Tag Archives: Escala

Ferran Sais Casadellà

3 juny

Ferran Sais Casadellà (L’Escala,  1880 – Barcelona,  1942) fou un sastre de professió i músic per vocació. Des de 1910 visqué a Barcelona.

Firmà les seves obres amb el congnom Sais tot i que en algunes fonts el seu cognom consta com a Says. A l’arxiu de Músics per la Cobla conserven les següents partitures:

Títol Tipus Any
alegre Maria, L’ Sardana per a cobla
Andreuenca Sardana per a cobla
cançó del sastre, La Sardana per a cobla 1928?
Donem-nos les mans Sardana per a cobla 1928
Donem-nos les mans Sardana per a piano 1928
encís de l’Agrupació, L’ Sardana per a cobla
Joventut alegra els cors! Sardana per a cobla
Montgrí encisador, El Sardana per a cobla
Moxaines d’Empordà Sardana per a cobla
Records de L’Escala Sardana per a cobla 1928?

Altres títols

Sardanes
Dansaires de Mollet – Flaires de can Pantiquet – Gentil Teresa – La festa de l’Escala – No et cansis si és balladora

La sardana Gentil Teresa també està documentada al Fons Pere Rigau del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Músics per la Cobla

Barraques de l’Escala 2014

9 ag.

1972530_683825498358141_6873445237115768413_n

L’Associació de Barrakes de l’Escala  organitzen les Barrakes de l’Escala 2014 amb els següents concerts:

Dissabte 30 d’agost de 2014:

18h. espectacle infantil de FEFE I COMPANYIA

22h. THE PENGUINS i JUANTXO SKALARI

Diumenge 31d’agost de 2014:
22h. escenari pels grups locals.

 

Concert homenatge a Lluís Albert

1 ag.

Programa homenatge a Lluis Albert

El 4 d’agost de 2013, a l’església de l’Escala, es celebrarà el concert homenatge al mestre Lluís Albert a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, amb Carles Coll a la direcció, Pere Puig al piano i Naeon Kim al violí amb un programa dividid en dues part:

Part I

La nostra bandera, de Lluís Albert

Puígsolíu, de Joaquim Serra

Concert de la Costa Brava en Sol Menor, de Lluís Albert

Part II

Secret , de Lluís Albert

Catalunya plora , de Lluís Albert

Moixaines , de Lluís Albert

Concert per a violi en Sol Major , de Lluís Albert

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

1 març
La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de Montserrat Juventeny sobre la nissaga dels Vilà, publicat al Diari de Girona el 5 de juny de 2009.

La designació de l’Escala Ciutat Pubilla per al 2010 ha donat una empenta d’entusiasme als sardanistes escalencs i en el marc del seu aplec, aquest cap de setmana, dedicaran un rètol a la família dels músics locals Josep M. Vilà Saliner (1889-1969), 120 anys del naixement i 40 de la mort, i Josep M. Vilà i Comas (1922-1959) en el 50è aniversari del seu traspàs.

 MONTSERRAT JUVANTENY L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, demà dissabte a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

escala

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.

El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html

Cobles, orquestres i conjunts de Figueres, Peralada i Castelló d’Empúries

18 set.

josep loredo moner sonabe 2012

Josep Loredo Moner ha posat en marxa un bloc on recull les fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya. El mateix autor ens dóna la benvinguda amb aquestes paraules:

En aquest Blog, podràs veure imatges més o menys antigues de Cobles, Orquestres i Conjunts de Catalunya. Humil homenatge a la professió, doncs jo mateix fa 35 anys que vaig per aquests mons de Déu formant part de Cobles, Orquestres i Conjunts. Diuen que no morim del tot fins que no hi ha ningú que ens recordi. Llarga vida, doncs, als músics d’aquesta pàgina!

Des del Sonabé.cat us convidem a visitar aquest bloc en general, tot i que us recomanem vivament que visiteu el recull més local i empordanès, que reuneix les formacions musicals de Figueres, Cadaqués, l’Escala,  LlançàPeralada i Castelló d’Empúries.

Barrakes de l’Escala 2012

2 set.

barrakes escala 2012 sonabe

El 2 de setembre de 2012 Errant Knights i La Banda de l’Agonia pujaran a l’escenari de les Barrakes 2012 de l’Escala.

 

1r Concert de presentació cd “Bou revisited, la música de Vicenç Bou”

13 maig

Avui el Sonabé.cat es fa ressò del 1r Concert de presentació cd Bou revisited, la música de Vicenç Bou:

La presentació es farà els dies 1 i 2 de juny de 2012 a l’Escala i està organitzada per l’Agrupació Sardanista Escalenca “Avi Xaxu” i el Centre Cultural “Xavier Vilanova”.

Després de l’èxit de crítica i públic de la presentació de la proposta de concert Bou revisited, la música de Vicenç Bou el passat mes de febrer al teatre Zorrilla de Badalona, la Cobla Marinada ha decidit enregistra-la en un nou cd innovador i alhora respectuós amb la tradició.

Vicenç Bou i Geli (1885 – 1962) va ser un dels compositors de sardanes més populars del segle XX. La seva música, aleshores i encara ara, forma part del repertori imprescindible de les cobles per a ballades i aplecs. És, sense cap mena de dubte, un autor que ha entrat a la categoria de clàssic per dret propi.

La nova proposta Bou revisited: la música de Vicenç Bou és doble. D’una banda, ofereix al públic una selecció de sardanes de Vicenç Bou en format original, tal i com l’autor les va escriure seixanta, vuitanta o cent anys enrere. D’altra banda, es presenten noves versions (nous arranjaments de sonoritats, harmonies i ritmes) d’algunes de les seves sardanes més populars. Tot plegat, combinat amb explicacions sobre la biografia de Vicenç Bou per part del director de la cobla.

El primer concert de presentació, el divendres dia 1 a les 22h, forma part de la cloenda del 2n Cicle d’Historiografia Sardanista de l’Escala, iniciat el passat mes de març i el segon, el dissabte 2 de juny a les 18h, s’inclou dins dels actes de “La tarda de la Cultura Catalana” com a vigília del 37è Aplec de la Sardana de l’Escala, que es celebra l’endemà diumenge 3 de juny al matí i la tarda. Tots dos actes es realitzaran al Centre Cultural “Xavier Vilanova”.

El nou treball discogràfic també serà presentat, en format de xerrada sobre Vicenç Bou, a l’Espai Cultural d’El Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona el divendres 15 de juny.

Festival Portalblau 2011

28 abr.

Avui des del Sonabé.cat us oferim un avançament de la programació del Festival Portalblau 2011 de l’Escala-Empúries, programat per aquest estiu, del 29 de juliol al 14 d’agost de 2011.

Dv 29 jul, 22.30h, Pl. Catalunya, KAULAKAU Gratuït

Db 30 jul, 22.30h, Pl. Catalunya, GANI MIRZO Gratuït

Dv 05 ago, 22.30h, Mar Manassa, CARLES DÉNIA

Db 06 ago, 22.30h, Mar Manassa, CÉSARE DELL’ANNA

Dg 07 ago, 22.30h, Mar Manassa, MARIA del MAR BONET

Dv 12 ago, 22.30h, Fòrum romà, KAMEL EL HARRACHI

Db 13 ago, 22.30h, Fòrum romà, ESTRELLA MORENTE

Dg 14 ago, 22.30h, Fòrum romà, MANEL

Festival Portalblau 2010, un avanç de la programació

22 juny

El Festival Portalblau de l’Escala avança que la programació d’aquest agost de 2010 comptarà amb la presència de:

  • 6 d’agost: Sílvia Pérez Cruz
  • 7 d’agost: Cris Juanico
  • 8 d’agost: Quimi Portet
  • 9 d’agost: Neila Benbey
  • 10 d’agost: Antonio Castrignanò
  • 13 d’agost: Galata Mevlevi Ensemble
  • 14 d’agost: Miguel Poveda

Concert de Matteo Andreini

20 maig

El 29 de maig de 2010, a l’Església de Sant Martí d’Empúries, s’oferirà el concert homenatge a Chopin i Schumann a càrrec de Matteo Andreini.

Presentació del CD “45” a l’Escala

13 abr.

El 16 d’abril de 2010 els Pescadors de l’Escala presenten el seu disc “45” a la plaça Víctor Català de  l’Escala.

El disc és un doble CD amb 12 cançons i un DVD amb el videoclip del single “Vull ser el teu port” i un reportatge de la festa de l’anxova.

Josep Vicens i Busquets

12 set.

Josep Vicens i Busquets (L’Escala, 20 de desembre del 1917) és músic (pianista, compositor i director d’orquestra) i fill de Josep Vicens i Mornau.

Rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Als 13 anys guanyà per unanimitat una Beca per a estudis de piano de la tot just reinstaurada Generalitat de Catalunya del període 1931-1939. Es formà al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta (Barcelona 1886 – ?), que li donà una formació pianística notable. Estudià harmonia, contrapunt i composició amb Josep Barberà, Montserrat Ayarbe i Josep Muset respectivament.

Ha fet concerts arreu de Catalunya com a solista (al Liceu de Barcelona, al Palau de la Música Catalana, etc); en formacions de cambra com el Duo de cámara de Barcelona, amb la pianista Maria Canela, amb la qual van interpretar, per primera vegada a l’Estat Espanyol (1974), l’obra per a dos pianos i percussió de Béla Bartók; i, també, amb orquestra (de molt jove, l’any 1937, va actuar al desaparegut Palau Municipal de Belles Arts amb la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció del mestre Joan Lamote de Grignon, amb el concert per a piano de Schumann). També ha actuat a diversos punts de l’Estat Espanyol, així com a diversos països estrangers, on, a part d’actuar com a solista, ho ha fet en diverses formacions orquestrals i de ballet. Entre aquestes darreres cal destacar la direcció musical dels ballets afro-americans de Katherine Dunham Dance Company, pel Marroc, França, Suïssa, Itàlia i Alemanya, durant els anys 1953-54.

La seva obra compositiva comprèn peces per a piano, obres corals, cançons, la peça per a dansa “Altiplano”, el ballet “Amazonas”, la Suite per a cobla (1984) i una Fantasia per a tres cobles i percussió. També sardanes: L’Avi Xaxu (1981), Diàlegs (1991), Dos homenatges (1980), Fantasies de joventut (1982), Francesca, Inquietuds (1988), Jorn de festa (1983), Manelic, Noranta anys, Obligat diferent (1988), obligada de tenora, Pastoral, Per un ideal (1990), Presència (1996), Rondalles (1981).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Mornau

25 ag.

escala

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Juli

25 ag.

xaxu

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

Pere Mercader i Andreu

19 ag.
Cobla Selvatana, 1913. Font: www.amicsdelasardana.net

Cobla Selvatana, 1913. Font: http://www.amicsdelasardana.net

Pere Mercader i Andreu (L’Escala, 27 d’octubre del 1885 – Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va ser compositor de sardanes.

PereMercader

Pere Mercader. Foto extreta del blog Banc d’en Sinofós: http://bancsinofos.blogspot.com.es/2001/01/228-pere-mercader-andreu-1.html

Rebé les primeres nocions de música del seu pare Rossendo Mercader Silvestre, conegut per l’Avi Rossendo Cadiraire (la casa familiar era coneguda per Cal Cadiraire) i director de la cobla local, que ja havia ensenyat a un joveníssim Josep Vicens “Xaxu”. Posteriorment aprengué la tenora, de la ma del gran Albert Martí, i el tible. L’any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s’hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l’Orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s’hi vuit anys més tard.

Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l’estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d’aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n’Enric Barnosell, Rialletes.

El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.

El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.

Algunes de les seves partitures estan catalogades a diverses institucions com l’arxiu de Músics per la Cobla, el Músic Musée des Instruments de Ceret o el Museu d’Història de la ciutat de Girona

Títols de l’arxiu de Músics per la Cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
19 de juliol, ara!, El Sardana per a cobla
abella, L’ Sardana per a cobla 1920
aplec de Caldes, L’ Sardana per a cobla 1952
aplec de Palamós, L’ Sardana per a cobla 1956
arbreda Burés, L’ Sardana per a cobla 1956
aureneta, L’ (L’oreneta) Sardana per a cobla 1922
avi Ginesta, L’ Sardana per a cobla 1960?
avi Rosendo, L’ Sardana per a cobla 1945
avi sastre, L’ Sardana per a cobla 1953
ball de la plaça, El Sardana per a cobla
barretina, La Sardana per a cobla
Bell somrís Sardana per a cobla 1927
Bellogadissa Sardana per a cobla 1931
Besalú Sardana per a cobla 1927
Boires baixes Sardana per a cobla 1950
Bona festa Sardana per a cobla
bruixot de les Rocales, El Sardana per a cobla
bruixot de les Rocales, El Sardana vocal
Cala Margarida Sardana per a cobla 1955
Calonge Sardana per a cobla 1935
Camí de Montgó Sardana per a cobla 1933
Cançó Sardana per a cobla
Cançó d’amor Sardana per a cobla
Cançó d’estiu Sardana per a cobla 1932
Cançó de casa Sardana per a cobla 1959
Cançó de l’any Sardana per a cobla 1956
Cançó de la vila Sardana per a cobla 1929
Cançó de primavera Sardana per a cobla 1935
cançó del pagès, La Sardana per a cobla
cançó del roure, La Sardana per a cobla
cançoner, El Sardana per a cobla 1956
Cant a la Selva Sardana per a cobla 1909
Cant juvenil Sardana per a cobla 1934
Cantarella Sardana per a cobla
Cantem pel poble Sardana per a cobla 1922
Cantem per al poble Sardana vocal 1922
Carambola Sardana per a cobla
castell d’Empúries, El Sardana per a cobla 1933
Castell florit Sardana per a cobla 1934
Catalònia Sardana per a cobla
Conxita encisera Sardana per a cobla 1947
Cor flamejant Sardana per a cobla 1952
cotorra, La Sardana per a cobla 1932
Dia de Pasqua Sardana per a cobla 1947
Dolç record Sardana per a cobla 1937
dos hereus, Els Sardana per a cobla
dos promesos, Els Sardana per a cobla 1930
Ella i jo Sardana per a cobla 1939
En Pere petit Sardana per a cobla
En Pere petit Sardana per a cobla
En Xiba Sardana per a cobla 1950
Enyorada Sardana per a cobla 1954
Escalenca Sardana per a cobla 1953
Esperança Sardana per a cobla
Esperanceta Sardana per a cobla 1949
Espiga daurada Sardana per a cobla 1934
espigall, L’ Sardana per a cobla 1947
Esplais de joventut Sardana per a cobla 1930
Esquellots Sardana per a cobla 1948
Estiu inquiet Sardana per a cobla 1948
Estiuada Sardana per a cobla 1943
Estrella Sardana per a cobla 1928
Eusebiet de Bonmatí, L’ Sardana per a cobla 1925
festa de L’Escala, La Sardana per a cobla 1920
festa del blat, La Sardana per a cobla
festa del carrer, La Sardana per a cobla 1926
festa dels nostres Pomells, La Sardana per a cobla 1920
festa dels Reis, La Sardana per a cobla 1924
Festeig Sardana per a cobla 1931
Festívola Sardana per a cobla 1916
Fila que fila Sardana per a cobla 1927
filosa, La Sardana per a cobla 1923
fira, La Sardana per a cobla
flor de la muntanya, La Sardana per a cobla
Flordeneu Sardana per a cobla 1922
Floretes Sardana per a cobla
Floretjada Sardana per a cobla 1951
flors d’Horta, Les Sardana per a cobla 1962
font del ganso, La Sardana per a cobla
font vella, La Sardana per a cobla
fonts de Caldes, Les Sardana per a cobla 1956
Fulles i flors Sardana per a cobla 1910
Gaia Girona Sardana per a cobla 1944
gaia Pastora, La Sardana per a cobla 1926
gallarda, La Sardana per a cobla 1937
garsa, La Sardana per a cobla
Gaubança Sardana per a cobla 1929
Gelosia Sardana per a cobla 1935
ginastera, La Sardana per a cobla 1929
gralla, La Sardana per a cobla 1910
Guinardó Sardana per a cobla
illa Mateua, L’ Sardana per a cobla
illa perduda, L’ Sardana per a cobla 1945
Il·lusió Sardana per a cobla 1930
Imitació…? Sardana per a cobla 1931
Jardí d’idil·li Sardana per a cobla 1927
Joc d’infants Sardana per a cobla 1920
joguina, Una Sardana per a cobla
Jordi Petit Sardana per a cobla 1957
Joventut d’avui Sardana per a cobla 1961?
Manyagoia Sardana per a cobla 1928
Mar de garbí Sardana per a cobla 1952
Mar menuda Sardana per a cobla 1941?
Mar moguda Sardana per a cobla 1951
Marbella Sardana per a cobla 1941
Margaridó Sardana per a cobla
Maria del Carme Sardana per a cobla 1945
Marinesca Sardana per a cobla
Mariona Sardana per a cobla 1912
masia dels amors, La Sardana per a cobla
masia, La Sardana per a cobla
Mata, La Sardana per a cobla 1923
Matinada Sardana per a cobla
Mercè i l’Eugènia, (L’) Sardana per a cobla
Mirar de Verge Sardana per a cobla 1927
modistetes, Les Sardana per a cobla 1943
molinera, La Sardana per a cobla 1934
Montclar Sardana per a cobla 1949
Montnegre Sardana per a cobla 1934
Montseny Sardana per a cobla 1906
nena petita, La Sardana per a cobla 1954
nit de Sant Pere, La Sardana per a cobla 1932
Nit serena Sardana per a cobla 1907
Nurieta Sardana per a cobla
oca d’en Baldiró, L’ Sardana per a cobla 1947
orfeneta, L’ Sardana per a cobla
pagesa, La Sardana per a cobla 1906
Palamós té una miranda Sardana per a cobla 1963?
Palamós, vila rialllera Sardana per a cobla 1961
papallona, La Sardana per a cobla 1935
Parella amorosa Sardana per a cobla 1933
pastora, La Sardana per a cobla
perla, La Sardana per a cobla 1941?
Petit Ernest Sardana per a cobla 1954
Petit Joan Sardana per a cobla 1966?
petit Pepet, El Sardana per a cobla 1935
Petitoia Sardana per a cobla 1931
Plaça de la Coma Sardana per a cobla
plany de la segadora, El Sardana per a cobla 1929
Planyívola Sardana per a cobla
Platja de Castell Sardana per a cobla 1963?
platja riallera, La Sardana per a cobla 1933
Plors i rialles Sardana per a cobla
Poncelleta Sardana per a cobla 1926
port d’en Pernis, El Sardana per a cobla 1920
Preludi de primavera Sardana per a cobla 1928
presumida, La Sardana per a cobla 1943
primavera, La Sardana per a cobla
Provençana Sardana per a cobla 1945
pubilla, La Sardana per a cobla 1935
Ramells Sardana per a cobla 1924
Recordança Sardana per a cobla 1910
refilaire, La Sardana per a cobla 1931
Renaixença Sardana per a cobla
Rocamar Sardana per a cobla 1936
Rosa Sardana per a cobla 1928
Rosa blanca Sardana per a cobla 1945
Rosamari Sardana per a cobla 1941
Rosella Sardana per a cobla 1932
Rosella catalana Sardana per a cobla
Roser florit Sardana per a cobla 1932
Roser, La Sardana per a cobla
Rosereta Sardana per a cobla 1941
Rosó Sardana per a cobla 1910
Salamera Sardana per a cobla
Sant Jordi Sardana per a cobla
sardana d’en Calders, La Sardana per a cobla 1949
sardana d’en Canela, La Sardana per a cobla 1925
Sardana revessa (sense nom) Sardana per a cobla
Sardana revessa n. 1 (L’aplec de Sant Grau) Sardana per a cobla
Sardana revessa n. 2 Sardana per a cobla
Serà endevinada? Sardana per a cobla 1948
Serra blanca Sardana per a cobla 1948
Sol d’en Sagué Sardana per a cobla 1945
Sota el pòrtics de la plaça Sardana per a cobla 1933
T’ho dic cantant Sardana per a cobla 1948
Tarda festiva Sardana per a cobla 1937
torre de Montgó, La Sardana per a cobla
Tristesa Sardana per a cobla 1908
trona deserta, La Sardana per a cobla
vailet de casa, El Sardana per a cobla
Vallvenera Sardana per a cobla 1939
Vampiresa Sardana per a cobla 1937
Verneda Sardana per a cobla 1936
Viola d’or Sardana per a cobla
Violetes Sardana per a cobla
Violetes Sardana per a piano
Visió d’amor Sardana per a cobla 1923
Vora el riu Sardana per a cobla
Xiroia Sardana per a cobla 1926

Altres títols

Sardanes
A Garriguella (1939) – A la plaça de Vic hi ha un concurs (1935) – Argentona (1929) – Ball de nans – Bosquejant (1908) – Bresques de mel (1954) – Busca… Busqueta (revessa) – Cala petita (1908-19) – Camí d’Olèrdola (1950) – Cançó del barri (1956) – Cançons de sega (1947) – Càndida (tenora, 1926) – Cants nostres (1956) – Carícia d’infant (1953) – Cel blau (1952) – Colla Roure (1951) – Conversa d’amor (tenora i tible, 1943) – Conxita (1908-1919) – Dansaires cassanencs (1951) – Del mateix planter – Desengany (1908-1919) – Dia festiu (1955) – Dos ocellets (tenora i tible, 1943) – Dos padrins (1950) – Dos passerells (tenora i tible, 1946) – Dues faluguetes (tenora i tible, 1945) – El bruixot de les rocalles (1925) – El cant del rossinyol (1908-1919) – El cant dels serradors (1908-1919) – El firal (1956) – El marrec (1908) – El petit Albert – El petit Frigola (1908-1919) – El primer vol (1955) – El rapsoda (1944) – El roquisser (1956) – El rossinyol canta (tible, 1934) – El tretze d’agost – Ell i ella (tenora i tible, 1945) – Els desposats – Els dos fadrins (1950) – Els dos Verdums (tenora i tible, 1908-1919) – Els enamorats (1908-1919) – Els gegants de Cassà (1959) – Els picarols (tenora i tible, 1935) – Elvira (1908-1919) – En Biló (1956) – En Josep i en Narcís (1953) – En Pep del Mas (1950) – En Pep i la Pepa (1954) – En Pere filaire (1908-1919) – En petit Frigola – En Tonet de La Batllòria (1950) – En Xibeques (1949) – En Xicu Fusté (1955) – Enjogassada (1908-1919) – Esclat d’ocellada (1951) – Escoltant al pastor (1947) – Espines rosades (1908-1919) – Esplai íntim (1908-1919) – Estimada – Estrella d’or (tible, 1936) – Fadrinatge (1956) – Festa dels nostres pomells (1920) – Floreig d’estiu (fiscorn, 1957) – Floresta (1945) – Fontalba (1908-1919) – Fruita del temps (1908-1919) – Fungirola (1951) – Galanteig (tenora i tible, 1928) – Garriguella aimada (1953) – Gaubança al Vallespir (1929) – Gentilesa – Ginestell (1948) – Gira-sol (1945) – Glòria (1908-1919) – Grisor (1908-1919) – Hostal d’en Quirze (1948) – Idil·li pastoril (1908-1919) – Incògnita (revessa, 1947) – Joanic (1937) – Joguet de reis (1945) – Joiosa (1941) – Josefina gentil – Judita (1945) – L’amic Perecaula (1957) – L’avi (1957) – L’avi Castells (1908-19) – L’avi de Gràcia (1957) – L’avi Güell (1948) – L’enreda-troques (revessa) – L’Escala (1954) – L’escarabat d’or (fiscorn, 1954) – L’esparver (tible, 1954) – L’esquerpa (tible, 1954) – L’hereu (1945) – L’hereu Bustins (1945) – L’hereu Güell (1951) – L’Hostal d’en Quirze (1948) – La baldufa (1947) – La ballaruga (1951) – La bosquerola (tible, 1930) – La bugadera (tenora, 1935) – La cançó de Gràcia – La cançó del barri (1956) – La Cisona (1945) – La d’avui i la d’ahir (revessa) – La falugueta (tible, 1935) – La festa de Caldes (1956) – La festa de casa (1949) – La floristeta (1936) – La font d’en Bernat (1947) – La font Nova (1908-1919) – La gaita (1907) – La masovera (1951) – La més petita – La modisteta maca (1908-1919) – La nostra festa (1924) – La Nuri (tenora, 1925) – La pageseta (1908-1919) – La petita filosa (1956) – La petita Mercè (1949) – La pubilla catalana (1908-1919) – La puntillosa (tenora i tible, 1951) – La raimada (1953) – La rambla de Figueres (1930) – La roca filanera – La rondinaire (1953) – La sardana del mar (1908-1919) – La Selvatana (1908-1919) – La sisona (1939) – La torre d’en Brunet (1930) – La torre Ponsà (1908-1919) – La troballa (tible, 1935) – Les nenes d’en Fèlix (1947) – Les fonts de Caldes – Les torrenteres (1951) – Marcel·la – Marició (1946) – Maria (1908-1919) – Maria Rosa (tible) – Mariagna (1908-1919) – Mercè i Eugènia – Murmulls (tenora i tible, 1928) – Nena Mercè (1951) – Neus (1943) – Nit de verbena (1908-1919) – Nostra Veu (1935) – Olot (1948) – Pasqua de flors (1908-1919) – Pastora eixerida (1908-1919) – Pastoret rialler (1908-1919) – Perla blanca (tible, 1936) – Petit hereu (fiscorn, 1950) – Pista Bonaire (1954) – Plaça de la Coma – Plany de fadrina (1948) – Pluja de neu (1953) – Pomes de pastor (1956) – Portitxol (1946) – Presumida – Primaveral (tenora, 1932) – Puigbaldric (1948) – Raig de sol – Ram de ginesta (1954) – Ramell (1944) – Rareses (revessa) – Records d’Horta (tenora i tible, 1953) – Records de Sant Celoni (tible, 1952) – Refila rossinyol (tible, 1908-1919) – Remolins (1953) – Resurrecció (tible, 1923) – Ridaura (1943) – Roca fosca (1935) – Rufa l’aurora (1951) – Rupit (1954) – Seriosa (tenora i tible, 1932) – Serrasella (1951) – Sol solet (1908-1919) – Solell (1945) – Solellada (1956) – Tres fiscorns (1951) – Torrentó (trompeta, 1953) – Torreponça – Tots a la una (1953) – Tu i l’altre (tenora i tible, 1951) – Un cant a Garriguella – Un sol pensament – Una fontada (1950) – Una promesa (1946) – Vailet de casa – Vanitosa (tible, 1945) – Vetlla d’hivern (1951) – Vila marinera (1956) – Vila perduda (1955) – Vila petita (1956) – Vilanova (1945) – Violeta gentil – Vol petit (revessa, 1956) – Voladúria (1928)

Fonts: Viquipèdiahttp://bancsinofos.blogspot.com.es/2001/01/228-pere-mercader-andreu-1.html, Músics per la Cobla.

Alexia Ramió

24 jul.

alexia ramio

Alexia Ramió és una cantautora de Catalunya i de Provença instal·lada a l’Escala. La música forma part de la seva vida des de un bon principi, i en aquest moment hi està dedicada plenament. Escriu i composa cançons per cantar als sentiments de la vida. amb senzillesa i dolçor. Acompanya una part de les seves cançons amb piano o guitarra en un ambient intimista i humà, però esta treballant en versions més pop-rock dels seus temes.

Ha tingut l’ocasió d’actuar amb Maria del Mar Bonet a l’Escala l’any 2003, al Festival d’Empúries en 2006, i també  a diversos escenaris francesos.

Currículum:

  • Curs de cant clàssic, de solfeig i de piano al conservatori de Toulon i el Pradet durant 8 anys
  • Òpera Rock “Loulou” a França : diverses actuacions a Chateauvallon, Aix-en-Provence…
  • Participació al programa “Graine de star” de la cadena de televisió M6
  • Finalista de diversos concursos de cant a França
  • Participació a maratons per associacions caritatives
  • Ensenyament del cant per a nens
  • Actuació per la dona d’en Jaques Brel en 2005
  • Actuació al Zénith de Toulon a una festa de finals de curs
  • Telonera de la Maria del Mar Bonet al Festival d’EMPURIES en 2003
  • Concert piano-veu de cançons al Festival de musica l’Escala-EMPURIES en 2006
  • Actuació a la gala de l’Universtitat de Toulon en 2009
  • Gravació de dos temes propis per la regió del VAR (Provença)
  • Altres : Llicenciatura en ciències económiques i Master de Finances a França

Font: http://www.terceravia.cat

Gastromusical L’Escala 2009

23 jul.

gastromusical escala 2009

El Gastromusical 2009 de l’Escala compta en aquesta edició amb la música d’Alexia Ramió, Manel Camp i Llibert Fortuny, Pascal Comelade amb Enric Cassases, Roger Mas, Névoa i Alba Guerrero… Tot això derà del 31 de juliol al 26 d’agost.

Festival Portalblau 2009

25 juny

portalblau09

Consulta aquí la programació del  Festival Portalblau 2009

Portalblau, el Festival de Músiques i Arts de la Mediterrània, és durà a terme de l’1 al 16 d’agost de 2009, a L’Escala i Empúries.

Rim Banna, Toti Soler, Jordi Molina amb Perepau Jiménez, Josep Tero, Rauxa, Sílvia Pérez-Cruz amb Ravid Goldschmidt, Taraf Goulamas, Rumnbamazigha o l’Orquestra Fireluche seran algunes de les presències musicals del festival.

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

6 juny

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, el dissabte 6 de juny de 2009 a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.

Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

La Principal de l'Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

La Principal de l’Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala. El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona.cat

Programa de Concerts Clàssics a l’Escala-Empúries

9 abr.

concerts classics escala empuries 2009

De l’11 d’abril a l’11 d’octubre de 2009 l’Associació Cultural Pau Casals organitza el cicle Concerts Clàssics L’Escala – Empúries 2009. Els concerts es realitzaran a l’Església de Sant Martí d’Empúries i podeu consultar el programa aquí.

%d bloggers like this: