Tag Archives: Josep Vicens i Juli

Música empordanesa a les revistes Camí de Ronda i Alberes

1 oct.

cami de ronda 2012 sonabe

Fa uns dies des del Sonabé.cat us proposavem la lectura de la Revista de Girona, que en el seu número 274 fa un desplegament de música local amb els seus articles del dossier Girona Rock ‘n’ Roll. Avui volem recomenar-vos la lectura de dues revistes locals més que també aposten per la música en els seus continguts.

La primera proposta és el número 3 (juliol 2012) de la revista Camí de Ronda on trobareu un extens article sobre la figura del compositor de sardanes Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, escrit per Jordi Gallegos i Córdoba.

revista alberes 2012 sonabe

La segona proposta és el número 7 de les revista Alberes que conté dues magnífiques fotografies de cobles històriques: Els Rossinyolets de Baldomer Pastells (1925) i l’Empordanesa (193?) de Figueres, que es promociona amb l’etiqueta de “cobla orquestra jass”.

Trobareu aquestes revistes, i moltes més, a la Biblioteca de Figueres.

Josep Vicens i Mornau

25 ag.

escala

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Juli

25 ag.

xaxu

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

%d bloggers like this: