Tag Archives: Els Rossinyols

Joan Badosa Compte

28 gen.

joan badosa sonabe 2013

Joan Badosa Compte (Roses, 1884-1968), fill del músic i industrial Enric Badosa va aprendre les primeres lliçons de solfeig i flautí de mà del seu pare. Amb 12 anys ja era un bon intèrpret i formava part de la Corporació Musical rosinca, una formació de 25 músics dirigida pel mestre Corredó, que també era el seu professor de piano.

Amb 15 anys s’interessa pel tible i als 18 ja n’és un bon intèrpret. També amplia els seus estudis de flautí i, ambdos instruments formarà part de l’Antiga Pep de Figueres com a solista. Amb l’Antiga Pep va viatjar a París i Londres on van enregistrar el primer disc de sardana de l’història.

Va formar part de La Principal de Palafrugell (1911 *) i La Principal de Peralada (1925-1927) i als anys 30 va entrar a La Selvatana alhora que feia d’interí a La Principal de la Bisbal.

L’any 1946 es reconstituí l’orquestra castellonina Els Rossinyols i s’hi va integrar fins que es va retirar.

Va escriure les sardanes: L’Enriquet (1946), Quimeta, La segona de la tarda, La guapa, Margarida (1947), Nebulosa, Poema del ciri, Cançoneta i Flors boscanes.

En col·laboració amb Josep Blanch Reynal va escriure: Heroica, Calaverada, Desvergonyida i La fi del món, la més coneguda, obligada de tible.

A l’arxiu de Músics per la Cobla disposen de les partitures de:

Cançoneta Sardana per a cobla
Enriquet, L’ Sardana per a cobla 1946
Margarita Sardana per a cobla 1947
Nebulosa Sardana per a cobla
Poma del ciri Sardana per a cobla

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Badosa_i_Compte

* Aquesta dada ha estat aportada per Oriol Oller l’11 de febrer de 2012.

Pau Guanter i Casadevall

27 ag.

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944)  fou un músic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. S´incorporà com a trombó a la cobla Empordanesa fins l’any 1889 i després va passar a la cobla Montgrins l’any 1890. El mateix any va fundar la Cobla Els Rossinyols (1890-1895) per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se l’any 1895, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. A Calella també va formar part de diferents formacions barcelonines com: Orquestra Parera, Moderna Armonia i OrquestraFilharmònica. També va ser director de la Coral de Calella, La Sirena Calellenca i l’Orfeó Calellense.

Va escriure unes 200 sardanes, de les que se’n conserven les següents a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes
Títol Tipus Any
Assoladora Sardana per a cobla 1904
Belleses empordaneses Sardana per a cobla 1904
Bibiana Sardana per a cobla
Burlona Sardana per a cobla
Cançó de tardor Sardana per a cobla 1904
Cantarella Sardana per a cobla
cistelleta, La Sardana per a cobla 1903?
closa de la vila, La Sardana per a cobla 1924
Confidència Sardana per a cobla
Cort d’amor Sardana per a cobla 1924
delatadora, La Sardana per a cobla
diadema, La Sardana per a cobla 1903?
doll d’orenetes, Un Sardana per a cobla
Elegància Sardana per a cobla
encantadora, La Sardana per a cobla
Esglaiada Sardana per a cobla 1906
Flors de maig Sardana per a cobla 1893
gaia ocelleta, La Sardana per a cobla
gardènia, La Sardana per a cobla
Germanívola Sardana per a cobla
Humorada Sardana per a cobla
Lluitadora Sardana per a cobla 1904
Marineta Sardana per a cobla 1917
Matinada Sardana per a cobla 1929
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
mestressa del meu cor, La Sardana per a cobla
muntanyesa, La Sardana per a cobla
nenes del barri, Les Sardana per a cobla
Oreig i onades Sardana per a cobla
perfiladora, La Sardana per a cobla
Pintoresca Sardana per a cobla 1904
platja d’Empúries, La Sardana per a cobla
presumida, La Sardana per a cobla
Primorosa Sardana per a cobla 1904
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
Puliol Sardana per a cobla 1924
Rubina Sardana per a cobla 1925
Sagarreta Sardana per a cobla
saragatera, La Sardana per a cobla
Tendenciosa Sardana per a cobla
vencedora, La Sardana per a cobla 1903?
Vernar Sardana per a cobla
Visca la barretina Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aubada (1906) – Bertola – Cecília (1937) – Cromàtica – Donzelleta empordanesa (1892) – Engelosida (1932) – Festívola (1933) – Flor d’un dia – Inicial – Innocència – Joguines (1931) – L’emporitana – L’estiu al camp (clarinets i violins) – L’hermosa deessa – La camèlia – La campana vella (1937) – La firataire – La gran ballada – La jardinera – La mare de la font – La Moreneta – La Muga vella (1924) – La primera volada – La regionalista – La reina de la festa – La sardana de la mar – La sardana de l’avi (1943) – La ventada del mar (tenora) – La viola d’or (tenora) – Les noies de la costa – Maimeta – Mustiola – Neguit (1937) – Ocells i flors – Pla de Roses – Primaveral (flabiol, 1935) – Un dia de platja – Un pam de violetes – Violetes boscanes – Visionària

Altres
El activo (vals)

La Biblioteca de Catalunya també disposa de dues obres de Pau Guanter Cullin floretas y Una pageseta : sardanas con ynstrumentacion pastoril

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

%d bloggers like this: