Tag Archives: Orquestra Mendoza

Joan Falgarona Canadell

3 maig
Orquestrina Moyambos, 1943. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné.

Orquestrina Moyambos, 1943. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné.

Joan Falgarona Canadell (Figueres, 1924 -2012) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Pere Falgarona Salleras, el seu germà Josep Falgarona Canadell, el seu fill Xavier Falgarona i Cortada i els seus néts Nil Falgarona i Norfeu Falgarona.

Joan Falgarona va aprendre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare, que li va ensenyar a tocar la trompeta. L’any 1942 va anar a estudiar música a Barcelona, trompeta amb el mestre Amadeu Rovira González (Orquestra Simfònica de Barcelona) i harmonia amb el professor Joaquim Zamacois. Mentre, treballa de músic amb l’Orquestra Mendoza, La Principal de la Bisbal, Orquestrina Moyambos i Els Montgrins.

L’any 1945 va el servei militar a Barcelona i això el va promocionar com a trompetista i combinar les tasques de músic i soldat. Tocava amb l’orquestra Ramon Evaristo fins acabar el servei i després va entrar a l’orquestra Lluís Rovira (1947) amb la que va anar de gira a nivell internacional.

L’any 1952 va formar part de l’orquestra Isi Fabra i l’any 1954 de l’orquestra de Lorenzo Gonzalez i després de l’orquestra Gadea.

L’any 1954 amb la mort del seu pare decideix tornar a Figueres junt amb la seva esposa Pilar Cortada. Va deixar la música excepte en la seva funció de mestre de trompeta. Anys més tard va tornar al món musical a través de la Coral Gaudeamus (1987) com a cantant i també va realitzar arranjaments a quatre veus. Va musicar poetes com Jaume Maurici i Carme Pagès, amb els que va guanyar diversos premis.

La Biblioteca Nacional de España conserva l’enregistrament del seu bolero Entre las flores, que podeu escoltar des d’aquest enllaç.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Fotos de Cobles, Orquestres i Conjunts de Catalunya i Amics de Florenci Mauné

Amat Blanch Reynal

25 febr.

the king jazz figueres bassagañas 2013 sonabeAmat Blanch i Reynal assegut a la dreta de l’imatge

Amat Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1904 – 1938) es va formar musicalment  amb el seu germà Josep Blanch mentre feia seguir el treball a la fusteria paterna.

Va formar part de La Principal de Peralada (1925) com a trombó i va romandre a la formació fins al 1934. També va formar part dels Rossinyols de Castelló, de l’Orquestra Mendoza i de The King Jazz.

Va morir molt jove a la Batalla de l’Ebre.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Ramon Basil Brujó

23 febr.

Ramón Basil Brujó (Figueres 1873 – 1938), fill de Frederic Basil (instrumentista de la Cobla de l’Avi Pep) i pare de Francesc Basil Oliveras. Es va formar al conservatori del Liceu i va ser molt bon instrumentista de flauta. Dirigí el cor de la Societat Coral Erato durant 10 anys (1922-1932) i fou membre de l’Orquestra Mendoza*.

Va ser membre fundador de la Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona (creat l’any 1917) juntament amb Lluís Bonaterra, Agustí Lloret, Emili Pallisera, Pere Teixidor, Ramón Bassagañas, Jaume Turias, Josep Cirilo i Enric Corbera. També exerci de bibliotecari pel Club Apolo de Figueres a l’any 1912 i fou membre fundador de l’Associació de Música de Figueres a la tardor de 1923

Va arranjar diferents peces musicals, destacant en les sarssueles. Entre les seves composicions es coneixen les sardanes:

  • L’Aplec
  • Primerenca
  • Invitació
  • La Palmera
  • La Rondalla
  • Flors de nit
  • Germanor empordanesa
  • Cançó perduda
  • Sol Ixent
  • Clarejant
  • Gelosia
  • Cants d’orient
  • Nostra dansa
  • Tardorenca

Composa diverses caramelles:

  • Cançó de la nit d’abril

Entre les seves composicions de balls vuitcentistes es coneixen:

La Societat Coral Erato de Figueres a través del seu projecte Erato Partitura Digital ofereix l’accés a la digitalització d’algunes d’aquestes obres a través del repositori MDC Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Erato Partitura Digital, Sonabé.cat i Musics per la cobla.

* Aquesta dada està en revisió des de desembre de 2013.

Josep Blanch i Reynalt

8 ag.

blanch reynal

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1 de setembre del 1888 – 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingué tres germans músics, però només en destacà l’Àngel, que també va ser compositor.

Rebé les primeres lliçons de música de Joaquim Serratosa, capellà i organista de la Parròquia de Castelló, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Callís, li donà les primeres nocions de violí i de fiscorn, i mossèn Serratosa (mort el 1936) li ensenyà harmonia i composició.

Als disset anys entrà de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s’hi estigué deu anys. Era director de la coral Llavor Castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcció de la cobla de Peralada, el reemplaça en el càrrec fins al 1940; allí hi conegué l’Enric Morera, de qui també rebé consell professional. Presidí el Sindicat de Músics de Girona i va ser regidor a l’ajuntament de Castelló, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el portà a les cel·les del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, després. Acabada la guerra, participà en el restabliment i dirigí l’Escola Municipal de Música de Castelló. Com que el sou no era suficient, treballà també a la cobla-orquestra de l’Escala i al conjunt de ball figuerenc Orquestra Mendoza. A mitjans dels anys quaranta rebé el nomenament de mestre de capella de la parròquia de Castelló, i això el permeté de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composició i l’ensenyament. Fundà una petita banda municipal amb els seus deixebles de l’escola de música.

És autor d’unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d’orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. Algunes de les seves composicions foren part de l’arxiu de Músics per la Cobla.

Font: Viquipèdia

Orquesta Mendoza

14 abr.

orquesta-mendoza

L’Orquesta Mendoza de Figueres va estar activa entre els anys 1934 i 1947. Joan Falgarona i Canadell, Joaquim Marcos Pinadell, Modest Puig, Miquel Varela, Amat Blanch, Josep Calvet, Arseni Corsellas, Agapit Torrent, Josep Folguerola, Josep Gabriel Pallisera*, Josep Blanch i Reynal, Josep Genis, Amadeu Puntí i Jordà o Francesc Basil van pertànyer a l’orquestra. Frederic Lunati, Josep Carbó i Arseni Corsellas en varen ser els directors. Algunes fonts bibliogràfiques també inclouen a Ramon Basil com a membre d’aquesta formació però aquesta dada està en revisió des del 2013.*

Esteve Pallach Terrades també va ser un pioner d’aquesta formació, dada que hem pogut recuperar gràcies a Jordi Oliveres. (Font: Jordi Oliveres, 2012)

Joaquim Marcos Pinadell també va formar part de l’orquestra com a bateria i cantant, informació que hem pogut recuperar gràcies al seu besnét Eduardo Galvan a qui agraïm la seva col·laboració.

Gràcies a la col·laboració de la Sra. Pilar Cortada sabem que el músic que apareix com a Josep Folguerola és, en possiblement Pere Falgarona Salellas.

La primera notícia en premsa local on apareix l’orquestrina Mendoza és del 29 de desembre de 1934 a La Veu de l’Empordà (consultable a l’hemeroteca de la Biblioteca de Figueres) amb el text del corresal de Castelló d’Empúries: A l’Estatge social de la «Penya Rápida», hi toca balls, per la diada de Santa Llúcia, l’orquestrina de Figueres «Mendoza». Un any més tard, el 30 de novembre de 1935, la mateixa capçalera de La Veu de l’Empordà publica la notícia: “Éxit de la formidable Orquestra Mendoza al Gran Cafè Excelsior”.

Sin título-1

La Veu de l’Empordà, 30 de novembre de 1935

Al Diccionari de Cobles de Jordi Puerto i Parramon, es recull la següent informació d’aquesta formació:

“Quan la dirigia Frederic Lunati va ingresar-hi Modest Puig, amb qui tocaven també: Miquel Varela, Esteve Pallach, Vidal, Brunet, Ramon Basil, Amat Blanch i Josep Calvet. També en temps de guerra 1936-1939 l’orquestra va seguir tocant a França, amb Josep Carbó com a director. També es té constància de concerts a Banyoles per les Festes de Sant Martirià de 1941 i 1942.

La temporada 1943-1944 l’Orquestra Mendoza estava formada per Arseni Corsellas com a representant, Miquel Varela i Agapit Torrent a les tenores, Josep Falgarona i Josep Pallisera a les trompetes, Josep Blanch i Reynal i  Josep Genís als fiscorns, Amadeu Puntí i Jordà, Francesc Basil i Josep Maymí.”

Carles Varela, músic i investigador musical figuerenc aporta noves dades amb el seu article sobre l’Orquestra Mendoza elaborat a finals del 2013. En aquest article aporta dades que completen i concreten el treball iniciat per Jordi Puerto. Podeu llegir aquest article aquí.

Fonts : http://wp.me/pghmG-3Xb, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/mendoza.htmlDiccionari de cobles : del segle XIV al XXI de Jordi Puerto i Parramon i hemeroteca de la Biblioteca de Figueres.

* Aquesta informació ha estat aportada pel Sr. Carles Varela l’any 2013.

Pepe Nuñez

15 febr.

pepe-nunez

 

Josep Núñez Soler (1914-1982) fou un músic figuerenc que comença estudiant violí amb el mestre Enric Sans de Figueres però acabà triant la trompeta com a instrument definitiu. Fou membre, entre altres, de la Principal de Peralada i de l’Orquestra Mendoza i fundà l‘Orquestra Pepe Núñez, amb la que va enregistrar nombrosos vinils, com aquest que apareix a la fotografia.

Com a compositor té enregistrats títol com Maria Amparo, Aires del Moncayo, Sin palabras, Siempre Andalucía, Volando a Riío, Tilín-Tilán, Islas Canarias i el pasdoble Figueras.

Font: llibre “La Principal de Peralada”, d’Inés Padrosa, 1990.

Francesc Basil i Oliveras

31 ag.

Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, Ramon Basil i Brujó, músic de cobla i compositor de sardanes. Amplià els estudis de piano amb Lluís Bonaterra i Gras i Josep Passolas i Coderch, i els d’harmonia amb Julià Palanca i Massià. Completà la seva formació a Barcelona, estudiant harmonia, contrapunt, fuga i composició amb el mestre Zamacois.
Acabada la Guerra Civil, Basil tocà durant uns anys a la cobla-orquestra Mendoza, de Figueres, el flabiol en formació de cobla i el piano en la d’orquestra. També era el responsable dels arranjaments musicals. Després de presentar-se, sense èxit, a unes oposicions a director de banda militar (com el seu mestre Julià Palanca), Basil agafà una feina de secretari del jutge de Figueres, que pogué compatibilitzar amb la tasca compositora. Encara que no es dedicà a l’ensenyament de la música, si tingué un deixeble, Jaume Cristau, que ha destacat com a compositor, instrumentista i director de cobla.
És un dels compositors de sardanes més premiats, i les seves composicions han estat lloades per la crítica. Tanmateix, les seves sardanes no tenen prou ressò popular i rarament es programen, amb la possible excepció de Sant Pere de Roda, la seva obra més divulgada. Compongué més de trenta sardanes i una desena de peces de música per a cobla. Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Honorant Francesc Basil.
L’Associació Amics de Francesc Basil convoca un premi de composició per a piano i el Memorial Francesc Basil de composició de sardanes, un dels premis més prestigiosos d’aquest camp.

Font: Viquipèdia

La Biblioteca de Figueres disposa d’enregistraments on apareix l’obra de Francesc Basil executada per diferents formacions: Cobla Miramar, Cobla La Principal de Vilafant, Orquestra de Cambra de l’Empordà i Cobla de Cambra de Catalunya.

 

%d bloggers like this: