Tag Archives: Enric Sans

Josep Maria Ferrer Font

4 juny

Josep Maria Ferrer Font (L’ Armentera 1906 –  2000) va començà els seus estudis musicals de les mans dels professors Joan Duran pel solfeig, Josep Blanch i Reynal per composició i fiscorn, Enric Sans i Eduard Toldrà per violí i Josep Nadal per trombó.

Als 13 anys va entrar a l’orquestra de Joan Duran i després va continuar a diverses formacions: Cobla Girona, La Lira de Sant Celoni, Barcelona-Albert Martí (1929), Moderna de Granollers, Llevantina de Calella (1936) i Arbucienca.

Després de la guerra civil va formar part de la Bolero  de Girona (1940) i de la Selvatana (1948).

Fou un destacat tible, conegut amb el malnom de “El Ferrer de les canyes”. L’any 1955 va traslladar-se a viure a Olot on va ser professor de l’escola musical de l’Orfeó Popular Olotí (1955-1960).

Va compondre la sardana per a tible Maria del Pilar i la seva partitura es conserva al fons de l’entitat Musics per la Cobla.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://www.musicsperlacobla.com/compositor.php?autor_id=791

Moisès Garriga Coll

2 jul.

Moisès Garriga Coll (Garriguella 1925 – 2013) fou director de l’Orfeó Rosinc. Es va iniciar en la música en la coral dirigida pel seu pare (Narcís Garriga Ventós), el Grup Expansiu de Garriguella (1917). Estudià violí amb Enric Sans i piano amb mossèn Albert.

L’any 1956 es va traslladà a Roses i fundà una coral d’homes anomenada Societat Unió Fraternal (SUF). Més tard va fundà i dirigí l’Orfeó Rosinc (1972) a la que va incorporar veus femenines i disposava d’un repertori de més de 300 cançons.

Va ser director de la Societat Coral Erato de Figueres, de la Coral de la Llar de Jubilats de Figueres, de la Coral de la Sagrada Família i de la Coral de Vila-Sacra, i va formar part de l’Orquestra de Cambra de Girona.

L’Ajuntament de Roses el va distingir amb el Dracma d’Or l’any 1996.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Pere Ferrer Sans

29 maig
 
La Principal de Figueres, 1930

La Principal de Figueres, 1930. Pere Ferrer és el quart músic de la fila de darrera.
Fotografia original del fons personal de Carles Varela, extreta de la web de Josep Loredo http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/08/la-principal-de-figueres.html, setembre 2013

Pere Ferrer Sans (Vilabertran 1876 – Figueres 1965), fill del músic Enric Ferrer Camps de Llançà fou un músic i llibreter que va treballar a Can Presas i Can Canet de Figueres. Era cosí del també músic Enric Sans.

pere ferrer sans

Els seus instruments de cobla eren el flabiol, el fiscorn i el contrabaix. En la faceta d’orquestra s’encarregava del violí. Va ser músic de l’orquestra del Teatre Municipal de Figueres i també va formar part d’altres formacions com la Cobla Orquestra Els Montgrins, l’Antiga Pep, el Grup Figuerenc i la Principal de Figueres.

Quan formava part de la Principal de Figueres va coincidir amb el seu fill Enric Ferrer Casamitjana (Figueres, 1907-1981).

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/montgrins.html

Enric Cullell Sagols

15 abr.

Enric Cullell Sagols (Algèria 1897 – Cabanes 1937). Va iniciar la seva formació musical amb Enric Sans. Cap als 16 anys s’incorporà a l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, passà a l’Antiga Pep i més endavant a La Principal de Peralada (1927-1930?).

Va formar part d’altres grups musicals com La Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà la gira per Europa. La malaltia va fer que el 1934 hagués de deixar la seva activitat musical.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Àngel Blanch Reynal

26 febr.

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

  • La Festa del barri (1942)
  • Pluja menuda
  • Fadrina bonica
  • Vents estranys
  • La Marieta dels cabells daurats
  • Maria
  • Bell Port de la Selva (1958)
  • Dues amigues
  • Sant Daniel de Tordera
  • Sant Llorenç de Morunys
  • Aquelles nyacres
  • En Claudi i l’Esteve
  • Les Garrafes de Llorenç
  • Idil·li mariner
  • Nosaltres dos
  • Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Cobla Antiga Pep

27 gen.

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de  la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:

Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.

“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.

Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.

En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.

A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.

Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.

JOSEP GRAHIT, 1916″

La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.

Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.

El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.

EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″

Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

ANTIGA PEP 1946 sonabe 2013

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 40 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 30 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

 

antiga pep 7 sonabe 2013

antiga pep 6 sonabe 2013

antiga pep paris 1913 2013 sonabe

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 4 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 3 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 2 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep sonabe 2013

Antiga Pep, 1944? Font: Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

antiga pep 1907 2013 sonabe

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

antiga pep figueres 1928 2013 sonabe

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai

antiga pep programa 1904 sonabe 2013

Antiga Pep. 1904

antiga pep programa1909 sonabe 2013

Antiga Pep, 1909

antiga pep programa 1910 sonabe 2013

Antiga Pep 1910

antiga pep programa 1911 sonabe 2013

Antiga Pep 1911

antiga pep 1912 sonabe 2013

Antiga Pep 1912

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2

Webs relacionades i recomanades:

http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

http://www.josepcervera.net/

The King Jazz

3 gen.

the king jazz figueres bassagañas 2013 sonabe

The King Jazz va ser un grup musical figuerenc format l’any 1926 i integrat per Enric Sans (violí), Ramon Bassagañas (jazz-band / bateria), Enric Castelló (banjo), Emili Pallissera (saxofon), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch (trombó), Andreu Gea (contrabaix) i Camil·la Lloret (piano). Segons la premsa de l’època, els músics van comprar instruments moderníssims per a la formació de The King Jazz i van realitzar concerts a la Sala dels Miralls de l’Edison de Figueres.

King_Jazz_01

The King Jazz. Document dipositat a l’Arxiu Municipal de Figueres

King_Jazz_02

The King Jazz. Document dipositat a l’Arxiu Municipal de Figueres

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Arxiu Municipal de Figueres i Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent, Figueres.

Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana

27 oct.

Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana

L’1 de novembre de 2009 és la data escollida per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà per estrenar en directe el seu darrer disc, dedicat a les sardanes d’autors figuerencs.  El CD, anomenat “Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana” inclou, entre d’altres, obres de Pep Ventura, Lluís Bonaterra i Gras, Enric Sans, Antoni Juncà, Jaume Cristau i del mateix director de l’OCE, Carles Coll.

L’Orquestra de Cambra de l’Empordà s’afegeix així dins els actes que Figueres està duent a terme com a Capital de la Cultura Catalana 2009 amb aquesta aportació, recordant a tothom que Figueres és també la Ciutat Mare de la Sardana, amb un acurat recull de deu compositors figuerencs amb varietat d’estils i orquestracions de Jaume Cristau, Jaume del Blanco i Carles Coll. En aquest concert d’estrena l’OCE estarà acompanyada de les corals Polifònica de Figueres i Orfeó de l’Empordà.

El concert serà al Teatre El Jardí de Figueres, a les 6 de la tarda. Les entrades (10 €) es poden adquirir al Telentrada o al mateix teatre.

Enric Sans i Salellas

10 ag.

antiga pep

Enric Sans i Salellas (Figueres, Alt Empordà, 10 de setembre de 1890 – 11 de febrer de 1953) va ser un músic i compositor de sardanes.

Iniciat pel seu pare, Fèlix Sans Camps, va començar a tocar el violí als 7 any i va viure sempre immers en el món de la música. Va formar-se musicalment amb els mestres Domènec Sánchez Deyá (Barcelona) i Alphonse Lefort (París).

Va formar part de l’orquestra L’Art Gironí i durant els anys 1911 a 1914 va ser director de la cobla Antiga Pep de Figueres, per la que va escriure sardanes algunes de les quals van ser enregistrades a París en un viatge amb la seva cobla. També va formar part de The King Jazz, una de les primeres formacions de jazz de Figueres.

La popularitat li va arribar amb la sardana La infantona. Ben aviat, va escriure un centenar de títols, la majoria d’obres de línia camperola, fresca i melòdica.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Documents relacionats amb l’autor:

Expedient de depuració

Partitures i enregistraments sonors a la Biblioteca de Catalunya

Sardanes a l’arxiu de Músics per la Cobla

Sardanes
Títol Tipus  Any
A la meva estimada Sardana per a cobla
Anna Maria Sardana per a cobla
Barcelonina gentil Sardana per a cobla
campanes de Figueres, Les Sardana per a cobla
Cants de muntanya Sardana per a cobla
Conxita Sardana per a cobla
De Marina a Muntanya Sardana per a cobla
Diada d’amor Sardana per a cobla 1952
Dolç record Sardana per a cobla
En plena Cerdanya Sardana per a cobla
Fent tabola Sardana per a cobla
Foc nou Sardana per a cobla 1923
font d’Ignasi Iglesias, La Sardana per a cobla
Font Trobada, La Sardana per a cobla
gallina enamorada, La Sardana per a cobla
horta de les flors, L’ Sardana per a cobla
Idil·li pastoril – Refilets de pastor Sardana per a cobla 1952
infantona, L’ Sardana per a cobla 1916
Matilde Sardana per a cobla
Mira que et dic Sardana per a cobla
nenes de Manresa, Les Sardana per a cobla 1946
Ni mai que torni Sardana per a cobla
Nostre himne Sardana per a cobla
Pilar Sardana per a cobla
plaça de Badalona, La Sardana per a cobla 1948
pubilla de La Torrassa, La Sardana per a cobla 1946
Rambla de les Flors, La Sardana per a cobla 1950
Rosinca Sardana per a cobla
Salta i balla Sardana per a cobla
sardana de les bruixes, La Sardana per a cobla 1976e
Sorollosa Sardana per a cobla
Sota els pins del Mas Marés Sardana per a cobla 1951
Sulita Sardana per a cobla
Tot jugant Sardana per a cobla
Tot per tu Sardana per a cobla
Una vegada… Sardana per a cobla 1950
Vol d’orenetes Sardana per a cobla 1951
Vora el niu Sardana per a cobla 1949
Xamosa Roser Sardana per a cobla 1949

Altres títols d’Enric Sans

Sardanes
A punt de dia – Apassionada – Cançó d’amor – Catalunya (1947) – Caterina – Consol – Declaració – Enyorança – Gelida – Jovenesa – Julieta – La festa de L’Escala – La núvia – La puntaire – La tardor – La Teresineta – Les noces de la cosineta – L’ocellet canta – Nati – Primavera d’amor – Ritmes pastorils – Salut als dansaires – Santa Creu (tible) – Somni d’amor – Trapassera (revessa, 1947) – Úrsula – Vora el cim – Vostre himne

Pepe Nuñez

15 febr.

pepe-nunez

 

Josep Núñez Soler (1914-1982) fou un músic figuerenc que comença estudiant violí amb el mestre Enric Sans de Figueres però acabà triant la trompeta com a instrument definitiu. Fou membre, entre altres, de la Principal de Peralada i de l’Orquestra Mendoza i fundà l‘Orquestra Pepe Núñez, amb la que va enregistrar nombrosos vinils, com aquest que apareix a la fotografia.

Com a compositor té enregistrats títol com Maria Amparo, Aires del Moncayo, Sin palabras, Siempre Andalucía, Volando a Riío, Tilín-Tilán, Islas Canarias i el pasdoble Figueras.

Font: llibre “La Principal de Peralada”, d’Inés Padrosa, 1990.

Jaume Cristau i Brunet

27 set.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

Jaume Cristau i Brunet

Figueres, 1940

Jaume Cristau i Brunet s’inicia musicalment de la mà de Mossèn Albert, i com escolà d’ell entra en contacte amb el cant gregorià, que serà una influència en les seves futures composicions. Prosseguí els seus estudis musicals: als 7 anys el violí i més tard el contrabaix amb mestres empordanesos com Camil·la Lloret, Florenci Mauné, Enric Sans, Josep Passolas, Arseni Corsellas, Eusebi Saló, Pitu Vallespir  i Francesc Basil , a qui admira profundament.

Al Conservatori del Liceu de Barcelona estudia amb Lluïsa Nadal i el contrabaixista Ferran Sala.

Ha format part de la Cobla Orquestra Valsar (Girona, 1956), la Cobla Catalunya, la Cobla Caravana, i les formacions Francisco Mas (1961-1970), Rob-Roy’s (1963-1964) i Empordà Fusió (1995).  De 1971 fins 1974 va dirigir la cobla-orquestra Caravana i l’any 1975 va fundar i dirigir la seva pròpia orquestra, la Miramar, en la que tocava el contrabaix, baix elèctric i feia les veus. Actualment forma part del grup d’havaneres Grup Terra Endins.

També va exercir molts anys com a director de l’escola de Música del Casino Menestral de Figueres.

Relació de premis de Jaume Cristau


A Ciutat Vella
 – Premi Barcelona (1994)
A l’amic Manel –Premi Ceret Banyoles, 3r (1995)
A Tordera – Premi Tordera (1988)
Aquell tren de l’aplec – Premi Sardana de l’any (1983)
Argent d’amor – Premi Ivars d’Urgell, popular (1990)
Ceret a Pablo Picasso – Premi Ceret Banyoles (1989)
El ressò de les Guilleries – Premi Banyoles (1986)
El ressò de Pau Casals – Premi SGAE (1984)
Festa de Pasqua a Ivars
 – Premi Ivars d’Urgell (1984)
Girona, segle XX 
– ACF Barcelona, 2n (1970)
Glossa de la goja de Banyoles 
(obra lliure) – Ceret Banyoles, especial (2002)
Himne a Lloret
 – Sardana de l’any, premi crítica (1976)
La pubilla cantora
 – Premi Olot (1968)
La Unió del Masrampinyo
 – Premi diada de la Sardana (1977)
Lloret a Mossèn Cinto
 – Premi Lloret (1975)
Lloret i el mestre Basil
 – Premi Lloret (1978)
Lloretenca
 – ACF Barcelona, 2n (1970)
Navata
 – Premi Joaquim Serra, 1r (1983)
Nostra ofrena 
– Premi Sardana de l’Any (1978)
Pujols a Badalona 
– Premi Memorial Pujol Busquets Badalona, 2n (2008)
Recull de sentiments – Premi SGAE, accèssit (2001)
Rotllanes de violetes
 – Premi 2n Certamen Fèlix M. Comín, 3r (2007)
Sa Caravera
 – Premi Lloret 1975)
Sant Feliu de la Costa Brava
 – Premi Ràdio Lleida, 2n (1984)
Sant Jaume a Tivissa
 – Premi La Bisbal (1985)
Sant Pere del Bosc
 – Premi Alba de Prima (1978)
Sardanes a Ponent
 – Premi Conrad Saló, 3r (1983)
Un brot de ginesta
 – Premi Joaquim Serra, 2n (1999)
Una rosa per Amer
 – Premi Memorial Pere Fontàs, popular (2008)
Vanessa
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1995)
Vilallonga de Ter
 – Premi Ceret Banyoles, 2n (1991)
Visca la música
 – Premi Ivars d’Urgell, accèssit (1993)
Xamosa, Clàudia
 – Premi SGAE, accèssit (2006)

Pau més GarretaPremi SGAE de Sardanes (2008)

Títols de partitures del arxiu Músics per la cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
A Carme i Josep Sardana per a cobla 1996
A Cistella Sardana per a cobla 1987
A Ciutat Vella Sardana per a cobla 1995
A Joan Paradís Sardana per a cobla
A Maçanet és festa Sardana per a cobla
A Montserrat Vayreda Sardana per a cobla 1986
A Palmira Sardana per a cobla 1981
A Ramon Serrat Sardana per a cobla 1981
A redós del Montseny Sardana per a cobla 1980
A Tordera Sardana per a cobla 1988
A Valentí Miserachs Sardana per a cobla 2012
Ala d’argent Sardana per a cobla 1987
alba de les Violetes, L’ Sardana per a cobla 2008
Albada empordanesa Sardana per a cobla 1974
Amic Conrad Sardana per a cobla 1981
Anglès canta la festa Sardana per a cobla 1989
Anna, el delit d’en Martí Sardana per a cobla 2012
Antaviana Sardana per a cobla 1988
aplec de Vilamacolum, L’ Sardana per a cobla
Aquell tren de l’aplec Sardana per a cobla 1983
avi Calderó, L’ Sardana per a cobla 2007
Badalona, Ciutat Pubilla Sardana per a cobla 1988
Barcino 92 Sardana per a cobla 1986
brot de ginesta, Un Sardana per a cobla 1999
Cabestany en el cor Sardana per a cobla 2009
Caldes aplec florit Sardana per a cobla 2011
Càmping Sardanista de Catalunya, El Sardana per a cobla 2012
cançó de Garriguella, La Sardana per a cobla 1984
Catalunya mil·lenària Sardana per a cobla 1988
Cavall Bernat Sardana per a cobla
Ceret a Pablo Picasso Sardana per a cobla 1989
clam del bosc, El Sardana per a cobla 1987
Colla Figueres Sardana per a cobla 1962
Cor de violí Sardana per a cobla 1991
Cremallera a l’infinit Sardana per a cobla 2009
D’Amer, “amerats” de música Sardana per a cobla 2010
Dolces manyagues Sardana per a cobla 1963
dos turistes, Els Sardana per a cobla 1961
Empordà, bressol d’amor Sardana per a cobla 1961e
encís de Benavent, L’ Sardana per a cobla 1984
Enriquet i la Vicenteta, L’ Sardana per a cobla 1987
farandulet, El Sardana per a cobla 2007
festa de la canya, La Sardana per a cobla 1985
Festa de Pasqua a Ivars Sardana per a cobla 1984
Figueres a Pep Ventura Sardana per a cobla 1962
Flama catalana Sardana per a cobla
Gala Sardana per a cobla
Gentil Maria Elena Sardana per a cobla 1988
Ginesta i romaní Sardana per a cobla 1979
Girona, segle XX Sardana per a cobla 1970
guixolenc més, Un Sardana per a cobla 2006
Heràldica Nuri Sardana per a cobla 1988
Heralds de la Reial Vila Sardana per a cobla 1967
Himne a Lloret Sardana per a cobla 1976
honor d’una amistat, L’ Sardana per a cobla 1980
Honorança a Pep Ventura Sardana per a cobla 1975
Jocs i rotllanes Sardana per a cobla 1995
Laia Sardana per a cobla 1995
Laia i Clàudia Sardana per a cobla 2005
Llançà… del port a l’aplec Sardana per a cobla
Lloret a Mossèn Cinto Sardana per a cobla 1975
Lloretenca Sardana per a cobla 1971e
Lluny (Pàtria enyorada) Sardana per a cobla
Miquel Serrat )La veu de la sardana) Sardana per a cobla 2007
Nana Sardana per a cobla 1965e
Navata Sardana per a cobla 1983
Nineta maca Sardana per a cobla 1961e
nit de Sant Andreu, La Sardana per a cobla 1989
Nostra ofrena Sardana per a cobla 1978
Nuri ja és Pubilla, La Sardana per a cobla 1988
Olor de tramuntana Sardana per a cobla 1979
Or per a Sant Feliu Sardana per a cobla 2009
Palamós, gent gran Sardana per a cobla 2007
Palamós, veles i sardanes Sardana per a cobla 2008
Palamosina Sardana per a cobla 1967e
Passeig del mar Sardana per a cobla 1967e
Per a els amics d’en Kim Sardana per a cobla 2011
Per a l’Anna de tot cor Sardana per a cobla 2010
Per Banyoles, de bon rotllo Sardana per a cobla 2005
Pere Fontàs en la memòria Sardana per a cobla 2006
Poema andorrà Sardana per a cobla 1972e
poetessa i el músic, La Sardana per a cobla 2005
Poncellada a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Prats de Lluçanès Sardana per a cobla
pubilla cantora, La Sardana per a cobla 1968
Recull de sentiments Sardana per a cobla 2001
ressò d’en Pau Casals, El Sardana per a cobla 1984
ressò de les Guilleries, El Sardana per a cobla 1986
Retorn a casa Sardana per a cobla 1963e
Retrobament a Cervià de Les Garrigues Sardana per a cobla 1986
Riudellots és una festa Sardana per a cobla 2005
rossinyols de Cabanes, Els Sardana per a cobla 2009
Rotllanes de Violetes Sardana per a cobla 2007
Rubí 2007 Sardana per a cobla 2007
Sa barretina d’en Dalí Sardana per a cobla 1962
Sant Antoni a Rubí Sardana per a cobla 2009
Sant Carles de La Ràpita Sardana per a cobla
Sant Esteve a Riudellots Sardana per a cobla 2010
Sant Feliu de la Costa Brava Sardana per a cobla 1984
Sant Jaume a Tivissa Sardana per a cobla 1985
Sant Vicenç, finestral de Montserrat Sardana per a cobla 1980
sardana de l’Eixampla, La Sardana per a cobla 2008
Serenor Sardana per a cobla 2005
sol de Vilamajor, El Sardana per a cobla 1984e
Som del camp i fem sardana Sardana per a cobla 1987
Stel·la Sardana per a cobla 1962
Terra i mar Sardana per a cobla 1958
Terrassa Sardana per a cobla 1982
Tot dansa a la Plaça de Santa Anna Sardana per a cobla 2009
Unió de Masrampinyo, La Sardana per a cobla 1977
Vall de Bianya, La Sardana per a cobla 1980
Vanessa Sardana per a cobla 1985
Vila de Lladó Sardana per a cobla
Vilamajor Sardana per a cobla 1996
Villalonga de Ter Sardana per a cobla 1991
Visca Catalunya Sardana per a cobla 1966e
Xamosa Clàudia Sardana per a cobla 2006
Obres
Títol Tipus Any
Impressions marineres Obra per a cobla 1986
Peralada 1285 Obra per a cobla 1985
Pinzells de tramuntana Obra per a cobla 1984

Altres títols

Sardanes
A Banyoles i de bon rotllo (2005) – A Joan Bastida – A Joan Morros – A Josep Ministral – A l’amic Manel (1995) – A l’amic Valentí Santacreu (1998) – A les noies del Foment – A Montoliu (1985) – A Palamós, Marinada (1963) – A Pujol Boira (2007) – Amics del Prat (1962) – Aniversari al pont vell – Aranya de mosca – Argent a Cornellà (1993) – Argent d’amor (1990) – Ballada entre els pins (1981) – Besalú, caliu de poble (2004) – Bon cop de falç – Bonica Anna Maria – Cala Senià (2007) – Camí de l’aplec (per a dos tibles) – Canigó (1993) – Catalanesca Girona – Clam per Sant Jordi (2007) – D’en Dalí sa barretina (2004) – De cara al nord – Del Mont verge Maria – El baster de Vilamajor (1983) – El cantaire del Montseny – El castell de Joncar – El jardí de Vilafant (1990) – El Maresme a Viladesau (2005) – El pintor Lluís Roura – El Port de la Selva – El primer clam (1997) – El somni de Gala (2004) – El tible d’en Vadó (1993) – El violoncel d’en Ramon (1995) – El Voló està de festa – Els Montgrins (1997) – Els Rossinyols d’Igualada (dos flabiols) – En Fèlix – En Narcís a l’Anna Maria (2004) – En record d’aquells que hi foren (1990) – Encís d’amor (1992) – Estiu – Felicitats Jaume (2006) – Festa Major al Casino de Caldes – Figueres, porta d’Europa (1976) – Flor de romaní (1985) – Formosa Sarai (1977) – Gala – Dalí (1964) – Gatzara a l’aplec – Germanor Mutualista – Ginesta i araguaney (1982) – Idil·li lloretenc (1980) – Ivars d’Urgell (1984) – L’aplec de Reixac – L’aplec de Sant Jaume (per a 2 fiscorns, 1979) – L’aplec que tu volies (1991) – L’era d’en Deseia – La barretina d’en Dalí – La cala del Corb (1987) – La cançó de Lluçanès (1986) – La cançó del rabadà (1992) – La dansa del parc – La festa de Mayà – La filla del marxant (1999) – La Garriga, XXVè aplec (1981) – La mainada de Sant Pau – La mata de jonc – La meva il·lusió (1989) – La nostra Joaquima – La raó de la tramuntana (1999) – La serenata dels tapers (1981) – La vall de l’Aubi (1993) – La vall del riu Brugent (2008) – Les fires de Girona (1996) – L’honor d’una amistat – Llafranc – Llançà, del port a l’aplec – Lloret i el mestre Basil (1978) – Madremanya – Noces d’or del Josep i la Conxita (2002) – Palau Saverdera – Per l’avi Narcís – Platja d’Aro, vila d’Europa (1991) – Primavera – Pubilla cantora (1969) – Pubilla de Catalunya (1989) – Pujols a Badalona (2008) – Que bonic és Montesquiu (2007) – Quina bellesa Girona! (1996) – Refilets d’aplec – Repic de festa – Roses, un quart de segle – Rubí, 75 gemmes (2002) – Sa Caravera (1975) – Sant Pere del Bosc (1978) – Santgregoriana – Sardanes a Ponent (1983) – Si en Jesús vol – Tardor – Teresa – Un racó de Platja d’Aro (1991) – Una rosa per Amer (2008) – Vilabertran, 900 anys (2000) – Visca la música (1993)

Obres
Bernat Tallaferro, comte de Besalú (obra lliure) – Catalunya Nord (obra lliure) – Glossa de la goja de Banyoles (obra lliure, 2002) – Glossa de Pasqua a Besalú (obra lliure, 2000) – Sota el cel de Catalunya (obra lliure) – Suite en sol (suite, 1983)

Fonts: Viquipèdia, Músics per la cobla i  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Cobla Miramar – Pinzells de tramuntana

15 jul.

L’any 1986 Picap editava un vinil de la Cobla Miramar anomenat Pinzells de Tramuntana, que va ser gravat per Joan Sirvent  al Teatre municipal de Figueres “El Jardí” el 22 de juny de 1985.

Les obres del enregistrament pertanyen als mestres Jaume Cristau, Francesc Basil, Pep Ventura, Enric Sans, Antoni Juncà i Florenci Mauné i portada la portada és obra de Josep Ministral… Més empordanès impossible !!!

Aquest és un enregistrament molt interessant per la vàlua i la raresa del seu repertori: Norfeu, Aquella gavina, Oda a la tramuntana, Peralada 1285 i Gala són les aportacions de Jaume Cristau. Sant Pere de Roda la de Francesc Basil, Matilde la d’Enric Sans, Lluny de ma pàtria la d’Antoni Juncà i El Salt de la reina la de Florenci Mauné. Naturalment, en el repertori també apareix Per tu ploro del mestre Pep Ventura, una autèntica peça de referència.

L’any 2004, i amb motiu de l’Any Dalí,  Picap va tornar a editar el disc, aquesta vegada en cd. La Biblioteca de Figueres disposa d’ambdós enregistrament i l’exemplar en cd és de préstec.

%d bloggers like this: