Tag Archives: La Principal de la Bisbal

De tu a tu, un disc amb dos grans compositors empordanesos

21 gen.

1489268_3748823615179_291473444_n

L’any 2014 comença amb un nou disc de sardanes titulat De tu a tu que reuneix a dos grans compositors de sardanes figuerencs Florenci Mauné i Jaume Cristau. Les sardanes estan interpretades per La Principal de la Bisbal, dirigides per Francesc Cassú i enregistrades als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós.

1506956_3748823815184_1095748304_n

El disc neix de la voluntat i l’empenta de Montserrat Mauné (filla i hereva de Florenci Mauné) i de Jaume Cristau, tots dos dinamitzadors musicals ben coneguts a la comarca. Montserrat Mauné ho explica així:

Per l’Aplec de Figueres de l’any passat (2013), tot parlant amb en Jaume Cristau, vam engrescar-nos per gravar un CD amb set sardanes de les darreres d’en Jaume i set de les més emblemàtiques del meu pare.

Al mateix temps, aprofitant que l’any 2013, la Principal de la Bisbal celebrava el seu 125è aniversari, vam convidar-los a la gravació d’aquest nou CD. Agraïm la seva valuosa disposició i interpretació.

I així va ser com al novembre de 2013, es va poder enregistrar De tu a tu.

 1528707_3748823455175_1207452428_n1517822_3748824055190_204753315_n 

Jaume Cristau i Florenci Mauné foren alumne i mestre de solfeig a la Figueres de meitats del s. XX i, més tard, compartiren converses sobre les sardanes i la seva composició, un tema que els apassionava a tots dos. Florenci Mauné desaparegué prematurament l’any 1995 i Jaume Cristau segueix la seva prolífica tasca compositora i és avui, a principis de l’any 2014 quans els podem escoltar i gaudir a tots dos, de tu a tu, en aquest enregistrament.

De tu a tu es distribueix de manera artesanal, si el voleu adquirir podeu fer-ho a Mauné Sabaters de Figueres.

2529_3748826135242_1047776576_n

Jordi Parrot i Parborell

1 abr.

Jordi Parrot i Parborell (Les Escaules, 1950) domina els instruments de tenora, saxo tenor, violí i sintetitzador. Cursà els seus estudis musicals al Conservatori del Liceu i la seva trajectòria passa per les següents formacions: La Principal de la Bisbal, Orquestra Rio, Orquestra de Francesc Mas, Líders Grup i Los Hidalgos.

Joan Badosa Compte

28 gen.

joan badosa sonabe 2013

Joan Badosa Compte (Roses, 1884-1968), fill del músic i industrial Enric Badosa va aprendre les primeres lliçons de solfeig i flautí de mà del seu pare. Amb 12 anys ja era un bon intèrpret i formava part de la Corporació Musical rosinca, una formació de 25 músics dirigida pel mestre Corredó, que també era el seu professor de piano.

Amb 15 anys s’interessa pel tible i als 18 ja n’és un bon intèrpret. També amplia els seus estudis de flautí i, ambdos instruments formarà part de l’Antiga Pep de Figueres com a solista. Amb l’Antiga Pep va viatjar a París i Londres on van enregistrar el primer disc de sardana de l’història.

Va formar part de La Principal de Palafrugell (1911 *) i La Principal de Peralada (1925-1927) i als anys 30 va entrar a La Selvatana alhora que feia d’interí a La Principal de la Bisbal.

L’any 1946 es reconstituí l’orquestra castellonina Els Rossinyols i s’hi va integrar fins que es va retirar.

Va escriure les sardanes: L’Enriquet (1946), Quimeta, La segona de la tarda, La guapa, Margarida (1947), Nebulosa, Poema del ciri, Cançoneta i Flors boscanes.

En col·laboració amb Josep Blanch Reynal va escriure: Heroica, Calaverada, Desvergonyida i La fi del món, la més coneguda, obligada de tible.

A l’arxiu de Músics per la Cobla disposen de les partitures de:

Cançoneta Sardana per a cobla
Enriquet, L’ Sardana per a cobla 1946
Margarita Sardana per a cobla 1947
Nebulosa Sardana per a cobla
Poma del ciri Sardana per a cobla

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Badosa_i_Compte

* Aquesta dada ha estat aportada per Oriol Oller l’11 de febrer de 2012.

Esteba Pallach Terradas

27 febr.

Avui el Sonabé.cat us presenta la biografia d’un músic empordanès, Esteba Pallach Terradas (Borrassà 1900 – Figueres 1981), que ha estat recuperada pel seu net, Jordi Oliveres Pallach, que ha volgut retre un homenatge al seu avantpassat compartint amb tots nosaltres la figura, la imatge i les passes d’un músic molt actiu però oblidat.

Esteve Pallach, al centre de la fotografia

Des del Sonabé.cat ens provoca una especial alegria poder recuperar la trajectòria d’aquest músic, ja que són aquestes (petites) recuperacions les que fan més visibles el ric entramat musical de la nostra comarca.  Agraïm a Jordi Oliveres la seva col·laboració generosa i entusiasta i us deixem amb el seu article.

The jazz modern, Figueres

The jazz modern, Figueres

L’Esteba Pallach Terradas, va néixer al carrer Pou Comú 4 de Borrassà un disset de desembre de l’any 1900. Els seus pares en Josep i l’Antonia varen tenir sis fills, entre ells en Miquel que després va ser el pare del polític Josep Pallach i la Marcela de Can Palau (pastisseria del Carrer Vilafant de Figueres). Esteba Pallach va estudiar música i des de llavors va ser la seva professió fins la seva mort, va viure a Figueres i es va casar amb Aurelià Bosch Llobet filla del sabater de Can Bosch del carrer Besalú.

Orquesta Mendoza

Musicalment parlant va estar en diferents grups tocant la guitarra, el saxòfont alt, la flauta i també al flabiol.  Les formacions de les que va formar part són The Boys of Cuba, The Jazz Modern Figueres i l’Orquestra Mendoza entre altres que no conec i també alternava aquests grups amb alguna cobla sardanista, inclosa La Principal de la Bisbal. Són moltes les gires que feia per tota la península, i on podem veure’l amb algunes de les fotografies per diferents indrets.

Va tenir una única filla, Carme Pallach Bosch, i quan aquesta es va casar amb un barceloní que feia la mili al Castell de Sant Ferran, l’Esteba Pallach va anar-se’n a viure a Barcelona, a una torre del carrer Julio Verne 4 (avui desapareguda) des d’on va continuar la seva carrera musical,  fent bolos: suplències al Liceu, al Circ, a la ràdio i va formar part de la Orquestra del Parc d’atraccions de Montjuïc, a més de donar classes de flauta i saxo. Finalment ja a la seva jubilació va tornar a Figueres a on va viure al carrer Nou, va seguir ja donant alguna classe de flauta fins casi el darrer dia de la seva vida al principis del 1980. Una vida per la musica.

L'Orquestra amb Josephine Baker

Biografia abreviada pel seu net Jordi Oliveres Pallach.

Música al Carnaval de Roses 2011

8 febr.

El Sonabé.cat avui us presenta l’oferta musical del Carnaval de Roses 2011, que es celebrarà del 3 al 7 de març de 2011.

  • Dijous 3 de març de 2011, a les 22h. a l´envelat de la plaça de Frederic Rahola: Festa d´arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes. Lectura del Pregó de Carnaval 2011, a càrrec de l´Oriol Cruz (l´Iniesta de Crakòvia), i gran festa amb l´Hotel Cochambre.
  • Divendres 4 de març de 2011, a l´envelat de la plaça de Frederic Rahola: Ball amb els grups Raggatunning i Els Buhos.
  • Dissabte 5 de març de 2011, a les 23h. a l´envelat de la plaça de Frederic Rahola: Ball amb el conjunt Shàkata i Los Manolos.
  • Diumenge 6 març de 2011, ball amb l´orquestra La Principal de la Bisbal.
  • Dilluns 7 de març de 2011, ball amb l´Orquestra Swing Latino.

Font: http://www.guiaderoses.net/carnavalroses/node/890

Font: http://www.tramuntanatv.com/news/hotel%20cochambre,%20buhos%20i%20los%20manolos%20al%20carnaval%20de%20roses%20que%20inaugurarà%20l’iniesta%20de%20crackòvia/

La Simfònica de Cobla i Corda presenta nou disc

17 nov.

Després de l’èxit assolit el 2008 amb el seu primer disc, la SCCC presentarà el 20 de novembre de 2009  el seu nou disc “Inoblidables en concert”. Ho farà a l’Auditori de Girona amb un repertori d’obres inoblidables de la música catalana, especialment orquestrades per aquest esdeveniment. 

La formació orquestral integrada per La Principal de la Bisbal – Cobla oficial de la Generalitat de Catalunya i Creu de Sant Jordi – i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà – Premi Nacional de Música de Catalunya – (fins a un total de 42 instrumentistes) i dirigida per Francesc Cassú i Carles Coll, presenta per primera vegada un repertori d’obres inoblidables de la música catalana amb peces tant emblemàtiques que van des de “L’Hereu Riera” fins a “Boig per tu”, expressament orquestrades per a aquest enregistrament que ha comptat en la seva creació amb compositors i músics de talla internacional com Monsenyor Valentí Miserachs, President de l’Institut Pontifici de Música Sacra, Ricard Miralles, Max Havart, Manel Camp o Josep Cassú d’entre molts altres.

Les entrades per aquest concert son disponibles a partir a les taquilles de l’Auditori de Girona i al ‘Servicaixa’. 

 

 

 

Josep Serra i Bonal

5 ag.

OCE, Josep Serra i Bonal + Albert Cotó

Josep Serra i Bonal (Peralada, 23 de setembre del 1874 – Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor. Renovà la composició de sardanes.

Estudià amb el mestre Jaume Cervera a l’escola de música creada i finançada pels comtes de Peralada. Amb setze anys, i juntament amb el seu germà Miquel, fundà la cobla La Principal de Peralada, on tocà fins a l’any 1914, any que l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

En deixar la cobla residí un temps a Figueres (1915), on fundà un institut de rítmica, i dirigí el cor Art i Pàtria i l’orfeó Germanor Emporitana. A l’any següent, marxà a viure a Barcelona i s’hi guanyà la vida tocant en teatres i portant l’oficina de copisteria de l’Orfeó Català. Tocà com a fiscornaire a les cobles Sureda i Catalònia (1923). El 1924 entrà, juntament amb el flabiolaire Pere Moner, a la Cobla Barcelona i el 1929 n’esdevingué el director. Ultra la seva faceta compositora, com a músic va exercir d’instrumentista de tible -en les primeres èpoques- i després de fiscorn. El seu fill, Joaquim Serra i Corominas continuà la seva obra i compongué sardanes considerades d’entre les millors de la música catalana.

La seva tasca compositora es centrà en la cobla: en l’escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l’adaptació de balls vuitcentistes, en l’escriptura de música de tema lliure per a cobla. La seva glossa Present de bodes és una de les primeríssimes obres del que ara anomenem música per a cobla. Seves són, també, les primeres sardanes que es van gravar en els primitius discos de pedra.

Modernament, el compositor Lluís Albert li ha dedicat la sardana Evocant Josep Serra (2003).

Font: Viquipèdia

La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva els enregistraments de la Copla La Principal de la Bisbal de l’Ampurda de l’any 1905, amb tres sardanes del mestre Serra:

La Pubilla Ampurdanesa

Perles i diamants

La Federalista

La Biblioteca de Figueres disposa de vinils i cds amb els enregistraments de les sardanes del mestre Serra interpretades per cobles com La Principal de la Bisbal, la Cobla Barcelona, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la Cobla Mediterrània o la cobla Flama de Farners.

El Museu dels instruments de Ceret també disposa de partitures originals de l’autor, algunes d’elles consultables digitalment com:

La Pubilla Empordanesa

La noia de l’Empordà

%d bloggers like this: