Tag Archives: Montserrat Juvanteny

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

6 juny

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, el dissabte 6 de juny de 2009 a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.

Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

La Principal de l'Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

La Principal de l’Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala. El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona.cat

Marc Timón guanya el concurs de “Mataró Ciutat Pubilla”

8 març

 

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

 

Amb un concert amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, celebrat diumenge passat, 1 de març, al teatre Monumental de Mataró, es presentaven les deu sardanes finalistes del concucrs convocat amb motiu de la nominació de Mataró Ciutat Pubilla 2009. Les peçes de vuit autors diferents, havien estat prèviament seleccionades per un jurat d’entre les trenta que es van presentar al concurs musical. Aquesta és la primera vegada en la història de les ciutats pubilles que és convoca un concurs per escollir la sardana que ha de marcar les petjades d’aquesta celebració. Entre els autors que s’hi van presentar, hi havia dos gironins, el figuerenc Jaume Cristau i el castelloní Marc Timón. També hi van aportar les seves obres Joan Lluís Moraleda, Antoni Serra Oribe, Josep Solà i Joan Elies, entre d’altres.

El premi important però, se’l va endur Marc Timón, com a autor de la composició Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. El premi té una dotació de 4.500 euros i a més, té l’al·licient que s’enregistraà en un CD commemoratiu del pubillatge, juntament amb les altres dues peçes premiades.

Aquest premi el va escollir un jurat format pel president de l’Institut d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedés, els representants de la Federació d’Entitats Sardanistes i de Dansa Tradicional Catalana de Mataró, Isidre Pujol i Ramon Julià i tres persones de l’ambit musical, el compositor i tenor Enric Ortí, Francesc Cortés i Pere González. El públic assistent al concert va ser l’encarregat d’escollir per votació el segon i tercer premi, sota els lemes D’Iluro a Mataró, dotat amb 2.000 euros i Mataró Sardanista, dotat amb 1.000 euros, que van ser per a les composicions de Francesc Vicente i Carles Santiago, respectivament. Cinc-centes seixanta persones de les set-centes que hi van assistir van emetre el seus vots per escollir el segon i tercer premi.

 

Trencant motlles
Les composicions de Timón trenquen motlles i van encaminades cap a una línia molt més moderna de la sardana. Un exemple d’aquesta línea va ser la introducció del saxo a la cobla, subtituint una de les dues tenores, durant els 25 anys de la Marinada, amb Il·lusions mai somniades.

Aquesta línia va crear una certa controvèrsia a Mataró, ja que alguns dels seus contrincants no van veure amb bons ulls que la sardana del pubillatge fos una obra amb una escala de blues, i fragments de Gerswing, més representativa de Nova York que no de Catalunya.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona

Jaume Cristau premiat en els premis Conrad Saló

2 gen.

2008-12-09_img_2008-12-02_010515__11_21

El figuerenc Jaume Cristau ha estat premiat per cinquena vegada en un concurs musical el passat desembre de 2008. El darrer premi el recollia a la Bisbal, en motiu de la 6a edició dels premis Conrad Saló, un certamen que enguany ha recuperat l’Ajuntament, amb el suport d’Amics de la Sardana, la Diputació i el Departament de Cultura de la Generalitat, després de 15 anys d’inactivitat. Cristau va presentar dues peces al certamen, Elegia a Puigferrer que va mèreixer l’accèssit de 900 euros, i Conrad Saló o art per la sardana, que va quedar entre les cinc finalistes.

Font: Montserrat Juvanteny per http://www.diaridegirona.cat

Jaume Cristau guanya el Premi Sgae de Sardanes

25 nov.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

El músic i compositor figuerenc Jaume Cristau va recollir a l’Auditori de Sant Feliu de Guixols, de mans de l’alcalde Pere Albó, el Premi Sgae de Sardanes 2008, atorgat per la Societat General d’Autors i editors (Sgae) i la Fundació Autor. El premi d’aquesta 24a edició del concurs que té una dotació de 3.000 euros, el conqueria Cristau amb la peça titulada Pau, més Garreta.

Segons que va explicar l’autor a Diari de Girona, el títol de la sardana es deu a una curiosa anècdota, i és que quan el músic Igor Stravinsky va visitar Barcelona a la dècada dels anys 20, va assistir acompanyat per Pau Casals, a un concert de sardanes a l’Ateneu barceloní. En escoltar una sardana original de Juli Garreta i Arboix, va demanar a Casals que volia escoltar més Garreta.

Curiosament aquesta és la segona vegada que Cristau s’emporta el Premi Sgae amb una referència a Pau Casals, ja que l’any 1984, en la primera edició, ja va guanyar amb la sardana El ressò de Pau Casals. A més, el 1993 Cristau obtenia un accèsit amb Canigó; el 2001 un altre accèsit amb Recull de sentiments i un més el 2006, amb Xamosa Clàudia.

El jurat format per Joan Albert Amargós, Jesús Ventura, Josep Solà i els gironins Francesc Cassú i Jordi Molina, decidien atorgar dos accèsits de 900 euros cada un a Salvador Brotons per Noces d’argent, (el premi el va recollir la seva esposa) i Francesc Teixidó per Serenor, sofrença i joia.

Font: Montserrat Juvanteny per Diari de Girona

Jaume Cristau premiat al Memorial Josep Pujol Busquets

30 set.
Jaume Cristau. Fotografia de Montserrat Juvanteny

Jaume Cristau. Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

El músic empordanès Jaume Cristau, actual contrabaxista del grup d’havaneres Terra Endins de Girona, compositor, i excomponent de diferents formacions coblístiques gironines, no para de conquerir premis en diferents concursos musicals. El premi més recent ha estat el conquerit dins del II Certamen Musical Ciutat de Badalona “Memorial Josep Pujol Busquets. Cristau amb la sardana “Pujols de Badalona” ha aconseguit el segon premi, que té una dotació de 800 euros. El primer premi ha estat per al músic de Moncada Francesc Teixidó Ponce que és un altre dels habituals que s’emporten premis arreu. La peça d’aquest autor porta per nom Passejant per Badalona i té una dotació de 2.000 euros. El tercer premi dotat amb 500 euros ha estat pel contrabaxista i pianista Gerard Pastor, excomponent de la cobla Contemporània. La peça d’aquest autor porta per nom Vespres a Ca l’Arnús.
El figuerenc Jaume Cristau ja havia guanyat el segon premi en l’edició de l’any passat d’aquest mateix certamen. En aquella ocasió va ser la peça Clam per Sant Jordi que va tenir una dotació econòmica de 800 euros.

Font de la notícia: http://www.diaridegirona.cat

Jaume Cristau i Brunet

27 set.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

Jaume Cristau i Brunet

Figueres, 1940

Jaume Cristau i Brunet s’inicia musicalment de la mà de Mossèn Albert, i com escolà d’ell entra en contacte amb el cant gregorià, que serà una influència en les seves futures composicions. Prosseguí els seus estudis musicals: als 7 anys el violí i més tard el contrabaix amb mestres empordanesos com Camil·la Lloret, Florenci Mauné, Enric Sans, Josep Passolas, Arseni Corsellas, Eusebi Saló, Pitu Vallespir  i Francesc Basil , a qui admira profundament.

Al Conservatori del Liceu de Barcelona estudia amb Lluïsa Nadal i el contrabaixista Ferran Sala.

Ha format part de la Cobla Orquestra Valsar (Girona, 1956), la Cobla Catalunya, la Cobla Caravana, i les formacions Francisco Mas (1961-1970), Rob-Roy’s (1963-1964) i Empordà Fusió (1995).  De 1971 fins 1974 va dirigir la cobla-orquestra Caravana i l’any 1975 va fundar i dirigir la seva pròpia orquestra, la Miramar, en la que tocava el contrabaix, baix elèctric i feia les veus. Actualment forma part del grup d’havaneres Grup Terra Endins.

També va exercir molts anys com a director de l’escola de Música del Casino Menestral de Figueres.

Relació de premis de Jaume Cristau


A Ciutat Vella
 – Premi Barcelona (1994)
A l’amic Manel –Premi Ceret Banyoles, 3r (1995)
A Tordera – Premi Tordera (1988)
Aquell tren de l’aplec – Premi Sardana de l’any (1983)
Argent d’amor – Premi Ivars d’Urgell, popular (1990)
Ceret a Pablo Picasso – Premi Ceret Banyoles (1989)
El ressò de les Guilleries – Premi Banyoles (1986)
El ressò de Pau Casals – Premi SGAE (1984)
Festa de Pasqua a Ivars
 – Premi Ivars d’Urgell (1984)
Girona, segle XX 
– ACF Barcelona, 2n (1970)
Glossa de la goja de Banyoles 
(obra lliure) – Ceret Banyoles, especial (2002)
Himne a Lloret
 – Sardana de l’any, premi crítica (1976)
La pubilla cantora
 – Premi Olot (1968)
La Unió del Masrampinyo
 – Premi diada de la Sardana (1977)
Lloret a Mossèn Cinto
 – Premi Lloret (1975)
Lloret i el mestre Basil
 – Premi Lloret (1978)
Lloretenca
 – ACF Barcelona, 2n (1970)
Navata
 – Premi Joaquim Serra, 1r (1983)
Nostra ofrena 
– Premi Sardana de l’Any (1978)
Pujols a Badalona 
– Premi Memorial Pujol Busquets Badalona, 2n (2008)
Recull de sentiments – Premi SGAE, accèssit (2001)
Rotllanes de violetes
 – Premi 2n Certamen Fèlix M. Comín, 3r (2007)
Sa Caravera
 – Premi Lloret 1975)
Sant Feliu de la Costa Brava
 – Premi Ràdio Lleida, 2n (1984)
Sant Jaume a Tivissa
 – Premi La Bisbal (1985)
Sant Pere del Bosc
 – Premi Alba de Prima (1978)
Sardanes a Ponent
 – Premi Conrad Saló, 3r (1983)
Un brot de ginesta
 – Premi Joaquim Serra, 2n (1999)
Una rosa per Amer
 – Premi Memorial Pere Fontàs, popular (2008)
Vanessa
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1995)
Vilallonga de Ter
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1991)
Visca la música
 – Premi Ivars d’Urgell, accèssit (1993)
Xamosa, Clàudia
 – Premi SGAE, accèssit (2006)

Pau més GarretaPremi SGAE de Sardanes (2008)

Títols de partitures del arxiu Músics per la cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
A Carme i Josep Sardana per a cobla 1996
A Cistella Sardana per a cobla 1987
A Ciutat Vella Sardana per a cobla 1995
A Joan Paradís Sardana per a cobla
A Maçanet és festa Sardana per a cobla
A Montserrat Vayreda Sardana per a cobla 1986
A Palmira Sardana per a cobla 1981
A Ramon Serrat Sardana per a cobla 1981
A redós del Montseny Sardana per a cobla 1980
A Tordera Sardana per a cobla 1988
A Valentí Miserachs Sardana per a cobla 2012
Ala d’argent Sardana per a cobla 1987
alba de les Violetes, L’ Sardana per a cobla 2008
Albada empordanesa Sardana per a cobla 1974
Amic Conrad Sardana per a cobla 1981
Anglès canta la festa Sardana per a cobla 1989
Anna, el delit d’en Martí Sardana per a cobla 2012
Antaviana Sardana per a cobla 1988
aplec de Vilamacolum, L’ Sardana per a cobla
Aquell tren de l’aplec Sardana per a cobla 1983
avi Calderó, L’ Sardana per a cobla 2007
Badalona, Ciutat Pubilla Sardana per a cobla 1988
Barcino 92 Sardana per a cobla 1986
brot de ginesta, Un Sardana per a cobla 1999
Cabestany en el cor Sardana per a cobla 2009
Caldes aplec florit Sardana per a cobla 2011
Càmping Sardanista de Catalunya, El Sardana per a cobla 2012
cançó de Garriguella, La Sardana per a cobla 1984
Catalunya mil·lenària Sardana per a cobla 1988
Cavall Bernat Sardana per a cobla
Ceret a Pablo Picasso Sardana per a cobla 1989
clam del bosc, El Sardana per a cobla 1987
Colla Figueres Sardana per a cobla 1962
Cor de violí Sardana per a cobla 1991
Cremallera a l’infinit Sardana per a cobla 2009
D’Amer, “amerats” de música Sardana per a cobla 2010
Dolces manyagues Sardana per a cobla 1963
dos turistes, Els Sardana per a cobla 1961
Empordà, bressol d’amor Sardana per a cobla 1961e
encís de Benavent, L’ Sardana per a cobla 1984
Enriquet i la Vicenteta, L’ Sardana per a cobla 1987
farandulet, El Sardana per a cobla 2007
festa de la canya, La Sardana per a cobla 1985
Festa de Pasqua a Ivars Sardana per a cobla 1984
Figueres a Pep Ventura Sardana per a cobla 1962
Flama catalana Sardana per a cobla
Gala Sardana per a cobla
Gentil Maria Elena Sardana per a cobla 1988
Ginesta i romaní Sardana per a cobla 1979
Girona, segle XX Sardana per a cobla 1970
guixolenc més, Un Sardana per a cobla 2006
Heràldica Nuri Sardana per a cobla 1988
Heralds de la Reial Vila Sardana per a cobla 1967
Himne a Lloret Sardana per a cobla 1976
honor d’una amistat, L’ Sardana per a cobla 1980
Honorança a Pep Ventura Sardana per a cobla 1975
Jocs i rotllanes Sardana per a cobla 1995
Laia Sardana per a cobla 1995
Laia i Clàudia Sardana per a cobla 2005
Llançà… del port a l’aplec Sardana per a cobla
Lloret a Mossèn Cinto Sardana per a cobla 1975
Lloretenca Sardana per a cobla 1971e
Lluny (Pàtria enyorada) Sardana per a cobla
Miquel Serrat )La veu de la sardana) Sardana per a cobla 2007
Nana Sardana per a cobla 1965e
Navata Sardana per a cobla 1983
Nineta maca Sardana per a cobla 1961e
nit de Sant Andreu, La Sardana per a cobla 1989
Nostra ofrena Sardana per a cobla 1978
Nuri ja és Pubilla, La Sardana per a cobla 1988
Olor de tramuntana Sardana per a cobla 1979
Or per a Sant Feliu Sardana per a cobla 2009
Palamós, gent gran Sardana per a cobla 2007
Palamós, veles i sardanes Sardana per a cobla 2008
Palamosina Sardana per a cobla 1967e
Passeig del mar Sardana per a cobla 1967e
Per a els amics d’en Kim Sardana per a cobla 2011
Per a l’Anna de tot cor Sardana per a cobla 2010
Per Banyoles, de bon rotllo Sardana per a cobla 2005
Pere Fontàs en la memòria Sardana per a cobla 2006
Poema andorrà Sardana per a cobla 1972e
poetessa i el músic, La Sardana per a cobla 2005
Poncellada a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Prats de Lluçanès Sardana per a cobla
pubilla cantora, La Sardana per a cobla 1968
Recull de sentiments Sardana per a cobla 2001
ressò d’en Pau Casals, El Sardana per a cobla 1984
ressò de les Guilleries, El Sardana per a cobla 1986
Retorn a casa Sardana per a cobla 1963e
Retrobament a Cervià de Les Garrigues Sardana per a cobla 1986
Riudellots és una festa Sardana per a cobla 2005
rossinyols de Cabanes, Els Sardana per a cobla 2009
Rotllanes de Violetes Sardana per a cobla 2007
Rubí 2007 Sardana per a cobla 2007
Sa barretina d’en Dalí Sardana per a cobla 1962
Sant Antoni a Rubí Sardana per a cobla 2009
Sant Carles de La Ràpita Sardana per a cobla
Sant Esteve a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Sant Feliu de la Costa Brava Sardana per a cobla 1984
Sant Jaume a Tivissa Sardana per a cobla 1985
Sant Vicenç, finestral de Montserrat Sardana per a cobla 1980
sardana de l’Eixampla, La Sardana per a cobla 2008
Serenor Sardana per a cobla 2005
sol de Vilamajor, El Sardana per a cobla 1984e
Som del camp i fem sardana Sardana per a cobla 1987
Stel·la Sardana per a cobla 1962
Terra i mar Sardana per a cobla 1958
Terrassa Sardana per a cobla 1982
Tot dansa a la Plaça de Santa Anna Sardana per a cobla 2009
Unió de Masrampinyo, La Sardana per a cobla 1977
Vall de Bianya, La Sardana per a cobla 1980
Vanessa Sardana per a cobla 1985
Vila de Lladó Sardana per a cobla
Vilamajor Sardana per a cobla 1996
Villalonga de Ter Sardana per a cobla 1991
Visca Catalunya Sardana per a cobla 1966e
Xamosa Clàudia Sardana per a cobla 2006
Obres
Títol Tipus Any
Impressions marineres Obra per a cobla 1986
Peralada 1285 Obra per a cobla 1985
Pinzells de tramuntana Obra per a cobla 1984

Altres títols

Sardanes
A Banyoles i de bon rotllo (2005) – A Joan Bastida – A Joan Morros – A Josep Ministral – A l’amic Manel (1995) – A l’amic Valentí Santacreu (1998) – A les noies del Foment – A Montoliu (1985) – A Palamós, Marinada (1963) – A Pujol Boira (2007) – Amics del Prat (1962) – Aniversari al pont vell – Aranya de mosca – Argent a Cornellà (1993) – Argent d’amor (1990) – Ballada entre els pins (1981) – Besalú, caliu de poble (2004) – Bon cop de falç – Bonica Anna Maria – Cala Senià (2007) – Camí de l’aplec (per a dos tibles) – Canigó (1993) – Catalanesca Girona – Clam per Sant Jordi (2007) – D’en Dalí sa barretina (2004) – De cara al nord – Del Mont verge Maria – El baster de Vilamajor (1983) – El cantaire del Montseny – El castell de Joncar – El jardí de Vilafant (1990) – El Maresme a Viladesau (2005) – El pintor Lluís Roura – El Port de la Selva – El primer clam (1997) – El somni de Gala (2004) – El tible d’en Vadó (1993) – El violoncel d’en Ramon (1995) – El Voló està de festa – Els Montgrins (1997) – Els Rossinyols d’Igualada (dos flabiols) – En Fèlix – En Narcís a l’Anna Maria (2004) – En record d’aquells que hi foren (1990) – Encís d’amor (1992) – Estiu – Felicitats Jaume (2006) – Festa Major al Casino de Caldes – Figueres, porta d’Europa (1976) – Flor de romaní (1985) – Formosa Sarai (1977) – Gala – Dalí (1964) – Gatzara a l’aplec – Germanor Mutualista – Ginesta i araguaney (1982) – Idil·li lloretenc (1980) – Ivars d’Urgell (1984) – L’aplec de Reixac – L’aplec de Sant Jaume (per a 2 fiscorns, 1979) – L’aplec que tu volies (1991) – L’era d’en Deseia – La barretina d’en Dalí – La cala del Corb (1987) – La cançó de Lluçanès (1986) – La cançó del rabadà (1992) – La dansa del parc – La festa de Mayà – La filla del marxant (1999) – La Garriga, XXVè aplec (1981) – La mainada de Sant Pau – La mata de jonc – La meva il·lusió (1989) – La nostra Joaquima – La raó de la tramuntana (1999) – La serenata dels tapers (1981) – La vall de l’Aubi (1993) – La vall del riu Brugent (2008) – Les fires de Girona (1996) – L’honor d’una amistat – Llafranc – Llançà, del port a l’aplec – Lloret i el mestre Basil (1978) – Madremanya – Noces d’or del Josep i la Conxita (2002) – Palau Saverdera – Per l’avi Narcís – Platja d’Aro, vila d’Europa (1991) – Primavera – Pubilla cantora (1969) – Pubilla de Catalunya (1989) – Pujols a Badalona (2008) – Que bonic és Montesquiu (2007) – Quina bellesa Girona! (1996) – Refilets d’aplec – Repic de festa – Roses, un quart de segle – Rubí, 75 gemmes (2002) – Sa Caravera (1975) – Sant Pere del Bosc (1978) – Santgregoriana – Sardanes a Ponent (1983) – Si en Jesús vol – Tardor – Teresa – Un racó de Platja d’Aro (1991) – Una rosa per Amer (2008) – Vilabertran, 900 anys (2000) – Visca la música (1993)

Obres
Bernat Tallaferro, comte de Besalú (obra lliure) – Catalunya Nord (obra lliure) – Glossa de la goja de Banyoles (obra lliure, 2002) – Glossa de Pasqua a Besalú (obra lliure, 2000) – Sota el cel de Catalunya (obra lliure) – Suite en sol (suite, 1983)

Fonts: Viquipèdia, Músics per la cobla i  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Marc Timón estrena obra al Festival Grec 2008

2 set.

CASTELLÓ | MONTSERRAT JUVANTENY
El músic castelloní Marc Timón, pertanyent com a tiblaire a la cobla Marinada de Badalona, va estrenar una obra per a cobla i piano al Festival Grec 2008. Es tracta de Concert per a cobla i piano, la tercera obra lliure per a cobla d’aquest jove autor altempordanès.
L’estrena no podia tenir millor escenari ja que es va presentar en el marc del festival, el passat 4 de juliol, al vespre, a la plaça del Rei de Barcelona, a càrrec de la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota la batuta de Salvador Mas i amb Albert Guinovart al piano. Marc Timón és autor d’obres diverses, tant de cambra com orquestrals.
Timón descriu el seu Concert per a pianio i cobla nº 1 d’estètica potromàntica, està basat en el contrast sobtat i constant, un clar-obscur continu, sempre partint de la foscor i del misteri per evolucionar cap a l’optimisme i la claror de la brillantor. Moments espectaculars contra moments íntims, fragments de música contemporània contra fragments de música plenament lírica i sensible.

Font: http://www.diaridegirona.cat

%d bloggers like this: