Tag Archives: Principal de l’Escala

L’Escala recorda a l’Avi Xaxu amb un concert

31 maig

sonabe.cat 2016 escala avi xaxu

El dissabte 4 de juny de 2016 (21.30h) a la sala d’actes del Centre Cultural X. Vilanova es celebrarà el concert homenatge Recordant Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu a càrrec de la cobla La Principal de l’Escala i de l?orquestra Escalenca.

RECORDANT JOSEP VICENS i JULI,

L ’AVI XAXU

L’any 2016 es celebra el 60è aniversari del traspàs del compositor escalenc més popular, en Josep Vicens i Juli (1870-1956), més conegut com l’Avi Xaxu. Amb motiu d’aquesta efemèride, el migdia del passat dissabte 16 d’abril de 2016 es celebrà el primer acte commemoratiu previst, amb l’actuació del cantautor escalenc Josep Tero, l’actor Jaume Comas i la cobla local La Principal de l’Escala.

La mostra històrica “60 anys sense l’Avi Xaxu”, que repassa com s’ha recordat, mantingut i difós el llegat i la memòria de Josep Vicens entre els anys 1956 i 2016, i la Tarda de l’Avi Xaxu, dedicada al cant coral i a la recuperació de danses i balls vuitcentistes, ajuden a emmarcar el personatge en la seva època i a descobrir la seva polièdrica faceta musical.

És per aquest motiu que, perseguint l’objectiu de la recuperació i difusió del patrimoni musical escalenc, la nostra entitat ha assumit l’esforç i el repte d’endegar aquest gran concert per a redescobrir la faceta de Josep Vicens i Juli com a compositor de cobla orquestra, en l’ampli sentit del concepte. Amb la col·laboració dels components de la cobla La Principal de l’Escala i dels integrants de l’Orquestra Escalenca, de tall antic i constituïda especialment per a l’ocasió, un extens ventall de composicions originals del Xaxu i de diferents generes musicals serà recuperat i descobert per primera vegada a oïdes dels assistents.

I a més, a la mitja part d’aquest especial concert, com ve essent tradicional en les darreres edicions, es farà l’entrega dels guardons Sardanista de l’Any 2016 i Empresa Col·laboradora 2016.

Moltes gràcies per acompanyar-nos !!!

Jordi Gallegos i Córdoba

Agr. Sardanista “Avi Xaxu”

 

Repertori

1a part: LA PRINCIPAL DE L’ESCALA

Direcció: Eduard Prats i Planagumà

LA MARIETA Darreries s. XIX

LA PUBILLETA DEL MOLÍ 1908

LA FONT D’EN REIXEGUET 1914

CANT A LA PRIMAVERA 1925

L’ENCÍS D’UNA MIRADA 1931

LA JÚLIA 1944

 

2a part: ORQUESTRA ESCALENCA*

Direcció: Jesús Ventura i Barnet

REMOR DE FULLES Simfonia

CANTOS DE ARAGÓN Fantasia per a trompeta

LA FILLA DEL MARXANT Simfonia

LOS VOLUNTARIOS Rigodó

L’ENAMORADA Americana

LA LOLA Espanyola

EL FRASCUELO Vals jota

* L’Orquestra ESCALENCA és una formació reunida expressament per aquest concert, i la integren, sota la direcció de Jesús Ventura i Barnet, els següents components:

Gerard Purtí i Solano, 1er Violí

Pere Parés i Clarà, 2n Violí

Salvador Parés i Sidera, Flauta

Robert Rodríguez i Coll, 1er Clarinet

Josep Loredo i Moner, 2n Clarinet

Josep Ignasi Garcia i Subirana, 1er Trompeta

Alfons Vila i Safont, 2n Trompeta

Josep Riumalló i Salagran, Fiscorn

Enric Rigau i Prats, Contrabaix

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

1 març
La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de Montserrat Juventeny sobre la nissaga dels Vilà, publicat al Diari de Girona el 5 de juny de 2009.

La designació de l’Escala Ciutat Pubilla per al 2010 ha donat una empenta d’entusiasme als sardanistes escalencs i en el marc del seu aplec, aquest cap de setmana, dedicaran un rètol a la família dels músics locals Josep M. Vilà Saliner (1889-1969), 120 anys del naixement i 40 de la mort, i Josep M. Vilà i Comas (1922-1959) en el 50è aniversari del seu traspàs.

 MONTSERRAT JUVANTENY L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, demà dissabte a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

escala

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.

El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html

Actes de cloenda de l’Escala Ciutat Publilla de la sardana 2010

13 abr.

El 16 d’abril de 2011 tindrà lloc a l’Escala els actes de cloenda de l’Escala Ciutat Pubilla de la sardana 2010. Dins els actes programats el Sonabé vol destacar:

  • Presentació del primer cd del Cor Indika, Aires escalencs, amb l’acompanyament musical de Pere Pau Jiménez (acordió diatònic), Francesc Tomàs Panxito (guitarra i guitarró) i Albert Dondarza (violí, llaüt i percussions) i direcció de Ramon Manent.
  • Concert de presentació del disc compacte L’Escala recorda… Josep Vicens Xaxu, a càrrec de la cobla La Principal de l’Escala, amb rirecció de Xavier Alsina.

Podeu consultar tots els actes i horaris del programa de cloenda a continuació.


Jaume Vilà i Comas

28 ag.

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Jaume Vilà i Comas (L’Armentera, Alt Empordà, 5 d’abril de 1917 – L’Escala, Alt Empordà, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Fill de Josep Maria Vilà i Saliner, residí a l’Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Després de la guerra, s’incorporà a La Principal de l’Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germà Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgué (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubilà. Jaume hi actuà fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques són dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Mornau

25 ag.

escala

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Juli

25 ag.

xaxu

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

L’Escala des de l’empostissat

19 oct.

Es tracta d’un treball literari que commemora els 100 anys de la fundació de la cobla La Principal de l’Escala que en la seva primera etapa, que va del 1906 fins el 1956, va guiar el músic escalenc Josep Vicens i Juli, més conegut com “L’avi Xaxu“. La segona etapa de la cobla escalenca començava el 2004, de la mà de l’Entitat sardanista, Ràdio l’Escala i l’Ajuntament.

Un total de 592 pàgines i unes 200 il·lustracions, que segons el seu autor, Jordi Gallegos, “rescaten de l’oblit els noms de molts músics locals, avui perduts en la memòria. També fa possible resseguir la trajectòria de les primeres formacions musicals escalenques, L’Aliança i La Principal de l’Escala, sense desvincular-les de la història local de la nostra vila marinera”.

Músics, familiars i descendents aporten els seus testimonis, però Gallegos també ha hagut de treballar en hemeroteques, arxius municipals, històrics i públics de localitats com Girona, Figueres, l’Escala i Torroella de Montgrí, a més d’arxius fotogràfics, alguns de particulars. Les primeres dades documentals de les formacions que han existit a la vila s’inicien a la segona meitat del segle XIX i arriben fins a l’actualitat, i es divideix el llibre en tres apartats: “La Principal abans de la Principal”, “L’antiga Principal de l’Escala” i “Del silenci al somni escalenc”.

El fet musical a l’Escala combina dades històriques, llegendes, relats i curiositats, a més de dedicar tres capítols als primers músics locals documentats, els primers directors i les primeres formacions, sense oblidar la històrica rivalitat entre formacions que van desembocar en la fusió de la primera gran cobla escalenca, L’Aliança (1888-1912), una primera part que serveix per conèixer el pòsit i l’herència que va rebre La Principal de l’Escala.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

Pots consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres. També podeu saber més sobre el llibre i l’Escala més sardanista visitant http://lescalasardanista.blogspot.com/

%d bloggers like this: