Tag Archives: Josep Barberà

Josep Vicens i Busquets

12 set.

Josep Vicens i Busquets (L’Escala, 20 de desembre del 1917) és músic (pianista, compositor i director d’orquestra) i fill de Josep Vicens i Mornau.

Rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Als 13 anys guanyà per unanimitat una Beca per a estudis de piano de la tot just reinstaurada Generalitat de Catalunya del període 1931-1939. Es formà al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta (Barcelona 1886 – ?), que li donà una formació pianística notable. Estudià harmonia, contrapunt i composició amb Josep Barberà, Montserrat Ayarbe i Josep Muset respectivament.

Ha fet concerts arreu de Catalunya com a solista (al Liceu de Barcelona, al Palau de la Música Catalana, etc); en formacions de cambra com el Duo de cámara de Barcelona, amb la pianista Maria Canela, amb la qual van interpretar, per primera vegada a l’Estat Espanyol (1974), l’obra per a dos pianos i percussió de Béla Bartók; i, també, amb orquestra (de molt jove, l’any 1937, va actuar al desaparegut Palau Municipal de Belles Arts amb la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció del mestre Joan Lamote de Grignon, amb el concert per a piano de Schumann). També ha actuat a diversos punts de l’Estat Espanyol, així com a diversos països estrangers, on, a part d’actuar com a solista, ho ha fet en diverses formacions orquestrals i de ballet. Entre aquestes darreres cal destacar la direcció musical dels ballets afro-americans de Katherine Dunham Dance Company, pel Marroc, França, Suïssa, Itàlia i Alemanya, durant els anys 1953-54.

La seva obra compositiva comprèn peces per a piano, obres corals, cançons, la peça per a dansa “Altiplano”, el ballet “Amazonas”, la Suite per a cobla (1984) i una Fantasia per a tres cobles i percussió. També sardanes: L’Avi Xaxu (1981), Diàlegs (1991), Dos homenatges (1980), Fantasies de joventut (1982), Francesca, Inquietuds (1988), Jorn de festa (1983), Manelic, Noranta anys, Obligat diferent (1988), obligada de tenora, Pastoral, Per un ideal (1990), Presència (1996), Rondalles (1981).

Font: Viquipèdia

%d bloggers like this: