a la jornada.
Per a poder dur a terme aquesta diada, l’associació Inkieta ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i amb la col•laboració d’Hora Nova, Sonoevent, Comoyoko, Sisdeso, Sindicat, Srta. Imperdible, Wäwä i Tramuntana Tv, amb l’únic propòsit de dinamitzar i promoure la música i la cultura a la província. Tota la informació es pot trobar a la web de l’entitat www.inkieta.org.
Programació de concerts a Figueres:
Plaça de l’Ajuntament: Aquest any a la Plaça de l’Ajuntament podreu moure l’esquelet de la mà de La Alegría de la Huerta, Calvari, El Niño del Barrio, Marla i Merkado Negro. A partir de les 17:30h.
La Rambla: En aquest espai la música urbana serà la protagonista amb una varietat d’estils que abarca des del reggae fins a l’electrònica, passant pel rap i el pop-fusió. Aquest eclecticisme es farà patent amb les actuacions de: Somos Vida, Energía Positiva, Transgress Live!, Desenkant i la Senyoreta Descalça. A partir de les 17:00h.
Plaça Josep Pla-Teatre Jardí: La Plaça Josep Pla acollirà les actuacions d’indie-rock amb artistes vinguts d’arreu de la geografia catalana. Cop de Rock, Tom Hagan & The Sweet Lies, Cobarde, The Gudjohnsens, Backwards i Hot Penguins ens delectaran amb les seves propostes. A partir de les 17:00h.
Carrer Moreria-Antiga Biblioteca: Sobre les escales de l’Antiga Biblioteca tindran lloc les actuacions més intimistes de l’edició d’enguany. Silvia de la Vega i Míriam Capel, Littlesicks, Moments d’Eufòria, Ual•la i Jordi Pèlach endolciran les vostres orelles a partir de les 17:30h.
Plaça Catalunya: El rock i el pop-rock ressonarà amb força una vegada més sota la nova coberta fotovoltaica de la Plaça Catalunya, amb Jaume Guardia, 17-300, Mârmara, Dgremlins i Blue Duck, a partir de les 17:00h.
Plaça de les Patates: A la Plaça de les Patates es succeiran les actuacions amb els estils més alternatius de la jornada, amb interpretacions de música clàssica, folk, funky-bossanova i música tradicional cubana. Actuaran Ensemble Proclasmus, Carlota Burau, Noemí Calumarte, Herbert de Mirandai Ajiako Cubano. A partir de les 17:30h.
___________________
A Figueres també, la Societat Coral Erato inaugura el projecte Erato Partitura Digital que presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Podeu llegir-ne més sobre el projecte aquí.
_____________________
A Roses també hi haurà força música en directe, en un concert coordinat per l’associació Empordà Music. Serà el dijous 21 de juny de 2012 a la plaça Catalunya de les 5 de tarda fins les 10 de la nit, amb les actuacions de:
El Dia de la Música al carrer de Roses es celebrarà a 8 espais repartits per tota la geografia rosinca.
Aquesta festa no pretén disposar de grans muntatges amb kilowats de potència i llum….tot el contrari, els equips els aportaran els mateixos músics rosincs que participen de manera totalment desinteressada.
Tot un exemple de compromís amb la lluita contra la leucèmia.
DIA INTERNACIONAL DE LA MÚSICA A LLANÇÀ – 21 de JUNY
Actuacions musicals a l’aire lliure a partir de les 18.30 h
Llançà celebrarà el Dia Internacional de la Música el proper dijous 21 de juny de 2012 amb les actuacions a la Pineda del Port dels alumnes de l’Escola Tons, La Banda del Sol, Nits de Taballera, Pablo Guirao Trio, Vertebra i Los Gazpachitos, a partir de les 18.30 h.
Organitza: Àrea de Joventut – Ajuntament de Llançà
Betrayer és una banda tribut de thrash metal amb integrants de la província gironina que recull de velles influencies del gènere com els Big 4 (Megadeth, Slayer, Metallica i Anthrax) i més grups de la talla de Testament o Exodus. Actualment fan covers d’aquests grups entre altres, com Iron Maiden i Mötorhead, i treballen en nous temes propis i covers de cara a l’any vinent. En són integrants els guitarristes Cristian Pérez i Santiago Turk, el baixista Arnau Aranda, el bateria Sergio Ruiz i la vocalista Nessie.
El grup va començar amb un baixista gironí (Arnau), un guitarrista de Palamós i un cantant de la província que tocaven per oci cançons d’aquest estil. Al cap de pocs mesos, després de penjar cartells i gràcies al “boca a boca”, s’hi va afegir Santiago com a guitarrista rítmic, i aquest, al cap de res va presentar-los en Sergio i van passar d’assajar a Girona a un mas de Figueres, pel tema del transport de la bateria. Més tard, el guitarrista solista va deixar d’assajar amb el grup i el vocalista també va haver de retirar-se, deixant un grup incomplet però amb cançons apreses i assajos productius, pràcticament amb la marca de Betrayer als tres membres, des de finals del 2010 fins a setembre del 2011, període durant el qual es van provar tres cantants femenines i es seguia buscant un nou guitarrista solista.
Durant l’estiu del 2011, de nou pel boca a boca, l’Arnau va contactar via Facebook amb la Nessie, qui ja pertanyia a un grup melòdic molt paralitzat, però que va trigar a poder assajar amb ells per altres motius. Al seu torn, per via de les amistats d’aquesta es va contactar amb en Cristian per tal que es deixés caure per algun assaig i poder provar si podia ser el nou solista, previsió que va resultar molt encertada. Fins al setembre no es va trobar tot el grup, i el primer dia ja es va anar per feina amb diversos covers acordats amb anterioritat i algun tema sorgit espontàniament per coincidència de coneixements. De diumenge a la tarda a diumenge a la tarda, es van anar afegint cançons a un ritme constant molt bo, amb l’afegit de la gravació de vídeos pel Youtube i l’adquisició d’una taula de so pel local d’assaig. El nom del grup va sorgir com a provisional a arrel d’una cançó de Kreator, i d’un assaig al següent ja es tenien dos opcions de disseny pel logo i un Myspace amb el nom de Betrayer.
Al cap d’haver començat, amb nom i logo, en menys d’un parell de mesos ja tenien un setlist a punt per a un concert i no va passar gaire més abans trobessin la primera oportunitat a la Sala Erato, a la Plaça Triangular de Figueres. El públic no constituïa més que coneguts dels cinc integrants, clients habituals d’aquell bar i curiosos que pujaven les escales de la sala quan sentien una cançó coneguda. El setlist eren setze cançons (amb bisos inclosos) de menys a més potents amb la intervenció d’un públic motivat que no va estar-se de ballar pogo a on podien a partir de la sisena cançó, i poc després de les quals fins i tot es va requerir una pausa per a descansar. Val a dir que per als tres integrants inicials del grup era el seu primer concert i que els dos darrers membres tenien “mancança d’escenari”, però el públic va mostrar-se entregat, les cançons van sortir d’una tirada, i amb temes coneguts com Master of Puppets, South of Heaven o Raining Blood, van esdevenir un grup amb l’etiqueta de “potència instrumental” entre els assistents i deixaren també moltes ganes de més al públic que, tot i el cansament dels propis Betrayer, encara demanava i segueix demanant més. Actualment segueixen augmentant la llista de covers i comencen a treballar amb temes propis de thrash metal per l’any que ve, i esperem de nou trobar un públic motivat i disposat a una bona sessió de headbanging, pogo i sobretot, metal , que vulgui disfrutar amb ells d’una consistent dosi de thrash metal en directe.
El 16 de desembre de 2011 podeu escoltar el poderòs directe de Betrayer a l’Erato de Figueres.
El Bar de la Societat Coral Erato de Figueres ha començat una programació de concerts de grups de la comarca. El 7 d’octubre de 2011 serà el torn dels Concèntric i l’11 d’octubre de 2011 el de Direcció Phohibida.
Sonabé.cat 