Tag Archives: Josep Maria Surrell

Audició comentada de contrabaix a càrrec de Josep Quer

5 març

josep quer 2013 sonabe

El 7 de març de 2014, a les 19h,  la Biblioteca de Figueres organitza una audició de contrabaix comentada pel mestre Josep Quer i Agustí que, acompanyat al piano per Josep Maria Surrell, interpretaran peces de Bottesini, Granados, Albéniz, Saint-Saëns i Valls amb les que ens descobriran les sonoritats i particularitats d’aquest gran instrument de corda.

L’audició també ens permetrà descobrir la figura del seu intèrpret, l’empordanès Josep Quer, amb qui podrem dialogar al final de l’audició.

Geminis

3 maig
Grup Géminis de Figueres. Font de la foto: http://bitshadow.com/gironapop/index.htm

Grup Géminis de Figueres. Font de la foto: http://bitshadow.com/gironapop/index.htm

Géminis, any 1964. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/FIGUERES%20%282%29

Géminis, any 1964. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/search/label/FIGUERES%20%282%29 i http://callearquimedes.blogspot.com.es/2009/04/los-geminis.html

El grup figuerenc Géminis es va formar l’any 1963 a Figueres amb alguns alumnes de La Salle. El primer cantant del grup fou Toni Puchades però de seguida ho va deixar i va començar a cantar amb ells el Paco Linares, la guitarra  estava a càrrec de Josep Maria Mallafré.

La primera actuació en públic dels Géminis va ser a Ordis i després vingueren els concerts a les festes de Sant Tomàs d’Aquino, a la Sala Edison, a la Cate etc.


L’any 1964 és quan el grup és més conegut i triomfa a Figueres,  amb una formació composta per Josep Maria Surrell, Xavi Cullell, Pere Guifre i Toni Fernandez.

Des de 1966, quan marxa Xavi Collell a estudiar a Barcelona, comença una etapa més professional i amb nous membres com Àngel Baró, Tasio Borrell, Kike de Alarcón i Marcial Gallardo.

Fonts: Peluts, rockeros i ye-yès a la Girona dels 60 / Fredi Faure, Xavier Juanhuix. Girona : [Fundació Casa de Cultura de Girona], 2006Girona Pop, Calle Arquímedes i Fotos de Cobles, orquestres i conjunts de Catalunya.

Aquest article ha estat actualitzat el 7 de maig de 2013 gràcies a la col·laboració de l’amic Pere, del blog Calle Arquímedes, a qui agraïm la seva generositat en compartir els seus coneixements i el seu temps.

Mai Nens

9 gen.

mai-nens

Cadaqués 1963. Cinc amics: Pepe Giró, Àngel Baró, Miquel Noguer, Anastasi Borrell i Sebastià Figueras formen el grup Mai Nens. Durant 3 anys fan escoltar les seves versions arreu de les comarques gironines fins que circumstàncies com la realització del servei militar condueix a la dissolució del grup.

Trenta anys després Mai Nens decideixen retrobar-se i el 20 de març de 1993 fan una primera aparició en públic a la sala l’Amistat. Esperonats per la bona acollida del públic enregistren algunes de les versions del seu repertori. És l’any 1994 i els estudis triats per a l’ocasió són D’Arts Estudi (posteriorment Music Lan) i els tècnics de luxe són Joan Trayter, Jordi Soler i Jordi Rubau.  Eduard Pomés, Josep Maria Surrell i J.M. Jareño completen la formació d’estudi.

Aquesta gravació històrica formarà part del catàleg de la Biblioteca de Figueres en els propers mesos gràcies al donatiu del Sr. Àngel Baró.

 

Joan Cardoner

26 ag.

Joan Cardoner explica a músicaCatalana.net:

La meva passió per la música va néixer tard, segurament va ser degut al fet que el meu pare era músic, tot el dia escoltava música, no parava d’assajar i fer gires amb la seva orquestra per tot el país, el meu punt de vista adolescent, ho considerava com un treball divertit però molt dur. Per aquells meravellosos anys, jo només pensava en fer curses de moto-cross. Així doncs, l’assumpte no anava massa bé per casa, però diuen que l’art és màgic i molt imprevisible.

He entrat en la professió del meu pare, però això sí, fent un altre estil, ja que el meu pare tocava tot tipus de música menys rock. Vaig començar tocant la bateria, però vaig veure que els altres companys lligaven més que jo i crec que per això vaig decidir ser cantant o guitarrista. Tampoc ho tenia molt clar al principi, però qualsevol altre instrument era bo per tal de no estar amagat a darrera d’uns tambors i uns plats. Podria dir que vaig entrar per la porta gran del rock, ja que portava poc temps fent treballs esporàdics i cantant versions d’altres grups, quan un dia l’Andreu Bassagañas em va proposar ser el cantant solista en un grup que més tard es diria “Rockson“, això era l’any 1982, i al cap de pocs mesos i uns pocs concerts vàrem gravar el disc “Heavy Metal”.

Vàrem tenir força sort, fins i tot una companyia discogràfica que es formava a Barcelona (Picap), ens va fer el primer i últim contracte com a “Rockson”. Picap va reeditar el disc anterior amb el nom de “Herederos del rock. A partir d’aquí, arribà l’èxit i el fracàs del grup, érem massa joves i vàrem pagar un preu molt alt per les nostres ambicions. Per la banda “Rockson” també van passar, Pau Cardona, Joan Cardona “Nynyin”, Joan Gelis , Angel Arias i Tony Pujol. Cal dir també que en Quim Mandado va venir una tarda a assajar amb “Rockson”.

Al cap de poc temps vaig rebre una oferta per fer música de ball “Orquestra Selvamar“, aquest treball em va anar molt bé, em va obligar a estudiar solfeig i guitarra , vaig aprendre a estar a sobre un escenari sense cap tipus de complex, realment va ser amb l’orquestra quan vaig comprendre el significat de la paraula professional. Encara que el tema de tocar sardanes em va marcar molt -no m’agraden gens les sardanes-, destrossar-me els llavis tocant la tenora va ser horrorós. Paral·lelament a l’orquestra, vaig decidir muntar una banda propia.

La vàrem preparar amb en Martín Rodríguez, Josep Maria Coromines i en Quim Mandado, la banda es deia “Místic” i vàrem fer un únic concert al Teatre de Figueres. Però ells paral·lelament eren “Sangtraït“, llavors, no vàrem poder continuar.

Qui sap que hagués passat si “Místic” hagués tirat endavant , alguns diuen que es evident que d’alguna manera haguéssim canviat una miqueta l’història del rock que alguns anomenen català.

Més tard i després de “patearme” mitja Espanya, vaig contactar amb un cantant de Banyoles, en Jaume Grabuleda i vàrem formar la banda “Terratrèmol“, vàrem enregistrar dos treballs , “El foc que tu demanes” i “Passió sota la pell”.

Per “Terratrèmol” també van passar Josep Cabezos i Evu Vhise. Després de treballar amb el mestre Josep Mª Surrell en “aretos, bodas, banquetes y bautizos”, fer de professor i músic d’estudi, vaig començar a fer les primeres passes per anar sol.

Més tard, vaig fundar la meva pròpia banda, “Cardoner“, amb la qual vaig enregistrar dos discos, “Instint animal” i “No anem pas bé”.

Entre disc i disc, vaig tenir l’oportunitat de gravar, tocar i enregistrar en directe el retorn de “Atila“, grup de rock simfònic. A més, em vaig posar al mon dels Sants i vaig enregistrar i produir uns cants d’esglèsia amb el meu amic Joan Fuentes, pianista i cantant especialista en midi i karaoke.

Després de la dissolució de Sangtraït, en Martín em va proposar enregistrar un disc sota el nom de “Rockson”, (un altre cop), havien passat vint anys, quasi rés, vaig acceptar la proposta, ens vam envoltar de músics propers (Ignasi Bosch i Aleix Pujol) així tot va ser mes fàcil.

Tambe tinc al mercat el disc “Miracle” i estic preparant el que serà el nou treball “Made in Catalonia“.

Pàgina web: www.joancardoner.com

Font: MúsicaCatalana.net

%d bloggers like this: