L’Himne a Narcís Monturiol redescobert per l’11 de setembre

Des del Sonabé.cat avui ens alegrem de compartir aquesta nota de premsa de la Societat Coral Erato:

Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre de 2014 des de la Societat Coral Erato ens complau de comunicar l’incorporació a la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya d’una selecció de 10 partitures del nostre arxiu musical.

Aquesta selecció conté ballables i peces corals signades per autors catalans i també europeus entre 1.862 i principis del segle XX, que son una mostra de la gran riquesa musical, fins i tot l’avantguarda cultural, de la que gaudia Figueres en aquest període.

En aquesta selecció veurem com els nostres avis gaudien dels ballables de moda vinguts d’Europa i Amèrica com el Vals-Boston i la Danza, i com els compositors catalans com Cassià Casademont incorporaven tota aquesta modernitat a les seves composicions per adaptar-se als exigents gustos figuerencs.

Tanmateix aquesta selecció revela el gust de l’època per l’òpera amb arranjaments com el de l’obertura de La muette de Portici de Daniel Auber que fa Josep Cirilo, una de les poques referències documentals que han sobreviscut d’aquest versàtil músic establert a Figueres.

Finalment destaquem les peces escollides per representar el cant coral, especialment l’Himne a Narcís Monturiol d’Antoni Casabella, una cantata a tres veus d’home , amb arranjament per a orquestra i banda i també amb una versió de la reducció per a piano. Una peça d’homenatge a aquest figuerenc il•lustre i compromès amb Catalunya, que,  en una data important com la de la Diada de 2014 ens felicitem de recuperar de l’oblid.

Aquestes noves partitures del projecte Erato Partitura Digital es podran consultar de manera gratuïta i universal des de l’11 de setembre de 2014 a la web http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/erato i enriquiran la col•lecció que compte amb 180 documents únics pel patrimoni musical català.

Relació de noves partitures (transcipció dels originals):

• Valz-Jota El Chiclanero. Danza Zelmira. Música de J. Vila Clariana
• Valz Xarau y Danza Pepita de Merchor. Música de José Pujol
• Schotisch Zingaro, polka Candidez. Música de G. Mazzi
• Himne a Monturiol. Cantata a grans veus, soles y amb acompanyament de piano, orquesta y banda per Anton Casabella
• Himne a Monturiol. Lletra i musica d’Antoni Casabella
• Vals-Boston por G. Worsley. A. de C. Casademont
• Jota coreada La Pedigueña
• La Mutta di Portici Overtura. D. Auber. Arreglo de Jose Cirilo
• Schotisch ¿Antes?. Mazurka La mia Patria por G. Mazzi
• Marina per Mendelssoh

Lluís Pinadell Vilanova

Lluís Pinadell Vilanova (Figueres 1855 – 1912) fou un músic i escriptor figuerenc, que signava amb el pseudònim de Ralip. Se sap que va actuar en algunes formacions musicals i la Societat Coral Erato conserva algunes de les seves obres com les partitures dels ballables Digas, Bach-Luine, Los dos viudos, Rusclas i la poesia Vilafant musicada per Albert Cotó. Totes aquestes obres son consultables a través de la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

Font:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Ramon Basil Brujó

Ramón Basil Brujó (Figueres 1873 – 1938), fill de Frederic Basil (instrumentista de la Cobla de l’Avi Pep) i pare de Francesc Basil Oliveras. Es va formar al conservatori del Liceu i va ser molt bon instrumentista de flauta. Dirigí el cor de la Societat Coral Erato durant 10 anys (1922-1932) i fou membre de l’Orquestra Mendoza*.

Va ser membre fundador de la Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona (creat l’any 1917) juntament amb Lluís Bonaterra, Agustí Lloret, Emili Pallisera, Pere Teixidor, Ramón Bassagañas, Jaume Turias, Josep Cirilo i Enric Corbera. També exerci de bibliotecari pel Club Apolo de Figueres a l’any 1912 i fou membre fundador de l’Associació de Música de Figueres a la tardor de 1923. 

Va arranjar diferents peces musicals, destacant en les sarssueles. Entre les seves composicions es coneixen les sardanes:

• L’Aplec
• Primerenca
• Invitació
• La Palmera
• La Rondalla
• Flors de nit
• Germanor empordanesa
• Cançó perduda
• Sol Ixent
• Clarejant
• Gelosia
• Cants d’orient
• Nostra dansa
• Tardorenca

Composa diverses caramelles:

• Cançó de la nit d’abril

Entre les seves composicions de balls vuitcentistes es coneixen:

• Los Batidores
• En el lago
• Los Cosacos
• Margarita
• La Bruja
• Los Dragones
• La Favorita
• La Siesta
• La Locomotora
• La Sensible
• El Domador
• El Telegrafista
• La Tertúlia
• La Nube de oro
• El Instrumentista
• La Vendimia
• El Moderno
• La Góndola
• El Niño
• Conejito
• El Torreón
• El Algabeño
• El Almirante
• El Madrileño
• El Laurel
• El Travieso
• La Prisionera

La Societat Coral Erato de Figueres a través del seu projecte Erato Partitura Digital ofereix l’accés a la digitalització d’algunes d’aquestes obres a través del repositori MDC Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Erato Partitura Digital, Sonabé.cat i Musics per la cobla.

* Aquesta dada està en revisió des de desembre de 2013.

Associació de Música de Figueres de 1923

Avui des del Sonabé.cat recuperem la notícia de la fundació, el 17 de setembre de 1923, de l’Associació de Música de Figueres, publicada al diari La Publicitat, amb una nota informativa que s’expressa així:

UNA ALTRA ASSOCIACIÓ

Dilluns, a la nit, es fundà a Figueres una Associació de Música, la qual serà germana de les altres Associacions que van florint esplendorosament arreu de la nostra terra.

Aquesta Associació estarà adherida a la Lliga d’Associacions de Música i començarà les seves tasques immediatament, a fi de poder inaugurar el seu primer curs de concerts dins del vinent mes d’octubre.

L’Associació de Música de Figueres és ja des d’ara una viva realitat i compta amb un gran nucli de devots que per ells sols són una clara garantia dels triomfs que per la cultura de Figueres s’assoliran.

Per encaminar l’Associació s’ha nomenat una Comissió organitzadora integrada per molt valuosos elements de la vida espiritual figuerenca, a base d’aquesta distribució de càrrecs: President, Pelai Torres; Vicepresident, Ramon Basil; Tresorer, Julià Zarandona; Arxiver, Emili Pallissera; Vicesecretari, Ramon Bassagañas; Vocals, Francesc Civil, Martí Llobet, Joan Llonch; Secretari, Josep Jou.

Font: Memòria Digital de Catalunya / Arca

Concert de la Societat Coral Erato

El 9 de desembre de 2012 la Societat Coral Erato de Figueres organitza un concert al Teatre El Jardí amb l‘Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses corals de la comarca.

MDC Memòria Digital de Catalunya, Fons Erato Partitura Digital

El concert inclourà en el repertori peces vuitcentistes provinents del projecte Erato Partitura Digital amb autors tan reconeguts com Albert Cotó,  Ramon Basil, Cassià Casademont, Pep Ventura, Josep Blanch i Reynal i Enric Morera.

Erato Partitura Digital és una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat.

El 21 de juny de 2012, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, la Societat Coral Erato de Figueres inaugura el projecte Erato Partitura Digital.

Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.

La col·lecció Erato Partitura Digital

La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.

Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.

El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC

El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Pàgina inicial

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Fitxa descriptiva

El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.

Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.

 

Dossier de premsa:

http://blogs.uab.cat/bhmusica/2012/06/25/la-societat-coral-erato-a-la-mdc/

http://www.tramuntanatv.com/news/lerato-posa-en-linia-200-partitures-manuscrites-de-pep-ventura-albert-coto-i-ramon-basil-entre-daltres1/

http://www.emporda.info/cultura/2012/06/21/lerato-digitalitza-patrimoni-musical-historic/169511.html?utm_source=rss

http://musictecaris.blogspot.com.es/2012/06/partitures-digitals-erato-la-societat.html

 

L’Erato Partitura Digital formarà part del Memòria Digital de Catalunya

Coincidint amb el Dia Internacional de la Música, avui la Societat Coral Erato te el plaer de comunicar la signatura del conveni entre el Memòria Digital de Catalunya i l’Erato Partitura Digital.

La Societat Coral Erato ha engegat el projecte Erato Partitura Digital amb el que es proposa digitalitzar i difondre la totalitat de la col•lecció de partitures patrimonials de l’entitat.

 Aquest passat hivern, un cop estudiades les diferents opcions de repositoris on allotjar la col•lecció, l’equip de la Societat Coral Erato format pel President de l’entitat, Sr. Rodolfo Márquez, la tècnic Núria Bassagañas, coordinador i assessor de premsa i comunicacions, Alberto Márquez i el tècnic musical Xavi Falgarona van seleccionar el projecte Memòria Digital de Catalunya del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC. L’Erato Partitura Digital ha digitalitzat fins ara 200 partitures que seran consultables en accés obert després de l’estiu en el MDC, una de les millors eines cooperatives de Catalunya.

La signatura d’aquest conveni ha comptat amb el suport del Coordinador del Patrimoni Digital de Catalunya, Ciro Llueca que, des del primer moment ha recolzat aquest projecte:

“La incorporació de la col•lecció “Erato Partitura Digital” al repositori del Memòria Digital de Catalunya és un magnífic exemple de pensar en clau local i actuar en clau universal. La decisió de la Junta de la Societat Coral Erato de compartir els tresors de l’entitat amb la comunitat internacional és valenta, generosa i clarivident, i situa la històrica societat com una entitat cívica i cultural que utilitza les tecnologies en posició capdavantera a Europa, tot recuperant, dignificant, preservant i fent difusió de la seva inigualable col•lecció. Amb aquesta estratègia la Coral Erato, aquesta centenària entitat figuerenca que no ha rebut cap finançament públic, es posa al costat de les grans institucions de la memòria europees, avançant-se a les recomanacions que la Unió Europea ha publicat en el seu informe “Un nou renaixement” per impulsar la digitalització del patrimoni cultural europeu.”

Ciro Llueca, Coordinador del Patrimoni Digital de Catalunya

Antoni Agramont Quintana

Antoni Agramont i Quintana (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 185?-1906) fou director de cobla, fiscornista i compositor de sardanes.

Nebot de Jaume Joan Lleys Agramont, mestre de Capella de Castelló d’Empúries. Mossèn Thomas, organista de la parròquia de Castelló i Josep Roger van ser els seus mestres.

Va dirigir durant més de 20 anys la Cobla Empordanesa. També fou director de la coral castellonina La Violeta i va col·laborar amb les corals de Sant Pere Pescador i la Societat Coral Lo Pensament de Tossa de Mar.

Excel·lent fiscornista, la seva producció, que hom calcula en més d’un miler de sardanes, no ha transcendit, però va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva època. D’inspiració abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Així, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, dedicada a l’incendi de la nit del 3 de novembre de 1874 de Castelló d’Empúries per les forces carlines de Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l’evocació de la gesta.

És autor de la primera sardana revessa coneguda, pel qual se li atribueix la paternitat d’aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons. Compositor d’un miler de sardanes i d’obres religioses, corals i ballables com el xotis Los Orfeonistas o la masurca ¡No verte es morir! consultables al fons Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  Viquipèdia