Tag Archives: Florenci Mauné

De tu a tu, un disc amb dos grans compositors empordanesos

21 gen.

1489268_3748823615179_291473444_n

L’any 2014 comença amb un nou disc de sardanes titulat De tu a tu que reuneix a dos grans compositors de sardanes figuerencs Florenci Mauné i Jaume Cristau. Les sardanes estan interpretades per La Principal de la Bisbal, dirigides per Francesc Cassú i enregistrades als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós.

1506956_3748823815184_1095748304_n

El disc neix de la voluntat i l’empenta de Montserrat Mauné (filla i hereva de Florenci Mauné) i de Jaume Cristau, tots dos dinamitzadors musicals ben coneguts a la comarca. Montserrat Mauné ho explica així:

Per l’Aplec de Figueres de l’any passat (2013), tot parlant amb en Jaume Cristau, vam engrescar-nos per gravar un CD amb set sardanes de les darreres d’en Jaume i set de les més emblemàtiques del meu pare.

Al mateix temps, aprofitant que l’any 2013, la Principal de la Bisbal celebrava el seu 125è aniversari, vam convidar-los a la gravació d’aquest nou CD. Agraïm la seva valuosa disposició i interpretació.

I així va ser com al novembre de 2013, es va poder enregistrar De tu a tu.

 1528707_3748823455175_1207452428_n1517822_3748824055190_204753315_n 

Jaume Cristau i Florenci Mauné foren alumne i mestre de solfeig a la Figueres de meitats del s. XX i, més tard, compartiren converses sobre les sardanes i la seva composició, un tema que els apassionava a tots dos. Florenci Mauné desaparegué prematurament l’any 1995 i Jaume Cristau segueix la seva prolífica tasca compositora i és avui, a principis de l’any 2014 quans els podem escoltar i gaudir a tots dos, de tu a tu, en aquest enregistrament.

De tu a tu es distribueix de manera artesanal, si el voleu adquirir podeu fer-ho a Mauné Sabaters de Figueres.

2529_3748826135242_1047776576_n

Amics de Florenci Mauné

17 març

Pare i fill Mauné. Agost 1983. Foto cedida per Jaume Nonell, amb motiu d'una entrevista per la revista SOM.

Montserrat Mauné és l’autora del fantàstic bloc Amics de Florenci Mauné, on trobareu l’història dels músics Florenci i Carles Mauné explicada de manera testimonial per la seva hereva. La Montserrat Mauné ha reunit i conservat el fons familiar de partitures, fotografies, programes de mà, enregistraments i altres documents que ara diposita en aquest format digital amb el doble objectiu d’homenatjar a aquests grans autors figuerencs i de dinamitzar-ne la seva obra. Amb les paraules de l’autora:

En aquest bloc, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d’un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d’ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l’abast de tots vosaltres.

Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l’acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D’aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l’ús apropiat.

Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l’ajut i la col·laboració, i el més important, l’alé i l’empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Des del Sonabé.cat us convindem a visitar i fer difusió d’aquest bloc i d’aquest patrimoni i esperem que ben aviat les orquestres i cobles del país s’animin a incorporar al seu repertori les sardanes d’aquests autors.

Les partitures dels Mauné disponibles online

20 des.

Escamilla-Mauné 1966 sonabe 2012

Montserrat Mauné Roca, filla i néta dels prestigiosos autors empordanesos Florenci Mauné i Marimont i Carles Mauné i Alay acaba de publicar online la digitalització de les partitures de la família. La col·lecció d’aquestes obres en format digital, principalment sardanes, permetrà a les cobles d’arreu agilitzar-ne la consulta. Montserrat Mauné, que ha comptat amb l’assessorament del músic Josep Loredo, espera que amb aquesta generosa iniciativa les cobles coneguin i recuperin aquest patrimoni musical.

Des del Sonabé.cat felicitem la iniciativa i us convidem a explorar les 24 obres de Florenci Mauné i les 8 obres de Carles Mauné dipositades al web de Scribd… Un bon regal de Nadal pels enamorats de la música en general i de l’empordanesa en especial 🙂

hora nova maune 2013

Sardana ES UNA JOIA – Carles Mauné i Alay

______

Sardana COR ALEGRE – Carles Mauné i Alay

______

Sardana LA PAGESETA – Carles Mauné i Alay

______

Sardana_REBROLLS DE FIGUERES – Carles mauné i Alay

 

Mauné i els Dinàmics a l’Enderrock

15 febr.

La revista Enderrock de febrer de 2010 porta una sorpresa molt agradable: el CD que acompanya la revista es titula Pop ie-ié català i conté una cançó dels empordanesos Mauné i els seus Dinàmics, ni més ni menys que interpretant la versió ie-ié de L’Emigrant… una de les poques vegades que podras escoltar en digital a aquesta formació pionera, no t’ho perdis.

I ja que parlem dels Mauné i els seus Dinàmics, el Sonabé et recomana que visitis aquests posts del bloc Pots Sentir-me? dedicats al mestre Florenci Mauné i als seus Dinàmics.

Orquestra Internacional Costa Brava

19 gen.

L’any 1956 es feia realitat la formació a Palafrugell de l’Orquestra Costa Brava, impulsada per Florenci Mauné i Josep Morell. Des de llavors nombrosos músics alt empordanesos han format part de l’Orquestra. Aquest 2010, l’Orquestra compta amb:

  • PERE TEIXIDOR ROMERO. Peralada, 1967. Fiscorn i Trombo. Se’l va a buscar el 1993 per la seva reconeguda valúa com a instrumentista. Els seus pulmons són plens de tramuntana.
  • JAUME FONT COSTA. Figueres, 1958. Saxo alt, Teclats i Tenora. El 1987 es converteix en el primer músic de la nombrosa representació altempordanesa que avui dia té  l’Orquestra.
  • ISMAEL SUÑER ALBALAT. Figueres, 1959. Bateria, Percussió clàssica i Fiscorn. Actualment compagina l’Orquestra amb la direcció del Casino Menestral Figuerenc.
  • JORDI COMPANY. El Far d’Empordà, 1976. Baix i Contrabaix. De formació clàssica, és un entusiasta de la sardana i la música per a cobla.

Si voleu escoltar-los en directe, podeu fer-ho el 24 de gener de 2010 a Cabanes… Fins llavors el Sonabé us recomana que passeu per la web de l’Orquestra, on els podreu sentir en format MP3.

Jaume Cristau i Brunet

27 set.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

Jaume Cristau i Brunet

Figueres, 1940

Jaume Cristau i Brunet s’inicia musicalment de la mà de Mossèn Albert, i com escolà d’ell entra en contacte amb el cant gregorià, que serà una influència en les seves futures composicions. Prosseguí els seus estudis musicals: als 7 anys el violí i més tard el contrabaix amb mestres empordanesos com Camil·la Lloret, Florenci Mauné, Enric Sans, Josep Passolas, Arseni Corsellas, Eusebi Saló, Pitu Vallespir  i Francesc Basil , a qui admira profundament.

Al Conservatori del Liceu de Barcelona estudia amb Lluïsa Nadal i el contrabaixista Ferran Sala.

Ha format part de la Cobla Orquestra Valsar (Girona, 1956), la Cobla Catalunya, la Cobla Caravana, i les formacions Francisco Mas (1961-1970), Rob-Roy’s (1963-1964) i Empordà Fusió (1995).  De 1971 fins 1974 va dirigir la cobla-orquestra Caravana i l’any 1975 va fundar i dirigir la seva pròpia orquestra, la Miramar, en la que tocava el contrabaix, baix elèctric i feia les veus. Actualment forma part del grup d’havaneres Grup Terra Endins.

També va exercir molts anys com a director de l’escola de Música del Casino Menestral de Figueres.

Relació de premis de Jaume Cristau


A Ciutat Vella
 – Premi Barcelona (1994)
A l’amic Manel –Premi Ceret Banyoles, 3r (1995)
A Tordera – Premi Tordera (1988)
Aquell tren de l’aplec – Premi Sardana de l’any (1983)
Argent d’amor – Premi Ivars d’Urgell, popular (1990)
Ceret a Pablo Picasso – Premi Ceret Banyoles (1989)
El ressò de les Guilleries – Premi Banyoles (1986)
El ressò de Pau Casals – Premi SGAE (1984)
Festa de Pasqua a Ivars
 – Premi Ivars d’Urgell (1984)
Girona, segle XX 
– ACF Barcelona, 2n (1970)
Glossa de la goja de Banyoles 
(obra lliure) – Ceret Banyoles, especial (2002)
Himne a Lloret
 – Sardana de l’any, premi crítica (1976)
La pubilla cantora
 – Premi Olot (1968)
La Unió del Masrampinyo
 – Premi diada de la Sardana (1977)
Lloret a Mossèn Cinto
 – Premi Lloret (1975)
Lloret i el mestre Basil
 – Premi Lloret (1978)
Lloretenca
 – ACF Barcelona, 2n (1970)
Navata
 – Premi Joaquim Serra, 1r (1983)
Nostra ofrena 
– Premi Sardana de l’Any (1978)
Pujols a Badalona 
– Premi Memorial Pujol Busquets Badalona, 2n (2008)
Recull de sentiments – Premi SGAE, accèssit (2001)
Rotllanes de violetes
 – Premi 2n Certamen Fèlix M. Comín, 3r (2007)
Sa Caravera
 – Premi Lloret 1975)
Sant Feliu de la Costa Brava
 – Premi Ràdio Lleida, 2n (1984)
Sant Jaume a Tivissa
 – Premi La Bisbal (1985)
Sant Pere del Bosc
 – Premi Alba de Prima (1978)
Sardanes a Ponent
 – Premi Conrad Saló, 3r (1983)
Un brot de ginesta
 – Premi Joaquim Serra, 2n (1999)
Una rosa per Amer
 – Premi Memorial Pere Fontàs, popular (2008)
Vanessa
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1995)
Vilallonga de Ter
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1991)
Visca la música
 – Premi Ivars d’Urgell, accèssit (1993)
Xamosa, Clàudia
 – Premi SGAE, accèssit (2006)

Pau més GarretaPremi SGAE de Sardanes (2008)

Títols de partitures del arxiu Músics per la cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
A Carme i Josep Sardana per a cobla 1996
A Cistella Sardana per a cobla 1987
A Ciutat Vella Sardana per a cobla 1995
A Joan Paradís Sardana per a cobla
A Maçanet és festa Sardana per a cobla
A Montserrat Vayreda Sardana per a cobla 1986
A Palmira Sardana per a cobla 1981
A Ramon Serrat Sardana per a cobla 1981
A redós del Montseny Sardana per a cobla 1980
A Tordera Sardana per a cobla 1988
A Valentí Miserachs Sardana per a cobla 2012
Ala d’argent Sardana per a cobla 1987
alba de les Violetes, L’ Sardana per a cobla 2008
Albada empordanesa Sardana per a cobla 1974
Amic Conrad Sardana per a cobla 1981
Anglès canta la festa Sardana per a cobla 1989
Anna, el delit d’en Martí Sardana per a cobla 2012
Antaviana Sardana per a cobla 1988
aplec de Vilamacolum, L’ Sardana per a cobla
Aquell tren de l’aplec Sardana per a cobla 1983
avi Calderó, L’ Sardana per a cobla 2007
Badalona, Ciutat Pubilla Sardana per a cobla 1988
Barcino 92 Sardana per a cobla 1986
brot de ginesta, Un Sardana per a cobla 1999
Cabestany en el cor Sardana per a cobla 2009
Caldes aplec florit Sardana per a cobla 2011
Càmping Sardanista de Catalunya, El Sardana per a cobla 2012
cançó de Garriguella, La Sardana per a cobla 1984
Catalunya mil·lenària Sardana per a cobla 1988
Cavall Bernat Sardana per a cobla
Ceret a Pablo Picasso Sardana per a cobla 1989
clam del bosc, El Sardana per a cobla 1987
Colla Figueres Sardana per a cobla 1962
Cor de violí Sardana per a cobla 1991
Cremallera a l’infinit Sardana per a cobla 2009
D’Amer, “amerats” de música Sardana per a cobla 2010
Dolces manyagues Sardana per a cobla 1963
dos turistes, Els Sardana per a cobla 1961
Empordà, bressol d’amor Sardana per a cobla 1961e
encís de Benavent, L’ Sardana per a cobla 1984
Enriquet i la Vicenteta, L’ Sardana per a cobla 1987
farandulet, El Sardana per a cobla 2007
festa de la canya, La Sardana per a cobla 1985
Festa de Pasqua a Ivars Sardana per a cobla 1984
Figueres a Pep Ventura Sardana per a cobla 1962
Flama catalana Sardana per a cobla
Gala Sardana per a cobla
Gentil Maria Elena Sardana per a cobla 1988
Ginesta i romaní Sardana per a cobla 1979
Girona, segle XX Sardana per a cobla 1970
guixolenc més, Un Sardana per a cobla 2006
Heràldica Nuri Sardana per a cobla 1988
Heralds de la Reial Vila Sardana per a cobla 1967
Himne a Lloret Sardana per a cobla 1976
honor d’una amistat, L’ Sardana per a cobla 1980
Honorança a Pep Ventura Sardana per a cobla 1975
Jocs i rotllanes Sardana per a cobla 1995
Laia Sardana per a cobla 1995
Laia i Clàudia Sardana per a cobla 2005
Llançà… del port a l’aplec Sardana per a cobla
Lloret a Mossèn Cinto Sardana per a cobla 1975
Lloretenca Sardana per a cobla 1971e
Lluny (Pàtria enyorada) Sardana per a cobla
Miquel Serrat )La veu de la sardana) Sardana per a cobla 2007
Nana Sardana per a cobla 1965e
Navata Sardana per a cobla 1983
Nineta maca Sardana per a cobla 1961e
nit de Sant Andreu, La Sardana per a cobla 1989
Nostra ofrena Sardana per a cobla 1978
Nuri ja és Pubilla, La Sardana per a cobla 1988
Olor de tramuntana Sardana per a cobla 1979
Or per a Sant Feliu Sardana per a cobla 2009
Palamós, gent gran Sardana per a cobla 2007
Palamós, veles i sardanes Sardana per a cobla 2008
Palamosina Sardana per a cobla 1967e
Passeig del mar Sardana per a cobla 1967e
Per a els amics d’en Kim Sardana per a cobla 2011
Per a l’Anna de tot cor Sardana per a cobla 2010
Per Banyoles, de bon rotllo Sardana per a cobla 2005
Pere Fontàs en la memòria Sardana per a cobla 2006
Poema andorrà Sardana per a cobla 1972e
poetessa i el músic, La Sardana per a cobla 2005
Poncellada a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Prats de Lluçanès Sardana per a cobla
pubilla cantora, La Sardana per a cobla 1968
Recull de sentiments Sardana per a cobla 2001
ressò d’en Pau Casals, El Sardana per a cobla 1984
ressò de les Guilleries, El Sardana per a cobla 1986
Retorn a casa Sardana per a cobla 1963e
Retrobament a Cervià de Les Garrigues Sardana per a cobla 1986
Riudellots és una festa Sardana per a cobla 2005
rossinyols de Cabanes, Els Sardana per a cobla 2009
Rotllanes de Violetes Sardana per a cobla 2007
Rubí 2007 Sardana per a cobla 2007
Sa barretina d’en Dalí Sardana per a cobla 1962
Sant Antoni a Rubí Sardana per a cobla 2009
Sant Carles de La Ràpita Sardana per a cobla
Sant Esteve a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Sant Feliu de la Costa Brava Sardana per a cobla 1984
Sant Jaume a Tivissa Sardana per a cobla 1985
Sant Vicenç, finestral de Montserrat Sardana per a cobla 1980
sardana de l’Eixampla, La Sardana per a cobla 2008
Serenor Sardana per a cobla 2005
sol de Vilamajor, El Sardana per a cobla 1984e
Som del camp i fem sardana Sardana per a cobla 1987
Stel·la Sardana per a cobla 1962
Terra i mar Sardana per a cobla 1958
Terrassa Sardana per a cobla 1982
Tot dansa a la Plaça de Santa Anna Sardana per a cobla 2009
Unió de Masrampinyo, La Sardana per a cobla 1977
Vall de Bianya, La Sardana per a cobla 1980
Vanessa Sardana per a cobla 1985
Vila de Lladó Sardana per a cobla
Vilamajor Sardana per a cobla 1996
Villalonga de Ter Sardana per a cobla 1991
Visca Catalunya Sardana per a cobla 1966e
Xamosa Clàudia Sardana per a cobla 2006
Obres
Títol Tipus Any
Impressions marineres Obra per a cobla 1986
Peralada 1285 Obra per a cobla 1985
Pinzells de tramuntana Obra per a cobla 1984

Altres títols

Sardanes
A Banyoles i de bon rotllo (2005) – A Joan Bastida – A Joan Morros – A Josep Ministral – A l’amic Manel (1995) – A l’amic Valentí Santacreu (1998) – A les noies del Foment – A Montoliu (1985) – A Palamós, Marinada (1963) – A Pujol Boira (2007) – Amics del Prat (1962) – Aniversari al pont vell – Aranya de mosca – Argent a Cornellà (1993) – Argent d’amor (1990) – Ballada entre els pins (1981) – Besalú, caliu de poble (2004) – Bon cop de falç – Bonica Anna Maria – Cala Senià (2007) – Camí de l’aplec (per a dos tibles) – Canigó (1993) – Catalanesca Girona – Clam per Sant Jordi (2007) – D’en Dalí sa barretina (2004) – De cara al nord – Del Mont verge Maria – El baster de Vilamajor (1983) – El cantaire del Montseny – El castell de Joncar – El jardí de Vilafant (1990) – El Maresme a Viladesau (2005) – El pintor Lluís Roura – El Port de la Selva – El primer clam (1997) – El somni de Gala (2004) – El tible d’en Vadó (1993) – El violoncel d’en Ramon (1995) – El Voló està de festa – Els Montgrins (1997) – Els Rossinyols d’Igualada (dos flabiols) – En Fèlix – En Narcís a l’Anna Maria (2004) – En record d’aquells que hi foren (1990) – Encís d’amor (1992) – Estiu – Felicitats Jaume (2006) – Festa Major al Casino de Caldes – Figueres, porta d’Europa (1976) – Flor de romaní (1985) – Formosa Sarai (1977) – Gala – Dalí (1964) – Gatzara a l’aplec – Germanor Mutualista – Ginesta i araguaney (1982) – Idil·li lloretenc (1980) – Ivars d’Urgell (1984) – L’aplec de Reixac – L’aplec de Sant Jaume (per a 2 fiscorns, 1979) – L’aplec que tu volies (1991) – L’era d’en Deseia – La barretina d’en Dalí – La cala del Corb (1987) – La cançó de Lluçanès (1986) – La cançó del rabadà (1992) – La dansa del parc – La festa de Mayà – La filla del marxant (1999) – La Garriga, XXVè aplec (1981) – La mainada de Sant Pau – La mata de jonc – La meva il·lusió (1989) – La nostra Joaquima – La raó de la tramuntana (1999) – La serenata dels tapers (1981) – La vall de l’Aubi (1993) – La vall del riu Brugent (2008) – Les fires de Girona (1996) – L’honor d’una amistat – Llafranc – Llançà, del port a l’aplec – Lloret i el mestre Basil (1978) – Madremanya – Noces d’or del Josep i la Conxita (2002) – Palau Saverdera – Per l’avi Narcís – Platja d’Aro, vila d’Europa (1991) – Primavera – Pubilla cantora (1969) – Pubilla de Catalunya (1989) – Pujols a Badalona (2008) – Que bonic és Montesquiu (2007) – Quina bellesa Girona! (1996) – Refilets d’aplec – Repic de festa – Roses, un quart de segle – Rubí, 75 gemmes (2002) – Sa Caravera (1975) – Sant Pere del Bosc (1978) – Santgregoriana – Sardanes a Ponent (1983) – Si en Jesús vol – Tardor – Teresa – Un racó de Platja d’Aro (1991) – Una rosa per Amer (2008) – Vilabertran, 900 anys (2000) – Visca la música (1993)

Obres
Bernat Tallaferro, comte de Besalú (obra lliure) – Catalunya Nord (obra lliure) – Glossa de la goja de Banyoles (obra lliure, 2002) – Glossa de Pasqua a Besalú (obra lliure, 2000) – Sota el cel de Catalunya (obra lliure) – Suite en sol (suite, 1983)

Fonts: Viquipèdia, Músics per la cobla i  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Florenci Mauné i Marimont

11 set.

Florenci Mauné va néixer a Figueres l’any 1925. Estudià composició amb el mestre Josep Blanch Reynal i formà part de diverses formacions com els Peps de Figueres, l’orquestra Caravana, l’orquestra Moyambos i l’orquestra Costa Brava. A mitjans dels anys 60 fundà la banda Mauné i els seus Dinamiks on es fusionava de manera pionera el so de la tenora i de el de la guitarra elèctrica.

Els seus intruments eren el piano, el fiscorn, l’acordió i el trombó. Compositor d’una centena de sardanes, unes quantes d’elles es poden escoltar a la Biblioteca de Figueres, que disposa d’un parell d’enregistraments de la seva obra.

 

%d bloggers like this: