Vídeo Sardanes per al món

El CD “SARDANES PER AL MÓN”, que serà recordat com el primer disc de la formació LA SIMFÒNICA DE COBLA I CORDA DE CATALUNYA i únic en el seu gènere, va ser enregistrat a l’Auditori de Girona durant la primera quinzena de juliol de 2008, a càrrec de l’Estudi 44.1, amb en Toni París com a tècnic de so.

Una orquestra única en el món

Foto: LLUÍS SERRAT

Carles Coll explica així en què consisteix la Simfònica de Corda i Cobla: «Multipliques per dos els músics de l’OCE per tenir una simfònica i substitueixes els instruments de vent habituals d’aquestes orquestres pels vents de la cobla, més l’arpa i la percussió.»

En total, 37 músics que completen una formació òbviament irrepetible en altres cultures i fins i tot sense precedents en la nostra, on algunes orquestres simfòniques sí que han adaptat sardanes però sense el tret diferencial dels vents de la cobla.

També l’OCE havia gravat un disc titulat Sardanes de corda per a Metalquimia, però ara l’empresa creada pel besaluenc i sardanista reconegut Narcís Lagares volia anar més enllà i va plantejar aquest nou repte a Carles Coll i Francesc Cassú. «Volíem començar la casa pels fonaments i per això vam triar una sèrie de sardanes que tothom coneix, però encarregant a bons orquestradors que les adaptessin i aconseguissin un bon equilibri perquè els vents no trepitgessin les cordes en aquest experiment de laboratori», explica Coll.

El disc, gravat aquest estiu als estudis 44.1 d’Aiguaviva, es va completar amb tres sardanes noves: Sirenes, d’Albert Guinovart; Companyonia universal, de Salvador Brotons -tots dos autors seran presents al concert de divendres a l’Auditori (21.00 h), presentat per Martí Gironell i gravat en vídeo perquè es pugui veure després al web de l’orquestra-, i la composició …i en Jordi i la Maria, que Narcís Lagares ha dedicat als seus néts nascuts recentment i que complementa, ja des del títol, una sardana anterior: Estimada Laia. La resta d’obres incloses a Sardanes per al món són La Santa Espina, d’Enric Morera, orquestrada per Esteve Palet; Girona aimada, de Vicenç Bou, adaptada per Marc Timon; La pubilla empordanesa, de Josep Serra (Carles Coll); Una rosella, de Manel Saderra (Coll); A Palmira, de Jaume Cristau; Al capdavall del pont vell, de Josep Cassú; Niu d’amor, de Ricard Viladesau (Josep Cassú); La festa de Sant Martirià, de Conrad Saló (Cassú); Sant Martí del Canigó, de Pau Casals; Aurora promesa, de Francesc Cassú, i Bona festa, de Josep Vicens, l’avi Xaxu, orquestrada per Marc Timon.

L’objectiu és anar encarregant noves obres per a aquesta formació, que, tot i els compromisos de l’OCE i de la Principal de la Bisbal, vol fer uns 25 concerts durant el seu primer any de vida. Ja està previst que la SCCC ofereixi el 10 de gener vinent al Jardí el concert inaugural de Figueres com a capital de la cultura catalana del 2009. «Hi ha moltes ciutats pubilles de la sardana, però Figueres n’és la mare, i ara que la sardana està en crisi tenim el repte d’aconseguir que no desaparegui.»

Font: XAVIER CASTILLÓN per http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3071675