Tag Archives: Joaquim Serratosa

Àngel Blanch Reynal

26 febr.

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

  • La Festa del barri (1942)
  • Pluja menuda
  • Fadrina bonica
  • Vents estranys
  • La Marieta dels cabells daurats
  • Maria
  • Bell Port de la Selva (1958)
  • Dues amigues
  • Sant Daniel de Tordera
  • Sant Llorenç de Morunys
  • Aquelles nyacres
  • En Claudi i l’Esteve
  • Les Garrafes de Llorenç
  • Idil·li mariner
  • Nosaltres dos
  • Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Blanch i Reynalt

8 ag.

blanch reynal

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1 de setembre del 1888 – 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingué tres germans músics, però només en destacà l’Àngel, que també va ser compositor.

Rebé les primeres lliçons de música de Joaquim Serratosa, capellà i organista de la Parròquia de Castelló, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Callís, li donà les primeres nocions de violí i de fiscorn, i mossèn Serratosa (mort el 1936) li ensenyà harmonia i composició.

Als disset anys entrà de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s’hi estigué deu anys. Era director de la coral Llavor Castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcció de la cobla de Peralada, el reemplaça en el càrrec fins al 1940; allí hi conegué l’Enric Morera, de qui també rebé consell professional. Presidí el Sindicat de Músics de Girona i va ser regidor a l’ajuntament de Castelló, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el portà a les cel·les del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, després. Acabada la guerra, participà en el restabliment i dirigí l’Escola Municipal de Música de Castelló. Com que el sou no era suficient, treballà també a la cobla-orquestra de l’Escala i al conjunt de ball figuerenc Orquestra Mendoza. A mitjans dels anys quaranta rebé el nomenament de mestre de capella de la parròquia de Castelló, i això el permeté de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composició i l’ensenyament. Fundà una petita banda municipal amb els seus deixebles de l’escola de música.

És autor d’unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d’orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. Algunes de les seves composicions foren part de l’arxiu de Músics per la Cobla.

Font: Viquipèdia

%d bloggers like this: