Tag Archives: Principal de Peralada

El fons documental d’Emili Casademont a l’Arxiu de l’Ajuntament de Girona

17 des.
Emili Casademont

Emili Casademont – Acte d’acceptació del fons documental de l’Ajuntament de Girona

Emili Casademont i Comas (Girona 1936 – Figueres 2012) exercí una bona part la seva professió de periodista i escriptor a Figueres. Mitjans locals de premsa escrita com Canigó, 9País i Los Sitios i emissores radiofòniques com Ràdio Popular de Figueres i Ràdio Girona formen part de la seva dilatada carrera, de la que el Sonabé.cat destaca especialment el seu interès per la sardana i els seus protagonistes. Col·laborador de la revista SOM i autor d’un blog propi, sovint trobem en tots aquests mitjans la seva sensibilitat per la música popular i folklòrica catalana.

La família d’Emili Casademont entregarà el pròxim 22 de desembre de 2014 el seu fons documental a l’Arxiu de l’Ajuntament de Girona, en un acte que es durà a terme a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament. L’acceptació d’aquest fons documental serà a les 19 h, a càrrec de l’alcalde Carles Puigdemont i també homenatjaran al periodista l’escriptora Isabel-Clara Simó, Josep Puigbó i Josep Maria Bernils així com representants del Diari de Girona, de Ràdio Girona, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l’UE Figueres.

Des del Sonabé.cat felicitem aquesta iniciativa i recordem dos dels seus articles de difusió musical amb protagonistes empordanesos: «La Santa Espina» i el seu primer discRaquel Meller, Albert Martí i Els Vienesos.

Enric Cullell Sagols

15 abr.

Enric Cullell Sagols (Algèria 1897 – Cabanes 1937). Va iniciar la seva formació musical amb Enric Sans. Cap als 16 anys s’incorporà a l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, passà a l’Antiga Pep i més endavant a La Principal de Peralada (1927-1930?).

Va formar part d’altres grups musicals com La Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà la gira per Europa. La malaltia va fer que el 1934 hagués de deixar la seva activitat musical.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Àngel Blanch Reynal

26 febr.

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

  • La Festa del barri (1942)
  • Pluja menuda
  • Fadrina bonica
  • Vents estranys
  • La Marieta dels cabells daurats
  • Maria
  • Bell Port de la Selva (1958)
  • Dues amigues
  • Sant Daniel de Tordera
  • Sant Llorenç de Morunys
  • Aquelles nyacres
  • En Claudi i l’Esteve
  • Les Garrafes de Llorenç
  • Idil·li mariner
  • Nosaltres dos
  • Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Joan Badosa Compte

28 gen.

joan badosa sonabe 2013

Joan Badosa Compte (Roses, 1884-1968), fill del músic i industrial Enric Badosa va aprendre les primeres lliçons de solfeig i flautí de mà del seu pare. Amb 12 anys ja era un bon intèrpret i formava part de la Corporació Musical rosinca, una formació de 25 músics dirigida pel mestre Corredó, que també era el seu professor de piano.

Amb 15 anys s’interessa pel tible i als 18 ja n’és un bon intèrpret. També amplia els seus estudis de flautí i, ambdos instruments formarà part de l’Antiga Pep de Figueres com a solista. Amb l’Antiga Pep va viatjar a París i Londres on van enregistrar el primer disc de sardana de l’història.

Va formar part de La Principal de Palafrugell (1911 *) i La Principal de Peralada (1925-1927) i als anys 30 va entrar a La Selvatana alhora que feia d’interí a La Principal de la Bisbal.

L’any 1946 es reconstituí l’orquestra castellonina Els Rossinyols i s’hi va integrar fins que es va retirar.

Va escriure les sardanes: L’Enriquet (1946), Quimeta, La segona de la tarda, La guapa, Margarida (1947), Nebulosa, Poema del ciri, Cançoneta i Flors boscanes.

En col·laboració amb Josep Blanch Reynal va escriure: Heroica, Calaverada, Desvergonyida i La fi del món, la més coneguda, obligada de tible.

A l’arxiu de Músics per la Cobla disposen de les partitures de:

Cançoneta Sardana per a cobla
Enriquet, L’ Sardana per a cobla 1946
Margarita Sardana per a cobla 1947
Nebulosa Sardana per a cobla
Poma del ciri Sardana per a cobla

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Badosa_i_Compte

* Aquesta dada ha estat aportada per Oriol Oller l’11 de febrer de 2012.

Cast Aiguabella Fàbrega

18 gen.
 aiguabella LA PRINCIPAL DE PERALADA 1924 sonabe 2013

La Principal de Peralada , 1924. Cast Aiguabella està assegut al centre de la fotografia

Cast Aiguabella Fàbrega (Figueres, Alt Empordà, 189? – 10 de febrer de 1938) fou un instrumentista de tible i compositor de sardanes. Fill del músic figuerec Ricard Aiguabella Algans i germà del també músic Miquel Aiguabella Fàbrega.

Va formar part de la Cobla-orquestra Canigó amb el seu germà Miquel i posteriorment de La Principal de Peralada,  Els Rossinyols de Castelló d’Empúries i l’Antiga Pep de Figueres. Morí en el primer bombardeig sobre Figueres durant la guerra.

Va escriure les sardanes Matinera i La Riallera, que es poden consultar a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Font de la foto: Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya de Josep Loredo.

Josep Vicens i Mornau

25 ag.

escala

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Serra i Bonal

5 ag.

OCE, Josep Serra i Bonal + Albert Cotó

Josep Serra i Bonal (Peralada, 23 de setembre del 1874 – Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor. Renovà la composició de sardanes.

Estudià amb el mestre Jaume Cervera a l’escola de música creada i finançada pels comtes de Peralada. Amb setze anys, i juntament amb el seu germà Miquel, fundà la cobla La Principal de Peralada, on tocà fins a l’any 1914, any que l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

En deixar la cobla residí un temps a Figueres (1915), on fundà un institut de rítmica, i dirigí el cor Art i Pàtria i l’orfeó Germanor Emporitana. A l’any següent, marxà a viure a Barcelona i s’hi guanyà la vida tocant en teatres i portant l’oficina de copisteria de l’Orfeó Català. Tocà com a fiscornaire a les cobles Sureda i Catalònia (1923). El 1924 entrà, juntament amb el flabiolaire Pere Moner, a la Cobla Barcelona i el 1929 n’esdevingué el director. Ultra la seva faceta compositora, com a músic va exercir d’instrumentista de tible -en les primeres èpoques- i després de fiscorn. El seu fill, Joaquim Serra i Corominas continuà la seva obra i compongué sardanes considerades d’entre les millors de la música catalana.

La seva tasca compositora es centrà en la cobla: en l’escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l’adaptació de balls vuitcentistes, en l’escriptura de música de tema lliure per a cobla. La seva glossa Present de bodes és una de les primeríssimes obres del que ara anomenem música per a cobla. Seves són, també, les primeres sardanes que es van gravar en els primitius discos de pedra.

Modernament, el compositor Lluís Albert li ha dedicat la sardana Evocant Josep Serra (2003).

Font: Viquipèdia

La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva els enregistraments de la Copla La Principal de la Bisbal de l’Ampurda de l’any 1905, amb tres sardanes del mestre Serra:

La Pubilla Ampurdanesa

Perles i diamants

La Federalista

La Biblioteca de Figueres disposa de vinils i cds amb els enregistraments de les sardanes del mestre Serra interpretades per cobles com La Principal de la Bisbal, la Cobla Barcelona, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la Cobla Mediterrània o la cobla Flama de Farners.

El Museu dels instruments de Ceret també disposa de partitures originals de l’autor, algunes d’elles consultables digitalment com:

La Pubilla Empordanesa

La noia de l’Empordà

%d bloggers like this: