Tag Archives: Joan Falgarona

Orquestra Mendoza (1934-1947)

29 des.

L’any 2009 el Sonabé.cat va publicar l’article sobre l’Orquestra Mendoza, una petita història que, gràcies a col·laboradors com Jordi OliveresEduardo Galvan i Pilar Cortada es va anar omplint de noves i millors dades. Josep Loredo també dedicà a aquesta formació un gran article des del seu blog Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya i ara és Carles Varela qui fa un pas endavant i escriu aquest article d’avui; una edició més acurada de la història de “la Mendoza”, amb el suport del seu coneixement personal com a músic i investigador musical i del seu arxiu documental familiar heretat del seu pare, el també músic Miquel Varela. Des del Sonabé.cat volem agraïr al Carles Varela la seva dedicació i generositat per compartir amb tots aquest document.

Orquestra Mendoza (1934-1947), de Carles Varela

L’Orquestra Mendoza va néixer per iniciativa d’alguns músics vinculats al Casino Menestral de Figueres. L’1 de gener de 1934 va ser donada d’alta a la Mútua del Sindicat de Música de Girona amb el nom d’Orquestina Mendoza. Els primers noms de la llista foren: Esteve Pallach, Frederic Lunati, Miquel Varela, Antoni Vidal i Joaquim Marcos. També en formaren part fins l’any 1936 els germans Miquel i Josep Pagès, Josep Núñez, Amat Blanch, Miquel Mayoral (substituint a Esteve Pallach), Delfí Suñer i Ferran Jofre entre d’altres.

El mateix gener de 1934 ja tenim notícies d’una actuació al Gran Ball de Solters del Casino Menestral de Figueres, també el mes de març a l’espectacle Habana-Sevilla a la població rossallonesa d’Elna i el 5 de maig al Gran Cafè Excelsior de Figueres, tornant-hi nombroses vegades. A l’inici de la seva trajectòria va ser-ne representant l’Esteve Pallach, i més tard en Frederic Lunati que va exercir també de director fins els anys de la guerra civil.

L’any 1936 l’Orquestra Mendoza va formar part d’un espectacle anomenat Les amis de la France que recorria totes les poblacions d’alguna importància del sud de França amb la finalitat de recollir fons per ajudar al poble espanyol. Aquestes actuacions van tenir una durada d’uns tres mesos durant l’any 1936 i uns sis mesos el 1937. De l’any 1938 no disposem de dades. Es tractava d’un espectacle de varietats d’artistes de tot Espanya. Algun historiador assenyala que en aquesta etapa dirigia l’orquestra en Josep Carbó, però a nosaltres ens consta que el 1936 i 1937 encara la dirigia Frederic Lunati. La composició de l’orquestra la primavera del 1937 era la següent: Frederic Lunati (piano), Joaquim Marcos (bateria), Delfí Suñer (contrabaix), Josep Núñez (trombó), Tomas Grau i Ferran Jofre (trompetes), Jaume Chirivella, Adolf  Teixidor i Miquel Varela (saxofons).

Després de la guerra civil van trigar uns mesos a refer l’orquestra, ja que cal tenir en compte que alguns músics foren empresonats i d’altres van haver de romandre exiliats, per exemple en Lunati o en Núñez que no retornaren fins als anys seixanta.

La temporada 1940-1941 ja tenim notícies de la represa de l’orquestra, aquesta vegada dirigida per Francesc Basil. Durant aquesta època l’Esteve Pallach, músic fundador recuperat de la primera etapa, en fou el representant.

No serà fins a la temporada 1941-1942 que l’orquestra es presentarà com a Cobla-Orquestra Mendoza. La formació inicial d’aquesta cobla fou la següent: Francesc Basil (fllabiol), Esteve Pallach i Ferran Vives (tibles), Arseni Corsellas i Miquel Varela (tenores, Joan Brunet i Pere Falgarona (trompetes), Josep Calvet i Joaquim Marcos (fiscorns) i Delfí Suñer (contrabaix).

L’any 1943 agafa la representació de l’Orquestra Mendoza l’Arseni Corsellas, que mantindrà fins a la seva dissolució el 1947. El 1943 en forma part el músic de Castelló d’Empúries Josep Blanch i Reynald, que hi serà fins a 1945. Aquest any també deixaran l’orquestra en Francesc Basil i l’últim músic fundador restant, en Miquel Varela. En Marcos i el Pallach ja havien plegat l’any 1943.

A la seva etapa de cobla-orquestra del 1941 al 1947, a més dels músics esmentats també formaren part de la Mendoza els músics Josep Genís, Jaume Esteve, Josep Maymí, Gabriel Pallissera, Joan Falgarona, Agapit Torrent, Lluís Cairó, Amadeu Puntí, Vicenç Ferrer, Joaquim Carbonell, Joaquim Pujol i Camil·la Lloret.

Recerca basada en les fotografies promocionals de l’Orquestra Mendoza de 1934, 1935, 1936, 1937, altres fotografies informals de 1934, 1935 i 1937 i cartells de festes. Dos cartells de “Les Amis de la France”.

Cartells i fotografies de les temporades 1940-41, 1941-1942, 1942-43, 1945-44, 1944-43, 1946-47 (no hi ha res del 1945-46).

Josep Falgarona Canadell

3 juny
Josep Falgarona Canadell (Figueres 1921 – París 2008) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Pere Falgarona Salleras, el seu germà Joan Falgarona Canadell i el seu nebot Xavier Falgarona i Cortada. 

Josep Falgarona va ser alumne de Josep Cirilo i del mestre Passolas. Es va matricular a l’antiga Escola Municipal de Barcelona i posteriorment al Conservatori, on va tenir de professor al mestre Zamacois. Va ser llavors quan començà a composar. Va fundar l’Orquestra Ritmos i va formar part d’una cooperativa de músics. Després de la guerra va continuar els seus estudis amb Enric Monturiol Tarrés, amb qui es convertí en un virtuós del piano.

L’any 1942 va donar el seu primer concert en públic, al saló de sessions de l’Ajuntament de Figueres.

L’any 1950 es traslladà a Paris per estudiar al Conservatoire Nationale de Paris amb Tony Aubin de professor de composició. A Paris es va especialitzar en música espanyola i va desenterrar música antiga com la del Pare Soler d’Olot (s. XVIII).

Va composà sonates per a piano, cançons, suites a l’estil antic i preludis però va deixar la composició per la dedicació total a la interpretació.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Pere Falgarona Salleras

4 maig

Pere Falgarona Salleras de Peralada pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seus fills Joan i Josep Falgarona Salleras, el seu nét Xavier Falgarona i Cortada i els seus besnéts Nil Falgarona i Norfeu Falgarona.

Pere Falgarona Salleras s’especialitzà amb l’instrument de la trompeta, fou alumne de l’Escola del Castell de Peralada.

L’any 1921 participà en el concert homenatge a Enric Morera com a sotsdirector de la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral Figuerenc, junt amb Ramon Bassagañas. Podeu consultar la notícia en aquest document digital de la Biblioteca de Figueres.

Als anys 30 impartia classes musicals a l’acadèmia musical de Josep Passolas de Figueres.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Xavier Falgarona Cortada

4 maig

xavier falgarona 2013 sonabe

Xavier Falgarona (Barcelona, 1950) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Joan Falgarona Canadell, el seu oncle Josep Falgarona Canadell, el seu avi Pere Falgarona Salleras, el seu fill Norfeu Falgarona i el seu nebot Nil Falgarona. Va iniciar la seva formació musical al Seminari de Girona amb teoria musical, piano i orgue. Ha dirigit les corals de Perelada, Coral Sant Jordi de Figueres i actualment dirigeix la Coral del Casal de la Gent Gran de Figueres.

pescadors escala falgarona 2013 sonabe

Ha format part dels grups d’havaneres Els Pescadors de l’Escala i Oreig de Mar. Ha estat fundador i és director i acordeonista del grup d’havaneres La Garota d’Empordà.

Des de l’any 2009 col·labora com a assessor en el projecte Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres.

Ha musicat diversa obra literària de Carles Fages de Climent, enregistrada al disc Fages de Climent, [Sant Climent Sescebes] : Ariadna Records, DL 2002, que trobareu disponible a la Biblioteca de Figueres.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009,

Joan Falgarona Canadell

3 maig
Orquestrina Moyambos, 1943. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné.

Orquestrina Moyambos, 1943. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné.

Joan Falgarona Canadell (Figueres, 1924 -2012) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Pere Falgarona Salleras, el seu germà Josep Falgarona Canadell, el seu fill Xavier Falgarona i Cortada i els seus néts Nil Falgarona i Norfeu Falgarona.

Joan Falgarona va aprendre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare, que li va ensenyar a tocar la trompeta. L’any 1942 va anar a estudiar música a Barcelona, trompeta amb el mestre Amadeu Rovira González (Orquestra Simfònica de Barcelona) i harmonia amb el professor Joaquim Zamacois. Mentre, treballa de músic amb l’Orquestra Mendoza, La Principal de la Bisbal, Orquestrina Moyambos i Els Montgrins.

L’any 1945 va el servei militar a Barcelona i això el va promocionar com a trompetista i combinar les tasques de músic i soldat. Tocava amb l’orquestra Ramon Evaristo fins acabar el servei i després va entrar a l’orquestra Lluís Rovira (1947) amb la que va anar de gira a nivell internacional.

L’any 1952 va formar part de l’orquestra Isi Fabra i l’any 1954 de l’orquestra de Lorenzo Gonzalez i després de l’orquestra Gadea.

L’any 1954 amb la mort del seu pare decideix tornar a Figueres junt amb la seva esposa Pilar Cortada. Va deixar la música excepte en la seva funció de mestre de trompeta. Anys més tard va tornar al món musical a través de la Coral Gaudeamus (1987) com a cantant i també va realitzar arranjaments a quatre veus. Va musicar poetes com Jaume Maurici i Carme Pagès, amb els que va guanyar diversos premis.

La Biblioteca Nacional de España conserva l’enregistrament del seu bolero Entre las flores, que podeu escoltar des d’aquest enllaç.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Fotos de Cobles, Orquestres i Conjunts de Catalunya i Amics de Florenci Mauné

%d bloggers like this: