Tag Archives: Diari de Girona

Homenatge a Nova York a Josep Cervera

11 abr.
Josep Cervera. Font: Diari de Girona

Josep Cervera. Font: Diari de Girona

Avui el Sonabé.cat es fa ressò de la bona notícia del Diari de Girona: “La convenció mundial de contrabaixistes rendirà tribut a l´empordanès Josep Cervera. L’obra del músic de Peralada serà protagonista d’un recital a Nova York i d’un disc monogràfic amb peces inèdites”.

Podeu llegir la notícia completa des d’aquest enllaç.

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

1 març
La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de Montserrat Juventeny sobre la nissaga dels Vilà, publicat al Diari de Girona el 5 de juny de 2009.

La designació de l’Escala Ciutat Pubilla per al 2010 ha donat una empenta d’entusiasme als sardanistes escalencs i en el marc del seu aplec, aquest cap de setmana, dedicaran un rètol a la família dels músics locals Josep M. Vilà Saliner (1889-1969), 120 anys del naixement i 40 de la mort, i Josep M. Vilà i Comas (1922-1959) en el 50è aniversari del seu traspàs.

 MONTSERRAT JUVANTENY L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, demà dissabte a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

escala

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.

El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html

Josep Valls publica la biografia del músic Carles Coll

19 des.

Josep Valls publica la biografia del músic figuerenc Carles Coll.

Vídeo notícia de Tramuntana TV

Notícia a El Punt

Notícia al Diari de Girona


Crònica del concert de Joanjo Bosk a Figueres

7 des.

Moises de Pablo, des del Diari de Girona, ens ofereix aquesta crònica del concert de Joanjo Bosk a Figueres:

L’any vinent, a l’Auditori de Girona, no es perdin l’actuació de Joanjo Bosk i el seu grup.  Sé que queden uns mesos, i la memòria és fràgil i trencadissa, però creguin-me que escoltar l’empordanès i el seu grup val la pena. El dissabte 21 de novembre de 2009, al Teatre Jardí de Figueres va presentar el seu darrer disc, En el temple del vent, on visita i fa seves les palpitacions d’un seguit de poetes que canten l’Empordà i, sobretot, la consciència d’home i dona; que han fet dels mots paraules sàvies per endinsar-se amb la cullera dels sentiments, en el nostre interior més pregon.

Joanjo obre el directe amb Fem-nos una llar, de Carme Guash, vol “una casa que pugui dir meva/ que ens doni repòs, que ens doni una treva”; canta, reivindicació de l’espai ideal, on la pau de l’esperit es indiqui que no ens hem equivocat. El grup, amb el pianista Santi Escura, auster, de moviments precisos de cirurgià; Ignasi Bosch, magnífics duets amb la seva guitarra, mà a mà amb l’artista. Pere Martínez al contrabaix i Àngel Abat a la percussió completen la trena.

Bosk, vingut d’un grup històric gironí com Zulo, canta molt bé, modula bé la veu, i compta amb un camí musical propi, que no fa concessions al mercat i la música de consum, sinó que cerca, primer de tot, satisfer la seva pròpia ànsia personal, i després, millorar i engrandir-se en qualitat i sentit musical. Un tema com La huida simbolitza aquest camí propi, amb connotacions de crooner anglosaxó, amb reminiscències d’un Bunbury. Ai, que gran La son, d’Anglada! Escoltin Beatus Ille, del seu admirat Palau i Fabre. El poema La fàbrica de Martí i Pol exemplifica la pervivència de l’element reivindicatiu, del món obrer: de l’esperança. Interpreta una versió reeixida del poema de Lorca Pequeño vals vienés, musicat amb èxit mundial per Leonard Cohen amb el títol de Take this waltz. Versiona Llach i Serrat amb solvència.

El seu directe és evocador, amb moments reservats als artistes de talent, que aconsegueixen fer d’un instant, pura màgia i sentiment. “Ens hem venut els somnis, amor!/ Per la calma d’un port”, proclama, interpretant els versos de Quima Jaume. Tan cert que fa basarda. Estic segur que l’amic Joanjo sap que no ens redimirem amb la política, amb la religió o amb el futbol. Però sap que si una cosa ens pot fer un xic millors, encara que sigui només una mica, és la poesia. La poesia, companys. Ànima de poeta. Pell fina de creativitat i somni. “Voldria ser de pedra per sentir-me en la terra”, diu al poema de Carme Guash, arrencant volutes de sentiments, espais emocionals, i vida. Molta vida.

Font: Diari de Girona. cat

Alexia Ramió al Diari de Girona

18 set.

Alexia Ramió. Font: Diari de Girona.cat

Alexia Ramió és una jove cantautora de mare escalenca i que recentment s’ha afincat a l’Escala. Amb només 23 anys ja ha participat en festivals de música com el Gastromusical, l’Acústica de Figueres o com a telonera de Maria del Mar Bonet.

El geni, però, li ve de ben petita, ja que des dels sis anys ja somiava a trepitjar els escenaris, però no va ser fins als quinze anys que va començar a actuar en diferents festivals de França. Ramió no només canta i compon cançons, sinó que també toca el piano del qual s’acompanya en la majoria de les seves actuacions.

A casa seva la van fer estudiar fins que va acabar la carrera d’Econòmiques, mentre començava a compondre els seus primers temes, que en l’actualitat ja arriben a la vintena, tot i que ara mateix, explica, està component més que mai, ja que pensa que per compondre “s’ha de tenir la ment alliberada”. I un cop alliberada dels estudis, es pot dedicar plenament al món de la música. Ha estudiat solfeig, piano, cant i guitarra, i encara continua els seus estudis a Figueres.

L’Alexia sempre ha estat molt vinculada a l’Escala, ja que la seva mare n’és filla i el seu germà hi viu habitualment. Ara ella també ha decidit arrelar-se a la seva terra familiar per seguir els passos de cantautors empordanesos com Lluis Llach o l’escalenc Josep Tero, tot i que pensa que el seu estil musical és una mica diferent. Ha begut de les fonts de la música tradicional francesa, com Jacques Brel, però també de Lluís Llach o de la música més actual. Aquest gran ventall de fonts l’han fent crear un nou estil musical entre el clàssic i el modern, des dels mítics anys 60 fins al rock més modern, passant pel pop acústic i més intimista.

De moment, el seu futur més inmediat seguirà lligat al món de la música, ja que el proper més d’octubre començarà a gravar un disc amb Jordi Armengol, productor de molts dels discs de Llach. Segons les previsions, el disc de la cantautora podria veure la llum abans del proper estiu.

Font: Mayte Llandrich per Diaridegirona.cat

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

6 juny

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, el dissabte 6 de juny de 2009 a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.

Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

La Principal de l'Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

La Principal de l’Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala. El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona.cat

Joanjo Bosk al Liceu

17 maig
Foto de Xavier Busquets

Foto de Xavier Busquets

A principis de maig de 2009 el figuerenc Joanjo Bosk va actuar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per Carles Coll. L’artista va interpretar al final del concert algunes de les cançons de l’espectacle Cançons de la cançó -dos temes de Llach i un de Serrat-, que duu a terme amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.

Rosendo substitueix a The Wailers a l’Embarraca’t

20 març

miquelabras2_baixa

Font: Diari de Girona

El cantant bisbalenc Miquel Abras actuarà a l’Embarraca’t de Figueres el primer dia de la celebració, on també hi haurà el cantant Dani Ramírez. D’altra banda, Rosendo ocuparà, finalment, el lloc de The Wailers el proper dissabte 2 de maig. La resta dels grups que formen part de la programació d’enguany són Nena Daconte i Mago de Oz, tal i com ja va avançar Diari de Girona.

La polèmica edició del popular de l’Embarraca’t d’aquest any, en què s’ha passat de nou a quatre dies, compta amb alguns clàssics i grups de moda del moment. Seran el cantant Miquel Abras i Dani Ramírez els primers a actuar a la celebració el proper dimecres 29 d’abril. Abras, que recentment ha rebut el premi al Disc Català de l’Any, serà l’únic català que actuarà a l’edició d’enguany. El mateix dimecres també ho farà el cantant Dani Ramírez. El 30 d’abril serà el torn del grup espanyol Mago de Oz, tot i que segons va poder saber Diari de Girona la setmana passada l’empresa de contractació encara no havia tancat l’acord amb el consistori. El divendres 1 de maig serà el grup Nena Daconte qui ocuparà l’escenari de l’Embarraca’t. I finalment, el guitarrista, cantant i compositor espanyol de rock Rosendo tancarà les actuacions de l’emblemàtica celebració d’enguany la nit del proper 2 de maig.

 

 

Mago de Oz i The Wailers a l´Embarraca´t de Figueres

18 març

mago_de_oz

El reconegut grup Mago de Oz i la internacional banda de reggae The Wailers també està previst que actuïn en l’edició de l’Embarraca’t de Figueres com a principals reclams del cartell d’aquesta polèmica edició, on també actuarà Nena Daconte. Segons ha pogut saber Diari de Girona, Mago de Oz té com a data d’actuació el divendres 30 d’abril, tot i que sembla que el consistori està pendent de signar l’acord amb l’empresa que en gestiona la contractació. D’altra banda, The Wailers actuarien el dijous 29 d’abril o el 2 de maig, tot i que l’acord tampoc estaria del tot tancat encara. La que sí que està completament confirmada és l’actuació del grup espanyol de moda, Nena Daconte, el dissabte 1 de maig tal com ahir avançava Diari de Girona. Malgrat la polèmica aixecada arran de l’anunci del consistori de reduir la popular celebració de nou a quatre dies, l’equip de govern ha optat per una programació agosarada. El que encara no ha transcendit és quins són els o el grup que ompliran la nova oferta que el consistori té previst fer al centre de la ciutat -tot apunta que a la Rambla- per als menors de divuit anys. Coneguts internacionalment The Wailers és un grup de reggae originàriament liderat pel reconegut vocalista i guitarrista Bob Marley, que es va fundar l’any 1963 a Kingston, Jamaica. Mago de Oz, en canvi, és un grup espanyol de folk metal fundat a Vallecas, Madrid, l’any 1989, pel bateria Txus. La banda està reconeguda nacionalment i internacionalment.


Font: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031400_3_319964__Comarques-Wailers-tambe-actuaran-lEmbarracat-Figueres

Nena Daconte a l´Embarraca´t de Figueres

14 març

El grup musical Nena Daconte actuarà el proper dissabte 1 de maig a l’Embarraca’t de Figueres dins les Fires i Festes de la Santa Creu. La formació serà una de les estrelles destacades del cartell d’aquest any, que s’ha reduït i es concentrarà en quatre dies, en comptes de nou.

L’actuació de la cantant a la capital altempordanesa ja s’anuncia a diversos espais a Internet. Segons sembla, Nena Daconte serà un dels caps de cartell del popular Embarraca’t que se celebra a l’espai del Firal de Figueres i que aquest any ha nascut envoltat de polèmica. I és que el consistori va anunciar fa diverses setmanes que la reducció de nou a quatre els dies de la celebració que es durà a terme del 29 al 2 de maig. La reducció, però, hauria de suposar, segons es va avançar, un programa de qualitat amb grups de renom que atreguin el públic com en anteriors edicions.

Mai Meneses, exconcursant del conegut programa Operación Triunfo, i Kim Fanlo són els membres del popular grup que el proper 20 de març actuaran també a l’Auditori de Girona i que s’espera ompli l’espai de l’Embarraca’t. El seu darrer disc, Retales de Carnavales, ja ha rebut el premi de la millor cançó i el millor videoclip de l’Academia de la Música per la cançó que ha sonat a totes les llistes d’èxits: Tenía tanto que darte.

Font: G. Tubert per Diari de Girona

Marc Timón guanya el concurs de “Mataró Ciutat Pubilla”

8 març

 

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

 

Amb un concert amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, celebrat diumenge passat, 1 de març, al teatre Monumental de Mataró, es presentaven les deu sardanes finalistes del concucrs convocat amb motiu de la nominació de Mataró Ciutat Pubilla 2009. Les peçes de vuit autors diferents, havien estat prèviament seleccionades per un jurat d’entre les trenta que es van presentar al concurs musical. Aquesta és la primera vegada en la història de les ciutats pubilles que és convoca un concurs per escollir la sardana que ha de marcar les petjades d’aquesta celebració. Entre els autors que s’hi van presentar, hi havia dos gironins, el figuerenc Jaume Cristau i el castelloní Marc Timón. També hi van aportar les seves obres Joan Lluís Moraleda, Antoni Serra Oribe, Josep Solà i Joan Elies, entre d’altres.

El premi important però, se’l va endur Marc Timón, com a autor de la composició Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. El premi té una dotació de 4.500 euros i a més, té l’al·licient que s’enregistraà en un CD commemoratiu del pubillatge, juntament amb les altres dues peçes premiades.

Aquest premi el va escollir un jurat format pel president de l’Institut d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedés, els representants de la Federació d’Entitats Sardanistes i de Dansa Tradicional Catalana de Mataró, Isidre Pujol i Ramon Julià i tres persones de l’ambit musical, el compositor i tenor Enric Ortí, Francesc Cortés i Pere González. El públic assistent al concert va ser l’encarregat d’escollir per votació el segon i tercer premi, sota els lemes D’Iluro a Mataró, dotat amb 2.000 euros i Mataró Sardanista, dotat amb 1.000 euros, que van ser per a les composicions de Francesc Vicente i Carles Santiago, respectivament. Cinc-centes seixanta persones de les set-centes que hi van assistir van emetre el seus vots per escollir el segon i tercer premi.

 

Trencant motlles
Les composicions de Timón trenquen motlles i van encaminades cap a una línia molt més moderna de la sardana. Un exemple d’aquesta línea va ser la introducció del saxo a la cobla, subtituint una de les dues tenores, durant els 25 anys de la Marinada, amb Il·lusions mai somniades.

Aquesta línia va crear una certa controvèrsia a Mataró, ja que alguns dels seus contrincants no van veure amb bons ulls que la sardana del pubillatge fos una obra amb una escala de blues, i fragments de Gerswing, més representativa de Nova York que no de Catalunya.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona

Jaume Cristau premiat en els premis Conrad Saló

2 gen.

2008-12-09_img_2008-12-02_010515__11_21

El figuerenc Jaume Cristau ha estat premiat per cinquena vegada en un concurs musical el passat desembre de 2008. El darrer premi el recollia a la Bisbal, en motiu de la 6a edició dels premis Conrad Saló, un certamen que enguany ha recuperat l’Ajuntament, amb el suport d’Amics de la Sardana, la Diputació i el Departament de Cultura de la Generalitat, després de 15 anys d’inactivitat. Cristau va presentar dues peces al certamen, Elegia a Puigferrer que va mèreixer l’accèssit de 900 euros, i Conrad Saló o art per la sardana, que va quedar entre les cinc finalistes.

Font: Montserrat Juvanteny per http://www.diaridegirona.cat

Els ´joves cantants´ a l´Auditori de Girona

5 des.
Marc Marti per Diari de Girona
Foto: Marc Martí per Diari de Girona

Els guanyadors del primer concurs de joves cantants de l’ACPC (Associació Catalana de Professors de Cant) van actuar en el concert de gala organitzat per la Fundació Valvi fa uns dies a l’Auditori de Girona. Concepció Martos (soprano), Marta Polo (mezzosoprano), Filippo Mineccia (contratenor), Eduard Mas (tenor) i Josep Ramon Olivé (baix) van actuar juntament amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigida per Carles Coll, i el Cor Maragall de Girona, dirigit per M. Àngels Alabert. El concert va estar format per dues parts, la primera amb música catalana i la segona una selecció d’àries d’El Messies.

Font: http://www.diaridegirona.cat

Jaume Cristau guanya el Premi Sgae de Sardanes

25 nov.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

El músic i compositor figuerenc Jaume Cristau va recollir a l’Auditori de Sant Feliu de Guixols, de mans de l’alcalde Pere Albó, el Premi Sgae de Sardanes 2008, atorgat per la Societat General d’Autors i editors (Sgae) i la Fundació Autor. El premi d’aquesta 24a edició del concurs que té una dotació de 3.000 euros, el conqueria Cristau amb la peça titulada Pau, més Garreta.

Segons que va explicar l’autor a Diari de Girona, el títol de la sardana es deu a una curiosa anècdota, i és que quan el músic Igor Stravinsky va visitar Barcelona a la dècada dels anys 20, va assistir acompanyat per Pau Casals, a un concert de sardanes a l’Ateneu barceloní. En escoltar una sardana original de Juli Garreta i Arboix, va demanar a Casals que volia escoltar més Garreta.

Curiosament aquesta és la segona vegada que Cristau s’emporta el Premi Sgae amb una referència a Pau Casals, ja que l’any 1984, en la primera edició, ja va guanyar amb la sardana El ressò de Pau Casals. A més, el 1993 Cristau obtenia un accèsit amb Canigó; el 2001 un altre accèsit amb Recull de sentiments i un més el 2006, amb Xamosa Clàudia.

El jurat format per Joan Albert Amargós, Jesús Ventura, Josep Solà i els gironins Francesc Cassú i Jordi Molina, decidien atorgar dos accèsits de 900 euros cada un a Salvador Brotons per Noces d’argent, (el premi el va recollir la seva esposa) i Francesc Teixidó per Serenor, sofrença i joia.

Font: Montserrat Juvanteny per Diari de Girona

Sardanes per al món

19 nov.

 SCCC

La Principal de la Bisbal i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, s’han unit per crear La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) una formació orquestral inèdita fins al moment que oferirà el seu primer treball musical Sardanes per al món el proper divendres dia 21 de novembre a la Sala Simfònica de l’Auditori de Girona.

Aquest projecte ha estat impulsat i patrocinat per l’empresa Metalquimia. Segons Josep Lagares, director general de Metalquimia, “la Simfònica de Cobla i Corda està cridada a assolir altes cotes de projecció, avançant-se al seu propi futur, al futur de la música i cultura catalanes, amb una obra de projecció global, que segur que trascendirà els límits de l’espai i del nostre temps”.

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya està dirigida per Francesc Cassú i Carles Coll, els titlars de les dues orquestres que la formen i constituïda per 37 instrumentistes. La SCCC combina l’experiència dels instruments de corda de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà amb el talent dels instrumentistes de La Principal de la Bisbal. Al concert del dia 21 hi seran presents dos reconeguts músics catalans, Albert Guinovart i Salvador Brotons, que estrenaran dues obres, Sirenes i Companyonia universal, composades expressament per aquest acte. A partir del concert, que serà presentat pel periodista Martí Gironell, es gravarà el CD de l’orquestra.

Font:http://www.diaridegirona.cat

L’Escala des de l’empostissat

19 oct.

Es tracta d’un treball literari que commemora els 100 anys de la fundació de la cobla La Principal de l’Escala que en la seva primera etapa, que va del 1906 fins el 1956, va guiar el músic escalenc Josep Vicens i Juli, més conegut com “L’avi Xaxu“. La segona etapa de la cobla escalenca començava el 2004, de la mà de l’Entitat sardanista, Ràdio l’Escala i l’Ajuntament.

Un total de 592 pàgines i unes 200 il·lustracions, que segons el seu autor, Jordi Gallegos, “rescaten de l’oblit els noms de molts músics locals, avui perduts en la memòria. També fa possible resseguir la trajectòria de les primeres formacions musicals escalenques, L’Aliança i La Principal de l’Escala, sense desvincular-les de la història local de la nostra vila marinera”.

Músics, familiars i descendents aporten els seus testimonis, però Gallegos també ha hagut de treballar en hemeroteques, arxius municipals, històrics i públics de localitats com Girona, Figueres, l’Escala i Torroella de Montgrí, a més d’arxius fotogràfics, alguns de particulars. Les primeres dades documentals de les formacions que han existit a la vila s’inicien a la segona meitat del segle XIX i arriben fins a l’actualitat, i es divideix el llibre en tres apartats: “La Principal abans de la Principal”, “L’antiga Principal de l’Escala” i “Del silenci al somni escalenc”.

El fet musical a l’Escala combina dades històriques, llegendes, relats i curiositats, a més de dedicar tres capítols als primers músics locals documentats, els primers directors i les primeres formacions, sense oblidar la històrica rivalitat entre formacions que van desembocar en la fusió de la primera gran cobla escalenca, L’Aliança (1888-1912), una primera part que serveix per conèixer el pòsit i l’herència que va rebre La Principal de l’Escala.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

Pots consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres. També podeu saber més sobre el llibre i l’Escala més sardanista visitant http://lescalasardanista.blogspot.com/

Jaume Cristau premiat al Memorial Josep Pujol Busquets

30 set.
Jaume Cristau. Fotografia de Montserrat Juvanteny

Jaume Cristau. Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

El músic empordanès Jaume Cristau, actual contrabaxista del grup d’havaneres Terra Endins de Girona, compositor, i excomponent de diferents formacions coblístiques gironines, no para de conquerir premis en diferents concursos musicals. El premi més recent ha estat el conquerit dins del II Certamen Musical Ciutat de Badalona “Memorial Josep Pujol Busquets. Cristau amb la sardana “Pujols de Badalona” ha aconseguit el segon premi, que té una dotació de 800 euros. El primer premi ha estat per al músic de Moncada Francesc Teixidó Ponce que és un altre dels habituals que s’emporten premis arreu. La peça d’aquest autor porta per nom Passejant per Badalona i té una dotació de 2.000 euros. El tercer premi dotat amb 500 euros ha estat pel contrabaxista i pianista Gerard Pastor, excomponent de la cobla Contemporània. La peça d’aquest autor porta per nom Vespres a Ca l’Arnús.
El figuerenc Jaume Cristau ja havia guanyat el segon premi en l’edició de l’any passat d’aquest mateix certamen. En aquella ocasió va ser la peça Clam per Sant Jordi que va tenir una dotació econòmica de 800 euros.

Font de la notícia: http://www.diaridegirona.cat

Marc Timón estrena obra al Festival Grec 2008

2 set.

CASTELLÓ | MONTSERRAT JUVANTENY
El músic castelloní Marc Timón, pertanyent com a tiblaire a la cobla Marinada de Badalona, va estrenar una obra per a cobla i piano al Festival Grec 2008. Es tracta de Concert per a cobla i piano, la tercera obra lliure per a cobla d’aquest jove autor altempordanès.
L’estrena no podia tenir millor escenari ja que es va presentar en el marc del festival, el passat 4 de juliol, al vespre, a la plaça del Rei de Barcelona, a càrrec de la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota la batuta de Salvador Mas i amb Albert Guinovart al piano. Marc Timón és autor d’obres diverses, tant de cambra com orquestrals.
Timón descriu el seu Concert per a pianio i cobla nº 1 d’estètica potromàntica, està basat en el contrast sobtat i constant, un clar-obscur continu, sempre partint de la foscor i del misteri per evolucionar cap a l’optimisme i la claror de la brillantor. Moments espectaculars contra moments íntims, fragments de música contemporània contra fragments de música plenament lírica i sensible.

Font: http://www.diaridegirona.cat

Jaume Cristau premiat al Memorial Pere Fontàs d´Amer

1 set.
Fotografia de Montserrat Juvanteny

Fotografia de Montserrat Juvanteny

GIRONA | MONTSERRAT JUVANTENY
Durant la temporada d’estiu que va del 21 de juny al 22 de setembre, hi ha previstos mil setze actes sardanistes arreu de Catalunya, segons les dades que ha recopilat la Federació Sardanista de Catalunya. Aquests actes es reparteixen en nou-centes ballades, setanta-sis aplecs, vint-i-set concerts i tretze concursos. L’ens federatiu també ha recollit disset actes dedicats a danses tradicionals.

El músic figuerenc Jaume Cristau ha estat premiat per partida doble dins del Tercer Concurs de Composició de Sardanes Vila d’Amer-Memorial Pere Fontàs.
El jurat que estava format pels músics gironins, Marcel Sabaté, Montsterrat Pujolar, Jordi Molina i Joan Parés, a més de Jesús Ventura, va escollir les cinc peces finalistes d’entre les quinze composicions que es van presentar a concurs. Jaume Cristau se’n va endur dos, el primer premi dotat amb 1.200 per la peça La vall del riu Brugent, i el Premi Popular, amb una dotació de 600 euros per la peça Una rosa per Amer.

Font: http://www.diaridegirona.cat

 

Avinguda Morgue

30 ag.

 

A principis dels 90 Josep Maria Fort, Marcel Risques, Frederic Ayuso i Enric Vilarrasa formen la banda Avinguda Morgue. L’any 1994 els Avinguda Morgue van guanyar el primer premi del concurs de Rock de l’Alt Empordà de Palau de Santa Eulàlia.  

Recuperem l’article que el Diari de Girona els va dedicar l’any 1993 des d’aquest enllaç.

La Biblioteca de Figueres aviat disposarà de la digitalització de la maqueta que els Aviguda Morgue van enregistrar als anys 90 en format de k7.

%d bloggers like this: