Tag Archives: Sardanes

Mostra del Fons sobre Sardana Emília Plà i Esparraguera a la Biblioteca de Figueres

31 gen.

Nati Vilanova, directora de la Biblioteca de Figueres i Emília Plà Esparreguera, sardanista

La Biblioteca Fages de Climent de Figueres mostra una selecció del donatiu de vinils de sardana de la sardanista figuerenca Emília Plà, l'”Emília de les Sardanes”, com és ben coneguda. La Biblioteca argumenta en aquesta mostra:

En el marc de l’any en què Figueres ostenta la capitalitat de la Sardana (fins l’11 de març de 2018), des de la Biblioteca de Figueres volem oferir-vos una petita mostra del Fons Emília Plà, un fons de sardana i música de cobla que ingressa a la Biblioteca l’any 2015, moment en què Emília Plà fa donació d’una amplia selecció de vinils de sardana de la seva col·lecció personal que exemplifiquen el dinamisme de la producció musical sardanística de la darrera meitat del segle XX.

Aquest fons, que té un caire obert i com a tal va incorporant nous materials, està format per vinils de 33 i 45 RPM i també per alguns CD. Es tracta d’edicions comercials editades a Catalunya i França, de diversos segells fonogràfics, molts d’ells ja extints. Aquesta característica fa que no sigui previsible la reedició comercial d’aquests enregistraments i que, per tant, consisteixin en l’únic testimoni documental de la producció musical i artística del nostre país.

Els vinils presenten nombrosa informació textual tant a les portades i contraportades, com a les galetes interiors. Sovint són informacions relatives als compositors i intèrprets que permeten resseguir la forta petja dels músics empordanesos en aquest gènere musical, arreu de Catalunya. A banda d’aquesta informació també cal donar rellevància a el disseny i grafisme de les portades, especialment les que es basen en fotografies del paisatge del nostre país i de l’empremta desacomplexada del folklorisme català d’aquell moment, i el material que exposem a les vitrines n’és una clara mostra.

Emília Plà Esparraguera (Figueres, 1933) és locutora radiofònica i activista de la sardana. Vinculada a la sardana des dels 8 anys, que va començar a ballar-ne. Es va casar amb el locutor radiofònic Emili Casademont l’any 1968 i amb ell s’inicià a Ràdio Popular de Figueres amb el programa La Nostra Dansa, fins l’any 2000. Després s’encarregà del programa sardanístic El Palau del Vent de Ràdio Vila-sacra. Ha estat presentadora dels Aplecs de la Sardana de Figueres, membre de les juntes, presidència inclosa, del Foment de la Sardana Pep Ventura des de 1962 fins el 2015, l’hi han estat dedicades diverses sardanes i ha rebut premis i guardons per a la seva tasca de divulgació de la sardana com el Premi de l’Obra del Ballet Popular (2005).

sardanes figueres sonabe sonabé.cat emilia pla biblioteca figueres

A la mostra prenen protagonisme alguns dels grans noms de les sardanes empordaneses, tant dels seus autors com dels seus intèrprets. Des del Sonabé.cat destaquem la portada del vinil de la Principal del Rosselló, amb el gran tenorista i lutier empordanès Joan Roca en la fotografia coral de portada  i també el disc de 1990 de la Cobla Montgrins Daliniana, amb l’obra del compositor figuerenc Agapit Torrent.

principal rosselló sardanes sonabe sonabé.cat biblioteca figueres joan roca sardanes cobla montgrins agapit torrent sonabe sonabé.cat biblioteca figueres emilia pla

CD Pep Ventura abans del mite

15 febr.

Aquest CD nascut arrel de l’exposició del Museu de l’Empordà aplega dues formacions que, fonamentant-se en les partitures de Pep Ventura dipositades a la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona, interpreten una selecció vocal i instrumental de les obres del mestre, segons els paràmetres estètics del segle XIX.

Aquestes formacions son l’Orquestra Nova Pep i la coral La Nova Euterpe i la selecció musical i l’estudi musicològic son a càrrec d’Anna Costal, comissària de l’esmentada exposició.

Des del Sonabé us convidem a escoltar aquest treball (definitivament festiu i desacomplexat) amb la ment oberta… ja que, possiblement, també acabareu amb la boca igual d’oberta mentre les paraules fusió musical segur que se us passen més d’una vegada pel cap.

Trobareu aquest CD a la Biblioteca de Figueres… i una darrera recomanació: a la mateixa Biblioteca disposeu del llibre ”Sardanes”, una monografía dels Quaderns de la Revista de Girona signada per Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda, una lectura que casa molt bé amb el CD si tot plegat t’ha encuriosit.

Jaume Vilà i Comas

28 ag.

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Jaume Vilà i Comas (L’Armentera, Alt Empordà, 5 d’abril de 1917 – L’Escala, Alt Empordà, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Fill de Josep Maria Vilà i Saliner, residí a l’Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Després de la guerra, s’incorporà a La Principal de l’Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germà Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgué (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubilà. Jaume hi actuà fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques són dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.

Font: Viquipèdia

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

6 juny

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, el dissabte 6 de juny de 2009 a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.

Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

La Principal de l'Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

La Principal de l’Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala. El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona.cat

Les sardanes proscrites de Pep Ventura

7 maig

pventura

Anna Costal, llicenciada en història i ciències de la música, ens ofereix una curiosa i interessant conferència sobre un aspecte força inèdit de Pep Ventura. El títol de la proposta és  Les sardanes proscrites de Pep Ventura. Moda italiana, crítica a l’antic règim i propaganda revolucionària.

Dia i lloc: 8 de maig, Casino Menestral Figuerenc

Hora: 20.15

GRATUÏT

Font: http://www.figueres2009.cat/

Sardanes a Pontós

17 març

Principal de la Bisbal

El proper 22 de març de 2009 podeu escoltar les sardanes de La Principal de la Bisbal a la Festa de la Primavera de Pontós.

Sardanes per al món a la Biblioteca de Figueres

7 gen.

portadacd

A partir del proper 15 de gener de 2009  trobaràs a la Biblioteca de Figueres el CD de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, Sardanes per al món.

Aquest CD és únic en el seu gènere i va ser enregistrat a l’Auditori de Girona durant la primera quinzena de juliol de 2008, a càrrec de l’Estudi 44.1, amb en Toni París com a tècnic de so.

%d bloggers like this: