Tag Archives: Mataró

Joaquim Godo Soler

18 jul.

joaquim godo soler 2013 sonabe

Joaquim Godo Soler (Castelló d’Empúries 1880, Mataró 1957) fou un músic que amb 14 anys s’inicià amb el fiscorn amb el mestre Antoni Agramont.

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

A principis del segle XX va formar part de la cobla Els Agustins de Granollers i a la dècada dels 20 a Mataró va ser membre fundador de la cobla Iluro l’any 1922 i  l’any 1927 obtingué la plaça de primer bombardino de la Banda Municipal de Mataró. Després de la guerra civil va formar part de la cobla Mataró d’Educación y Descanso (1939-1940) i Els Verds on era anomenat l’Avi Soler. *1

Com a compositor va escriure les sardanes Dansaires de l’Empordà, Estrella i Maria Aurora, algunes de les quals es troben a l’arxiu de Músics per la Cobla.

*1-  El setembre de 2013, Josep Loredo puntualitza: “El que va tocar a la Cobla-orquestra Els Verds és en Josep Soler i Saurí, conegut com l’Avi Soler “, font :[http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=19713&sec=2]… “No em consta que ni un ni l’altre toquessin amb Els Agustins o amb la Cobla Mataró…”

ILURO_1926 (2)

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

ILURO_1928

Cobla Iluro 1928. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

 

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/03/iluro.html

Marc Timón guanya el concurs de “Mataró Ciutat Pubilla”

8 març

 

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

 

Amb un concert amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, celebrat diumenge passat, 1 de març, al teatre Monumental de Mataró, es presentaven les deu sardanes finalistes del concucrs convocat amb motiu de la nominació de Mataró Ciutat Pubilla 2009. Les peçes de vuit autors diferents, havien estat prèviament seleccionades per un jurat d’entre les trenta que es van presentar al concurs musical. Aquesta és la primera vegada en la història de les ciutats pubilles que és convoca un concurs per escollir la sardana que ha de marcar les petjades d’aquesta celebració. Entre els autors que s’hi van presentar, hi havia dos gironins, el figuerenc Jaume Cristau i el castelloní Marc Timón. També hi van aportar les seves obres Joan Lluís Moraleda, Antoni Serra Oribe, Josep Solà i Joan Elies, entre d’altres.

El premi important però, se’l va endur Marc Timón, com a autor de la composició Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. El premi té una dotació de 4.500 euros i a més, té l’al·licient que s’enregistraà en un CD commemoratiu del pubillatge, juntament amb les altres dues peçes premiades.

Aquest premi el va escollir un jurat format pel president de l’Institut d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedés, els representants de la Federació d’Entitats Sardanistes i de Dansa Tradicional Catalana de Mataró, Isidre Pujol i Ramon Julià i tres persones de l’ambit musical, el compositor i tenor Enric Ortí, Francesc Cortés i Pere González. El públic assistent al concert va ser l’encarregat d’escollir per votació el segon i tercer premi, sota els lemes D’Iluro a Mataró, dotat amb 2.000 euros i Mataró Sardanista, dotat amb 1.000 euros, que van ser per a les composicions de Francesc Vicente i Carles Santiago, respectivament. Cinc-centes seixanta persones de les set-centes que hi van assistir van emetre el seus vots per escollir el segon i tercer premi.

 

Trencant motlles
Les composicions de Timón trenquen motlles i van encaminades cap a una línia molt més moderna de la sardana. Un exemple d’aquesta línea va ser la introducció del saxo a la cobla, subtituint una de les dues tenores, durant els 25 anys de la Marinada, amb Il·lusions mai somniades.

Aquesta línia va crear una certa controvèrsia a Mataró, ja que alguns dels seus contrincants no van veure amb bons ulls que la sardana del pubillatge fos una obra amb una escala de blues, i fragments de Gerswing, més representativa de Nova York que no de Catalunya.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona

%d bloggers like this: