Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.
La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.
L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.
L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.
L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.
El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.
L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.
Josep M. Vilà i Saliner
El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.
Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.
Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.
El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.
Josep M. Vilà i Comas
Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.
El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).
El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.
Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.
Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html
Sonabé.cat 
