Tag Archives: Joaquim Serra

Joaquim Serra i Corominas

24 abr.

memorial_joaquim_serra

Joaquim Serra i Corominas (Peralada, 4 de març de 1907 – Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat. Hom l’ha definit com el compositor de la “difícil senzillesa”, “amb les notes justes i ni una més”.

Fill del també compositor i músic Josep Serra i Bonal, rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Quan en Joaquim tenia deu anys, la seva família es traslladà a Barcelona perquè pogués obtenir una sòlida formació musical, que rebé dels mestres Millet, Carles Pellicer i Morera. Ben aviat destacà com a compositor, amb diversos premis Concepció Rabell i Sant Jordi en els anys vint.

El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. Dirigí la Cobla Barcelona i li donà una qualitat elevadíssima. Col·laborà amb els esbarts Verdaguer i Sarrià, pels quals adaptà diversos ballets catalans. Publicà el Tractat d’instrumentació per a cobla (1957), una de les obres fonamentals en la matèria, a partir de les lliçons que havia impartit en el curset d’instrumentació que el 1948 havia organitzat l’Obra del Ballet Popular.

Morí l’any 1957, amb cinquanta anys. Com a homenatge, l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona convoca anualment el premi de música Memorial Joaquim Serra i el compositor Rafael Ferrer li dedicà la composició Adéu Quim! In Memoriam (1957).

Obres
Obra per a cobla
Dansa de fadrins (1955), petit poema simfònic
En Pere Gallerí (1948), glossa de la cançó
La filosa de Banyoles, glossa
La fira (1928), esbós simfònic per a dues cobles
Impressions camperoles (1926), que conté la sorprenent Vall dels Ecos. Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
Introducció i dansa, per a tres cobles
Marxa sobre motius populars catalans, per a dues cobles
La noia alegre que no sap plorar (1948)
La Moixeranga d’Algemesí (1950), glossa per a dues cobles i percussió, sobre la música de la Muixeranga
La presó de Lleida (1948), poema simfònic per a dues cobles
Puigsoliu (1957), poema simfònic estrenat pòstumament
Els tres tambors (1926), glossa de la cançó
Altres composicions o instrumentacions de música per a cobla: Ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, Ball de gitanes de Llavaneres, Ball de nans de Berga, Bolangera de Solsona, Dansa de Castellterçol, L’Hereu Riera, La Tirotitaina del Pallars
Sardanes
Va escriure un total de 55 sardanes. En destaquen:

A Guissona (1956)
A Montserrat (1926), per a dues cobles, Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
Apassionada (1936)
Aura d’abril (1954), premiada al concurs de S’Agaró
Cavalleresca (1947)
Conte d’infants (1954)
Elegia (1948), dedicada a en Francesc Pujol
En Cacaliu (1948), dedicada a en Josep Juncà i Juscafresa, és la sardana obligada de contrabaix més divulgada
L’ermita vella (1946)
Evocació (1932)
Els gegants de Vilanova (1925)
Margarida (1945)
Maria del Claustre (1956)
La meva Joaquima (1946)
Noces d’or (1949), dedicada al Futbol Club Barcelona en el seu cinquantè aniversari
Ofrena (1934)
El petit Albert (1935)
Primaveral (1947), per a dues cobles
La primera volada (1921), primera sardana
Recordant Vic (1954)
Remembrança (1928), dedicada a Ignasi Iglésias, amb un dels més bells cants de tenora que s’han escrit
Rocacorba (1936)
Roses del Brull (1953)
Sabadell (1955)
Sota els pins del pujolet (1955)
Tendreses (1936)
Vells amics (1951), dedicada a la Cobla Barcelona
Altres composicions
Variacions per a piano i orquestra (1930), premi Concepció Rabell, potser la seva obra simfònica més ambiciosa. Estrenades per Enriqueta Garreta i Toldrà. ditada per Clivis Publicacions
A Montserrat tot plora, obra dramàtica
El carnestoltes (1949), ballet per a orquestra simfònica
Danza gitana (1954), per a orquestra
Doña Inés de Castro, ballet per a orquestra simfònica
Fiesta andaluza (1954), per a orquestra
Suite per a una òpera
Suite senyorial
Tempesta esvaïda, obra dramàtico-lírica. Amb llibret de Carme Montoriol. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona, l’any 1936, en plena Guerra civil.
Trio en mi (1926), per a violí, violoncel i piano. Editada per Clivis Publicacions
Diverses cançons per a veu i piano i obres corals

Moltes d’aquestes obres es consrven a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes

A Guissona Sardana per a cobla 1956
A Montserrat Sardana per a més d’una cobla 1926
Amics genisencs Sardana per a cobla 1954
Apassionada Sardana per a cobla 1936
Apassionada Sardana per a piano 1936
Aura d’abril Sardana per a cobla 1954
Aura d’abril Sardana per a piano 1954
Camí enllà Sardana per a cobla 1922
Cant de joia Sardana per a cobla 1925
Cavalleresca Sardana per a cobla 1947
Clavell morenet Sardana per a cobla 1955
Complanta Sardana per a cobla 1926
Conte d’infants Sardana per a cobla 1954
Conte d’infants Sardana per a piano 1954
Cor jove Sardana per a cobla 1924
Delers Sardana per a cobla 1923
Elegia Sardana per a cobla 1948
Empordanesa Sardana per a cobla 1950
En Cacaliu Sardana per a cobla 1948
En Cacaliu Sardana per a piano 1948
En Cintet Sardana per a cobla 1927
Endreça Sardana per a cobla 1949
ermita vella, L’ Sardana per a cobla 1946
Esplais Sardana per a cobla 1931
Evocació Sardana per a cobla 1932
Festejant la pubilla Sardana per a cobla 1925
gegants de Castellterçol, Els Sardana per a cobla 1954
gegants de Vilanova, Els Sardana per a cobla 1925
Gentil pastoreta Sardana per a cobla 1925
Germanor Sardana per a cobla 1926
Infantívola Sardana per a cobla 1923
Íntima Sardana per a cobla 1923
Joiosa Sardana per a cobla 1936
Joiosa Sardana per a piano 1936
Joliua Sardana per a cobla 1933
Mar blava Sardana per a cobla 1929
Margarida Sardana per a cobla 1945
Maria Sardana per a cobla 1926
Maria del Claustre Sardana per a cobla 1956
Maria Rosa Sardana per a cobla 1924
meva Joaquima, La Sardana per a cobla 1946
meva Joaquima, La Sardana per a piano 1946
Neguit Sardana per a cobla 1925
Noces d’or Sardana per a cobla 1949
Noces d’or Sardana per a piano 1949
noia alegre que no sap plorar, La Sardana per a cobla 1928
Ofrena Sardana per a cobla 1934
Ofrena a València Sardana per a cobla 1948
petit Albert, El Sardana per a cobla 1935
Primaveral Sardana per a més d’una cobla 1947
primera volada, La Sardana per a cobla 1921
primera volada, La Sardana per a piano 1921
Recordant Vic Sardana per a cobla 1954
Remembrança Sardana per a cobla 1928
Rocacorba Sardana per a cobla 1936
Roses del Brull Sardana per a cobla 1953
Sabadell Sardana per a cobla 1955
Sota els pins del Pujolet Sardana per a cobla 1955
Tendreses Sardana per a cobla 1936
Tendreses Sardana per a piano 1936
Vells amics Sardana per a cobla 1951
Verge del Sol del Pont Sardana per a cobla 1946
Vora el rierol Sardana per a cobla 1926
xicarró, El Sardana per a cobla 1955
Obres

1a. marxa sobre motius populars catalans Obra per a més d’una cobla 1935
Ball cerdà (Conca de Tremp) Música per la dansa
Ball de vano i ram Música per la dansa
Ball del ciri Música per la dansa 1947
Bolangera, La Música per la dansa
Carnestoltes, El Música per la dansa 1949
Dansa de Castellterçol Obra per a cobla i veus
Dansa de Castellterçol, La Música per la dansa
Dansa de fadrins Obra per a cobla 1955
disfressada, La (Corbera de Llobregat) Música per la dansa 1948
disfressada, La (Sant Vicenç dels Horts) Música per la dansa
En Pere Gallerí Obra per a cobla
Espunyolet, L’ Música per la dansa
Filosa de Banyoles, La Música per la dansa 1948
fira, La Obra per a més d’una cobla 1929
gala de Campdevànol, La Música per la dansa
Galop, La Música per la dansa
Glosa del Ball de gitanes del Penedès Obra per a cobla 1928
Impressions camperoles Obra per a cobla 1927
Introducció i dansa Obra per a més d’una cobla 1930
Maruxa Trans. per cobla d’altres músiques
Moixaranga d’Algemesí, La Música per la dansa
Moixaranga d’Algemesí, La Música per la dansa
Moixaranga d’Algemesí, La Música per la dansa
Morisca, La Música per la dansa
Presó de Lleida, La Obra per a més d’una cobla 1948
presó de Lleida, La Obra per a més d’una cobla
Puigsoliu Obra per a cobla 1957
Quadrilla de Granollers, La Obra per a cobla 1948
tres tambors, Els Obra per a cobla 1927

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català conserva el programa de la Festa de la sardana. Premis “Joaquim Serra” 1977 que es pot consultar des de la web del projecte Memòria Digital de Catalunya i que contè apunts biogràfics, musicals i fotogràfics de Joaquim Serra.

Fonts: Viquipèdia i Músics per la Cobla

Carme Montoriol Puig

18 març

montoriolc.portic.g

Carme Montoriol Puig (Barcelona 1893 – 1966) va ser una pianista i escriptora, filla de figuerencs i que es considerava empordanesa. Carme Monturiol es va formar musicalment amb els mestres Carles Vidiella i Frank Marshall. Va començar a donar recitals de piano com a solista al Palau de la Música catalana l’any 1913. Més tard també formaria un trio musical amb la seva germana Lina Montoriol Puig o Jacinta Torner (violí) i Montserrat Cassadó (violoncel). També va actuar com a acompanyant d’Aurora Bertrana en sonates de violoncel i piano.

L’any 1936 va escriure l’obra lírica “Tempesta esvaïda”, amb música de Joaquim Serra.

L’any 2016 Victoria Palma dedica un dels seus monogràfics radiofònics Femení i Singulars a Carme Monturiol, que podeu escoltar des d’aquest enllaç.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, repositori Memòria Digital de CatalunyaVELAZ, Anna M.. «Carme Montoriol, música i poesia». Revista de Girona, 223, març-abril 2004, pàg. 54-59 i Velaz i Sicart, Anna M.. “Aurora Bertrana i Carme Montoriol: dues escriptores, dos feminismes?.” Revista de Girona[en línia], 1999,, Núm. 193 , p. 74-77

Memorial Joaquim Serra 2012

16 nov.

El 17 de novembre de 2012, a la Sala 2 Oriol Martorell de l’AUdori de Girona podeu gaudir del concert Memorial Joaquim Serra amb la participació de la COBLA SANT JORDI – CIUTAT DE BARCELONA, la COBLA MEDITERRÀNIA i la COBLA DE CAMBRA DE CATALUNYA i Joan Torras a la percussió dirigits per Bernat Castillejo interpretaran el següent repertori:

JOSEP SERRA: Peralada. Sardana                           
RICARD LAMOTE DE GRIGNON: Amical. Sardana                              
VICENÇ BOU: La cardina encara salta. Sardana      
XAVIER MONTSALVATGE: La meva Girona. Sardana                 
JOAQUIM SERRA: Vora el rierol. Sardana                     
MAURICI VILLAVECCHIA: Cel i terra. Obra lliure                       
JORDI LARA: La família Cap de Llúpia Suite          
JOAN LLUÍS MORALEDA: Suite segarrenca  
JOAQUIM SERRA: Introducció i dansa. Esboç simfònic   
EDUARD TOLDRÀ: La maledicció del Comte Arnau

Font: http://www.auditori.cat/ct/programacio/fitxa.aspx?idconcert=2676&title=L'Auditori+MEMORIAL+JOAQUIM+SERRA+2012&description=Les+Cobles+Sant+Jordi+-+Ciutat+de+Barcelona%2c+Mediterr%C3%A0nia+i+la+Cobla+de+Cambra+de+Catalunya+sota+la+direcci%C3%B3+de+Bernat+Castillejo+interpreten+una+obra+estrena+de+Maurici+Villavecchia%2c+entre+d'altres.&keywords=Cobla+Sant+Jordi+-+Ciutat+de+Barcelona%2c+Mediterr%C3%A0nia%2c+Cambra+de+Catalunya%2c+Bernat+Castillejo+interpreten+una+obra+estrena+de+Maurici+Villavecchia%2c+entre+d'altres.&

Josep Serra i Bonal

5 ag.

OCE, Josep Serra i Bonal + Albert Cotó

Josep Serra i Bonal (Peralada, 23 de setembre del 1874 – Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor. Renovà la composició de sardanes.

Estudià amb el mestre Jaume Cervera a l’escola de música creada i finançada pels comtes de Peralada. Amb setze anys, i juntament amb el seu germà Miquel, fundà la cobla La Principal de Peralada, on tocà fins a l’any 1914, any que l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

En deixar la cobla residí un temps a Figueres (1915), on fundà un institut de rítmica, i dirigí el cor Art i Pàtria i l’orfeó Germanor Emporitana. A l’any següent, marxà a viure a Barcelona i s’hi guanyà la vida tocant en teatres i portant l’oficina de copisteria de l’Orfeó Català. Tocà com a fiscornaire a les cobles Sureda i Catalònia (1923). El 1924 entrà, juntament amb el flabiolaire Pere Moner, a la Cobla Barcelona i el 1929 n’esdevingué el director. Ultra la seva faceta compositora, com a músic va exercir d’instrumentista de tible -en les primeres èpoques- i després de fiscorn. El seu fill, Joaquim Serra i Corominas continuà la seva obra i compongué sardanes considerades d’entre les millors de la música catalana.

La seva tasca compositora es centrà en la cobla: en l’escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l’adaptació de balls vuitcentistes, en l’escriptura de música de tema lliure per a cobla. La seva glossa Present de bodes és una de les primeríssimes obres del que ara anomenem música per a cobla. Seves són, també, les primeres sardanes que es van gravar en els primitius discos de pedra.

Modernament, el compositor Lluís Albert li ha dedicat la sardana Evocant Josep Serra (2003).

Font: Viquipèdia

La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva els enregistraments de la Copla La Principal de la Bisbal de l’Ampurda de l’any 1905, amb tres sardanes del mestre Serra:

La Pubilla Ampurdanesa

Perles i diamants

La Federalista

La Biblioteca de Figueres disposa de vinils i cds amb els enregistraments de les sardanes del mestre Serra interpretades per cobles com La Principal de la Bisbal, la Cobla Barcelona, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la Cobla Mediterrània o la cobla Flama de Farners.

El Museu dels instruments de Ceret també disposa de partitures originals de l’autor, algunes d’elles consultables digitalment com:

La Pubilla Empordanesa

La noia de l’Empordà

Concert per a cor i cobla en record de Pep Ventura

13 juny

polifonica de puig-reig

El proper 27 de juny de 2009, al Teatre El Jardí de Figueres, tindrà lloc el concert per a cor i cobla en record de Pep Ventura. La Polifònica de Puig-Reig i la cobla La Principal de la Bisbal comptaran amb  Ramon Noguera, Francesc Cassú i Salvador Brotons per a dirigir sardanes de Pep Ventura, Joaquim Serra, Antoni Pérez Moya, Manel Saderra, Enric Morera i Lluís Albert.

Carles Coll a Bulgària

11 juny

carles coll dirigint

El director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE), Carles Coll, viatjarà aquesta setmana a Bulgària per dirigir, divendres, la prestigiosa Orquestra Filharmònica de Pleven. Coll viatja acompanyat pel solista de violí de l’OCE Ivaylo Dechkoff, i en el programa del concert s’han inclòs obres d’autors catalans com ara Puigsoliu, de Joaquim Serra. Coincidint amb el viatge de Coll a Bulgària, els dies 12 i 14 de juny l’Orquestra de Cambra de l’Empordà serà dirigida pel prestigiós director nord-americà Bruce Polay, en concerts, respectivament, a l’auditori Narcís Monturiol de Figueres (10 de la nit) i a l’església de Santa Maria de Vilabertran (7 de la tarda).

Font: El Punt.cat

La Nissaga dels Serra

18 oct.

Avui el Sonabé recupera la notícia de la publicació del llibre La Nissaga dels Serra que es centra en la vida dels músics empordanesos Miquel, Josep i Joaquim Serra. El llibre està escrit per Inés Padrosa i Concepció Ramió i pots consultar-lo a la Biblioteca de Figueres.

Clica sobre l’article per veure’l a pàgina completa.

Font de la notícia: El Punt (Imma Bosch)

Jaume Cristau i Brunet

27 set.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

Jaume Cristau i Brunet

Figueres, 1940

Jaume Cristau i Brunet s’inicia musicalment de la mà de Mossèn Albert, i com escolà d’ell entra en contacte amb el cant gregorià, que serà una influència en les seves futures composicions. Prosseguí els seus estudis musicals: als 7 anys el violí i més tard el contrabaix amb mestres empordanesos com Camil·la Lloret, Florenci Mauné, Enric Sans, Josep Passolas, Arseni Corsellas, Eusebi Saló, Pitu Vallespir  i Francesc Basil , a qui admira profundament.

Al Conservatori del Liceu de Barcelona estudia amb Lluïsa Nadal i el contrabaixista Ferran Sala.

Ha format part de la Cobla Orquestra Valsar (Girona, 1956), la Cobla Catalunya, la Cobla Caravana, i les formacions Francisco Mas (1961-1970), Rob-Roy’s (1963-1964) i Empordà Fusió (1995).  De 1971 fins 1974 va dirigir la cobla-orquestra Caravana i l’any 1975 va fundar i dirigir la seva pròpia orquestra, la Miramar, en la que tocava el contrabaix, baix elèctric i feia les veus. Actualment forma part del grup d’havaneres Grup Terra Endins.

També va exercir molts anys com a director de l’escola de Música del Casino Menestral de Figueres.

Relació de premis de Jaume Cristau


A Ciutat Vella
 – Premi Barcelona (1994)
A l’amic Manel –Premi Ceret Banyoles, 3r (1995)
A Tordera – Premi Tordera (1988)
Aquell tren de l’aplec – Premi Sardana de l’any (1983)
Argent d’amor – Premi Ivars d’Urgell, popular (1990)
Ceret a Pablo Picasso – Premi Ceret Banyoles (1989)
El ressò de les Guilleries – Premi Banyoles (1986)
El ressò de Pau Casals – Premi SGAE (1984)
Festa de Pasqua a Ivars
 – Premi Ivars d’Urgell (1984)
Girona, segle XX 
– ACF Barcelona, 2n (1970)
Glossa de la goja de Banyoles 
(obra lliure) – Ceret Banyoles, especial (2002)
Himne a Lloret
 – Sardana de l’any, premi crítica (1976)
La pubilla cantora
 – Premi Olot (1968)
La Unió del Masrampinyo
 – Premi diada de la Sardana (1977)
Lloret a Mossèn Cinto
 – Premi Lloret (1975)
Lloret i el mestre Basil
 – Premi Lloret (1978)
Lloretenca
 – ACF Barcelona, 2n (1970)
Navata
 – Premi Joaquim Serra, 1r (1983)
Nostra ofrena 
– Premi Sardana de l’Any (1978)
Pujols a Badalona 
– Premi Memorial Pujol Busquets Badalona, 2n (2008)
Recull de sentiments – Premi SGAE, accèssit (2001)
Rotllanes de violetes
 – Premi 2n Certamen Fèlix M. Comín, 3r (2007)
Sa Caravera
 – Premi Lloret 1975)
Sant Feliu de la Costa Brava
 – Premi Ràdio Lleida, 2n (1984)
Sant Jaume a Tivissa
 – Premi La Bisbal (1985)
Sant Pere del Bosc
 – Premi Alba de Prima (1978)
Sardanes a Ponent
 – Premi Conrad Saló, 3r (1983)
Un brot de ginesta
 – Premi Joaquim Serra, 2n (1999)
Una rosa per Amer
 – Premi Memorial Pere Fontàs, popular (2008)
Vanessa
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1995)
Vilallonga de Ter
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1991)
Visca la música
 – Premi Ivars d’Urgell, accèssit (1993)
Xamosa, Clàudia
 – Premi SGAE, accèssit (2006)

Pau més GarretaPremi SGAE de Sardanes (2008)

Títols de partitures del arxiu Músics per la cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
A Carme i Josep Sardana per a cobla 1996
A Cistella Sardana per a cobla 1987
A Ciutat Vella Sardana per a cobla 1995
A Joan Paradís Sardana per a cobla
A Maçanet és festa Sardana per a cobla
A Montserrat Vayreda Sardana per a cobla 1986
A Palmira Sardana per a cobla 1981
A Ramon Serrat Sardana per a cobla 1981
A redós del Montseny Sardana per a cobla 1980
A Tordera Sardana per a cobla 1988
A Valentí Miserachs Sardana per a cobla 2012
Ala d’argent Sardana per a cobla 1987
alba de les Violetes, L’ Sardana per a cobla 2008
Albada empordanesa Sardana per a cobla 1974
Amic Conrad Sardana per a cobla 1981
Anglès canta la festa Sardana per a cobla 1989
Anna, el delit d’en Martí Sardana per a cobla 2012
Antaviana Sardana per a cobla 1988
aplec de Vilamacolum, L’ Sardana per a cobla
Aquell tren de l’aplec Sardana per a cobla 1983
avi Calderó, L’ Sardana per a cobla 2007
Badalona, Ciutat Pubilla Sardana per a cobla 1988
Barcino 92 Sardana per a cobla 1986
brot de ginesta, Un Sardana per a cobla 1999
Cabestany en el cor Sardana per a cobla 2009
Caldes aplec florit Sardana per a cobla 2011
Càmping Sardanista de Catalunya, El Sardana per a cobla 2012
cançó de Garriguella, La Sardana per a cobla 1984
Catalunya mil·lenària Sardana per a cobla 1988
Cavall Bernat Sardana per a cobla
Ceret a Pablo Picasso Sardana per a cobla 1989
clam del bosc, El Sardana per a cobla 1987
Colla Figueres Sardana per a cobla 1962
Cor de violí Sardana per a cobla 1991
Cremallera a l’infinit Sardana per a cobla 2009
D’Amer, “amerats” de música Sardana per a cobla 2010
Dolces manyagues Sardana per a cobla 1963
dos turistes, Els Sardana per a cobla 1961
Empordà, bressol d’amor Sardana per a cobla 1961e
encís de Benavent, L’ Sardana per a cobla 1984
Enriquet i la Vicenteta, L’ Sardana per a cobla 1987
farandulet, El Sardana per a cobla 2007
festa de la canya, La Sardana per a cobla 1985
Festa de Pasqua a Ivars Sardana per a cobla 1984
Figueres a Pep Ventura Sardana per a cobla 1962
Flama catalana Sardana per a cobla
Gala Sardana per a cobla
Gentil Maria Elena Sardana per a cobla 1988
Ginesta i romaní Sardana per a cobla 1979
Girona, segle XX Sardana per a cobla 1970
guixolenc més, Un Sardana per a cobla 2006
Heràldica Nuri Sardana per a cobla 1988
Heralds de la Reial Vila Sardana per a cobla 1967
Himne a Lloret Sardana per a cobla 1976
honor d’una amistat, L’ Sardana per a cobla 1980
Honorança a Pep Ventura Sardana per a cobla 1975
Jocs i rotllanes Sardana per a cobla 1995
Laia Sardana per a cobla 1995
Laia i Clàudia Sardana per a cobla 2005
Llançà… del port a l’aplec Sardana per a cobla
Lloret a Mossèn Cinto Sardana per a cobla 1975
Lloretenca Sardana per a cobla 1971e
Lluny (Pàtria enyorada) Sardana per a cobla
Miquel Serrat )La veu de la sardana) Sardana per a cobla 2007
Nana Sardana per a cobla 1965e
Navata Sardana per a cobla 1983
Nineta maca Sardana per a cobla 1961e
nit de Sant Andreu, La Sardana per a cobla 1989
Nostra ofrena Sardana per a cobla 1978
Nuri ja és Pubilla, La Sardana per a cobla 1988
Olor de tramuntana Sardana per a cobla 1979
Or per a Sant Feliu Sardana per a cobla 2009
Palamós, gent gran Sardana per a cobla 2007
Palamós, veles i sardanes Sardana per a cobla 2008
Palamosina Sardana per a cobla 1967e
Passeig del mar Sardana per a cobla 1967e
Per a els amics d’en Kim Sardana per a cobla 2011
Per a l’Anna de tot cor Sardana per a cobla 2010
Per Banyoles, de bon rotllo Sardana per a cobla 2005
Pere Fontàs en la memòria Sardana per a cobla 2006
Poema andorrà Sardana per a cobla 1972e
poetessa i el músic, La Sardana per a cobla 2005
Poncellada a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Prats de Lluçanès Sardana per a cobla
pubilla cantora, La Sardana per a cobla 1968
Recull de sentiments Sardana per a cobla 2001
ressò d’en Pau Casals, El Sardana per a cobla 1984
ressò de les Guilleries, El Sardana per a cobla 1986
Retorn a casa Sardana per a cobla 1963e
Retrobament a Cervià de Les Garrigues Sardana per a cobla 1986
Riudellots és una festa Sardana per a cobla 2005
rossinyols de Cabanes, Els Sardana per a cobla 2009
Rotllanes de Violetes Sardana per a cobla 2007
Rubí 2007 Sardana per a cobla 2007
Sa barretina d’en Dalí Sardana per a cobla 1962
Sant Antoni a Rubí Sardana per a cobla 2009
Sant Carles de La Ràpita Sardana per a cobla
Sant Esteve a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Sant Feliu de la Costa Brava Sardana per a cobla 1984
Sant Jaume a Tivissa Sardana per a cobla 1985
Sant Vicenç, finestral de Montserrat Sardana per a cobla 1980
sardana de l’Eixampla, La Sardana per a cobla 2008
Serenor Sardana per a cobla 2005
sol de Vilamajor, El Sardana per a cobla 1984e
Som del camp i fem sardana Sardana per a cobla 1987
Stel·la Sardana per a cobla 1962
Terra i mar Sardana per a cobla 1958
Terrassa Sardana per a cobla 1982
Tot dansa a la Plaça de Santa Anna Sardana per a cobla 2009
Unió de Masrampinyo, La Sardana per a cobla 1977
Vall de Bianya, La Sardana per a cobla 1980
Vanessa Sardana per a cobla 1985
Vila de Lladó Sardana per a cobla
Vilamajor Sardana per a cobla 1996
Villalonga de Ter Sardana per a cobla 1991
Visca Catalunya Sardana per a cobla 1966e
Xamosa Clàudia Sardana per a cobla 2006
Obres
Títol Tipus Any
Impressions marineres Obra per a cobla 1986
Peralada 1285 Obra per a cobla 1985
Pinzells de tramuntana Obra per a cobla 1984

Altres títols

Sardanes
A Banyoles i de bon rotllo (2005) – A Joan Bastida – A Joan Morros – A Josep Ministral – A l’amic Manel (1995) – A l’amic Valentí Santacreu (1998) – A les noies del Foment – A Montoliu (1985) – A Palamós, Marinada (1963) – A Pujol Boira (2007) – Amics del Prat (1962) – Aniversari al pont vell – Aranya de mosca – Argent a Cornellà (1993) – Argent d’amor (1990) – Ballada entre els pins (1981) – Besalú, caliu de poble (2004) – Bon cop de falç – Bonica Anna Maria – Cala Senià (2007) – Camí de l’aplec (per a dos tibles) – Canigó (1993) – Catalanesca Girona – Clam per Sant Jordi (2007) – D’en Dalí sa barretina (2004) – De cara al nord – Del Mont verge Maria – El baster de Vilamajor (1983) – El cantaire del Montseny – El castell de Joncar – El jardí de Vilafant (1990) – El Maresme a Viladesau (2005) – El pintor Lluís Roura – El Port de la Selva – El primer clam (1997) – El somni de Gala (2004) – El tible d’en Vadó (1993) – El violoncel d’en Ramon (1995) – El Voló està de festa – Els Montgrins (1997) – Els Rossinyols d’Igualada (dos flabiols) – En Fèlix – En Narcís a l’Anna Maria (2004) – En record d’aquells que hi foren (1990) – Encís d’amor (1992) – Estiu – Felicitats Jaume (2006) – Festa Major al Casino de Caldes – Figueres, porta d’Europa (1976) – Flor de romaní (1985) – Formosa Sarai (1977) – Gala – Dalí (1964) – Gatzara a l’aplec – Germanor Mutualista – Ginesta i araguaney (1982) – Idil·li lloretenc (1980) – Ivars d’Urgell (1984) – L’aplec de Reixac – L’aplec de Sant Jaume (per a 2 fiscorns, 1979) – L’aplec que tu volies (1991) – L’era d’en Deseia – La barretina d’en Dalí – La cala del Corb (1987) – La cançó de Lluçanès (1986) – La cançó del rabadà (1992) – La dansa del parc – La festa de Mayà – La filla del marxant (1999) – La Garriga, XXVè aplec (1981) – La mainada de Sant Pau – La mata de jonc – La meva il·lusió (1989) – La nostra Joaquima – La raó de la tramuntana (1999) – La serenata dels tapers (1981) – La vall de l’Aubi (1993) – La vall del riu Brugent (2008) – Les fires de Girona (1996) – L’honor d’una amistat – Llafranc – Llançà, del port a l’aplec – Lloret i el mestre Basil (1978) – Madremanya – Noces d’or del Josep i la Conxita (2002) – Palau Saverdera – Per l’avi Narcís – Platja d’Aro, vila d’Europa (1991) – Primavera – Pubilla cantora (1969) – Pubilla de Catalunya (1989) – Pujols a Badalona (2008) – Que bonic és Montesquiu (2007) – Quina bellesa Girona! (1996) – Refilets d’aplec – Repic de festa – Roses, un quart de segle – Rubí, 75 gemmes (2002) – Sa Caravera (1975) – Sant Pere del Bosc (1978) – Santgregoriana – Sardanes a Ponent (1983) – Si en Jesús vol – Tardor – Teresa – Un racó de Platja d’Aro (1991) – Una rosa per Amer (2008) – Vilabertran, 900 anys (2000) – Visca la música (1993)

Obres
Bernat Tallaferro, comte de Besalú (obra lliure) – Catalunya Nord (obra lliure) – Glossa de la goja de Banyoles (obra lliure, 2002) – Glossa de Pasqua a Besalú (obra lliure, 2000) – Sota el cel de Catalunya (obra lliure) – Suite en sol (suite, 1983)

Fonts: Viquipèdia, Músics per la cobla i  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Brull homenatja a Joaquim Serra

30 ag.

Amb motiu del centenari del seu naixement, el proper diumenge, dia 31 d’agost, i dins els actes de la festa major del Brull, es farà un homenatge al gran compositor de cobla Joaquim Serra.

A les 11:45 hores, a l’església de Sant Martí, hi haurà una xerrada sobre aquest músic que va fer una llarga estada al Sanatori del Montseny (Casademunt) durant la qual va compondre, com homenatge al Brull, la coneguda sardana “Roses del Brull”. La xerrada anirà a càrrec del músic, pianista i pedagog Alfons Miró i Font.

La festa major del Brull se celebra aquest cap de setmana, del 29 al 31 d’agost. Hi haurà una caminada i un sopar popular, sardanes i un espectacle de màgia, entre d’altres propostes.

Concert de sardanes del mestre Serra

En acabar la xerrada sobre Joaquim Serra, els assistents podran gaudir, a l’hort de la rectoria, d’un concert de sardanes del mestre Serra, a càrrec de la Cobla Els Lluïsos de Taradell. I com a cloenda, hi haurà un piscolabis per a tothom.

Durant aquests actes, es comptarà amb l’assistència de la filla del mestre Serra, la senyora Joaquima Serra i Lleonsí.

Font: http://www.osona.com

Entrevista a Lluís Fortuny i Joan Fortuny (Elèctrica Dharma)

29 ag.

Des de el bloc del Música.CAT, programa de TV que neix de la necessitat de donar suport a la música que es fa als Països Catalans ens arriba el vídeo de l’entrevista a Lluís i Joan Fortuny d’Elèctrica Dharma. Descobreix des d’aquesta entrevista els detalls del cd El Misteri de Miles Serra i les músiques Mutants. L’entrevista està disponible a http://musica-cat.blogspot.com/2008/06/entrevista-companyia-elctrica-dharma.html.

Joaquim Serra vídeo “Vells amics”

15 ag.

Sardana “Vells Amics” del Joaquim Serra.

Arrenjada per 5 flautes travesseres pel Bernat Castillejo. Flautistes: Carles Cabezón, Isabel Gregori, Sarai Ferrer, Montserrat Munill i Bernat Castillejo.
Programa Nydia, Canal 33 / TV3. Catalunya.

Orquestra Filharmònica de Catalunya

5 ag.

El 14 de Abril de l’any 2002 la Fundació Orquestra de Cambra de l’Empordà (FOCE) presentava l’Orquestra Filharmònica de Catalunya (OFC), una formació simfònica de 50 músics que a partir d’aquell moment s’esdevenia germana de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE), fundada el 1989 amb una amplia trajectòria a nivell mundial.

L’Orquestra Filharmònica de Catalunya (OFC) naixia amb la voluntat expressa d’ésser una eina al servei de les poblacions mitjanes i petites arreu del nostre país i que tenen poques possibilitats d’acollir orquestres professionals amb repertori simfònic.

Aquesta vocació “viatgera” ha portat a l’OFC a actuar fins el dia d’avui a més de 60 poblacions de Catalunya, Madrid i Astúries.

Durant els anys 2005-06 fou promotora i intèrpret de l’obra més representativa del teatre líric català Cançó d’amor i de guerra que va assolir un gran èxit allà on es va representar degut a la seva innovadora escenografia i l’escrupulosa fidelitat al text de la partitura de R. Martínez Valls.

El repertori de l’OFC es molt extens  i atractiu. Espectacles des que cal destacar els “Concerts de Cine”, integrats per bandes sonores de pel·lícules o les obres d’autors catalans (Montsalvatge, Juli Garreta, Joaquim Serra…), que confirmen la seva vocacíó de promoure la música del nostre país.

El director titular de l’OFC n’és des de la seva fundació Carles Coll que també ho es de l’OCE.

Font: Fundació Orquestra de Cambra de l’Empordà (FOCE)

Joaquim Serra – clip de “Remembrança”

22 jul.

Concert, l’any 2007, de la Cobla Sant Jordi al Gran Teatre del Liceu. En conmemoració del 60è aniversari de la Colla Violetes del Bosc. La Cobla Sant Jordi interpreta Remembrança de Joaquim Serra.

Joaquim Serra tindrà un carrer a Barcelona

9 jul.

Font de la informació: http://www.emporda.info

BARCELONA
Barcelona posa el nom del músic empordanès Joaquim Serra a una plaça de Nou Barris.

Com a resultat d’una iniciativa de la Comissió Centenari Joaquim Serra, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit posar el nom del compositor de Peralada a una nova plaça de la ciutat, al districte de Nou Barris, davant del Mercat de la Mare de Déu de Montserrat, entre la Via Favència i els carrers de les Torres, Aiguablava i Port de la Selva, que s’inaugurarà el pròxim setembre.

ACN Amb la dedicació d’aquest espai urbà, el consistori salda un deute històric amb el compositor i pianista empordanès, que va morir el 1957 després d’una carrera artística amb grans aportacions a la música de cobla, les sardanes i les instrumentacions per a danses populars. Constituïda a redós de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, la Comissió Centenari Joaquim Serra, que se celebrava el 2007, va reunir diferents persones de diversos àmbits amb l’objectiu de coordinar i dinamitzar diferents activitats per donar la màxima difusió a l’obra i la personalitat de Joaquim Serra. Entre aquestes iniciatives, s’ha procurat afavorir una major presència social de Joaquim Serra a través de l’increment dels espais urbans dedicats a la seva memòria.

Tenint en compte que la vila on va néixer, Peralada, i el seu refugi de retirada, Castellterçol, ja comptaven amb espais dedicats a la seva memòria, la Comissió considerava que Barcelona s’erigia com a gran deutora d’aquest homenatge públic, especialment perquè la immensa majoria de l’activitat artística de Joaquim Serra està vinculada a la capital catalana.

Després d’un llarg procés administratiu, la ciutat salda aquest deute amb la plaça Joaquim Serra, al districte de Nou Barris. Es preveu que les plaques commemoratives s’instal·lin al juliol, mentre que la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona preveu festejar l’esdeveniment durant el mes de setembre.

Font de la informació: http://www.emporda.info

Companyia Elèctrica Dharma – El Misteri d’en Miles Serra…

17 juny

companyia elèctrica dharma

El jazzman Miles Davis i el compositor de cobla Joaquim Serra fusionats a l’estil de la Companyia Elèctrica Dharma. El Misteri d’en Miles Serra i les músiques mutants és la nova proposta del grup del barri de Sants de Barcelona, que s’ha atrevit a combinar músiques tan llunyanes com el jazz del llegendari trompetista nord-americà i la cobla mediterrània, amb el resultat d’un so nou i agosarat amb el segell inconfusible de la Dharma. Tot va començar en un concert d’homenatge a Joaquim Serra, l’any passat, coincidint amb el centenari del seu naixement. La Companyia Elèctrica Dharma va actuar-hi adaptant cançons del compositor empordanès i d’allà va sorgir la idea del disc.

Font: Vilaweb 08/05/2008

%d bloggers like this: