Tag Archives: Ramon Basil

Ramon Basil, protagonista de la Fonoteca de la Cobla i de l’Aplec 2016

13 maig

ramon basil sonabe 2016 compositors gironins fonoteca cobla girona

2016 és l’any de la recuperació de la memòria i la música del compositor figuerenc Ramon Basil.

Bona part d’aquesta recuperació veurà la seva culminació el dissabte 14 de maig de 2016 amb la presentació del disc dedicat a Ramon Basil que ha enregistrat la Cobla Ciutat de Girona dins la col·lecció Fonoteca de la Cobla i la programació de les seves sardanes dins el repertori de l’audició de l’Aplec de Figueres organitzat pel Foment de la Sardana Pep Ventura.

aplec figueres 2016 sonabe sardana

El dissabte 14 de maig de 2016 la Biblioteca de Figueres incorpora al seu fons musical aquest CD amb les composicions de ballables i sardanes de Ramon Basil, recuperades per la Cobla de Girona, després d’un intens treball de recerca que ha inclòs, entre altres, els ballables El Travieso i La Bruja extrets del projecte Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato. Aquests ballables es van interpretar en directe el 3 de maig de 2016 a l’Auditori El Caputxins de Figueres i us recomanem la lectura de la seva crònica als blogs d’Inès Padrosa i El Foment de la Sardana Pep Ventura.

ramon basil sonabe figueres cobla ciutat girona

També el dissabte 14, a les 17,30h, la Cobla Ciutat de Girona oferirà un concert al Teatre El Jardí amb un programa que inclou a la segona part composicions de Ramon Basil presents a l’enregistrament.

Ramon Basil Brujó

23 febr.

Ramón Basil Brujó (Figueres 1873 – 1938), fill de Frederic Basil (instrumentista de la Cobla de l’Avi Pep) i pare de Francesc Basil Oliveras. Es va formar al conservatori del Liceu i va ser molt bon instrumentista de flauta. Dirigí el cor de la Societat Coral Erato durant 10 anys (1922-1932) i fou membre de l’Orquestra Mendoza*.

Va ser membre fundador de la Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona (creat l’any 1917) juntament amb Lluís Bonaterra, Agustí Lloret, Emili Pallisera, Pere Teixidor, Ramón Bassagañas, Jaume Turias, Josep Cirilo i Enric Corbera. També exerci de bibliotecari pel Club Apolo de Figueres a l’any 1912 i fou membre fundador de l’Associació de Música de Figueres a la tardor de 1923

Va arranjar diferents peces musicals, destacant en les sarssueles. Entre les seves composicions es coneixen les sardanes:

  • L’Aplec
  • Primerenca
  • Invitació
  • La Palmera
  • La Rondalla
  • Flors de nit
  • Germanor empordanesa
  • Cançó perduda
  • Sol Ixent
  • Clarejant
  • Gelosia
  • Cants d’orient
  • Nostra dansa
  • Tardorenca

Composa diverses caramelles:

  • Cançó de la nit d’abril

Entre les seves composicions de balls vuitcentistes es coneixen:

La Societat Coral Erato de Figueres a través del seu projecte Erato Partitura Digital ofereix l’accés a la digitalització d’algunes d’aquestes obres a través del repositori MDC Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Erato Partitura Digital, Sonabé.cat i Musics per la cobla.

* Aquesta dada està en revisió des de desembre de 2013.

Associació de Música de Figueres de 1923

3 gen.

logo mdc sonabe 2012

Avui des del Sonabé.cat recuperem la notícia de la fundació, el 17 de setembre de 1923, de l’Associació de Música de Figueres, publicada al diari La Publicitat, amb una nota informativa que s’expressa així:

arca

UNA ALTRA ASSOCIACIÓ

Dilluns, a la nit, es fundà a Figueres una Associació de Música, la qual serà germana de les altres Associacions que van florint esplendorosament arreu de la nostra terra.

Aquesta Associació estarà adherida a la Lliga d’Associacions de Música i començarà les seves tasques immediatament, a fi de poder inaugurar el seu primer curs de concerts dins del vinent mes d’octubre.

L’Associació de Música de Figueres és ja des d’ara una viva realitat i compta amb un gran nucli de devots que per ells sols són una clara garantia dels triomfs que per la cultura de Figueres s’assoliran.

Per encaminar l’Associació s’ha nomenat una Comissió organitzadora integrada per molt valuosos elements de la vida espiritual figuerenca, a base d’aquesta distribució de càrrecs: President, Pelai Torres; Vicepresident, Ramon Basil; Tresorer, Julià Zarandona; Arxiver, Emili Pallissera; Vicesecretari, Ramon Bassagañas; Vocals, Francesc Civil, Martí Llobet, Joan Llonch; Secretari, Josep Jou.

Font: Memòria Digital de Catalunya / Arca

Concert de la Societat Coral Erato

19 nov.

El 9 de desembre de 2012 la Societat Coral Erato de Figueres organitza un concert al Teatre El Jardí amb l‘Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses corals de la comarca.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012 MDC Memòria Digital Catalunya

MDC Memòria Digital de Catalunya, Fons Erato Partitura Digital

El concert inclourà en el repertori peces vuitcentistes provinents del projecte Erato Partitura Digital amb autors tan reconeguts com Albert Cotó,  Ramon Basil, Cassià Casademont, Pep Ventura, Josep Blanch i Reynal i Enric Morera.

Erato Partitura Digital és una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat.

El 21 de juny de 2012, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, la Societat Coral Erato de Figueres inaugura el projecte Erato Partitura Digital.

18 juny

erato partitura digital capçalera sonabe 2012

Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.

La col·lecció Erato Partitura Digital

La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012

Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.

El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC

logo mdc sonabe 2012

El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.

erato paritura digital mdc sonabe 2012 index

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Pàgina inicial

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Fitxa descriptiva

El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.

Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.

europeana logo 2012 sonabe

 

Dossier de premsa:

http://blogs.uab.cat/bhmusica/2012/06/25/la-societat-coral-erato-a-la-mdc/

http://www.tramuntanatv.com/news/lerato-posa-en-linia-200-partitures-manuscrites-de-pep-ventura-albert-coto-i-ramon-basil-entre-daltres1/

http://www.emporda.info/cultura/2012/06/21/lerato-digitalitza-patrimoni-musical-historic/169511.html?utm_source=rss

http://musictecaris.blogspot.com.es/2012/06/partitures-digitals-erato-la-societat.html

 

Orquesta Mendoza

14 abr.

orquesta-mendoza

L’Orquesta Mendoza de Figueres va estar activa entre els anys 1934 i 1947. Joan Falgarona i Canadell, Joaquim Marcos Pinadell, Modest Puig, Miquel Varela, Amat Blanch, Josep Calvet, Arseni Corsellas, Agapit Torrent, Josep Folguerola, Josep Gabriel Pallisera*, Josep Blanch i Reynal, Josep Genis, Amadeu Puntí i Jordà o Francesc Basil van pertànyer a l’orquestra. Frederic Lunati, Josep Carbó i Arseni Corsellas en varen ser els directors. Algunes fonts bibliogràfiques també inclouen a Ramon Basil com a membre d’aquesta formació però aquesta dada està en revisió des del 2013.*

Esteve Pallach Terrades també va ser un pioner d’aquesta formació, dada que hem pogut recuperar gràcies a Jordi Oliveres. (Font: Jordi Oliveres, 2012)

Joaquim Marcos Pinadell també va formar part de l’orquestra com a bateria i cantant, informació que hem pogut recuperar gràcies al seu besnét Eduardo Galvan a qui agraïm la seva col·laboració.

Gràcies a la col·laboració de la Sra. Pilar Cortada sabem que el músic que apareix com a Josep Folguerola és, en possiblement Pere Falgarona Salellas.

La primera notícia en premsa local on apareix l’orquestrina Mendoza és del 29 de desembre de 1934 a La Veu de l’Empordà (consultable a l’hemeroteca de la Biblioteca de Figueres) amb el text del corresal de Castelló d’Empúries: A l’Estatge social de la «Penya Rápida», hi toca balls, per la diada de Santa Llúcia, l’orquestrina de Figueres «Mendoza». Un any més tard, el 30 de novembre de 1935, la mateixa capçalera de La Veu de l’Empordà publica la notícia: “Éxit de la formidable Orquestra Mendoza al Gran Cafè Excelsior”.

Sin título-1

La Veu de l’Empordà, 30 de novembre de 1935

Al Diccionari de Cobles de Jordi Puerto i Parramon, es recull la següent informació d’aquesta formació:

“Quan la dirigia Frederic Lunati va ingresar-hi Modest Puig, amb qui tocaven també: Miquel Varela, Esteve Pallach, Vidal, Brunet, Ramon Basil, Amat Blanch i Josep Calvet. També en temps de guerra 1936-1939 l’orquestra va seguir tocant a França, amb Josep Carbó com a director. També es té constància de concerts a Banyoles per les Festes de Sant Martirià de 1941 i 1942.

La temporada 1943-1944 l’Orquestra Mendoza estava formada per Arseni Corsellas com a representant, Miquel Varela i Agapit Torrent a les tenores, Josep Falgarona i Josep Pallisera a les trompetes, Josep Blanch i Reynal i  Josep Genís als fiscorns, Amadeu Puntí i Jordà, Francesc Basil i Josep Maymí.”

Carles Varela, músic i investigador musical figuerenc aporta noves dades amb el seu article sobre l’Orquestra Mendoza elaborat a finals del 2013. En aquest article aporta dades que completen i concreten el treball iniciat per Jordi Puerto. Podeu llegir aquest article aquí.

Fonts : http://wp.me/pghmG-3Xb, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/mendoza.htmlDiccionari de cobles : del segle XIV al XXI de Jordi Puerto i Parramon i hemeroteca de la Biblioteca de Figueres.

* Aquesta informació ha estat aportada pel Sr. Carles Varela l’any 2013.

Francesc Basil i Oliveras

31 ag.

Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, Ramon Basil i Brujó, músic de cobla i compositor de sardanes. Amplià els estudis de piano amb Lluís Bonaterra i Gras i Josep Passolas i Coderch, i els d’harmonia amb Julià Palanca i Massià. Completà la seva formació a Barcelona, estudiant harmonia, contrapunt, fuga i composició amb el mestre Zamacois.
Acabada la Guerra Civil, Basil tocà durant uns anys a la cobla-orquestra Mendoza, de Figueres, el flabiol en formació de cobla i el piano en la d’orquestra. També era el responsable dels arranjaments musicals. Després de presentar-se, sense èxit, a unes oposicions a director de banda militar (com el seu mestre Julià Palanca), Basil agafà una feina de secretari del jutge de Figueres, que pogué compatibilitzar amb la tasca compositora. Encara que no es dedicà a l’ensenyament de la música, si tingué un deixeble, Jaume Cristau, que ha destacat com a compositor, instrumentista i director de cobla.
És un dels compositors de sardanes més premiats, i les seves composicions han estat lloades per la crítica. Tanmateix, les seves sardanes no tenen prou ressò popular i rarament es programen, amb la possible excepció de Sant Pere de Roda, la seva obra més divulgada. Compongué més de trenta sardanes i una desena de peces de música per a cobla. Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Honorant Francesc Basil.
L’Associació Amics de Francesc Basil convoca un premi de composició per a piano i el Memorial Francesc Basil de composició de sardanes, un dels premis més prestigiosos d’aquest camp.

Font: Viquipèdia

La Biblioteca de Figueres disposa d’enregistraments on apareix l’obra de Francesc Basil executada per diferents formacions: Cobla Miramar, Cobla La Principal de Vilafant, Orquestra de Cambra de l’Empordà i Cobla de Cambra de Catalunya.

 

%d bloggers like this: