Tag Archives: Sardana

Les sardanes proscrites de Pep Ventura

7 maig

pventura

Anna Costal, llicenciada en història i ciències de la música, ens ofereix una curiosa i interessant conferència sobre un aspecte força inèdit de Pep Ventura. El títol de la proposta és  Les sardanes proscrites de Pep Ventura. Moda italiana, crítica a l’antic règim i propaganda revolucionària.

Dia i lloc: 8 de maig, Casino Menestral Figuerenc

Hora: 20.15

GRATUÏT

Font: http://www.figueres2009.cat/

Sardanes a Pontós

17 març

Principal de la Bisbal

El proper 22 de març de 2009 podeu escoltar les sardanes de La Principal de la Bisbal a la Festa de la Primavera de Pontós.

L’Escala des de l’empostissat

19 oct.

Es tracta d’un treball literari que commemora els 100 anys de la fundació de la cobla La Principal de l’Escala que en la seva primera etapa, que va del 1906 fins el 1956, va guiar el músic escalenc Josep Vicens i Juli, més conegut com “L’avi Xaxu“. La segona etapa de la cobla escalenca començava el 2004, de la mà de l’Entitat sardanista, Ràdio l’Escala i l’Ajuntament.

Un total de 592 pàgines i unes 200 il·lustracions, que segons el seu autor, Jordi Gallegos, “rescaten de l’oblit els noms de molts músics locals, avui perduts en la memòria. També fa possible resseguir la trajectòria de les primeres formacions musicals escalenques, L’Aliança i La Principal de l’Escala, sense desvincular-les de la història local de la nostra vila marinera”.

Músics, familiars i descendents aporten els seus testimonis, però Gallegos també ha hagut de treballar en hemeroteques, arxius municipals, històrics i públics de localitats com Girona, Figueres, l’Escala i Torroella de Montgrí, a més d’arxius fotogràfics, alguns de particulars. Les primeres dades documentals de les formacions que han existit a la vila s’inicien a la segona meitat del segle XIX i arriben fins a l’actualitat, i es divideix el llibre en tres apartats: “La Principal abans de la Principal”, “L’antiga Principal de l’Escala” i “Del silenci al somni escalenc”.

El fet musical a l’Escala combina dades històriques, llegendes, relats i curiositats, a més de dedicar tres capítols als primers músics locals documentats, els primers directors i les primeres formacions, sense oblidar la històrica rivalitat entre formacions que van desembocar en la fusió de la primera gran cobla escalenca, L’Aliança (1888-1912), una primera part que serveix per conèixer el pòsit i l’herència que va rebre La Principal de l’Escala.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

Pots consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres. També podeu saber més sobre el llibre i l’Escala més sardanista visitant http://lescalasardanista.blogspot.com/

Antoni Juncà i Soler

12 oct.

El mestre Antoni Junca i Soler  (Figueres 1875- Saragossa 1952) nasqué en una família modesta i nombrosa, d’arrels empordaneses. Des dels seus anys de joventut, Juncà s’educà en l’ambient republicà i liberal. S’inicià a la música de ben jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l’església parroquial de Figueres. Amplià la seva formació estudiant clarinet amb Emili Ferrer i amb el prestigiós instrumentista Fèlix Sans; poc després, entrà com a tible i clarinet a la cobla-orquestra d’en Pere Sans, germà de l’anterior. El servei militar el passà fent de clarinetista a diverses bandes militars (Logronyo, Olot) fins al seu llicenciament el 1898.

Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l’orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com l’Antiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claverià Amigos de la Unión de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d’orquestres (dirigí la Societat Gironina de Concertsen els dos concerts que aquesta va fer, el 1916).

Quan la seva situació personal ho permeté, es casà amb la biurenca Maria Casadevall, amb qui tingué cinc fills. Exercí de professor de música, i tingué per alumnes -entre altres- Josep Baró i Güell i Josep Maria Cervera i Berta.

Antoni Junca Soler

Retrat de David Santsalvador realitzat durant l’any 1934. Document de la Biblioteca de Catalunya consultable a http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/materialsBC/id/1318

Trajectòria personal i professional

Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les principals cobles i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el de la societat coral La Erato de Figueres, amb la qual va debutar amb Linda di Chamonix (melodrama en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en italià escrit per Gaetano Rossi).

L’any 1894 va estudiar Harmonia, Contrapunt, Fuga, Instrumentació i Orquestració amb els mestres Varela Silvari i Joaquim Zamarra sense deixar d’estudiar els tractats i mètodes espanyols i estrangers més moderns, amb els que va poder adquirir molts coneixements profitosos. Això li va permetre obtenir el paper principal en les Bandes dels Regiments de Baileu, número 24, i Sant Quintín, número 47.

L’any 1895 es trobava a Granollers dirigint l’Orfeó Amigos de la Unión i com a músic a l’Orquestra Moderna Catalana. Tres anys més tard, tornà a Figueres per fer de director a la cobla l’Antiga Pep.

El 12 d’octubre de 1899 es va casar amb la Maria Casadevall de Bartolomé. La seva unió es va celebrar a l’església Parroquial de Figueres. Després del seu viatge de noces es van instal·lar a Granollers, ja que havien contractat a l’Antoni com a clarinetista solista a l’orquestra La Moderna Catalana i com a director del cor Amigos de la Unión, de l’Associació Clavé. El 19 de desembre de 1902 va néixer la seva filla Cecília a Granollers.

El 22 de maig de 1903, l’Antoni va ser destinat per R.O (Real Ordre) com a músic major de tercera classe al Regiment de Guipúscoa número 53 i tota la família es va haver de traslladar a Vitòria, on van viure fins el mes d’agost de 1904.

El 29 d’agost de 1904, altre cop per R.O (Real Ordre), se’l va destinar al Regiment d’Infanteria Àsia número 55, de guarnició a Figueres, on hi van residir fins al setembre del 1905. El dia 30 d’agost de 1905 va néixer a la ciutat de Figueres la seva segona filla Rosa.

Aquell mateix mes de setembre va ser traslladat al Regiment de Girona. Allí, el 6 de febrer de l’any 1909 va néixer l’Eugeni i el 4 d’agost de 1913 va néixer la Pilar, la última filla del matrimoni. Durant el 1913 es creà a Girona la Societat Athenea, de la qual l’Antoni en formava part de la junta de membres fundadors al costat de Francesc Montsalvatge, Josep Pou, Emili Torres, Joaquim Pla, Xavier Montsalvatge, Rafael Masó i Miquel de Palol. La seva tasca consistia en ser el director artístic i dinamitzador musical. Coordinà des del primer concert d’inauguració d’Athenea, el juny de 1913, fins l’últim, la primavera del 1916.

L’Antoni va residir a Girona juntament amb tota la seva família fins el 14 d’agost de 1916, dia en que el van destinar al Batalló de Caçadors Barbastro número 4. Això va ocasionar que s’hagués de separar de la seva esposa i fills, que es quedarien a viure a Girona mentre ell s’hagué de traslladar sol al Racó del Medik, Tetuan4

El 25 de desembre de 1918 marxa de Tetuán a Girona per anar destinat voluntàriament al Regiment d’Infanteria Sant Quintín número 47. Això li permet reunir-se feliçment amb tota la seva família. Ell se’n va a viure a Figueres, a casa de la seva germana Josefa, per unes qüestions de feina però va realitzant viatges a Girona per visitar a la seva esposa i fills. Durant aquest període va exercir de mestre d’alumnes com Enric Montoriol i Josep M. Cervera. Finalment, el mes de març de 1919 tota la família es trasllada a Figueres, on van residir-hi fins l’agost de 1924.

L’1 d’agost de 1924 l’Antoni es va incorporar a petició pròpia a l’Acadèmia d’Infanteria, i el setembre d’aquell mateix any tota la seva família es va traslladar a Toledo, on van fixar la seva residència. L’any 1927 va morir a Toledo la seva filla Rosa, a l’edat de 22 anys. El mes d’agost de 1928 se’l destina voluntàriament a la primera mitja brigada de Caçadors de Larache (Marroc). La seva família es queda a Toledo. L’agost de 1929 torna a Toledo per recollir a la seva família i traslladar-se tots junts a Larache, on s’instal·len el 2 de setembre de 1929 i on hi van viure fins l’any 1932.

L’abril de 1932 se’l destina a la Música de l’Agrupació de Caçadors d’Àfrica. El juny de 1932 s’instal·la a Melilla amb part de la seva família, ja que alguns dels seus fills es queden a Larache i altres estan destinats a diversos Regiments.

El 15 de febrer de 1934 mor la seva dona Maria Casadevall a Melilla.

El 17 de maig de 1935 celebra el seu seixantè aniversari i, com a conseqüència, es retira del seu ofici en la carrera militar. Continua vivint a Melilla juntament amb els seus fills i néts. El 28 de novembre de 1937 es mouen a Ceuta on hi van viure fins el 1940.

L’11 de novembre de 1940 l’Antoni es trasllada a Saragossa, on hi va viure fins el 19 de febrer de 1952, dia en què va morir als setanta-sis anys d’edat.

El compositor

Compongué una cinquantena de sardanes, molt sovint amb melodies de cançons i balls populars catalans. Les més conegudes són, probablement,L’abella i la florLes culleretes de Sant MiquelEls fadrins de Sant Boi i l’emotiva Lluny de ma pàtria, escrita quan estava destinat al nord de l’Àfrica. També fou autor de la suite simfònica Cançons de ma terra, una missa, obres corals, obres per a banda, composicions per a piano i una col·lecció de marxes, premiada en una Festa de la Música Catalana. Transcriví diversos ballets populars, que harmonitzà i orquestrà. El 1981, la col·lecció Clàssics de la sardana de l’Obra del Ballet Popular li dedica monogràficament el volum XIII de la seva col·lecció de LPs.

En un article a la revista La Sardana del 1929, Juncà manifestava la seva concepció de la sardana:

« [ja és hora] de separar completament els dos gèneres de música sardanística que ara es conreen [parlant de les sardanes més aviat balladores i les més de concert]. Això permetria als autors del segon gènere esplaiar-se més àmpliament, sense les necessàries limitacions que el ritme de la dansa imposa , sense deixar d’ésser veritables sardanes. Jo veig surar per damunt de tot l’obra del mestreMorera, l’autor de sardanes més empordaneses de tot Catalunya, el continuador de l’obra iniciada per Pep Ventura i l’únic que, escrivint sardanes immillorables com a dansa, les pot fer figurar ensems com a immillorables peces de concert. Especialitzat en aquesta darrera modalitat, sobresurt la figura de Garreta, creador de la seva escola i que fa ja molts anys que ve enriquint amb la seva esplèndida producció el repertori musical de la nostra dansa. »

Els seus nebots Joan i Josep Juncà i Albert també van ser músics.

Obres

Sardanes

  • La fada -1905, Girona
  • Cançó enfadosa -1906, Girona
  • Pluja menuda -1907, Girona
  • A l’atzar -1911, Girona
  • La nit de Sant Joan -1912, Girona
  • El bosc de Can Féu -1912, Girona
  • Record de Lloret -1912, Girona
  • L’aplec de Sant Martí -1914
  • Canigó -1915, Olot
  • Lluny de ma Pàtria -1916, Tetuan
  • La xerrameca dels bailets -1919, Figueres
  • Les noies de Prats de Mollà -1920, Figueres
  • La molinera de Flassà -1922, Figueres
  • Les culleretes de Sant Miquel -1922, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • Revifalla -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Cecília -1923, Figueres
  • Maria -1923, Figueres
  • La lluna de mel -1924, Figueres
  • Les noces d’en Manelic -1924, Figueres
  • Montserrat -1924, Figueres
  • L’abella i la flor -1926, Toledo
  • Catalunya plora -1935, Melilla
  • Les fires de Santa Creu -1935, Melilla
  • Roseta de l’Empordà -1935, Melilla
  • L’angoixa -1937-1938, Ceuta
  • T’espero -1938, Ceuta
  • Les Fades de l’Empordà -1946, Saragossa
  • Vallespir en Festes -1947, Saragossa
  • Al toc de l’oració les noies a recó -1950, Saragossa
  • Adela
  • A la memòria de l’avi Pep
  • Cançó trista
  • Cants i planys
  • Catalunya triomfant
  • De Montserrat al Cel
  • Font Romeu
  • Gatzara Carnavalesca
  • Girona
  • L’Antònia
  • L’avi Xena
  • La font d’en Pericot
  • La reina Victòria
  • La vaca cega
  • Marta i Maria
  • Pilar
  • Raig de lluna
  • Sang nova
  • El testament de N’Amelia
  • Recordant a Juli Garreta
  • Ballets
  • Records passats

Pas-dobles

  • Ros de Olano -1900, Granollers
  • Sangre española -1905, Figueres
  • De Port-Bou al Bidasoa -1910, Girona
  • Saleri -1924, Toledo
  • Antonio Cañero -1925, Toledo
  • Currito -1926, Toledo
  • Guad el Jelú -1937, Tetuan
  • Alvarez de Castro
  • A Figueras
  • El Niño de la Bola
  • Larache
  • Alma española
  • El brillo de los caireles
  • El Ampurdanés
  • Gerona inmortal

Marxes

  • Maria al pie de la cruz -1902, Granollers
  • A Santa Cecilia -1903, Vitòria
  • Requiem Eternam -1910, Girona
  • El último beso de un ángel -1928, Toledo
  • Lauda Jerusalem -1928, Toledo
  • Del Montseny al Canigó
  • La Mare de Déu
  • Sant Magí

Tocs d’ordenança

  • Tropa -1930, Larache

Ballables

  • María -1897, Olot
  • Todo para ti -1899, Figueres
  • Cecília -1914, Girona
  • Añoranza -1917, Tetuan
  • Cariñosa -1918, Tetuan
  • Souvenir -1918, Tetuan
  • Los epilépticos -1927, Toledo
  • Michigán -1927, Toledo
  • Tu retrato -1928, Larache
  • Arlequín -1930, Larache
  • El último platillazo -1930, Larache
  • Una prueba de cariño -1930, Larache
  • Luisiño -1931, Larache
  • Merencianica
  • Pilar

Obres de concert

  • Fantasía para Clarinete -1901, Granollers
  • Misa pastoril -1902-1903, Granollers-Vitòria
  • Colección de “Ballets Catalans” -1907, Girona
  • Als heroes del Bruch -1908, Girona
  • Brindis de Claveles y Azucenas -1911, Girona
  • Merencianica -1911, Girona
  • La pipa -1912, Girona
  • Gavota Clásica -1913, Girona
  • Sarina -1913-1914, Girona
  • Desig maternal -1914, Figueres
  • Claveles y Azucenas -1915, Girona
  • En la fiesta del árbol -1915, Girona
  • Himno escolar -1915, Girona
  • Ecos de África -1916, Tetuan
  • Al imo Pèctore -1917, Malalien
  • Els tres dallaires -1917, Tetuan
  • Al Japón -1920, Figueres
  • Canciones de mi tierra -1920
  • Dolorosos sentiments de les ànimes del Purgatori -1920, Figueres
  • La Fuente amorosa -1920, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • La pagesa i l’estudiant -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Romanç de Santa Llúcia -1923, Figueres
  • A la memoria de Julio Garreta -1926, Toledo
  • Marcha nupcial -1930, Larache
  • Ave Maria -1941, Saragossa
  • Cortejo de amor -1951
  • Cuentos mitológicos
  • Fiesta regia en Aranjuez
  • Madrid en 1808
  • Petronila

A l’arxiu de Músics per la cobla es conserven algunes de les partitures de les seves obres, podeu consultar-ne l’inventari aquí.

Podeu llegir un article biogràfic del mestre Juncà publicat per la Revista de Girona i consultar el catàleg de la Biblioteca de Figueres on trobareu alguns dels enregistraments sonors de l’obra d’aquest mestre.

Florenci Mauné i Marimont

11 set.

Florenci Mauné va néixer a Figueres l’any 1925. Estudià composició amb el mestre Josep Blanch Reynal i formà part de diverses formacions com els Peps de Figueres, l’orquestra Caravana, l’orquestra Moyambos i l’orquestra Costa Brava. A mitjans dels anys 60 fundà la banda Mauné i els seus Dinamiks on es fusionava de manera pionera el so de la tenora i de el de la guitarra elèctrica.

Els seus intruments eren el piano, el fiscorn, l’acordió i el trombó. Compositor d’una centena de sardanes, unes quantes d’elles es poden escoltar a la Biblioteca de Figueres, que disposa d’un parell d’enregistraments de la seva obra.

 

Antoni Agramont Quintana

27 ag.

antoni agramont quintana 2013 sonabe

Antoni Agramont i Quintana (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 185?-1906) fou director de cobla, fiscornista i compositor de sardanes.

Nebot de Jaume Joan Lleys Agramont, mestre de Capella de Castelló d’Empúries. Mossèn Thomas, organista de la parròquia de Castelló i Josep Roger van ser els seus mestres.

Va dirigir durant més de 20 anys la Cobla Empordanesa. També fou director de la coral castellonina La Violeta i va col·laborar amb les corals de Sant Pere Pescador i la Societat Coral Lo Pensament de Tossa de Mar.

Excel·lent fiscornista, la seva producció, que hom calcula en més d’un miler de sardanes, no ha transcendit, però va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva època. D’inspiració abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Així, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, dedicada a l’incendi de la nit del 3 de novembre de 1874 de Castelló d’Empúries per les forces carlines de Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l’evocació de la gesta.

És autor de la primera sardana revessa coneguda, pel qual se li atribueix la paternitat d’aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons. Compositor d’un miler de sardanes i d’obres religioses, corals i ballables com el xotis Los Orfeonistas o la masurca ¡No verte es morir! consultables al fons Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  Viquipèdia

Joaquim Serra vídeo “Vells amics”

15 ag.

Sardana “Vells Amics” del Joaquim Serra.

Arrenjada per 5 flautes travesseres pel Bernat Castillejo. Flautistes: Carles Cabezón, Isabel Gregori, Sarai Ferrer, Montserrat Munill i Bernat Castillejo.
Programa Nydia, Canal 33 / TV3. Catalunya.

%d bloggers like this: