David Salleras publica Recerca III després de Bach

El saxofonista figuerenc David Salleras ha publicat amb Editions Billaudot la seva obra Recerca III després de Bach, dedicada a Jérôme Laran. Aquí podeu gaudir de l’estrena de l’obra, interpretada pel mateix Jérôme Laran el 18 d’octubre de 2022 a Paris.

A més de l’obra publicada per Editions Billaudot, David Salleras també té obra publicada a la gran DINSIC Publicacions Musicals, SL fundada per Francesca Galofré.

David Salleras, sempre actiu i creatiu, segueix amb altres dels seus projectes, aquí us en deixem un parell perquè els gaudiu. En primer lloc amb la BCN Sax Quartet (Marta Romero, Joan Soler, Dani Molina Sax i David Salleras) interpretant Urban Dream i més endavant amb la peça Paris, amb Javier Lasso al piano i Lluïsa Paredes al violoncel.

Dinsic publica El cercador d’estels de Santi Escura

L’editorial catalana DINSIC, que es dedica a impulsar la redacció de llibres i materials diversos per a l’ensenyament de la música en tots els seus àmbits: escoles i conservatoris de música, escoles d’ensenyament general en els seus diferents nivells i també la universitat acaba de publicar l’obra orquestral El cercador d’estels, de Santi Escura.

L’aposta de DINSIC pel compositor empordanès inclou també la publicació d’altres partitures de cambra de Escura, com El viatge poètic de Gemma, El paisatge dels somnis i Emocions. Des del Sonabé.cat ens felicitem de la notícia d’aquesta publicació i recuperem les paraules del pianista Joel Riu al pròleg de l’edició d’El cercador d’estels.

No puc evitar sentir El cercador d’estels com un dels encerts més grans que he pogut presenciar mai. M’explico. És una obra amb una fragilitat i una sensibilitat molt particulars que es regeix pel més senzill dels sentits musicals: una innegable qualitat en la direcció tensional. Rere aquesta conducció tan natural, però, s’hi esbrina una complexitat compositiva formada per diferents textures, recursos tonals i atonals, així com una instrumentació delicadament explorada. Tot plegat està teixit en un entramat creatiu que desperta l’espectre més reflexiu de cadascú. I és aquí on tot pren aquell sentit universal que sol ser present en les grans obres, en les obres de veritat: finestres a una dimensió infinita i la conseqüent lluita per trobar la llum i/o el camí a seguir o construir. Santi Escura, conscient de la narrativa conceptual, no podria haver anomenat la peça amb unes altres paraules, així com tampoc podria haver-la presentat al món d’una altra manera. Aquell 18 d’octubre de 2009, oferint l’estrena a un dels seus joves alumnes perquè hi actués com a solista envoltat d’una orquestra professional, va brindar l’oportunitat a tothom (intèrprets i públic) de convertir-se realment en cercadors d’estels, i demostrava així que ens trobem davant d’una obra dotada amb una gran humanitat. Humanitat en el sentit més intrínsec possible.

Joel Riu