Tag Archives: Orquestra Simfònica Estela

Lluís Albert i Rivas

21 ag.

Lluís Albert i Rivas
(Barcelona, 1923)

Fill adoptiu i medalla d’honor de la vila de l’Escala, on resideix actualment. Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona: harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i, amb en Joaquim Serra, instrumentació per a cobla. A l’any 1960 rebé el primer Diploma Oficial de l’Estat de “Mestre de Composició” d’aquest Conservatori.

Tocava la tenora i tible a les cobles La Principal Barcelonina i Foment de la Sardana (1976), l’oboè i la viola a l’Orquestra Simfònica Estela de Barcelona, i del 1983 al 1996 fou director de l’ Orquestra de Cambra de Girona (coneix també altres instruments: la flauta de bec, la guitarra, l’orgue i l’acordió). Durant 35 anys va ser professor de música de l’Escola Laietània de Barcelona.

A banda d’una vuitantena de sardanes, ha compost també obres corals per a orquestra i banda, peces per a quintet de vent, orquestra de corda, banda i orquestra simfònica, un concert per a tenora i orgue, ha escrit música religiosa (per exemple, unes Eucarístiques amb lletra de Tomàs Garcés), ha harmonitzat ballets i ha fet adaptacions de música clàssica (Mozart, Glück, Huber, Schumann, Werner). També és autor de lletres de cançons.

Musicòleg de la sardana, ha escrit diverses publicacions de teoria sardanista (vegeu la Bibliografia) i ha col·laborat amb els setmanaris Destino i Canigó. Així mateix ha col·laborat en diverses publicacions locals en temes relacionats amb la música.

L’any 1955, va localitzar les sardanes més antigues que s’han trobat, en un manuscrit del segle XVIII a la Biblioteca de Catalunya.

De família escalenca i vinculat des de fa molts anys a L’Escala, fundà l’Esbart Escalenc de Dansaires el 1948, i l’ajuntament d’aquesta vila el nomenà “Fill Adoptiu” (1998) i li concedí la Medalla d’Honor.

Nebot i fillol de Caterina Albert, és fundador i dipositari del Museu-Arxiu Víctor Català i ha fet diverses contribucions a la bibliografia de l’escriptora. A banda dels reconeixements rebuts a l’Escala i en actes d’homenatge a diverses poblacions, Lluís Albert també rebé la placa d’argent de la Generalitat pels seus treballs de musicologia sardanista, fou premiat al 2001 per l’Obra del Ballet Popular per la publicació del Nou tractat pràctic d’instrumentació per a cobla, i rebé al 2004 l’Escut d’Or de l’Aplec de Sant Hilari.

Algunes de les seves partitures es troben a l’arxiu de Músics per la Cobla i també estan disponibles diversos enregistraments sonors de la seva obra a la Biblioteca de Figueres, consultables a través del Catàleg en línia Argus.

Fonts: Viquipèdia, Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  http://contemporania.net/autors/lluis.htm

%d bloggers like this: