Tag Archives: Pau Casals

Jaume Cristau guanya el Premi Sgae de Sardanes

25 nov.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

El músic i compositor figuerenc Jaume Cristau va recollir a l’Auditori de Sant Feliu de Guixols, de mans de l’alcalde Pere Albó, el Premi Sgae de Sardanes 2008, atorgat per la Societat General d’Autors i editors (Sgae) i la Fundació Autor. El premi d’aquesta 24a edició del concurs que té una dotació de 3.000 euros, el conqueria Cristau amb la peça titulada Pau, més Garreta.

Segons que va explicar l’autor a Diari de Girona, el títol de la sardana es deu a una curiosa anècdota, i és que quan el músic Igor Stravinsky va visitar Barcelona a la dècada dels anys 20, va assistir acompanyat per Pau Casals, a un concert de sardanes a l’Ateneu barceloní. En escoltar una sardana original de Juli Garreta i Arboix, va demanar a Casals que volia escoltar més Garreta.

Curiosament aquesta és la segona vegada que Cristau s’emporta el Premi Sgae amb una referència a Pau Casals, ja que l’any 1984, en la primera edició, ja va guanyar amb la sardana El ressò de Pau Casals. A més, el 1993 Cristau obtenia un accèsit amb Canigó; el 2001 un altre accèsit amb Recull de sentiments i un més el 2006, amb Xamosa Clàudia.

El jurat format per Joan Albert Amargós, Jesús Ventura, Josep Solà i els gironins Francesc Cassú i Jordi Molina, decidien atorgar dos accèsits de 900 euros cada un a Salvador Brotons per Noces d’argent, (el premi el va recollir la seva esposa) i Francesc Teixidó per Serenor, sofrença i joia.

Font: Montserrat Juvanteny per Diari de Girona

Una orquestra única en el món

24 nov.
LLUÍS SERRAT

Foto: LLUÍS SERRAT

Carles Coll explica així en què consisteix la Simfònica de Corda i Cobla: «Multipliques per dos els músics de l’OCE per tenir una simfònica i substitueixes els instruments de vent habituals d’aquestes orquestres pels vents de la cobla, més l’arpa i la percussió.»

En total, 37 músics que completen una formació òbviament irrepetible en altres cultures i fins i tot sense precedents en la nostra, on algunes orquestres simfòniques sí que han adaptat sardanes però sense el tret diferencial dels vents de la cobla.

També l’OCE havia gravat un disc titulat Sardanes de corda per a Metalquimia, però ara l’empresa creada pel besaluenc i sardanista reconegut Narcís Lagares volia anar més enllà i va plantejar aquest nou repte a Carles Coll i Francesc Cassú. «Volíem començar la casa pels fonaments i per això vam triar una sèrie de sardanes que tothom coneix, però encarregant a bons orquestradors que les adaptessin i aconseguissin un bon equilibri perquè els vents no trepitgessin les cordes en aquest experiment de laboratori», explica Coll.

El disc, gravat aquest estiu als estudis 44.1 d’Aiguaviva, es va completar amb tres sardanes noves: Sirenes, d’Albert Guinovart; Companyonia universal, de Salvador Brotons -tots dos autors seran presents al concert de divendres a l’Auditori (21.00 h), presentat per Martí Gironell i gravat en vídeo perquè es pugui veure després al web de l’orquestra-, i la composició …i en Jordi i la Maria, que Narcís Lagares ha dedicat als seus néts nascuts recentment i que complementa, ja des del títol, una sardana anterior: Estimada Laia. La resta d’obres incloses a Sardanes per al món són La Santa Espina, d’Enric Morera, orquestrada per Esteve Palet; Girona aimada, de Vicenç Bou, adaptada per Marc Timon; La pubilla empordanesa, de Josep Serra (Carles Coll); Una rosella, de Manel Saderra (Coll); A Palmira, de Jaume Cristau; Al capdavall del pont vell, de Josep Cassú; Niu d’amor, de Ricard Viladesau (Josep Cassú); La festa de Sant Martirià, de Conrad Saló (Cassú); Sant Martí del Canigó, de Pau Casals; Aurora promesa, de Francesc Cassú, i Bona festa, de Josep Vicens, l’avi Xaxu, orquestrada per Marc Timon.

L’objectiu és anar encarregant noves obres per a aquesta formació, que, tot i els compromisos de l’OCE i de la Principal de la Bisbal, vol fer uns 25 concerts durant el seu primer any de vida. Ja està previst que la SCCC ofereixi el 10 de gener vinent al Jardí el concert inaugural de Figueres com a capital de la cultura catalana del 2009. «Hi ha moltes ciutats pubilles de la sardana, però Figueres n’és la mare, i ara que la sardana està en crisi tenim el repte d’aconseguir que no desaparegui.»

Font: XAVIER CASTILLÓN per http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3071675

%d bloggers like this: