Tag Archives: Enric Sans

Josep Maria Ferrer Font

4 juny

Josep Maria Ferrer Font (L’ Armentera 1906 –  2000) va començà els seus estudis musicals de les mans dels professors Joan Duran pel solfeig, Josep Blanch i Reynal per composició i fiscorn, Enric Sans i Eduard Toldrà per violí i Josep Nadal per trombó.

Als 13 anys va entrar a l’orquestra de Joan Duran i després va continuar a diverses formacions: Cobla Girona, La Lira de Sant Celoni, Barcelona-Albert Martí (1929), Moderna de Granollers, Llevantina de Calella (1936) i Arbucienca.

Després de la guerra civil va formar part de la Bolero  de Girona (1940) i de la Selvatana (1948).

Fou un destacat tible, conegut amb el malnom de “El Ferrer de les canyes”. L’any 1955 va traslladar-se a viure a Olot on va ser professor de l’escola musical de l’Orfeó Popular Olotí (1955-1960).

Va compondre la sardana per a tible Maria del Pilar i la seva partitura es conserva al fons de l’entitat Musics per la Cobla.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://www.musicsperlacobla.com/compositor.php?autor_id=791

Moisès Garriga Coll

2 jul.

Moisès Garriga Coll (Garriguella 1925 – 2013) fou director de l’Orfeó Rosinc. Es va iniciar en la música en la coral dirigida pel seu pare (Narcís Garriga Ventós), el Grup Expansiu de Garriguella (1917). Estudià violí amb Enric Sans i piano amb mossèn Albert.

L’any 1956 es va traslladà a Roses i fundà una coral d’homes anomenada Societat Unió Fraternal (SUF). Més tard va fundà i dirigí l’Orfeó Rosinc (1972) a la que va incorporar veus femenines i disposava d’un repertori de més de 300 cançons.

Va ser director de la Societat Coral Erato de Figueres, de la Coral de la Llar de Jubilats de Figueres, de la Coral de la Sagrada Família i de la Coral de Vila-Sacra, i va formar part de l’Orquestra de Cambra de Girona.

L’Ajuntament de Roses el va distingir amb el Dracma d’Or l’any 1996.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Pere Ferrer Sans

29 maig
 
La Principal de Figueres, 1930

La Principal de Figueres, 1930. Pere Ferrer és el quart músic de la fila de darrera.
Fotografia original del fons personal de Carles Varela, extreta de la web de Josep Loredo http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/08/la-principal-de-figueres.html, setembre 2013

Pere Ferrer Sans (Vilabertran 1876 – Figueres 1965), fill del músic Enric Ferrer Camps de Llançà fou un músic i llibreter que va treballar a Can Presas i Can Canet de Figueres. Era cosí del també músic Enric Sans.

pere ferrer sans

Els seus instruments de cobla eren el flabiol, el fiscorn i el contrabaix. En la faceta d’orquestra s’encarregava del violí. Va ser músic de l’orquestra del Teatre Municipal de Figueres i també va formar part d’altres formacions com la Cobla Orquestra Els Montgrins, l’Antiga Pep, el Grup Figuerenc i la Principal de Figueres.

Quan formava part de la Principal de Figueres va coincidir amb el seu fill Enric Ferrer Casamitjana (Figueres, 1907-1981).

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/montgrins.html

Enric Cullell Sagols

15 abr.

Enric Cullell Sagols (Algèria 1897 – Cabanes 1937). Va iniciar la seva formació musical amb Enric Sans. Cap als 16 anys s’incorporà a l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, passà a l’Antiga Pep i més endavant a La Principal de Peralada (1927-1930?).

Va formar part d’altres grups musicals com La Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà la gira per Europa. La malaltia va fer que el 1934 hagués de deixar la seva activitat musical.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Àngel Blanch Reynal

26 febr.

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

  • La Festa del barri (1942)
  • Pluja menuda
  • Fadrina bonica
  • Vents estranys
  • La Marieta dels cabells daurats
  • Maria
  • Bell Port de la Selva (1958)
  • Dues amigues
  • Sant Daniel de Tordera
  • Sant Llorenç de Morunys
  • Aquelles nyacres
  • En Claudi i l’Esteve
  • Les Garrafes de Llorenç
  • Idil·li mariner
  • Nosaltres dos
  • Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Cobla Antiga Pep

27 gen.

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de  la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:

Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.

“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.

Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.

En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.

A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.

Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.

JOSEP GRAHIT, 1916″

La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.

Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.

El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.

EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″

Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

ANTIGA PEP 1946 sonabe 2013

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 40 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 30 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

 

antiga pep 7 sonabe 2013

antiga pep 6 sonabe 2013

antiga pep paris 1913 2013 sonabe

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 4 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 3 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 2 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep sonabe 2013

Antiga Pep, 1944? Font: Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

antiga pep 1907 2013 sonabe

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

antiga pep figueres 1928 2013 sonabe

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai

antiga pep programa 1904 sonabe 2013

Antiga Pep. 1904

antiga pep programa1909 sonabe 2013

Antiga Pep, 1909

antiga pep programa 1910 sonabe 2013

Antiga Pep 1910

antiga pep programa 1911 sonabe 2013

Antiga Pep 1911

antiga pep 1912 sonabe 2013

Antiga Pep 1912

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2

Webs relacionades i recomanades:

http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

http://www.josepcervera.net/

The King Jazz

3 gen.

the king jazz figueres bassagañas 2013 sonabe

The King Jazz va ser un grup musical figuerenc format l’any 1926 i integrat per Enric Sans (violí), Ramon Bassagañas (jazz-band / bateria), Enric Castelló (banjo), Emili Pallissera (saxofon), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch (trombó), Andreu Gea (contrabaix) i Camil·la Lloret (piano). Segons la premsa de l’època, els músics van comprar instruments moderníssims per a la formació de The King Jazz i van realitzar concerts a la Sala dels Miralls de l’Edison de Figueres.

King_Jazz_01

The King Jazz. Document dipositat a l’Arxiu Municipal de Figueres

King_Jazz_02

The King Jazz. Document dipositat a l’Arxiu Municipal de Figueres

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Arxiu Municipal de Figueres i Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent, Figueres.

%d bloggers like this: