Tag Archives: Pau Guanter

Pau Guanter i Casadevall

27 ag.

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944)  fou un músic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. S´incorporà com a trombó a la cobla Empordanesa fins l’any 1889 i després va passar a la cobla Montgrins l’any 1890. El mateix any va fundar la Cobla Els Rossinyols (1890-1895) per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se l’any 1895, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. A Calella també va formar part de diferents formacions barcelonines com: Orquestra Parera, Moderna Armonia i OrquestraFilharmònica. També va ser director de la Coral de Calella, La Sirena Calellenca i l’Orfeó Calellense.

Va escriure unes 200 sardanes, de les que se’n conserven les següents a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes
Títol Tipus Any
Assoladora Sardana per a cobla 1904
Belleses empordaneses Sardana per a cobla 1904
Bibiana Sardana per a cobla
Burlona Sardana per a cobla
Cançó de tardor Sardana per a cobla 1904
Cantarella Sardana per a cobla
cistelleta, La Sardana per a cobla 1903?
closa de la vila, La Sardana per a cobla 1924
Confidència Sardana per a cobla
Cort d’amor Sardana per a cobla 1924
delatadora, La Sardana per a cobla
diadema, La Sardana per a cobla 1903?
doll d’orenetes, Un Sardana per a cobla
Elegància Sardana per a cobla
encantadora, La Sardana per a cobla
Esglaiada Sardana per a cobla 1906
Flors de maig Sardana per a cobla 1893
gaia ocelleta, La Sardana per a cobla
gardènia, La Sardana per a cobla
Germanívola Sardana per a cobla
Humorada Sardana per a cobla
Lluitadora Sardana per a cobla 1904
Marineta Sardana per a cobla 1917
Matinada Sardana per a cobla 1929
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
mestressa del meu cor, La Sardana per a cobla
muntanyesa, La Sardana per a cobla
nenes del barri, Les Sardana per a cobla
Oreig i onades Sardana per a cobla
perfiladora, La Sardana per a cobla
Pintoresca Sardana per a cobla 1904
platja d’Empúries, La Sardana per a cobla
presumida, La Sardana per a cobla
Primorosa Sardana per a cobla 1904
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
Puliol Sardana per a cobla 1924
Rubina Sardana per a cobla 1925
Sagarreta Sardana per a cobla
saragatera, La Sardana per a cobla
Tendenciosa Sardana per a cobla
vencedora, La Sardana per a cobla 1903?
Vernar Sardana per a cobla
Visca la barretina Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aubada (1906) – Bertola – Cecília (1937) – Cromàtica – Donzelleta empordanesa (1892) – Engelosida (1932) – Festívola (1933) – Flor d’un dia – Inicial – Innocència – Joguines (1931) – L’emporitana – L’estiu al camp (clarinets i violins) – L’hermosa deessa – La camèlia – La campana vella (1937) – La firataire – La gran ballada – La jardinera – La mare de la font – La Moreneta – La Muga vella (1924) – La primera volada – La regionalista – La reina de la festa – La sardana de la mar – La sardana de l’avi (1943) – La ventada del mar (tenora) – La viola d’or (tenora) – Les noies de la costa – Maimeta – Mustiola – Neguit (1937) – Ocells i flors – Pla de Roses – Primaveral (flabiol, 1935) – Un dia de platja – Un pam de violetes – Violetes boscanes – Visionària

Altres
El activo (vals)

La Biblioteca de Catalunya també disposa de dues obres de Pau Guanter Cullin floretas y Una pageseta : sardanas con ynstrumentacion pastoril

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Blanch i Reynalt

8 ag.

blanch reynal

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1 de setembre del 1888 – 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingué tres germans músics, però només en destacà l’Àngel, que també va ser compositor.

Rebé les primeres lliçons de música de Joaquim Serratosa, capellà i organista de la Parròquia de Castelló, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Callís, li donà les primeres nocions de violí i de fiscorn, i mossèn Serratosa (mort el 1936) li ensenyà harmonia i composició.

Als disset anys entrà de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s’hi estigué deu anys. Era director de la coral Llavor Castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcció de la cobla de Peralada, el reemplaça en el càrrec fins al 1940; allí hi conegué l’Enric Morera, de qui també rebé consell professional. Presidí el Sindicat de Músics de Girona i va ser regidor a l’ajuntament de Castelló, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el portà a les cel·les del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, després. Acabada la guerra, participà en el restabliment i dirigí l’Escola Municipal de Música de Castelló. Com que el sou no era suficient, treballà també a la cobla-orquestra de l’Escala i al conjunt de ball figuerenc Orquestra Mendoza. A mitjans dels anys quaranta rebé el nomenament de mestre de capella de la parròquia de Castelló, i això el permeté de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composició i l’ensenyament. Fundà una petita banda municipal amb els seus deixebles de l’escola de música.

És autor d’unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d’orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. Algunes de les seves composicions foren part de l’arxiu de Músics per la Cobla.

Font: Viquipèdia

%d bloggers like this: