Tag Archives: Enric Morera

Pere Falgarona Salleras

4 maig

Pere Falgarona Salleras de Peralada pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seus fills Joan i Josep Falgarona Salleras, el seu nét Xavier Falgarona i Cortada i els seus besnéts Nil Falgarona i Norfeu Falgarona.

Pere Falgarona Salleras s’especialitzà amb l’instrument de la trompeta, fou alumne de l’Escola del Castell de Peralada.

L’any 1921 participà en el concert homenatge a Enric Morera com a sotsdirector de la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral Figuerenc, junt amb Ramon Bassagañas. Podeu consultar la notícia en aquest document digital de la Biblioteca de Figueres.

Als anys 30 impartia classes musicals a l’acadèmia musical de Josep Passolas de Figueres.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Marià Bataller Llonch

23 febr.

Marià Bataller Llonch (Castelló d’Empúries 1885 – Granollers 1948) va ser deixeble d’Enric Morera i l’any 1912 es traslladà a Granollers on entrà a formar part de la Cobla Catalònia. Dirigí la Coral La Lira de Montormès i l’Orfeó Granollerí.

Va compondre:

  • Els Gegants de Reus
  • El Petit vailet
  • Mentre llisca la nau
  • La Laia bonica
  • Triomfant
  • Bellesguard
  • Montserrat
  • Dolors
  • Esclat
  • En Pere fa por
  • Quina gatzara!
  • Núria
  • Rialla d’abril
  • L’Enjogassada
  • L’Ocellet enamorat
  • Som catalans
  • La Gracieta i en Baldric
  • Petitona

Algunes de les composicions de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Músics per la Cobla

El Concert de Cap d’Any disponible a TV3 a la carta

2 gen.

3alacarta

Tv3 a la carta ha incorporat avui a la seva programació d’enregistraments el Concert de Cap d’Any de música vuitcentista catalana. El concert es va enregistrar al Teatre El Jardí de Figueres amb l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per Carles Coll, amb interpretacions d’autors com Juli GarretaEnric Morera, Albert Cotó, Josep Serra, Josep Blanch, Valentí MiserachsJaume Cristau i Albert Sardà.

Podeu gaudir-ne a http://www.tv3.cat/videos/4404251/Musica-vuitcentista-catalana

Concert de Cap d’Any de TV3 a Figueres

22 nov.

concert cap any 2012 2013 tv3 figueres

Avui des del Sonabé.cat ens fem ressò de la notícia de la web de l’Ajuntament de Figueres de l’enregistrament del Concert de Cap d’Any de TV3, el proper 29 de novembre de 2012, a càrrec de l’Orquestra Filharmònica de Catalunya:

El Teatre Municipal el Jardí i l’Orquestra Filharmònica de Catalunya seran els protagonistes del Concert de Cap d’Any de TV3. Un esdeveniment que des de la seva creació, quatre anys enrere, es dedica íntegrament a la música catalana.

 El concert d’enguany està dedicat a la música del país de finals del segle XIX i principis del XX, on a casa nostra es recollien i adaptaven les noves tendències europees: valsos, polques, masurques, scottish; i a més es creaven els seus ritmes propis: sardanes i americanes (havaneres).

 Les entrades per assistir a aquest espectacle únic, que s’enregistra unes setmanes abans de la seva emissió el primer dia de l’any, ja estan a la venda per 25 euros. Aquest any la gravació es farà el dijous 29 de novembre a partir de les 10 de la nit. Una nit on tothom es vesteix i s’ambienta com si fos el matí del dia 1 de gener.

 Les entrades es poden comprar de la següent manera: a les taquilles del teatre, els dijous de 19 a 21 h; o trucant els matins a la Fundació Orquestra de Cambra de l’Empordà. També escrivint un correu electrònic a joancosta@fundaciooce.com.

 CONCERT DE CAP D’ANY DE TV3, càrrec de l’ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE CATALUNYA

 29 de novembre a les 22 h / Teatre Municipal el Jardí / Direcció: Carles Coll

 L’Orquestra Filharmònica de Catalunya ens presenta un atractiu programa basat en les danses que van amenitzar la vida social catalana en el tombant del segle passat. Valsos, polques, masurques, schottish, ritmes importats de moda arreu d’Europa, es presenten adaptats pels compositors catalans al nostre tarannà, de la mà del ball de moda a la Catalunya de l’època: la sardana.

 L’Orquestra Filharmònica de Catalunya és una formació simfònica en què s’incorporen instruments de cobla, com el tible, la tenora, el flabiol i els fiscorns, i que ens permet gaudir d’unes versions innovadores i alhora ben nostrades.

 Compositors com Juli Garreta, Enric Morera, Albert Cotó, Josep Serra o Josep Blanch es donen la mà amb autors contemporanis de prestigi, com Valentí Miserachs, Jaume Cristau i Albert Sardà, presentant un concert que farà gaudir al públic assistent.

Podeu veure el concert a http://www.tv3.cat/videos/4404251/Musica-vuitcentista-catalana

Concert de la Societat Coral Erato

19 nov.

El 9 de desembre de 2012 la Societat Coral Erato de Figueres organitza un concert al Teatre El Jardí amb l‘Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses corals de la comarca.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012 MDC Memòria Digital Catalunya

MDC Memòria Digital de Catalunya, Fons Erato Partitura Digital

El concert inclourà en el repertori peces vuitcentistes provinents del projecte Erato Partitura Digital amb autors tan reconeguts com Albert Cotó,  Ramon Basil, Cassià Casademont, Pep Ventura, Josep Blanch i Reynal i Enric Morera.

Erato Partitura Digital és una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat.

El 21 de juny de 2012, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, la Societat Coral Erato de Figueres inaugura el projecte Erato Partitura Digital.

18 juny

erato partitura digital capçalera sonabe 2012

Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.

La col·lecció Erato Partitura Digital

La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012

Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.

El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC

logo mdc sonabe 2012

El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.

erato paritura digital mdc sonabe 2012 index

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Pàgina inicial

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Fitxa descriptiva

El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.

Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.

europeana logo 2012 sonabe

 

Dossier de premsa:

http://blogs.uab.cat/bhmusica/2012/06/25/la-societat-coral-erato-a-la-mdc/

http://www.tramuntanatv.com/news/lerato-posa-en-linia-200-partitures-manuscrites-de-pep-ventura-albert-coto-i-ramon-basil-entre-daltres1/

http://www.emporda.info/cultura/2012/06/21/lerato-digitalitza-patrimoni-musical-historic/169511.html?utm_source=rss

http://musictecaris.blogspot.com.es/2012/06/partitures-digitals-erato-la-societat.html

 

Concert de La Garota d’Empordà a Figueres

14 oct.

El 23 d’octubre de 2011, a les 12 del migdia, als Jardins Enric Morera de Figueres, La Garota d’Empordà oferirà una cantada d’havaneres a la festa de presentació de la AA VV Enric Morera.

Josep Blanch i Reynalt

8 ag.

blanch reynal

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1 de setembre del 1888 – 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingué tres germans músics, però només en destacà l’Àngel, que també va ser compositor.

Rebé les primeres lliçons de música de Joaquim Serratosa, capellà i organista de la Parròquia de Castelló, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Callís, li donà les primeres nocions de violí i de fiscorn, i mossèn Serratosa (mort el 1936) li ensenyà harmonia i composició.

Als disset anys entrà de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s’hi estigué deu anys. Era director de la coral Llavor Castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcció de la cobla de Peralada, el reemplaça en el càrrec fins al 1940; allí hi conegué l’Enric Morera, de qui també rebé consell professional. Presidí el Sindicat de Músics de Girona i va ser regidor a l’ajuntament de Castelló, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el portà a les cel·les del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, després. Acabada la guerra, participà en el restabliment i dirigí l’Escola Municipal de Música de Castelló. Com que el sou no era suficient, treballà també a la cobla-orquestra de l’Escala i al conjunt de ball figuerenc Orquestra Mendoza. A mitjans dels anys quaranta rebé el nomenament de mestre de capella de la parròquia de Castelló, i això el permeté de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composició i l’ensenyament. Fundà una petita banda municipal amb els seus deixebles de l’escola de música.

És autor d’unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d’orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. Algunes de les seves composicions foren part de l’arxiu de Músics per la Cobla.

Font: Viquipèdia

Concert per a cor i cobla en record de Pep Ventura

13 juny

polifonica de puig-reig

El proper 27 de juny de 2009, al Teatre El Jardí de Figueres, tindrà lloc el concert per a cor i cobla en record de Pep Ventura. La Polifònica de Puig-Reig i la cobla La Principal de la Bisbal comptaran amb  Ramon Noguera, Francesc Cassú i Salvador Brotons per a dirigir sardanes de Pep Ventura, Joaquim Serra, Antoni Pérez Moya, Manel Saderra, Enric Morera i Lluís Albert.

La Principal de Peralada, d’Inés Padrosa

2 febr.

cobla

La Principal de Peralada d’Inés Padrosa és un estudi que mostra l’importància musical del municipi de Peralada: l’Escola dels Comptes i la Cobla Vella són els preludis a la formació més famosa, La Principal de Peralada, que va ser una de les primeres cobles que va enregistrar sardanes.

La cobla La Principal de Peralada fou una cobla fundada el 1890 pels germans Josep Serra i en Miquel Serra i  va arribar a tenir molt de prestigi. Hom la considerà una de les millors cobles de l’època.

Els músics provenien de l’Escola de música del Castell de Peralada, a la que Jaume Cervera i Marquès havia dedicat 33 anys de la seva vida. La primera formació de la cobla fou: Martí Mont (flabiol), Jaume Llongueras i Josep Serra (tibles), Marià Calvet i Anton Mont (tenores), Joan Mont B. i Miquel Albreda (trompetes), Joan Mont P. i Joaquim Grosset (fiscorns) i Miquel Serra (contrabaix).

La cobla funcionà fins al’any 1936, tenint un paper important en la revitalització de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el 1894Enric Morera sempre volgué que fos aquesta cobla qui estrenés les seves sardanes. L’any 1914, l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

Obtingué un gran nombre de premis i gravà a França els primers discos de sardanes. La dirigí des del 1915 Josep Blanch i Reynalt (18881954),castelloní, i hi actuaren un gran nombre de músics, amb alguns de destacats com el tenora Marià Calvet i els compositors i intèrprets Josep Ferrer i Torres(18781952), pare del músic Rafael Ferrer i Fitó (19111988), i Josep Lleonsí i Casanovas (18771949).

Podeu consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres i també podeu fer un viatge per les fotos de les diverses etapes de la cobla des del blog de Josep Loredo Fotos de Cobles, Orquestres i Formacions Musicals de Catalunya.

Fonts:

Una orquestra única en el món

24 nov.
LLUÍS SERRAT

Foto: LLUÍS SERRAT

Carles Coll explica així en què consisteix la Simfònica de Corda i Cobla: «Multipliques per dos els músics de l’OCE per tenir una simfònica i substitueixes els instruments de vent habituals d’aquestes orquestres pels vents de la cobla, més l’arpa i la percussió.»

En total, 37 músics que completen una formació òbviament irrepetible en altres cultures i fins i tot sense precedents en la nostra, on algunes orquestres simfòniques sí que han adaptat sardanes però sense el tret diferencial dels vents de la cobla.

També l’OCE havia gravat un disc titulat Sardanes de corda per a Metalquimia, però ara l’empresa creada pel besaluenc i sardanista reconegut Narcís Lagares volia anar més enllà i va plantejar aquest nou repte a Carles Coll i Francesc Cassú. «Volíem començar la casa pels fonaments i per això vam triar una sèrie de sardanes que tothom coneix, però encarregant a bons orquestradors que les adaptessin i aconseguissin un bon equilibri perquè els vents no trepitgessin les cordes en aquest experiment de laboratori», explica Coll.

El disc, gravat aquest estiu als estudis 44.1 d’Aiguaviva, es va completar amb tres sardanes noves: Sirenes, d’Albert Guinovart; Companyonia universal, de Salvador Brotons -tots dos autors seran presents al concert de divendres a l’Auditori (21.00 h), presentat per Martí Gironell i gravat en vídeo perquè es pugui veure després al web de l’orquestra-, i la composició …i en Jordi i la Maria, que Narcís Lagares ha dedicat als seus néts nascuts recentment i que complementa, ja des del títol, una sardana anterior: Estimada Laia. La resta d’obres incloses a Sardanes per al món són La Santa Espina, d’Enric Morera, orquestrada per Esteve Palet; Girona aimada, de Vicenç Bou, adaptada per Marc Timon; La pubilla empordanesa, de Josep Serra (Carles Coll); Una rosella, de Manel Saderra (Coll); A Palmira, de Jaume Cristau; Al capdavall del pont vell, de Josep Cassú; Niu d’amor, de Ricard Viladesau (Josep Cassú); La festa de Sant Martirià, de Conrad Saló (Cassú); Sant Martí del Canigó, de Pau Casals; Aurora promesa, de Francesc Cassú, i Bona festa, de Josep Vicens, l’avi Xaxu, orquestrada per Marc Timon.

L’objectiu és anar encarregant noves obres per a aquesta formació, que, tot i els compromisos de l’OCE i de la Principal de la Bisbal, vol fer uns 25 concerts durant el seu primer any de vida. Ja està previst que la SCCC ofereixi el 10 de gener vinent al Jardí el concert inaugural de Figueres com a capital de la cultura catalana del 2009. «Hi ha moltes ciutats pubilles de la sardana, però Figueres n’és la mare, i ara que la sardana està en crisi tenim el repte d’aconseguir que no desaparegui.»

Font: XAVIER CASTILLÓN per http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3071675

%d bloggers like this: