Tag Archives: Felip Cervera

Felip Cervera Marquès

8 març

Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.

Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.

Arxius com els de Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres i Músics per la Cobla conserven algunes de les composicions de l’autor:

Títol Tipus Any
Auba d’amor Sardana per a cobla
calàndria refila, La Sardana per a cobla
cant d’un aimador, El (Lo) Sardana per a cobla
Dos canaris Sardana per a cobla
Dos merlots Sardana per a cobla
dos ocellets, Els Sardana per a cobla
Dos passarells Sardana per a cobla  1907
enamorat, L’ Sardana per a cobla
Hermenegilda Sardana per a cobla
jorn de festa, El (Lo) Sardana per a cobla
ninyera, La Sardana per a cobla
Planys d’una pastora Sardana per a cobla  1883
Sardana curta n. 1 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 5 Sardana per a cobla
segadora, La Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Maria Cervera Berta

6 març

Josep Maria Cervera Berta (Figueres 1904 , Sant Feliu de Guíxols 1998), fill del músic Felip Cervera Marquès va formar-se inicialment amb el seu pare per continuar la seva formació amb Antoni Juncà (harmonia i composició) i Isidre Lleys (orgue).

Entre 1919 i 1920 exercí de professor de musica a l’Escola Agrícola de Fortianell i l’any 1924 guanya per oposició la plaça de mestre de música dels establiments de beneficiència de Girona, per a la qual calia el coneixement per l’execució en tots els instruments de corda i vent

Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell va fundar l’orfeó Cant Empordanès.

Seves son les sardanes:

  • Capvespre
  • Aires de l’Empordà
  • Matinera
  • Recordant Girona
  • El Castell de Solius
  • De bon matí
  • La Serra de Campmajor
  • La Sardana dels tres germans
  • L’Aplec del Remei
  • Jafre, poble gentil
  • Prop de la font
  • Sota les arcades del temple nou
  • L’Aulet
  • El Pla de les bruixes de Llers
  • Mar endins
  • Calella, perla del Mediterrani
  • Joventut

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Josep Cervera.net

El 21 de juny de 2012, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, la Societat Coral Erato de Figueres inaugura el projecte Erato Partitura Digital.

18 juny

erato partitura digital capçalera sonabe 2012

Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.

La col·lecció Erato Partitura Digital

La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012

Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.

El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC

logo mdc sonabe 2012

El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.

erato paritura digital mdc sonabe 2012 index

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Pàgina inicial

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Fitxa descriptiva

El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.

Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.

europeana logo 2012 sonabe

 

Dossier de premsa:

http://blogs.uab.cat/bhmusica/2012/06/25/la-societat-coral-erato-a-la-mdc/

http://www.tramuntanatv.com/news/lerato-posa-en-linia-200-partitures-manuscrites-de-pep-ventura-albert-coto-i-ramon-basil-entre-daltres1/

http://www.emporda.info/cultura/2012/06/21/lerato-digitalitza-patrimoni-musical-historic/169511.html?utm_source=rss

http://musictecaris.blogspot.com.es/2012/06/partitures-digitals-erato-la-societat.html

 

Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig

21 juny

Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato i Sonabé.cat us presenten la partitura Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig.

Cent anys després de la seva estrena, recuperem la partitura d’aquest himne, des dels seus orígens ben custodiada a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. La història d’aquesta partitura és compartida amb la col·lecció  de més de 300 composicions i arranjaments que formen la col·lecció de l’Erato i que exposen la força i l’energia de l’entitat en matèria musical, social i política… més enllà de la lectura estrictament musical, el valor d’aquesta col·lecció de partitures és la de mostrar-nos a l’Erato com a motor social amb la música com a eina.

Joan Maria Bofill Roig (Figueres, 1845-1914) polític, físic i director de les publicacions El Ampurdanés i El Impenitente va presidir la Societat Coral Erato l’any 1899. Bofill tenia una llarga trajectòria social i política (diputat al Congrés, president del Consell Regional Federal de Catalunya, secretari del ministre d’Hisenda, fundador de Juventud Republicana,  president del Casino Menestral Figuerenc, membre fundador de la Cambra Agrícola de l’Empordà, Catedràtic de Física i Química i director de l’Institut Ramon Muntaner etc.) però l’any 1899 era a la primera línia d’acció a Figueres amb la presidència de l’Erato primer i amb l’arribada a  l’alcaldia de Figueres més tard. Moltes d’aquestes dades son prou conegudes, així com el fet que Bofill comença a composar als 64 anys, un cop abandona la direcció política del seu partit. Sense estudis musicals previs, enceta aquesta nova faceta com a compositor amb el suport dels coneixements musicals de la seva neta Angeleta, que transcriu al piano els dictats de l’autor. També s’inicia en l’estudi de solfeig a l’escola de música del Casino Menestral Figuerenc i confia els arranjaments i orquestracions de les seves obres als germans Agustí i Felip Cervera.  D’aquestes obres musicals us presentem avui la partitura inèdita d’un himne, a tres veus d’home i acompanyament d’orquestra (violins, flautí, clarinets, cornetins, fiscorn i trombons). La lletra i música són obra de Bofill de l’any 1909  i l’harmonització per a cor i orquestra són a càrrec  del mestre Felip Cervera i Marquès.

L’Hime al Travall està dedicat a la Societat Coral Erato i es va estrenar a Figueres el dissabte de Pasqua de 1910.  La lletra havia estat publicada per El Ampurdanés del dia de Reis del mateix any i diu així:

Apa, nois, que la feina ens espera,

la campana ja’ns crida al travall.

Tots anem-hi amb el llibre ò la ploma,

la paleta, l’aixada ò’l magall.

Fecondèm à la ciència amb ideas,

fecondèm à la terra am suor.

Es am suc de cervell y de brassos

que s’obtenen riquesa y vigor.

Defenssèm com las abellas

à fibladas nostra mel,

ò bé fem com las estrellas

que no’s deixan pendre’l cel.

¡Apa, nois! esmolem l’eina,

à llussà’l mall.

¡Siguem-hi! cap à la feina,

cap al travall.

Fonts documentals:

– Torrent i Orri, Rafael.- La Societat Coral Erato.- Figueres : Societat Coral Erato, 1970.

– Padrosa Gorgot, Inés.- Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.- Girona : Diputació de Girona, 2009.

– Testart i Guri, Albert.- Joan Maria Bofill : l’evolució de la tradició republicana federal empordanesa cap al catalanisme.- Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana actes del VI congrés de la CCEPC (Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre de 2006).- Vic : Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana [etc.], 2008.

– Premsa digitalitzada de l’Alt Empordà.- Col·lecció de premsa històrica de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

%d bloggers like this: