Mostra del Fons sobre Sardana Emília Plà i Esparraguera a la Biblioteca de Figueres

Nati Vilanova, directora de la Biblioteca de Figueres i Emília Plà Esparreguera, sardanista

La Biblioteca Fages de Climent de Figueres mostra una selecció del donatiu de vinils de sardana de la sardanista figuerenca Emília Plà, l'”Emília de les Sardanes”, com és ben coneguda. La Biblioteca argumenta en aquesta mostra:

En el marc de l’any en què Figueres ostenta la capitalitat de la Sardana (fins l’11 de març de 2018), des de la Biblioteca de Figueres volem oferir-vos una petita mostra del Fons Emília Plà, un fons de sardana i música de cobla que ingressa a la Biblioteca l’any 2015, moment en què Emília Plà fa donació d’una amplia selecció de vinils de sardana de la seva col·lecció personal que exemplifiquen el dinamisme de la producció musical sardanística de la darrera meitat del segle XX.

Aquest fons, que té un caire obert i com a tal va incorporant nous materials, està format per vinils de 33 i 45 RPM i també per alguns CD. Es tracta d’edicions comercials editades a Catalunya i França, de diversos segells fonogràfics, molts d’ells ja extints. Aquesta característica fa que no sigui previsible la reedició comercial d’aquests enregistraments i que, per tant, consisteixin en l’únic testimoni documental de la producció musical i artística del nostre país.

Els vinils presenten nombrosa informació textual tant a les portades i contraportades, com a les galetes interiors. Sovint són informacions relatives als compositors i intèrprets que permeten resseguir la forta petja dels músics empordanesos en aquest gènere musical, arreu de Catalunya. A banda d’aquesta informació també cal donar rellevància a el disseny i grafisme de les portades, especialment les que es basen en fotografies del paisatge del nostre país i de l’empremta desacomplexada del folklorisme català d’aquell moment, i el material que exposem a les vitrines n’és una clara mostra.

Emília Plà Esparraguera (Figueres, 1933) és locutora radiofònica i activista de la sardana. Vinculada a la sardana des dels 8 anys, que va començar a ballar-ne. Es va casar amb el locutor radiofònic Emili Casademont l’any 1968 i amb ell s’inicià a Ràdio Popular de Figueres amb el programa La Nostra Dansa, fins l’any 2000. Després s’encarregà del programa sardanístic El Palau del Vent de Ràdio Vila-sacra. Ha estat presentadora dels Aplecs de la Sardana de Figueres, membre de les juntes, presidència inclosa, del Foment de la Sardana Pep Ventura des de 1962 fins el 2015, l’hi han estat dedicades diverses sardanes i ha rebut premis i guardons per a la seva tasca de divulgació de la sardana com el Premi de l’Obra del Ballet Popular (2005).

A la mostra prenen protagonisme alguns dels grans noms de les sardanes empordaneses, tant dels seus autors com dels seus intèrprets. Des del Sonabé.cat destaquem la portada del vinil de la Principal del Rosselló, amb el gran tenorista i lutier empordanès Joan Roca en la fotografia coral de portada  i també el disc de 1990 de la Cobla Montgrins Daliniana, amb l’obra del compositor figuerenc Agapit Torrent.

Correllengua Figueres 2017 – Dedicat a la Sardana i Pep Ventura

El dijous 26 d’octubre de 2017, a les 18.30h la Biblioteca de Figueres  acollirà el Correllengua 2017, enguany dedicat a la Sardana i al Compositor Pep Ventura, coincidint que Figueres és la Capital de la Sardana i amb motiu del 200 aniversari del naixement del compositor Josep Maria Ventura.

Aquest any el Correllengua estrenarà un sainet original del figuerenc Xavier Jové, amb adaptació de Montsé Cufí i la direcció i producció de Magda Bosch. Carme Gifre, Felip Joana i Anna Turró son els tres actors de l’obra, acompanyats a escena pels músics Josep Navarro i Josep Quer, que han arranjat sardanes per a tenora i contrabaix, que interpretaran en directe.

El sainet és una petita peça dramatitzada, on podrem reviure la Figueres tal com la veia en Pep, en Pep de la tenora! i fer-nos una idea d’aquella Figueres del 1850, una població dinàmica amb una grandíssima empenta musical.

El Correllengua és d’entrada lliure, tot i que l’aforament és limitat.

Per acabar d’arrodonir la jornada, a les 20.00h i a la Cate podreu gaudir de la conferència organitzada per l’IEE, a càrrec de Pep Moliner. Amb aquesta conferència, que aprofundeix en la recerca sobre l’instrument de la cobla que bé coneix Pep Moliner, el fiscorn, ens sumem als actes de celebració de la Capitalitat de la Sardana 2017 de Figueres i al Bicentenari del naixement de Pep Ventura. Per a més informació: http://iee.cat/conferencia-de-pep-moliner-26-dcotubre/

Presenten el llibre-catàleg-CD Pep Ventura abans del mite

Presenten el llibre-catàleg-CD Pep Ventura abans del mite. Inclou articles encarregats a 7 especialistes en l’àmbit de la musicologia. S’ha presentat al Museu de l’Empordà de Figueres.

Font: http://www.tramuntanatv.com

CD Pep Ventura abans del mite

Aquest CD nascut arrel de l’exposició del Museu de l’Empordà aplega dues formacions que, fonamentant-se en les partitures de Pep Ventura dipositades a la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona, interpreten una selecció vocal i instrumental de les obres del mestre, segons els paràmetres estètics del segle XIX.

Aquestes formacions son l’Orquestra Nova Pep i la coral La Nova Euterpe i la selecció musical i l’estudi musicològic son a càrrec d’Anna Costal, comissària de l’esmentada exposició.

Des del Sonabé us convidem a escoltar aquest treball (definitivament festiu i desacomplexat) amb la ment oberta… ja que, possiblement, també acabareu amb la boca igual d’oberta mentre les paraules fusió musical segur que se us passen més d’una vegada pel cap.

Trobareu aquest CD a la Biblioteca de Figueres… i una darrera recomanació: a la mateixa Biblioteca disposeu del llibre ”Sardanes”, una monografía dels Quaderns de la Revista de Girona signada per Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda, una lectura que casa molt bé amb el CD si tot plegat t’ha encuriosit.

Jaume Vilà i Comas

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Jaume Vilà i Comas (L’Armentera, Alt Empordà, 5 d’abril de 1917 – L’Escala, Alt Empordà, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Fill de Josep Maria Vilà i Saliner, residí a l’Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Després de la guerra, s’incorporà a La Principal de l’Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germà Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgué (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubilà. Jaume hi actuà fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques són dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.

Font: Viquipèdia

Exposició “Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda”

Exposició Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda.  De l’1 d’agost de 2009 a l’1 de novembre de 2009, al Museu de l’Empordà de Figueres.

L’exposició permetrà fer arribar a un públic ampli les noves investigacions que des de l’àmbit acadèmic s’estan duent a terme entorn de Pep Ventura, un home cultivat, respectat i distingit, que va desenvolupar l’ofici de músic en totes les facetes pròpies de l’època.

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, el dissabte 6 de juny de 2009 a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.

Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

La Principal de l’Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala. El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona.cat

Les sardanes proscrites de Pep Ventura

Anna Costal, llicenciada en història i ciències de la música, ens ofereix una curiosa i interessant conferència sobre un aspecte força inèdit de Pep Ventura. El títol de la proposta és  Les sardanes proscrites de Pep Ventura. Moda italiana, crítica a l’antic règim i propaganda revolucionària.

Dia i lloc: 8 de maig, Casino Menestral Figuerenc

Hora: 20.15

GRATUÏT

Font: http://www.figueres2009.cat/

Sardanes a Pontós

El proper 22 de març de 2009 podeu escoltar les sardanes de La Principal de la Bisbal a la Festa de la Primavera de Pontós.

L’Escala des de l’empostissat

Es tracta d’un treball literari que commemora els 100 anys de la fundació de la cobla La Principal de l’Escala que en la seva primera etapa, que va del 1906 fins el 1956, va guiar el músic escalenc Josep Vicens i Juli, més conegut com “L’avi Xaxu“. La segona etapa de la cobla escalenca començava el 2004, de la mà de l’Entitat sardanista, Ràdio l’Escala i l’Ajuntament.

Un total de 592 pàgines i unes 200 il·lustracions, que segons el seu autor, Jordi Gallegos, “rescaten de l’oblit els noms de molts músics locals, avui perduts en la memòria. També fa possible resseguir la trajectòria de les primeres formacions musicals escalenques, L’Aliança i La Principal de l’Escala, sense desvincular-les de la història local de la nostra vila marinera”.

Músics, familiars i descendents aporten els seus testimonis, però Gallegos també ha hagut de treballar en hemeroteques, arxius municipals, històrics i públics de localitats com Girona, Figueres, l’Escala i Torroella de Montgrí, a més d’arxius fotogràfics, alguns de particulars. Les primeres dades documentals de les formacions que han existit a la vila s’inicien a la segona meitat del segle XIX i arriben fins a l’actualitat, i es divideix el llibre en tres apartats: “La Principal abans de la Principal”, “L’antiga Principal de l’Escala” i “Del silenci al somni escalenc”.

El fet musical a l’Escala combina dades històriques, llegendes, relats i curiositats, a més de dedicar tres capítols als primers músics locals documentats, els primers directors i les primeres formacions, sense oblidar la històrica rivalitat entre formacions que van desembocar en la fusió de la primera gran cobla escalenca, L’Aliança (1888-1912), una primera part que serveix per conèixer el pòsit i l’herència que va rebre La Principal de l’Escala.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

Pots consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres. També podeu saber més sobre el llibre i l’Escala més sardanista visitant http://lescalasardanista.blogspot.com/

Antoni Juncà i Soler

El mestre Antoni Junca i Soler  (Figueres 1875- Saragossa 1952) nasqué en una família modesta i nombrosa, d’arrels empordaneses. Des dels seus anys de joventut, Juncà s’educà en l’ambient republicà i liberal. S’inicià a la música de ben jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l’església parroquial de Figueres. Amplià la seva formació estudiant clarinet amb Emili Ferrer i amb el prestigiós instrumentista Fèlix Sans; poc després, entrà com a tible i clarinet a la cobla-orquestra d’en Pere Sans, germà de l’anterior. El servei militar el passà fent de clarinetista a diverses bandes militars (Logronyo, Olot) fins al seu llicenciament el 1898.

Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l’orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com l’Antiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claverià Amigos de la Unión de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d’orquestres (dirigí la Societat Gironina de Concertsen els dos concerts que aquesta va fer, el 1916).

Quan la seva situació personal ho permeté, es casà amb la biurenca Maria Casadevall, amb qui tingué cinc fills. Exercí de professor de música, i tingué per alumnes -entre altres- Josep Baró i Güell i Josep Maria Cervera i Berta.

Retrat de David Santsalvador realitzat durant l’any 1934. Document de la Biblioteca de Catalunya consultable a http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/materialsBC/id/1318

Trajectòria personal i professional

Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les principals cobles i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el de la societat coral La Erato de Figueres, amb la qual va debutar amb Linda di Chamonix (melodrama en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en italià escrit per Gaetano Rossi).

L’any 1894 va estudiar Harmonia, Contrapunt, Fuga, Instrumentació i Orquestració amb els mestres Varela Silvari i Joaquim Zamarra sense deixar d’estudiar els tractats i mètodes espanyols i estrangers més moderns, amb els que va poder adquirir molts coneixements profitosos. Això li va permetre obtenir el paper principal en les Bandes dels Regiments de Baileu, número 24, i Sant Quintín, número 47.

L’any 1895 es trobava a Granollers dirigint l’Orfeó Amigos de la Unión i com a músic a l’Orquestra Moderna Catalana. Tres anys més tard, tornà a Figueres per fer de director a la cobla l’Antiga Pep.

El 12 d’octubre de 1899 es va casar amb la Maria Casadevall de Bartolomé. La seva unió es va celebrar a l’església Parroquial de Figueres. Després del seu viatge de noces es van instal·lar a Granollers, ja que havien contractat a l’Antoni com a clarinetista solista a l’orquestra La Moderna Catalana i com a director del cor Amigos de la Unión, de l’Associació Clavé. El 19 de desembre de 1902 va néixer la seva filla Cecília a Granollers.

El 22 de maig de 1903, l’Antoni va ser destinat per R.O (Real Ordre) com a músic major de tercera classe al Regiment de Guipúscoa número 53 i tota la família es va haver de traslladar a Vitòria, on van viure fins el mes d’agost de 1904.

El 29 d’agost de 1904, altre cop per R.O (Real Ordre), se’l va destinar al Regiment d’Infanteria Àsia número 55, de guarnició a Figueres, on hi van residir fins al setembre del 1905. El dia 30 d’agost de 1905 va néixer a la ciutat de Figueres la seva segona filla Rosa.

Aquell mateix mes de setembre va ser traslladat al Regiment de Girona. Allí, el 6 de febrer de l’any 1909 va néixer l’Eugeni i el 4 d’agost de 1913 va néixer la Pilar, la última filla del matrimoni. Durant el 1913 es creà a Girona la Societat Athenea, de la qual l’Antoni en formava part de la junta de membres fundadors al costat de Francesc Montsalvatge, Josep Pou, Emili Torres, Joaquim Pla, Xavier Montsalvatge, Rafael Masó i Miquel de Palol. La seva tasca consistia en ser el director artístic i dinamitzador musical. Coordinà des del primer concert d’inauguració d’Athenea, el juny de 1913, fins l’últim, la primavera del 1916.

L’Antoni va residir a Girona juntament amb tota la seva família fins el 14 d’agost de 1916, dia en que el van destinar al Batalló de Caçadors Barbastro número 4. Això va ocasionar que s’hagués de separar de la seva esposa i fills, que es quedarien a viure a Girona mentre ell s’hagué de traslladar sol al Racó del Medik, Tetuan4

El 25 de desembre de 1918 marxa de Tetuán a Girona per anar destinat voluntàriament al Regiment d’Infanteria Sant Quintín número 47. Això li permet reunir-se feliçment amb tota la seva família. Ell se’n va a viure a Figueres, a casa de la seva germana Josefa, per unes qüestions de feina però va realitzant viatges a Girona per visitar a la seva esposa i fills. Durant aquest període va exercir de mestre d’alumnes com Enric Montoriol i Josep M. Cervera. Finalment, el mes de març de 1919 tota la família es trasllada a Figueres, on van residir-hi fins l’agost de 1924.

L’1 d’agost de 1924 l’Antoni es va incorporar a petició pròpia a l’Acadèmia d’Infanteria, i el setembre d’aquell mateix any tota la seva família es va traslladar a Toledo, on van fixar la seva residència. L’any 1927 va morir a Toledo la seva filla Rosa, a l’edat de 22 anys. El mes d’agost de 1928 se’l destina voluntàriament a la primera mitja brigada de Caçadors de Larache (Marroc). La seva família es queda a Toledo. L’agost de 1929 torna a Toledo per recollir a la seva família i traslladar-se tots junts a Larache, on s’instal·len el 2 de setembre de 1929 i on hi van viure fins l’any 1932.

L’abril de 1932 se’l destina a la Música de l’Agrupació de Caçadors d’Àfrica. El juny de 1932 s’instal·la a Melilla amb part de la seva família, ja que alguns dels seus fills es queden a Larache i altres estan destinats a diversos Regiments.

El 15 de febrer de 1934 mor la seva dona Maria Casadevall a Melilla.

El 17 de maig de 1935 celebra el seu seixantè aniversari i, com a conseqüència, es retira del seu ofici en la carrera militar. Continua vivint a Melilla juntament amb els seus fills i néts. El 28 de novembre de 1937 es mouen a Ceuta on hi van viure fins el 1940.

L’11 de novembre de 1940 l’Antoni es trasllada a Saragossa, on hi va viure fins el 19 de febrer de 1952, dia en què va morir als setanta-sis anys d’edat.

El compositor

Compongué una cinquantena de sardanes, molt sovint amb melodies de cançons i balls populars catalans. Les més conegudes són, probablement,L’abella i la flor, Les culleretes de Sant Miquel, Els fadrins de Sant Boi i l’emotiva Lluny de ma pàtria, escrita quan estava destinat al nord de l’Àfrica. També fou autor de la suite simfònica Cançons de ma terra, una missa, obres corals, obres per a banda, composicions per a piano i una col·lecció de marxes, premiada en una Festa de la Música Catalana. Transcriví diversos ballets populars, que harmonitzà i orquestrà. El 1981, la col·lecció Clàssics de la sardana de l’Obra del Ballet Popular li dedica monogràficament el volum XIII de la seva col·lecció de LPs.

En un article a la revista La Sardana del 1929, Juncà manifestava la seva concepció de la sardana:

«

[ja és hora] de separar completament els dos gèneres de música sardanística que ara es conreen [parlant de les sardanes més aviat balladores i les més de concert]. Això permetria als autors del segon gènere esplaiar-se més àmpliament, sense les necessàries limitacions que el ritme de la dansa imposa , sense deixar d’ésser veritables sardanes. Jo veig surar per damunt de tot l’obra del mestreMorera, l’autor de sardanes més empordaneses de tot Catalunya, el continuador de l’obra iniciada per Pep Ventura i l’únic que, escrivint sardanes immillorables com a dansa, les pot fer figurar ensems com a immillorables peces de concert. Especialitzat en aquesta darrera modalitat, sobresurt la figura de Garreta, creador de la seva escola i que fa ja molts anys que ve enriquint amb la seva esplèndida producció el repertori musical de la nostra dansa.

»

Els seus nebots Joan i Josep Juncà i Albert també van ser músics.

Obres

Sardanes

• La fada -1905, Girona

• Cançó enfadosa -1906, Girona

• Pluja menuda -1907, Girona

• A l’atzar -1911, Girona

• La nit de Sant Joan -1912, Girona

• El bosc de Can Féu -1912, Girona

• Record de Lloret -1912, Girona

• L’aplec de Sant Martí -1914

• Canigó -1915, Olot

• Lluny de ma Pàtria -1916, Tetuan

• La xerrameca dels bailets -1919, Figueres

• Les noies de Prats de Mollà -1920, Figueres

• La molinera de Flassà -1922, Figueres

• Les culleretes de Sant Miquel -1922, Figueres

• Margarideta -1922, Figueres

• Revifalla -1922, Figueres

• Busqueta rossinyolera -1923, Figueres

• Cecília -1923, Figueres

• Maria -1923, Figueres

• La lluna de mel -1924, Figueres

• Les noces d’en Manelic -1924, Figueres

• Montserrat -1924, Figueres

• L’abella i la flor -1926, Toledo

• Catalunya plora -1935, Melilla

• Les fires de Santa Creu -1935, Melilla

• Roseta de l’Empordà -1935, Melilla

• L’angoixa -1937-1938, Ceuta

• T’espero -1938, Ceuta

• Les Fades de l’Empordà -1946, Saragossa

• Vallespir en Festes -1947, Saragossa

• Al toc de l’oració les noies a recó -1950, Saragossa

• Adela

• A la memòria de l’avi Pep

• Cançó trista

• Cants i planys

• Catalunya triomfant

• De Montserrat al Cel

• Font Romeu

• Gatzara Carnavalesca

• Girona

• L’Antònia

• L’avi Xena

• La font d’en Pericot

• La reina Victòria

• La vaca cega

• Marta i Maria

• Pilar

• Raig de lluna

• Sang nova

• El testament de N’Amelia

• Recordant a Juli Garreta

• Ballets

• Records passats

Pas-dobles

• Ros de Olano -1900, Granollers

• Sangre española -1905, Figueres

• De Port-Bou al Bidasoa -1910, Girona

• Saleri -1924, Toledo

• Antonio Cañero -1925, Toledo

• Currito -1926, Toledo

• Guad el Jelú -1937, Tetuan

• Alvarez de Castro

• A Figueras

• El Niño de la Bola

• Larache

• Alma española

• El brillo de los caireles

• El Ampurdanés

• Gerona inmortal

Marxes

• Maria al pie de la cruz -1902, Granollers

• A Santa Cecilia -1903, Vitòria

• Requiem Eternam -1910, Girona

• El último beso de un ángel -1928, Toledo

• Lauda Jerusalem -1928, Toledo

• Del Montseny al Canigó

• La Mare de Déu

• Sant Magí

Tocs d’ordenança

• Tropa -1930, Larache

Ballables

• María -1897, Olot

• Todo para ti -1899, Figueres

• Cecília -1914, Girona

• Añoranza -1917, Tetuan

• Cariñosa -1918, Tetuan

• Souvenir -1918, Tetuan

• Los epilépticos -1927, Toledo

• Michigán -1927, Toledo

• Tu retrato -1928, Larache

• Arlequín -1930, Larache

• El último platillazo -1930, Larache

• Una prueba de cariño -1930, Larache

• Luisiño -1931, Larache

• Merencianica

• Pilar

Obres de concert

• Fantasía para Clarinete -1901, Granollers

• Misa pastoril -1902-1903, Granollers-Vitòria

• Colección de “Ballets Catalans” -1907, Girona

• Als heroes del Bruch -1908, Girona

• Brindis de Claveles y Azucenas -1911, Girona

• Merencianica -1911, Girona

• La pipa -1912, Girona

• Gavota Clásica -1913, Girona

• Sarina -1913-1914, Girona

• Desig maternal -1914, Figueres

• Claveles y Azucenas -1915, Girona

• En la fiesta del árbol -1915, Girona

• Himno escolar -1915, Girona

• Ecos de África -1916, Tetuan

• Al imo Pèctore -1917, Malalien

• Els tres dallaires -1917, Tetuan

• Al Japón -1920, Figueres

• Canciones de mi tierra -1920

• Dolorosos sentiments de les ànimes del Purgatori -1920, Figueres

• La Fuente amorosa -1920, Figueres

• Margarideta -1922, Figueres

• La pagesa i l’estudiant -1922, Figueres

• Busqueta rossinyolera -1923, Figueres

• Romanç de Santa Llúcia -1923, Figueres

• A la memoria de Julio Garreta -1926, Toledo

• Marcha nupcial -1930, Larache

• Ave Maria -1941, Saragossa

• Cortejo de amor -1951

• Cuentos mitológicos

• Fiesta regia en Aranjuez

• Madrid en 1808

• Petronila

A l’arxiu de Músics per la cobla es conserven algunes de les partitures de les seves obres, podeu consultar-ne l’inventari aquí.

Podeu llegir un article biogràfic del mestre Juncà publicat per la Revista de Girona i consultar el catàleg de la Biblioteca de Figueres on trobareu alguns dels enregistraments sonors de l’obra d’aquest mestre.

Florenci Mauné i Marimont

Florenci Mauné va néixer a Figueres l’any 1925. Estudià composició amb el mestre Josep Blanch Reynal i formà part de diverses formacions com els Peps de Figueres, l’orquestra Caravana, l’orquestra Moyambos i l’orquestra Costa Brava. A mitjans dels anys 60 fundà la banda Mauné i els seus Dinamiks on es fusionava de manera pionera el so de la tenora i de el de la guitarra elèctrica.

Els seus intruments eren el piano, el fiscorn, l’acordió i el trombó. Compositor d’una centena de sardanes, unes quantes d’elles es poden escoltar a la Biblioteca de Figueres, que disposa d’un parell d’enregistraments de la seva obra.

 

Antoni Agramont Quintana

Antoni Agramont i Quintana (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 185?-1906) fou director de cobla, fiscornista i compositor de sardanes.

Nebot de Jaume Joan Lleys Agramont, mestre de Capella de Castelló d’Empúries. Mossèn Thomas, organista de la parròquia de Castelló i Josep Roger van ser els seus mestres.

Va dirigir durant més de 20 anys la Cobla Empordanesa. També fou director de la coral castellonina La Violeta i va col·laborar amb les corals de Sant Pere Pescador i la Societat Coral Lo Pensament de Tossa de Mar.

Excel·lent fiscornista, la seva producció, que hom calcula en més d’un miler de sardanes, no ha transcendit, però va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva època. D’inspiració abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Així, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, dedicada a l’incendi de la nit del 3 de novembre de 1874 de Castelló d’Empúries per les forces carlines de Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l’evocació de la gesta.

És autor de la primera sardana revessa coneguda, pel qual se li atribueix la paternitat d’aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons. Compositor d’un miler de sardanes i d’obres religioses, corals i ballables com el xotis Los Orfeonistas o la masurca ¡No verte es morir! consultables al fons Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  Viquipèdia

Joaquim Serra vídeo “Vells amics”

Sardana “Vells Amics” del Joaquim Serra.

Arrenjada per 5 flautes travesseres pel Bernat Castillejo. Flautistes: Carles Cabezón, Isabel Gregori, Sarai Ferrer, Montserrat Munill i Bernat Castillejo.
Programa Nydia, Canal 33 / TV3. Catalunya.

Joaquim Serra – clip de “Remembrança”

Concert, l’any 2007, de la Cobla Sant Jordi al Gran Teatre del Liceu. En conmemoració del 60è aniversari de la Colla Violetes del Bosc. La Cobla Sant Jordi interpreta Remembrança de Joaquim Serra.

Joaquim Serra tindrà un carrer a Barcelona

Font de la informació: http://www.emporda.info

BARCELONA
Barcelona posa el nom del músic empordanès Joaquim Serra a una plaça de Nou Barris.

Com a resultat d’una iniciativa de la Comissió Centenari Joaquim Serra, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit posar el nom del compositor de Peralada a una nova plaça de la ciutat, al districte de Nou Barris, davant del Mercat de la Mare de Déu de Montserrat, entre la Via Favència i els carrers de les Torres, Aiguablava i Port de la Selva, que s’inaugurarà el pròxim setembre.

ACN Amb la dedicació d’aquest espai urbà, el consistori salda un deute històric amb el compositor i pianista empordanès, que va morir el 1957 després d’una carrera artística amb grans aportacions a la música de cobla, les sardanes i les instrumentacions per a danses populars. Constituïda a redós de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, la Comissió Centenari Joaquim Serra, que se celebrava el 2007, va reunir diferents persones de diversos àmbits amb l’objectiu de coordinar i dinamitzar diferents activitats per donar la màxima difusió a l’obra i la personalitat de Joaquim Serra. Entre aquestes iniciatives, s’ha procurat afavorir una major presència social de Joaquim Serra a través de l’increment dels espais urbans dedicats a la seva memòria.

Tenint en compte que la vila on va néixer, Peralada, i el seu refugi de retirada, Castellterçol, ja comptaven amb espais dedicats a la seva memòria, la Comissió considerava que Barcelona s’erigia com a gran deutora d’aquest homenatge públic, especialment perquè la immensa majoria de l’activitat artística de Joaquim Serra està vinculada a la capital catalana.

Després d’un llarg procés administratiu, la ciutat salda aquest deute amb la plaça Joaquim Serra, al districte de Nou Barris. Es preveu que les plaques commemoratives s’instal·lin al juliol, mentre que la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona preveu festejar l’esdeveniment durant el mes de setembre.

Font de la informació: http://www.emporda.info

Grup Terra Endins – Bon Menú

 

17 noves havaneres i cançons del Grup Terra Endins en el disc Bon Menú.

Amb portada de Pujol Boira i composicions, entre altres, del mestre Jaume Cristau i Brunet, aquest nou CD s’ha enregistrat als estudis Groove de Figueres.

Si vols saber més del Grup Terra Endins visita la seva web.

 

Guillamino

Guillamino és Pau Guillamet i neix a Barcelona, el 23 de juny de 1976.

Cantant, guitarrista, DJ i home-orquestra que fa puzles amb samplers, bases pregravades i tot el que sigui susceptible de convertir-se en música.(+)

Al seu segon cd Somins de llop (BankRobber) hi ha 14 temes on la sardana, el hip hop, el R&B, el house i el drum’n’bass conviuen i es barrejen magistralment.

Visita a Guillamino a la seva Web o al seu MySpace.