Tag Archives: Principal de la Bisbal

Melcior de Ferrer de Manresa

7 maig

melcior de ferrer de manresa 2013 sonabe

Melcior de Ferrer i de Manresa (Peralada, l’Alt Empordà1821 – la Bisbal d’Empordà, el Baix Empordà18 de maig de 1884) fou un compositor català, autor d’una variada obra que anava des de les peces corals a les simfòniques i instrumentals, passant pel lied, el motet i obres vocals de tema religiós, entre les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Va escriure una òpera en dos actes, Giuditta (1855) i una sarsuelaUna broma pesada. També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.

Biografia

De Ferrer va néixer en el si d’una família aristocràtica: sa mare era la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Va estudiar el batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Niça, on va aprendre a tocar l’orgue. De seguida va interpretar alguna peça en diades assenyalades o durant la visita de personalitats de relleu. En aquest període va establir amistat amb el poeta Auguste Maistre i amb l’escriptor Theophile Blanc, que més tard seria canonge degà de la catedral dePerpinyà.

Un cop acabat el batxillerat es trasllada a Itàlia per estudiar dret a la Universitat de Bolonya i entra de ple en el ric ambient musical de l’època, cosa que estimulà encara més la seva vocació de compositor i intèrpret. En aquells moments la Itàlia melòmana s’entusiasma amb RossiniBellini i Donizetti, i comença a escoltar Verdi. Solera, un dels llibretistes de Verdi, és contractat també per Ferrer per escriure el text de la seva òpera.

Havent esdevingut ja un mestre de la composició i amb una certa experiència, torna a Barcelona i estudia amb el cèlebre mestre de capella de Santa Maria del MarJosep Barba, el qual l’ajuda a escriure un interessant mètode de composició.

Melcior de Ferrer, cosmopolita i culte, es casa amb una pubilla bisbalenca d’un extens patrimoni, Pietat de Lloret i Ponach, i a partir d’aquell moment viu a la capital del Baix Empordà, on organitza vetllades familiars amb l’assistència de convidats per als quals compon tot un seguit de valsos i lieder amb acompanyament de piano. La majoria d’aquestes melodies tenien text en francès dels seus amics Maistre i Blanc. Aquest tipus de cançons estaven de moda en les cases senyorials de l’alta burgesia i de les corts reials d’arreu d’Europa a finals del segle XIX.

Sembla que Ferrer va exercir la seva influència per tal que Joan Carreras i Dagàs es desplacés a la Bisbal per ser l’organista de la parròquia. Aquest fet és significatiu si tenim en compte que Carreras fundaria una escola de música amb molt de prestigi i decisiva en la formació de bons instrumentistes i en la posterior fundació de la cobla la Principal de la Bisbal.

Com a curiositat, Ferrer va escriure el 1867, en català, el Llibre de guisados, un receptari amb plats escollits particularment de la cuina estrangera, en el qual ens ofereix 83 receptes amb diverses mostres de la cuina italiana i francesa d’aquell moment. El llibre també conté un mostrari de plats de la cuina i de rebosteria catalana.

Ferrer era considerat un dels més importants propietaris de la zona, ja que figurava en quinzè lloc entre els cinquanta hisendats de les comarques que envolten Girona, segons publicava un Butlletí Oficial de la província de Girona de l’any 1872.

Els darrers anys de la seva vida va alternar les estades a la Bisbal amb llargues temporades al carrer de la Riera de Sant Joan de Barcelona.

Melcior de Ferrer moria a la Bisbal el 18 de maig de 1884 després d’enllestir la revisió del rèquiem, compost arran de la mort de la sa mare, per a ell mateix. S’estrenava solemnement uns dies després en el funeral que se celebrà a la catedral de Barcelona. El papa Lleó XIII li havia atorgat el títol pontifici de baró de Ferrer l’any 1881.

Obra

La seva obra és extensa i variada, i pertany clarament a l’estètica romàntica, amb acurades i recreades melodies, temes sentimentals, a voltes amorosos i d’altres fúnebres.

Dins d’aquest corrent, els textos religiosos s’adeien bé als romàntics, com l’Stabat Mater que Ferrer compongué per a la Societat Filharmònica i que s’estrenà per la Setmana Santa de 1948; és una de les peces més reeixides de la seva producció. Els diaris del dia 21 d’abril d’aquell any, com el Diari de Barcelona i El Fomento, hi dediquen tota mena de lloances, tant pel que fa a la composició com a la interpretació.

Fa també incursions en la música escènica, amb l’òpera Giuditta, estrenada l’any 1985 al Teatre Municipal de Girona, i la sarsuela Una obra pesada.

Se’n coneixen també quatre misses, dues de glòria i dues de rèquiem.

Ferrer, malgrat que actualment roman pràcticament en l’oblit, va gaudir de molta fama i les seves obres van formar part dels repertoris de les principals capelles de música de Barcelona i de tota Catalunya, al costat d’autors de renom.

Referències

  • GREGORI i CIFRÉ, Josep M.: El barón Melcior de Ferrer i de Manresa (1821-1884), un compositor catalán del Romanticismo Revista de musicología, ISSN 0210-1459, Vol. 14, nº 1-2, 1991 , pàgs. 435-438.

A la Biblioteca de Figueres trobareu la partitura Cançons per a veu i piano [Música impresa] / Melcior de Ferrer ; estudi i edició de Joan Gay i Joaquim Rabaseda. Barcelona : Tritó, 2011 

Fonts: Viquipèdia,  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009Miscel·lània en honor de Josep M. Marquès, L’ESMUC Digital i Melchor de Ferrer i Manresa torna al Teatre Municipal

Enric Cullell Sagols

15 abr.

Enric Cullell Sagols (Algèria 1897 – Cabanes 1937). Va iniciar la seva formació musical amb Enric Sans. Cap als 16 anys s’incorporà a l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, passà a l’Antiga Pep i més endavant a La Principal de Peralada (1927-1930?).

Va formar part d’altres grups musicals com La Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà la gira per Europa. La malaltia va fer que el 1934 hagués de deixar la seva activitat musical.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Fàtima Ayats interpreta “Els Miserables”

28 març

Fàtima ayats 2013 sonabe

Avui els Sonabé.cat us presenta a la cantant figuerenca Fàtima Ayats interpretant el tema de ”Les Miserables” I dreamed a dream (He somiat) amb la Orquestra oficial de la Generalitat de Catalunya La Principal de la Bisbal.

Roses (Girona) [10.02.2013]

Àngel Blanch Reynal

26 febr.

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

  • La Festa del barri (1942)
  • Pluja menuda
  • Fadrina bonica
  • Vents estranys
  • La Marieta dels cabells daurats
  • Maria
  • Bell Port de la Selva (1958)
  • Dues amigues
  • Sant Daniel de Tordera
  • Sant Llorenç de Morunys
  • Aquelles nyacres
  • En Claudi i l’Esteve
  • Les Garrafes de Llorenç
  • Idil·li mariner
  • Nosaltres dos
  • Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Esteba Pallach Terradas

27 febr.

Avui el Sonabé.cat us presenta la biografia d’un músic empordanès, Esteba Pallach Terradas (Borrassà 1900 – Figueres 1981), que ha estat recuperada pel seu net, Jordi Oliveres Pallach, que ha volgut retre un homenatge al seu avantpassat compartint amb tots nosaltres la figura, la imatge i les passes d’un músic molt actiu però oblidat.

Esteve Pallach, al centre de la fotografia

Des del Sonabé.cat ens provoca una especial alegria poder recuperar la trajectòria d’aquest músic, ja que són aquestes (petites) recuperacions les que fan més visibles el ric entramat musical de la nostra comarca.  Agraïm a Jordi Oliveres la seva col·laboració generosa i entusiasta i us deixem amb el seu article.

The jazz modern, Figueres

The jazz modern, Figueres

L’Esteba Pallach Terradas, va néixer al carrer Pou Comú 4 de Borrassà un disset de desembre de l’any 1900. Els seus pares en Josep i l’Antonia varen tenir sis fills, entre ells en Miquel que després va ser el pare del polític Josep Pallach i la Marcela de Can Palau (pastisseria del Carrer Vilafant de Figueres). Esteba Pallach va estudiar música i des de llavors va ser la seva professió fins la seva mort, va viure a Figueres i es va casar amb Aurelià Bosch Llobet filla del sabater de Can Bosch del carrer Besalú.

Orquesta Mendoza

Musicalment parlant va estar en diferents grups tocant la guitarra, el saxòfont alt, la flauta i també al flabiol.  Les formacions de les que va formar part són The Boys of Cuba, The Jazz Modern Figueres i l’Orquestra Mendoza entre altres que no conec i també alternava aquests grups amb alguna cobla sardanista, inclosa La Principal de la Bisbal. Són moltes les gires que feia per tota la península, i on podem veure’l amb algunes de les fotografies per diferents indrets.

Va tenir una única filla, Carme Pallach Bosch, i quan aquesta es va casar amb un barceloní que feia la mili al Castell de Sant Ferran, l’Esteba Pallach va anar-se’n a viure a Barcelona, a una torre del carrer Julio Verne 4 (avui desapareguda) des d’on va continuar la seva carrera musical,  fent bolos: suplències al Liceu, al Circ, a la ràdio i va formar part de la Orquestra del Parc d’atraccions de Montjuïc, a més de donar classes de flauta i saxo. Finalment ja a la seva jubilació va tornar a Figueres a on va viure al carrer Nou, va seguir ja donant alguna classe de flauta fins casi el darrer dia de la seva vida al principis del 1980. Una vida per la musica.

L'Orquestra amb Josephine Baker

Biografia abreviada pel seu net Jordi Oliveres Pallach.

Concert homenatge a Pep Ventura

6 jul.

Tramuntana TV ens porta la vídeo notícia del concert en homenatge a Pep Ventura de la Principal de la Bisbal i la Polifònica de Puig-Reig.

Agapit Torrent i Batlle

5 jul.

agapit

Agapit Torrent i Batlle (Figueres, 1923-1991), nascut a Figueres el 5 de juliol de 1923, va cursar estudis de solfeig, piano, violí i saxofon. Fou membre de la Cobla Selvatana, de l’Orquestra Lluís Rovira, de l’orquestra belga Eddie de Latte, del Latin Combo Quartet, de Líders Grup, de La Tropicana i de la cobla La Principal de la Bisbal, de la qual també fou director artístic.

La seva obra com a autor compren una vintena de sardanes: Camí de Besalú, Lluïsa, Rosa de gener, El meu carrer, Cançó de primavera, Daliniana, Inquietuds o Cançó de tardor són algunes d’elles.

La seva passió pel jazz el va portar a coincidir als escenaris, encara que fos esporàdicament,  amb músics com Tete Montoliu, Don Byas o Bill Coleman.

Fonts: De de la A a la Z. Diccionari d’autors de sardanes i de música per a Cobla, de Carles Riera i Vinyes.

El Sonabé et recomana acostar-te a la seva obra sardanística escoltant la versió de la sardana Daliniana feta per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà l’any 2005 i que trobaràs a la Biblioteca de Figueres

Orquestra Eddie De Latte

torrent

Latin Combo - Agapit Torrent - Los Sitios, 1960


%d bloggers like this: