Concert de la Societat Coral Erato

El 9 de desembre de 2012 la Societat Coral Erato de Figueres organitza un concert al Teatre El Jardí amb l‘Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses corals de la comarca.

MDC Memòria Digital de Catalunya, Fons Erato Partitura Digital

El concert inclourà en el repertori peces vuitcentistes provinents del projecte Erato Partitura Digital amb autors tan reconeguts com Albert Cotó,  Ramon Basil, Cassià Casademont, Pep Ventura, Josep Blanch i Reynal i Enric Morera.

Erato Partitura Digital és una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat.

El Mestre Blanch i el seu temps

Any 1988 l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va publicar una monografia de Josep Blanch i Reynal anomenada El Mestre Blanch i el seu temps. Els seus autors son Lluís Albert, Josep Augé, Rafael Blanch, Lluís Buscarons, Albert Compte, Salvador Pagès i Eduard Simó que s’apropen a la figura del músic castelloní des de diferents perspectives que van des de l’humana a la musical. Completa el llibre la relació de les obres escrites pel mestre i dels seus enregistraments.

Podeu trobar aquest llibre a les biblioteques empordaneses, per exemple, a la Biblioteca Pública de Figueres i consultar-ne la seva disponibilitat al catàleg Argus.

Josep Blanch i Reynalt

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1 de setembre del 1888 – 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingué tres germans músics, però només en destacà l’Àngel, que també va ser compositor.

Rebé les primeres lliçons de música de Joaquim Serratosa, capellà i organista de la Parròquia de Castelló, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Callís, li donà les primeres nocions de violí i de fiscorn, i mossèn Serratosa (mort el 1936) li ensenyà harmonia i composició.

Als disset anys entrà de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s’hi estigué deu anys. Era director de la coral Llavor Castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcció de la cobla de Peralada, el reemplaça en el càrrec fins al 1940; allí hi conegué l’Enric Morera, de qui també rebé consell professional. Presidí el Sindicat de Músics de Girona i va ser regidor a l’ajuntament de Castelló, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el portà a les cel·les del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, després. Acabada la guerra, participà en el restabliment i dirigí l’Escola Municipal de Música de Castelló. Com que el sou no era suficient, treballà també a la cobla-orquestra de l’Escala i al conjunt de ball figuerenc Orquestra Mendoza. A mitjans dels anys quaranta rebé el nomenament de mestre de capella de la parròquia de Castelló, i això el permeté de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composició i l’ensenyament. Fundà una petita banda municipal amb els seus deixebles de l’escola de música.

És autor d’unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d’orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. Algunes de les seves composicions foren part de l’arxiu de Músics per la Cobla.

Font: Viquipèdia

Orquesta Mendoza

L’Orquesta Mendoza de Figueres va estar activa entre els anys 1934 i 1947. Joan Falgarona i Canadell, Joaquim Marcos Pinadell, Modest Puig, Miquel Varela, Amat Blanch, Josep Calvet, Arseni Corsellas, Agapit Torrent, Josep Folguerola, Josep Gabriel Pallisera*, Josep Blanch i Reynal, Josep Genis, Amadeu Puntí i Jordà o Francesc Basil van pertànyer a l’orquestra. Frederic Lunati, Josep Carbó i Arseni Corsellas en varen ser els directors. Algunes fonts bibliogràfiques també inclouen a Ramon Basil com a membre d’aquesta formació però aquesta dada està en revisió des del 2013.*

Esteve Pallach Terrades també va ser un pioner d’aquesta formació, dada que hem pogut recuperar gràcies a Jordi Oliveres. (Font: Jordi Oliveres, 2012)

Joaquim Marcos Pinadell també va formar part de l’orquestra com a bateria i cantant, informació que hem pogut recuperar gràcies al seu besnét Eduardo Galvan a qui agraïm la seva col·laboració.

Gràcies a la col·laboració de la Sra. Pilar Cortada sabem que el músic que apareix com a Josep Folguerola és, en possiblement Pere Falgarona Salellas.

La primera notícia en premsa local on apareix l’orquestrina Mendoza és del 29 de desembre de 1934 a La Veu de l’Empordà (consultable a l’hemeroteca de la Biblioteca de Figueres) amb el text del corresal de Castelló d’Empúries: A l’Estatge social de la «Penya Rápida», hi toca balls, per la diada de Santa Llúcia, l’orquestrina de Figueres «Mendoza». Un any més tard, el 30 de novembre de 1935, la mateixa capçalera de La Veu de l’Empordà publica la notícia: “Éxit de la formidable Orquestra Mendoza al Gran Cafè Excelsior”.

La Veu de l’Empordà, 30 de novembre de 1935

Al Diccionari de Cobles de Jordi Puerto i Parramon, es recull la següent informació d’aquesta formació:

“Quan la dirigia Frederic Lunati va ingresar-hi Modest Puig, amb qui tocaven també: Miquel Varela, Esteve Pallach, Vidal, Brunet, Ramon Basil, Amat Blanch i Josep Calvet. També en temps de guerra 1936-1939 l’orquestra va seguir tocant a França, amb Josep Carbó com a director. També es té constància de concerts a Banyoles per les Festes de Sant Martirià de 1941 i 1942.

La temporada 1943-1944 l’Orquestra Mendoza estava formada per Arseni Corsellas com a representant, Miquel Varela i Agapit Torrent a les tenores, Josep Falgarona i Josep Pallisera a les trompetes, Josep Blanch i Reynal i  Josep Genís als fiscorns, Amadeu Puntí i Jordà, Francesc Basil i Josep Maymí.”

Carles Varela, músic i investigador musical figuerenc aporta noves dades amb el seu article sobre l’Orquestra Mendoza elaborat a finals del 2013. En aquest article aporta dades que completen i concreten el treball iniciat per Jordi Puerto. Podeu llegir aquest article aquí.

Fonts : http://wp.me/pghmG-3Xb, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/mendoza.html, Diccionari de cobles : del segle XIV al XXI de Jordi Puerto i Parramon i hemeroteca de la Biblioteca de Figueres.

* Aquesta informació ha estat aportada pel Sr. Carles Varela l’any 2013.