Tag Archives: Josep Cirilo

L’Himne a Narcís Monturiol redescobert per l’11 de setembre

7 set.

himne monturiol erato sonabe 2014

Des del Sonabé.cat avui ens alegrem de compartir aquesta nota de premsa de la Societat Coral Erato:

Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre de 2014 des de la Societat Coral Erato ens complau de comunicar l’incorporació a la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya d’una selecció de 10 partitures del nostre arxiu musical.

Aquesta selecció conté ballables i peces corals signades per autors catalans i també europeus entre 1.862 i principis del segle XX, que son una mostra de la gran riquesa musical, fins i tot l’avantguarda cultural, de la que gaudia Figueres en aquest període.

En aquesta selecció veurem com els nostres avis gaudien dels ballables de moda vinguts d’Europa i Amèrica com el Vals-Boston i la Danza, i com els compositors catalans com Cassià Casademont incorporaven tota aquesta modernitat a les seves composicions per adaptar-se als exigents gustos figuerencs.

Tanmateix aquesta selecció revela el gust de l’època per l’òpera amb arranjaments com el de l’obertura de La muette de Portici de Daniel Auber que fa Josep Cirilo, una de les poques referències documentals que han sobreviscut d’aquest versàtil músic establert a Figueres.

Finalment destaquem les peces escollides per representar el cant coral, especialment l’Himne a Narcís Monturiol d’Antoni Casabella, una cantata a tres veus d’home , amb arranjament per a orquestra i banda i també amb una versió de la reducció per a piano. Una peça d’homenatge a aquest figuerenc il•lustre i compromès amb Catalunya, que,  en una data important com la de la Diada de 2014 ens felicitem de recuperar de l’oblid.

Aquestes noves partitures del projecte Erato Partitura Digital es podran consultar de manera gratuïta i universal des de l’11 de setembre de 2014 a la web http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/erato i enriquiran la col•lecció que compte amb 180 documents únics pel patrimoni musical català.

Relació de noves partitures (transcipció dels originals):

  • Valz-Jota El Chiclanero. Danza Zelmira. Música de J. Vila Clariana
  • Valz Xarau y Danza Pepita de Merchor. Música de José Pujol
  • Schotisch Zingaro, polka Candidez. Música de G. Mazzi
  • Himne a Monturiol. Cantata a grans veus, soles y amb acompanyament de piano, orquesta y banda per Anton Casabella
  • Himne a Monturiol. Lletra i musica d’Antoni Casabella
  • Vals-Boston por G. Worsley. A. de C. Casademont
  • Jota coreada La Pedigueña
  • La Mutta di Portici Overtura. D. Auber. Arreglo de Jose Cirilo
  • Schotisch ¿Antes?. Mazurka La mia Patria por G. Mazzi
  • Marina per Mendelssoh

Josep Falgarona Canadell

3 juny
Josep Falgarona Canadell (Figueres 1921 – París 2008) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Pere Falgarona Salleras, el seu germà Joan Falgarona Canadell i el seu nebot Xavier Falgarona i Cortada. 

Josep Falgarona va ser alumne de Josep Cirilo i del mestre Passolas. Es va matricular a l’antiga Escola Municipal de Barcelona i posteriorment al Conservatori, on va tenir de professor al mestre Zamacois. Va ser llavors quan començà a composar. Va fundar l’Orquestra Ritmos i va formar part d’una cooperativa de músics. Després de la guerra va continuar els seus estudis amb Enric Monturiol Tarrés, amb qui es convertí en un virtuós del piano.

L’any 1942 va donar el seu primer concert en públic, al saló de sessions de l’Ajuntament de Figueres.

L’any 1950 es traslladà a Paris per estudiar al Conservatoire Nationale de Paris amb Tony Aubin de professor de composició. A Paris es va especialitzar en música espanyola i va desenterrar música antiga com la del Pare Soler d’Olot (s. XVIII).

Va composà sonates per a piano, cançons, suites a l’estil antic i preludis però va deixar la composició per la dedicació total a la interpretació.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Cirilo Expósito

10 març

Josep Cirilo Exposito (Cartagena 1869, Figueres 1949) va arribar a Figueres l’any 1889 per fer fer el servei militar i finalment, s’hi va quedar a viure. Va formar part de la cobla-orquestra de Tossa de Mar. Era instrumentista de flauta, flautí, clarinet, requint, oboè, fagot, saxofon, tenora i tible.

Va formar part de la primera Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona de 1917.

Fou professor de música i escrigué teatre líric, ballables, caramelles i sardanes, d’entre les quals cal destacar:

  • Què farem garrofí
  • Felicitat
  • Desfile militar
  • Tornant de cacera
  • Penya Litus
  • Falaguera
  • Esbojarrada
  • Agraïment
  • Marruxinya ballem-la?
  • Jovent torrassenc
  • Llaminera
  • Afectuositat
  • Les noies de la “Joan Maragall”

Font:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Simó Gratacós i Oliveras

12 ag.

simo gratacos

Figueres (21 de gener de 1892, 2 de gener de 1958)

Cosí del compositor Francesc Basil, va cursar estudis musicals amb Eusebi Vilà i Josep Cirilo. Intérpret de piano i de flauta travessera, va mostrar sempre per aquest instrument molt bona predisposició. La seva activitat professional va ser de contractista d’obres i no va interpretar cap instrument de la cobla. Va tenir un contacte amb la dansa catalana més aviat limitata. tot i això, ha quedat com un compositor popular, gràcies a la seva sardana Jovenívola (1922) que fou un dels èxits del repertori sardanista. comença a escriure molt jove amb les sardanes Marinereta i Pensant en tu, però deixà d’escriure als 30 anys. per a un periode de 7 anys va dirigir la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral de Figueres. També va dirigir la Capella Parroquial de Figueres i, conjuntament amb mossèn Carles Vidal, va treballar en els Pomells de Joventut, moviment de captació juvenil creat per Josep M. Folch i Torres. Va escriure música diversa com goigs, cançons populars i teatre líric. La ciutat de Figueres li va dedicar un carrer.

Casat amb Anna Fàbrega Bonet el 25 de maig de 1922. Pare del farmacèutic Joan Gratacós i de la pianista Maria Rosa Gratacós.

Fonts: De de la A a la Z. Diccionari d’autors de sardanes i de música per a Cobla, de Carles Riera i Vinyes.

%d bloggers like this: