Tag Archives: Josep Passolas

Josep Passolas i Coderch

30 març

Josep Passolas i Coderch (Castelló d’Empúries, 19 de setembre de 1881 – Figueres, 8 de desembre de 1957) va ser un pianista, compositor i professor de música figuerenc.

Biografia

Alumne d’Antoni Agramont a la seva infantesa, va continuar els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1902) amb els mestres Antonio Nicolau, Joan Pujol i Joaquim Canals. Va ser professor del Conservatori del Liceu (1909, 1930), i mestre de solfeig i composició dels futurs i coneguts compositors Jaume Bonaterra (1914), Francesc Basil i Florenci Mauné (Mauné a l’escola del Casino Menestral el 1933) i Concepció Bonal. A finals de 1912, substitueix a Pere Codina coma professor de piano a Figueres, des del cèntric carrer Monturiol de la vila. L’1 d’octubre de 1923 trasllada l’acadèmia al carrer Pep Ventura. També donavà (1926) classes de piano particulars, i al 1936 s’anunciava com a “Professor de piano, Solfeig, Teoria i Harmonia” a Figueres. En proclamar-se la república formava part dels professors de l’Escola Municipal de Música de Figueres. Com a compositor fou autor d’obres simfòniques i de diverses sardanes. L’ajuntament de Figueres li dedicà un carrer l’agost del 2009.

Obres

Impressions del Montseny (1920)

Vals expresivo

Moment Musical

Fraternitat (1921), mb lletra d’Apel·les Mestres

Un viatge al cap de Creus (ca 1925), barcarola per a piano

Sardanes

Ecos de l’Empordà (1915)

Enyorança

Heroica

Pastoral

Plany

Queixa amorosa

Sardana infantil (1922)

La Festa Major

Bibliografia

Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 599-600. ISBN 9788496747548.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Passolas_i_Coderch

Josep Falgarona Canadell

3 juny
Josep Falgarona Canadell (Figueres 1921 – París 2008) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Pere Falgarona Salleras, el seu germà Joan Falgarona Canadell i el seu nebot Xavier Falgarona i Cortada. 

Josep Falgarona va ser alumne de Josep Cirilo i del mestre Passolas. Es va matricular a l’antiga Escola Municipal de Barcelona i posteriorment al Conservatori, on va tenir de professor al mestre Zamacois. Va ser llavors quan començà a composar. Va fundar l’Orquestra Ritmos i va formar part d’una cooperativa de músics. Després de la guerra va continuar els seus estudis amb Enric Monturiol Tarrés, amb qui es convertí en un virtuós del piano.

L’any 1942 va donar el seu primer concert en públic, al saló de sessions de l’Ajuntament de Figueres.

L’any 1950 es traslladà a Paris per estudiar al Conservatoire Nationale de Paris amb Tony Aubin de professor de composició. A Paris es va especialitzar en música espanyola i va desenterrar música antiga com la del Pare Soler d’Olot (s. XVIII).

Va composà sonates per a piano, cançons, suites a l’estil antic i preludis però va deixar la composició per la dedicació total a la interpretació.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Pere Falgarona Salleras

4 maig

Pere Falgarona Salleras de Peralada pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seus fills Joan i Josep Falgarona Salleras, el seu nét Xavier Falgarona i Cortada i els seus besnéts Nil Falgarona i Norfeu Falgarona.

Pere Falgarona Salleras s’especialitzà amb l’instrument de la trompeta, fou alumne de l’Escola del Castell de Peralada.

L’any 1921 participà en el concert homenatge a Enric Morera com a sotsdirector de la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral Figuerenc, junt amb Ramon Bassagañas. Podeu consultar la notícia en aquest document digital de la Biblioteca de Figueres.

Als anys 30 impartia classes musicals a l’acadèmia musical de Josep Passolas de Figueres.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Lluís Bonaterra Gras

1 març

Lluís Bonaterra Gras  (Figueres 1890 França 1952) es va formar musicalment amb els mestres Bonaventura Daró (solfeig i violí) i Josep Passolas (composició i piano). Va seguir els estudis de piano a Barcelona sota la direcció de Granados i Vidiella, i harmonia i contrapunt amb Pedrell. A l’Schola Cantorum de París va treballar la composició i després va continuar la seva formació de piano amb Moskowsky i Montoriol.

El 1915 va ser el director de l’Orfeó Art i Pàtria, de Figueres, i va formar part de la primera Junta Directiva del Sindicat Musical de la província de Girona de l’any 1917.

Va tocar amb el Sextet de la Sala edison, juntament amb els germans Pichot, amb els que també va formar el Trio Hispania.

A l’arxiu de Músics per la Cobla es conserven les algunes de les seves sardanes:

  • Cel Blau
  • Festa de la Rambla
  • Nit de festa
  • Pastoral
  • Pere Pinya (1949)

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Músics per la Cobla.

Jaume Bonaterra i Dabau

29 ag.

La Principal de la Bisbal. Sardanes de Jaume Bonaterra

La Principal de la Bisbal. Sardanes de Jaume Bonaterra

Jaume Bonaterra i Dabau (Vilajuïga, Alt Empordà, 13 de juny de 1898 – 24 d’octubre de 1985) va ser compositor de sardanes. Sota el Mas Ventós, la seva obra més coneguda, és una de les sardanes més populars de tots els temps.

jaume bonaterra 2013 sonabe

La primera instrucció musical li fou impartida pel seu pare, fiscornaire en una cobla de Castelló d’Empúries. El seu primer professor musical va ser Bonaventura Daró i a l’edat de setze anys encetà els estudis de piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (autor de les sardanes Ecos de l’Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral, Plany , Queixa amorosa i Sardana infantil). Bonaterra també va tocar a l’Orquestrina de Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l’organista de la parròquia.

Les seves sardanes, si bé són musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més anomenada són, a banda de l’esmentada Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya i Vents de Carroig. Va escriure més de 180 sardanes.

Font: Viquipèdia

Algunes de les partitures de Jaume Bonaterra són a l’arxiu de Músics per la Cobla. Podeu consultar-ne el llistat a la seva web.  El Sonabé també us recorda que la Biblioteca de Figueres disposa de diversos enregistraments de les sardanes de Bonaterra.

Francesc Basil i Oliveras

31 ag.

Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, Ramon Basil i Brujó, músic de cobla i compositor de sardanes. Amplià els estudis de piano amb Lluís Bonaterra i Gras i Josep Passolas i Coderch, i els d’harmonia amb Julià Palanca i Massià. Completà la seva formació a Barcelona, estudiant harmonia, contrapunt, fuga i composició amb el mestre Zamacois.
Acabada la Guerra Civil, Basil tocà durant uns anys a la cobla-orquestra Mendoza, de Figueres, el flabiol en formació de cobla i el piano en la d’orquestra. També era el responsable dels arranjaments musicals. Després de presentar-se, sense èxit, a unes oposicions a director de banda militar (com el seu mestre Julià Palanca), Basil agafà una feina de secretari del jutge de Figueres, que pogué compatibilitzar amb la tasca compositora. Encara que no es dedicà a l’ensenyament de la música, si tingué un deixeble, Jaume Cristau, que ha destacat com a compositor, instrumentista i director de cobla.
És un dels compositors de sardanes més premiats, i les seves composicions han estat lloades per la crítica. Tanmateix, les seves sardanes no tenen prou ressò popular i rarament es programen, amb la possible excepció de Sant Pere de Roda, la seva obra més divulgada. Compongué més de trenta sardanes i una desena de peces de música per a cobla. Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Honorant Francesc Basil.
L’Associació Amics de Francesc Basil convoca un premi de composició per a piano i el Memorial Francesc Basil de composició de sardanes, un dels premis més prestigiosos d’aquest camp.

Font: Viquipèdia

La Biblioteca de Figueres disposa d’enregistraments on apareix l’obra de Francesc Basil executada per diferents formacions: Cobla Miramar, Cobla La Principal de Vilafant, Orquestra de Cambra de l’Empordà i Cobla de Cambra de Catalunya.

 

%d bloggers like this: