Tag Archives: Francesc Guillen

Marc Timón estrena Missa Funky en Fu menor

10 oct.

El 10 d’octubre de 2010 a l’Auditori de Barcelona s’ha estrenat  “Missa Funky en Fu menor”, de Marc Timón (música i text), interpretada pel Joan Díaz Electric Trio, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i les veus solistes de Marian Barahona i Francesc Guillén, cantant de la Fundación Tony Manero, tots ells músics i formacions amb un important i dilatat segell de qualitat que legitima aquesta mixtura.

Marc Timón defineix així aquesta obra:

Es tracta d’una fusió sense precedents a nivell transversal, tant pel que fa a la barreja de formacions i estils musicals (tradicional catalana i moderna) com pel que es refereix a la temàtica tractada. En aquesta missa, entre d’altres, podreu sentir un “Kyrie” i un “Glòria” a l’estil dels temes ballables dels 70’s en versió disco-funky, un “Credo” que és un hip-hop rapejat, un “Al·leluia” amb sabor de latin-funky o un “Agnus Dei” amb reminiscències de Hancock i Stevie Wonder.

Una vegada més, la cobla, tan estigmatitzada i desconegudament etiquetada en la nostra societat actual, mostra el seu poder polivalent i camaleònic incorporant tres trombons i dos saxos i fins i tot cantant amb la tècnica d’harmònics propera al cant mongol anomenada “kargira”, a part d’un didgeridoo i uns bolts tibetans a càrrec de Miquel Àngel López. Per aquesta ocasió la cobla es converteix en una big band a tots els efectes que acompanya un espectacular trio, liderat per Joan Díaz, que compta amb Vic Moliner al baix i Ramón Ángel Rey a la bateria. Espectacular, entre d’altres peculiaritats, perquè Joan Díaz compta amb tres teclats diferents i la seva inseparable melòdica (un teclat normal de piano però que es toca bufant-lo), a banda del piano clàssic, els quals aporten una gran diversitat de timbres i colors als diferents estils de música moderna que van apareixent. Finalment, les veus inconfusibles de Marian Barahona i Francesc Guillén (“Paquito Sex Machine”) són les encarregades de cantar un text que barreja llatí, castellà, català i anglès; la lletra de les cançons prové d’una mixtura entre el text original de la Missa i text de Marc Timón, que posa de relleu les diferències entre Déu i l’Església i la pròpia vida humana, des d’un punt de vista hedonista. En definitiva, un tema delicat com és el de la religió en l’actualitat tractat amb música i fusió sense complexes des de l’òptica del funky més pur i discotequer.

Font: http://www.marctimon.com/cat/index.php

%d bloggers like this: