Tag Archives: Nova cançò

Cineclub Diòptria i els 50 anys de la Nova Cançó

20 ag.

dioptria figueres

Cineclub Diòptria de Figueres anuncia des del seu Facebook:

Coïncidint amb l’inici del Festival Acústica, des del Cineclub Diòptria i amb el suport de la Filmoteca de Catalunya us posem al vostre abast 4 films per commemorar els cinquantenari de la Nova Cançó. Són documents fonamentals per acostar-nos aquest fenomen, del que va significar fa 50 anys i del que ara pot representar per a les noves generacions.

Les projeccions dels films són totalment gratuïtes i es realitzaran a les instal·lacions de La Cate.

PROGRAMA nº 1 (27 d’agost de 2009)

  • D’UN TEMPS D’UN PAÍS – Llorenç Soler, 1968. DVD, b/n. 42’. “Documental centrat en la figura del cantautor de Xàtiva, Raimon Pelegero. El muntatge ofereix un mosaic de perspectives que van des dels seus inicis a la guitarra i la seva vida estudiantil, fins a les seves poesies escrites i a l’opinió de Joan Fuster. Imatges del passat i actuals, del context socio-polític i cultural en què Raimon es va anar fent: món universitari, recitals, retrospectives de la guerra civil i desfilades militars franquistes, etc.”
  • CANET ROCK – Francesc Bellmunt, 1976. DVD, color. 78’. ‘Documental-reportatge sobre les tradicionals, populars i concorregudes ‘Dotze Hores de Canet’, intitulades l’estiu del 1975 ‘Dotze hores de música i follia’. Aquella convocatòria, celebrada a la ciutat del Maresme, Canet de Mar (Barcelona), fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste, i s’hi reuniren un bon nombre de cantants i conjunts de rock i pop-music. L’assistència s’avaluà en uns vint-i-cinc mil espectadors, una manifestació-experiència que mai més no s’ha aconseguit repetir. El film n’és doncs un testimoni que la resumeix’.

PROGRAMA nº 2 (3 de setembre de 2009)

  • Raimon 65 – Carles Duran. Representació de quatre cançons de Raimon mitjançant imatges documentals i actuacions del cantant. L’inici és una contraposició entre la música i llocs d’entreteniment (una cançó de Luis Aguilé, una sala de ball) i la cançó protesta de Raimon (‘Si em mor’), que ambienta els crèdits inicials. 
  • La Nova Cançó – Francesc Bellmunt. Un testimoni viu i directe de la situació actual (1975-76) de la Nova Cançó catalana a través de recitals, en especial de Lluís Llach i Raimon, al Palau d’Esports de Barcelona, i d’opinions de gent diversa dels Països Catalans.
%d bloggers like this: