Tag Archives: Lluís Albert

Conferència de Lluís Albert a Figueres

12 nov.

Cartell_conf._LluÍs_Albert_15-11-2014_JPEG (2)

 

El 15 de novembre de 2014, a les 17.30 h. i a la sala Abdó Terradas del Casino Menestral Figuerenc, el compositor i musicòleg empordanès Lluís Albert oferirà la conferència “La sardana tradicional” amb motiu dela segona i ampliada edició del seu llibre “Contra la falsa sardana”.

La dissertació anirà acompanyada de la projecció d’un reportatge cinematogràfic de les Fires de Figueres de 1920 i de l’audició de les sardanes més antigues donades a conèixer per l’autor.

Aquest acte ha estat organitzat conjuntament per Òmnium Cultural, Foment de la Sardana Pep Ventura i Casino Menestral Figuerenc.

Concert homenatge a Lluís Albert

1 ag.

Programa homenatge a Lluis Albert

El 4 d’agost de 2013, a l’església de l’Escala, es celebrarà el concert homenatge al mestre Lluís Albert a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, amb Carles Coll a la direcció, Pere Puig al piano i Naeon Kim al violí amb un programa dividid en dues part:

Part I

La nostra bandera, de Lluís Albert

Puígsolíu, de Joaquim Serra

Concert de la Costa Brava en Sol Menor, de Lluís Albert

Part II

Secret , de Lluís Albert

Catalunya plora , de Lluís Albert

Moixaines , de Lluís Albert

Concert per a violi en Sol Major , de Lluís Albert

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

1 març
La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de Montserrat Juventeny sobre la nissaga dels Vilà, publicat al Diari de Girona el 5 de juny de 2009.

La designació de l’Escala Ciutat Pubilla per al 2010 ha donat una empenta d’entusiasme als sardanistes escalencs i en el marc del seu aplec, aquest cap de setmana, dedicaran un rètol a la família dels músics locals Josep M. Vilà Saliner (1889-1969), 120 anys del naixement i 40 de la mort, i Josep M. Vilà i Comas (1922-1959) en el 50è aniversari del seu traspàs.

 MONTSERRAT JUVANTENY L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, demà dissabte a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

escala

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.

El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html

El Mestre Blanch i el seu temps

27 set.

Any 1988 l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va publicar una monografia de Josep Blanch i Reynal anomenada El Mestre Blanch i el seu temps. Els seus autors son Lluís Albert, Josep Augé, Rafael Blanch, Lluís Buscarons, Albert Compte, Salvador Pagès i Eduard Simó que s’apropen a la figura del músic castelloní des de diferents perspectives que van des de l’humana a la musical. Completa el llibre la relació de les obres escrites pel mestre i dels seus enregistraments.

Podeu trobar aquest llibre a les biblioteques empordaneses, per exemple, a la Biblioteca Pública de Figueres i consultar-ne la seva disponibilitat al catàleg Argus.

Josep Serra i Bonal

5 ag.

OCE, Josep Serra i Bonal + Albert Cotó

Josep Serra i Bonal (Peralada, 23 de setembre del 1874 – Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor. Renovà la composició de sardanes.

Estudià amb el mestre Jaume Cervera a l’escola de música creada i finançada pels comtes de Peralada. Amb setze anys, i juntament amb el seu germà Miquel, fundà la cobla La Principal de Peralada, on tocà fins a l’any 1914, any que l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

En deixar la cobla residí un temps a Figueres (1915), on fundà un institut de rítmica, i dirigí el cor Art i Pàtria i l’orfeó Germanor Emporitana. A l’any següent, marxà a viure a Barcelona i s’hi guanyà la vida tocant en teatres i portant l’oficina de copisteria de l’Orfeó Català. Tocà com a fiscornaire a les cobles Sureda i Catalònia (1923). El 1924 entrà, juntament amb el flabiolaire Pere Moner, a la Cobla Barcelona i el 1929 n’esdevingué el director. Ultra la seva faceta compositora, com a músic va exercir d’instrumentista de tible -en les primeres èpoques- i després de fiscorn. El seu fill, Joaquim Serra i Corominas continuà la seva obra i compongué sardanes considerades d’entre les millors de la música catalana.

La seva tasca compositora es centrà en la cobla: en l’escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l’adaptació de balls vuitcentistes, en l’escriptura de música de tema lliure per a cobla. La seva glossa Present de bodes és una de les primeríssimes obres del que ara anomenem música per a cobla. Seves són, també, les primeres sardanes que es van gravar en els primitius discos de pedra.

Modernament, el compositor Lluís Albert li ha dedicat la sardana Evocant Josep Serra (2003).

Font: Viquipèdia

La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva els enregistraments de la Copla La Principal de la Bisbal de l’Ampurda de l’any 1905, amb tres sardanes del mestre Serra:

La Pubilla Ampurdanesa

Perles i diamants

La Federalista

La Biblioteca de Figueres disposa de vinils i cds amb els enregistraments de les sardanes del mestre Serra interpretades per cobles com La Principal de la Bisbal, la Cobla Barcelona, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la Cobla Mediterrània o la cobla Flama de Farners.

El Museu dels instruments de Ceret també disposa de partitures originals de l’autor, algunes d’elles consultables digitalment com:

La Pubilla Empordanesa

La noia de l’Empordà

Concert per a cor i cobla en record de Pep Ventura

13 juny

polifonica de puig-reig

El proper 27 de juny de 2009, al Teatre El Jardí de Figueres, tindrà lloc el concert per a cor i cobla en record de Pep Ventura. La Polifònica de Puig-Reig i la cobla La Principal de la Bisbal comptaran amb  Ramon Noguera, Francesc Cassú i Salvador Brotons per a dirigir sardanes de Pep Ventura, Joaquim Serra, Antoni Pérez Moya, Manel Saderra, Enric Morera i Lluís Albert.

El Cançoner de l’Empordà

10 març

canconer1

Des del Sonabé avui es presentem el llibre Cançoner de l’Empordà.  Escrit per Lluís Albert i publicat per Brau l’any 1994, el llibre és un recull de 46 cançons populars, que el mateix Lluís Albert va harmonitzar per a piano. Les il·lustracions de Joaquim Bech de Careda i la presència implícita de Caterina Albert en l’afany de preservar aquest patrimoni musical són dues raons més per despertar la curiositat per aquest llibre, que podeu consultar a la Biblioteca de Figueres.

Pep Ventura

24 ag.

Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Andalusia, 1817 – Figueres, Alt Empordà, 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, fou un músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud. Fou un personatge popular a l’època com a emprenedor cap de cobla, prolífic compositor i destre tenora. Fill de família empordanesa, neix accidentalment en aquesta localitat andalusa on el seu pare, fill de Roses, hi era destinat com a militar. Al cap de dos anys la família retorna i aviat el nen queda orfe i se’n va a viure a casa l’avi patern. Aprengué l’ofici de sastre i nocions de solfeig a l’obrador del seu futur sogre Joan Llandrich, del qual n’heretà cap al 1948 la direcció de l’antiga cobla que portava el seu nom.

Considerava l’extensió melòdica de la sardana massa poca cosa, sempre de 96 compassos i d’escassament 2 minuts de durada, immergint-se en la fase d’innovació de la sardana, amb obres d’un nombre il·limitat de compassos (sardana llarga) enfront de la tradicional (la curta).

Els contactes amb el constructor rossellonès Andreu Toron el portaren a adoptar un nou model de tenora ja força semblant a l’actual. Aquest fet encara féu augmentar més el seu prestigi potenciant així la composició de l’amplitud melòdica i la incorporació de tonades tradicionals, agafant temes del repertori operístic i de sarsuela, i altres de caràcter emblemàtic, que es posaren de moda i generaren eufòria per les sardanes llargues.

També considerant minsa a la cobla, en va fer una clara transformació. S’ocupà de liderar el canvi de l’arcaica cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí) en un conjunt que inicialment era de cinc o set sonadors, i que progressivament anar incorporant instruments de metall. També va coordinar en dos rengles els instruments de fusta i de metall, que capçava amb un baix de corda. Les altres cobles també prengueren aquest model, que ha perdurat amb lleugers retocs, tant per la qualitat de la innovació com pel captivament de Pep Ventura com a solista i per la inspiració de les melodies que donava a conèixer.

Contribuí doncs també a l’assentament d’un ric conjunt instrumental de cobla que no tardà a ser imitat progressivament per totes les altres formacions de les comarques en les quals la sardana tenia carta de naturalesa. A finals dels 50 la seva cobla comptava amb 9 músics i cobria regularment els serveis de ball del Casino Menestral, societat cultural i recreativa figuerenca.

Ventura també s’inspirà en el folklore català, transcrivint tonades populars com El cant dels ocells, i en donà de primitives, com Per tu ploro, que fou estrenada a Barcelona el 1872 per una cobla augmentada de vint-i-un músics. Ventura plorava per l’absència de Maria, la seva muller, morta el febrer de 1864.

Deixà escrites 312 sardanes llargues, moltes d’elles intitulades, un nombre important de curtes i moltes composicions corals, entre les quals es destaca Arri, Moreu, premiada en el certamen claverià del 1864. Del seu corpus, format per més de 550 peces, s’ha dit que conté dos mil temes musicals; es conserva, escrit per la mà de l’autor, a l’arxiu de l’Orfeó Català.

Va morir el 1875, deixant empremta en la cultura musical catalana. Les seves melodies arranjades per mestres com Pujol, Nicolau, o Lluís Albert, han fet de Pep Ventura un home immortal.

Font: Viquipèdia

Abdó Mundi

23 ag.

Abdó Mundí [Ricart?] (Figueres, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1872) fou un compositor de sardanes, fill del músic castelloní Rafael Mundi [Alsina?]. Oblidat durant molts anys, aquest autor vuitcentista fou retrobat per Lluís Albert el 1964 després de pacients recerques. En el disc Sardanes vuitcentistes (1980) de la col·lecció Clàssics de la Sardana hi apareix la seva curiosa Sardana de toques de guerrilla (1851).

Les seves sardanes estaven basades en motius operístics i per tant se suposa que Mundí estava vinculat estretament al món de l’òpera. Estan datades a Barcelona i procedeixen de l’arxiu de la cobla del seu amic Miquel Gich, de Torroella de Montgrí, una de les primeres cobles de les que se’n té constància. Probablement tocava el violí a l’Orquestra del Liceu. També va escriure una de les primeres sardanes llargues, obligada de flabiol, a gran orquestra de plaça i executada el 18 d’agost de 1851.

Va morir l’any 1872, pocs dies abans que en Miquel Pardàs.

Font: Viquipèdia

L’Orfeó de l’Empordà

20 juny

orfeo de l\'emporda

 

L’Orfeó de l’Empordà, sota la direcció de Cloti Miró,  ha editat aquest any un homenatje a Caterina Albert / Víctor Català.

Les cançons que inicien aquest disc van ser transcrites de llavis de Caterina Albert al seu nebot i fillol Lluís Albert. La segona part dels disc està dedicada a composicions originals del mestre Lluís Albert, inspirades en poesies de la seva tia i padrina.

Trobaràs aquest cd a la Biblioteca de Figueres.

 

Cobla Contemporània

20 juny

 

cobla contemporania

L’any 1995, il·lusionats i engrescats amb l’ànim de fer noves i diferents aportacions, es va crear la Cobla Contemporània. Durant aquest temps la Contemporània ha difós una manera de fer música del tot innovadora, acceptada àmpliament pels programadors i el públic en general. Una de les facetes més vitals de la Contemporània és la promoció de joves compositors. En el seu repertori hi ha diversitat d’estils i procedències. Els compositors desconeguts són sempre grans troballes per a la Contemporània.

La Biblioteca de Figueres ha incorporat recentment alguns dels enregistraments de la Cobla Contemporània on hi trobem la participació d’autors Alt Empordanesos com…

  • Sardaxou 2: Martí Fontclara
  • Contemporanis 6: Martí Fontclara i Xavier Bech
  • Contemporanis 5: Martí Fontclara
  • L’Audició 3: Lluís Albert

Recentment, la Cobla Contemporània ha rebut l’agraïment de Mans Unides, col·laboradors de l’ONG des de 2007.

 

%d bloggers like this: