Tag Archives: Rossinyolets

Els Rossinyolets

25 maig
rossinyolets

Els Rossinyolets a Besiers, 1925. Al fons de la foto i amb bigoti Baldomer Pastells

Els Rossinyolets és una cobla de Castelló d’Empúries formada l’any 1924 per l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries i impulsada pel senyor Joan Masó i, després de la seva mort, pel professor Baldomer Pastells (“l’Avi Rau”) fundador també de la Cobla-orquestra Els Rossinyols.

En la formació de la cobla cap dels músics sobrepassava els quinze anys. La primera audició va ser a l’antic Hospital de Santa Llúcia de Castelló d’Empúries. Poc després van fer una actuació a Besiers (França). Va ser tant com van agradar a l’actuació de Besiers que els van fer honor d’una estàtua de bronze, recollida pel seu professor Baldomer Pastells.

A poc a poc el grup Els Rossinyolets s’anaven escampant per tot arreu sol·licitats per formar orquestres, entrant en conjunts musicals, dedicant-se de ple a la professió. Altres en canvi van deixar de costat la música i es van dedicar a altres oficis, així que, l’any 1929 la cobla Els Rossinyolets es va dissoldre.

L’any 1994 Pere Cortada i Carbonell va tornar a formar la cobla amb nous integrants com Marc Badosa, instrumentista de tenora o l’instrumentista Marc Timón, que a part de tocar el tible en la cobla, toca el piano i ensenya a l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries. Els Rossinyolets sempre han estat acompanyats i ajudats per l’escola.

El 2001 presentaren el primer disc-compacte amb el títol Sardanes a Castelló d’Empúries, recorrent més d’un segle de música per a cobla amb obres d’autors castellonins, des d’Antoni Agramont fins a Marc Timón i Joan Bardés, que en l’actualitat han heretat la tradició dels seus antecessors.

Fonts: https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Rossinyolets, http://coblarossinyolets.blogspot.com.es/2010/12/benvinguts-al-blog-de-la-cobla.html, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/els-rossinyolets.html

Música empordanesa a les revistes Camí de Ronda i Alberes

1 oct.

cami de ronda 2012 sonabe

Fa uns dies des del Sonabé.cat us proposavem la lectura de la Revista de Girona, que en el seu número 274 fa un desplegament de música local amb els seus articles del dossier Girona Rock ‘n’ Roll. Avui volem recomenar-vos la lectura de dues revistes locals més que també aposten per la música en els seus continguts.

La primera proposta és el número 3 (juliol 2012) de la revista Camí de Ronda on trobareu un extens article sobre la figura del compositor de sardanes Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, escrit per Jordi Gallegos i Córdoba.

revista alberes 2012 sonabe

La segona proposta és el número 7 de les revista Alberes que conté dues magnífiques fotografies de cobles històriques: Els Rossinyolets de Baldomer Pastells (1925) i l’Empordanesa (193?) de Figueres, que es promociona amb l’etiqueta de “cobla orquestra jass”.

Trobareu aquestes revistes, i moltes més, a la Biblioteca de Figueres.

Sies.tv entrevista als Dekrèpits

26 jul.

Dekrèpits, més empordanesos que mai, són entrevistats per Sies.TV.

Dekrèpits tornen a l’estudi

23 gen.

 

dekrepits

Dekrèpits

 

 

Els Dekrèpits anucien des del seu MySpace:

Els Dekrè​pits hem torna​t a l’est​udi de grava​ció per torna​r a enreg​istra​r Boletaires​.​ Aques​t cop amb una nova col·l​abora​ció.​.. Més ben dit,  11 col·laboracions​.​ La cobla​ dels Rossinyole​ts,​ al compl​et,​ ens ha ajuda​t a donar​ un nou aire a aques​t tema escri​t per Jaume​ Arnel​la.​

La idea ha sorgi​t d’obs​ervar​ que en els conce​rts es fusio​nava,​ en el ball,​ l’ska​ i la sarda​na.​ Sorpr​esos hem volgu​t fer-​ho music​almen​t i plasm​ar-​ho amb aques​ta nova versi​ó.​

La nostr​a inten​ció és fusio​nar dos estil​s apare​ntmen​t tan diferents entre​ ells,​ com són l’ska​ i la sarda​na.​ Facil​itant​ així una visió​ difer​ent dels dos estil​s de músic​a en els seus respe​ctius​ públi​cs.​

Inten​tant doncs​,​ mostr​ar al públi​c de l’​ska que la sarda​na no és única​ment folklore,​ ni en un futur​ pròxi​m music​a de “​museu​”​.​

Per altra​ banda​,​ inten​tar arrib​ar als defen​sors més aferr​issat​s de la sarda​na tradi​ciona​l,​ busca​nt un forma​t difer​ent i obrin​t-​lo a d’ altre​s.​

En defin​itiva​,​ hem volgu​t que la sarda​na es faci camí per poder​ arrib​ar a un públi​c norma​litza​t i sense​ nostà​lgia.​

Som bolet​aires​,​ som Dekrè​pits.​

Us manti​ndrem​ infor​mats.​

Marc Timón i Barceló

12 set.

Marc Timón Barceló (Castelló d’Empúries, 1980)

Neix a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 5 de març de 1980. Ja de ben petit mostra aptituds per la creació, tant musical com literària. Pel que fa a la composició musical, s’inicia autodidàcticament i no serà fins acabar la carrera de periodisme, als 22 anys, que la posarà en primer terme amb l’estudi del Grau Superior d’aquesta matèria.
Havent superat els estudis secundaris amb la qualificació de Matrícula d’Honor es llicencia en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002. La seva màxima experiència periodística es produeix durant els darrers mesos de la llicenciatura, període en què exerceix al Departament d’Esports de TV3.
Paral·lelament a aquesta trajectòria, als sis anys inicia i desenvolupa els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries mentre s’examina per lliure i assoleix els títols oficials al Conservatori Isaac Albéniz de Girona, on obté, l’any 2002, el títol de Grau Mitjà i Professor de Piano amb la superació del 8è curs de piano.
L’any 2002, un cop finalitzada la carrera de periodisme, supera les proves per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, a cursar el Grau Superior de Composició. A l’ESMUC ha estudiat amb grans mestres com Albert Guinovart (orquestració i composició), Arnau Bataller (la tècnica de la banda sonora) o Manel Camp (composició de jazz), a més d’Eduard Resina (composició electroacústica) o Karst de Jong, per citar alguns exemples. Al mateix temps, a la mateixa ESMUC, ha cursat ensenyaments de piano jazz i teclats amb Albert Bover i Xavier Ibáñez.
El juny de 2006, finalment, obté la seva segona llicenciatura, el Grau Superior de Composició, amb la qualificació d’Excel·lent en el seu Projecte Final de carrera i de Matrícula d’Honor en el darrer quadrimestre de Composició, nota que premiava la tasca compositiva desenvolupada al centre.
Com a compositor no s’especialitza en cap terreny concret, tot i que té una gran predilecció per la música aplicada a la imatge, ja sigui per a televisió o cinema. Destaca la seva producció per a orquestra; el 20 de juny de 2005 estrena el musical “Músiques que enamoren”, per a orquestra i quartet de veus, a la Sala Simfònica de l’Auditori de Barcelona, una de les sales més rellevants del panorama clàssic musical del país.
Juntament a aquest musical, un dels darrers projectes que ha realitzat és el ballet simfònic “Havanera”, per a gran orquestra simfònica, combo de latin-jazz, cor i veus solistes, encàrrec de la companyia “Mediterrània Dansa”, el qual s’estrenà el 30 d’abril de 2006 al Teatre Jardí de Figueres amb gran èxit de crítica i públic. La música d’aquest espectacle està enregistrada en disc compacte i Timón, a més de compositor, hi participa com a cantant en un dels temes. Aquest projecte li propicia, a més, la gran experiència de treballar amb una gran orquestra simfònica estrangera, l’Orquestra Filharmònica de Rivne, d’Ucraïna, sota la direcció de Melani Mestre.
També ha escrit diverses cançons per a veu i orquestra com “Essència de Marta”, estrenada per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, o com “Olor de pluja”, estrenada al Teatre Victòria de Barcelona el febrer de 2005 per l’orquestra i una actriu del musical “Mar i Cel”, de Dagoll Dagom, en el marc de la celebració de l’assoliment de les 100 funcions de l’esmentada obra.
En l’àmbit audiovisual, a part de música per a documentals, destaca la Banda Sonora composada per la pel·lícula “Real Zombi Revólver” (Eskoria Films), un film trepidant en què conflueixen elements del western i del gènere gore, amanits amb molta acció, moments per la nostàlgia, el record y la venjança y amb un humor molt especial, el qual parteix de l’exageració total dels tòpics que envolten els esmentats gèneres.
Compta, a més, amb nombroses obres cambrístiques, peces per a cor, cançons pop i música per a documentals i pel·lícules, fet que reflecteix la seva vessant polivalent i polifacètica. Pel que fa al món de la cobla, des de ben petit hi ha estat molt vinculat com a compositor i intèrpret de tible a la cobla Els Rossinyolets (de Castelló d’Empúries) i des de 2005 a la cobla Marinada (de Badalona).
Com a intèrpret ha fet concerts en escenaris tan emblemàtics com el Liceu, El Palau de la Música o l’Auditori de Barcelona i ha participat en un ampli i variat ventall de projectes, molts d’ells en el format de cobla amb fusió amb d’altres elements no tradicionals. Ha tocat i enregistrat al costat de noms il·lustres com Manel Camp i Marcel Caselles, entre d’altres, i compta amb una desena de discs compactes enregistrats com a intèrpret. A més, ha estat fundador de les cobles La Principal del Caribe i La Principal de Júpiter, amb qui porta a terme un espectacle amb cobla i mitjans multimèdia.
A banda de l’àmbit català, ha portat la seva música i la sonoritat de la cobla per innombrables festivals d’arreu del món: Croàcia, França, Portugal, Alemanya, Finlàndia i Cuba en són alguns dels exemples més destacats.
Com a compositor, hom destaca, a banda de la riquesa en l’orquestració, el gran poder innovador de la seva música per a cobla, a cavall de l’eclecticisme i la fusió entre molts tipus d’estètiques i estils, fet que li propicia un segell molt personal i distintiu. Amb cert regust postromàntic i a vegades impressionista, defuig la fórmula habitual de la sardana com a ball tradicional per convertir-la en un petit esbós simfònic on poden conviure elements de la música coneguda com a clàssica amb harmonies i ritmes propis del jazz, del pop, del musical, de la banda sonora o d’altres estils de la música més moderna i actual, i és que Timón no concep en absolut la cobla com a una formació de tall tradicional sinó com un conjunt molt ric tímbricament i amb nombrosíssimes possibilitats, amb el qual experimentar és fer-lo evolucionar, tot i les crítiques dels sectors més tradicionalistes.
En aquest terreny, el de la cobla, ha estat àmpliament guardonat en multiplicitat de concursos, tot i la seva joventut (la majoria de les seves sardanes estan premiades).
Pel que fa al Concurs per a Joves Compositors de Blanes ha vençut en la majoria de les seves edicions i ha estat premiat en totes, des que va començar l’any 1998 fins l’any 2005, el darrer en què ha pogut participar pel límit d’edat. Precisament, “Ningú és profeta a la seva terra”, títol que guanyà en l’edició de 2005 obtindria l’honor de ser una de les deu sardanes finalistes en el concurs de “La Sardana de l’Any”.
A banda del concurs de Blanes, també guanyà l’únic premi accèssit al 1r concurs Vila de Cunit 2000 de música per a cobla amb “Llavis de seda” (títol que poc després canvià per “Marina”).
La seva confirmació en els concursos de composició arriba a finals de 2003, quan guanya el 1r Premi i el Premi Popular del Concurs de Composició Ceret-Banyoles amb l’obra “5.445 d.C.”, una petita banda sonora en forma de sardana a l’estil de John Williams (un concurs, el de Ceret, ja no juvenil sinó obert a tots els compositors de totes les edats).
Dels guardons que ha rebut recentment, ja completament fora de l’àmbit juvenil, destaca el 1r Premi ex aequo, el 2005, al concurs de composició de Figueres “Francesc Basil”, amb “Tempus fugit”, i sobretot els dos Premis Accèssits obtinguts en dues edicions consecutives al Concurs de Composició de Sardanes SGAE els anys 2005 i 2006 amb “El somni de la princesa Nerídia” i “Tiet Ferriol, l’últim Rossinyolet” respectivament.
El reconeixement més recent és el 1r Premi i Premi Popular del públic obtingut al Memorial Francesc Basil en l’edició de 2007 amb el títol “100 Anys de Fraternitat”.

D’altres títols destacats són “Bagdad Game Over”, una sardana lliure de caire programàtic sobre el conflicte a l’Irak, o d’altres títols inèdits, com la seva primera sardana, “L’àvia centenària”. A més de sardanes, té diverses obres lliures per a cobla, la primera de les quals, per a cobla, percussió, electrònica, narrador i performance de mims d’uns 45 minuts de durada, es titula “Els Planetes: periple d’un humà per salvar la sardana”, una suite astral per a cobla i tenora solista. De especial importància són, també, “25 anys d’aventures”, dedicada a la Cobla Marinada o “DesCatalunya”, per a mezzo, cobla, cor, percussió i narrador, una obra de caràcter èpic crítica amb la letargia de catalanitat en què es troba Catalunya.

A part de la composició musical, destaca també la seva faceta com a escriptor. Ha guanyat el Concurs Literari Vila de Roses en dues edicions consecutives amb “Espanya va bien?!” i “Absurd: incongruències de la vida”, respectivament, i també n’ha format part del jurat. L’Ajuntament de Roses li ha publicat les obres premiades en un llibre-recull.

Font: http://www.marctimon.com/

Joan Bardés i Virosella

28 ag.

Joan Bardés i Virosella
(Castelló d’Empúries, 1978)

Va començar de ben jovenet l’estudi de la música, i als dotze anys es va iniciar en l’estudi del fiscorn i el trombó de vares. Sota el mestratge de Pere Cortada, Josep Riumalló i Joan Manuel Margalef inicia i amplia els estudis d’aquests instruments. Pel que fa a composició, Jaume Cristau és el seu mestre d’harmonia. Les formacions amb les que ha participat són, entre altres: cobla Els Rossinyolets de Castelló d’Empúries, cobla Orquestra Amoga. Actualment forma part de l’orquestra Maravella i Jabbing Bing Band.

Sardanes enregistrades per la Cobla Contemporània:

Mestre de Mestres: Dedicada al seu mestre en Pere Cortada. Segon premi del Concurs de Joves Compositors de Blanes (2001)

Inglabaga: Dedicada a la masia familiar de la seva muller (2003). Accèssit als Premis Francesc Basil 2003.

Font: http://contemporania.net/autors/joanbardes.htm

Martí Fontclara

12 ag.

Martí Fontclara i Palomeras
(Castelló d’Empúries, 1987)

Als sis anys comença els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Castelló d’Empúries. El seu aprenentatge musical ha abraçat diverses disciplines: el violí amb Albert Teixidor; el piano amb Pere Cortada i Marc Timon; harmonia amb Jaume Cristau i el fiscorn amb Martí Genís, Josep Riumalló i Pep Moliner. Com a intèrpret de fiscorn va començar als Rossinyolets i a la cobla Empordanesa de Castelló d’Empúries. El 2006 s’ha incorporat a la cobla Contemporània. Aquest any ha finalitzat Magisteri Musical a la UAB.

Sardanes enregistrades per la Cobla Contemporània:

La història del fantasma de l’est: (2008). Temes originals de Leonard Bernstein de la pel·lícula West Side Story (1961) i d’Andrew Lloyd Webber de la pel·lícula El fantasma de l’òpera (2004).

En Pere pistola: (2008) Tema original de Henry Mancini de la pel·lícula The Blues Brothers, curiosament traduïda com a Granujas a todo ritmo (1980).

Ironies: La primera sardana (2004)

Petits tresors: Dedicada als seus cosins petits (2007)

Darth Vader buscant l’arca perduda: (2007). Temes originals de John Williams de les pel·lícules Star Wars traduïda a La guerra de les galàxies (1977) i Indiana Jones (1981).

Entre pallassos i arlequins: Inclosa a l’espectacle de la Contemporània, Circum! (2006).

Font: http://www.contemporania.net/autors/marti_fontclara.htm

A la Biblioteca de Figueres trobaràs algunes de les sardanes de Martí Fontclara amb la cobla Contemporània.

 

A %d bloguers els agrada això: