Tag Archives: Diari de Girona

Homenatge a Nova York a Josep Cervera

11 abr.
Josep Cervera. Font: Diari de Girona

Josep Cervera. Font: Diari de Girona

Avui el Sonabé.cat es fa ressò de la bona notícia del Diari de Girona: “La convenció mundial de contrabaixistes rendirà tribut a l´empordanès Josep Cervera. L’obra del músic de Peralada serà protagonista d’un recital a Nova York i d’un disc monogràfic amb peces inèdites”.

Podeu llegir la notícia completa des d’aquest enllaç.

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

1 març
La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de Montserrat Juventeny sobre la nissaga dels Vilà, publicat al Diari de Girona el 5 de juny de 2009.

La designació de l’Escala Ciutat Pubilla per al 2010 ha donat una empenta d’entusiasme als sardanistes escalencs i en el marc del seu aplec, aquest cap de setmana, dedicaran un rètol a la família dels músics locals Josep M. Vilà Saliner (1889-1969), 120 anys del naixement i 40 de la mort, i Josep M. Vilà i Comas (1922-1959) en el 50è aniversari del seu traspàs.

 MONTSERRAT JUVANTENY L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, demà dissabte a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

escala

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.

El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html

Josep Valls publica la biografia del músic Carles Coll

19 des.

Josep Valls publica la biografia del músic figuerenc Carles Coll.

Vídeo notícia de Tramuntana TV

Notícia a El Punt

Notícia al Diari de Girona


Crònica del concert de Joanjo Bosk a Figueres

7 des.

Moises de Pablo, des del Diari de Girona, ens ofereix aquesta crònica del concert de Joanjo Bosk a Figueres:

L’any vinent, a l’Auditori de Girona, no es perdin l’actuació de Joanjo Bosk i el seu grup.  Sé que queden uns mesos, i la memòria és fràgil i trencadissa, però creguin-me que escoltar l’empordanès i el seu grup val la pena. El dissabte 21 de novembre de 2009, al Teatre Jardí de Figueres va presentar el seu darrer disc, En el temple del vent, on visita i fa seves les palpitacions d’un seguit de poetes que canten l’Empordà i, sobretot, la consciència d’home i dona; que han fet dels mots paraules sàvies per endinsar-se amb la cullera dels sentiments, en el nostre interior més pregon.

Joanjo obre el directe amb Fem-nos una llar, de Carme Guash, vol “una casa que pugui dir meva/ que ens doni repòs, que ens doni una treva”; canta, reivindicació de l’espai ideal, on la pau de l’esperit es indiqui que no ens hem equivocat. El grup, amb el pianista Santi Escura, auster, de moviments precisos de cirurgià; Ignasi Bosch, magnífics duets amb la seva guitarra, mà a mà amb l’artista. Pere Martínez al contrabaix i Àngel Abat a la percussió completen la trena.

Bosk, vingut d’un grup històric gironí com Zulo, canta molt bé, modula bé la veu, i compta amb un camí musical propi, que no fa concessions al mercat i la música de consum, sinó que cerca, primer de tot, satisfer la seva pròpia ànsia personal, i després, millorar i engrandir-se en qualitat i sentit musical. Un tema com La huida simbolitza aquest camí propi, amb connotacions de crooner anglosaxó, amb reminiscències d’un Bunbury. Ai, que gran La son, d’Anglada! Escoltin Beatus Ille, del seu admirat Palau i Fabre. El poema La fàbrica de Martí i Pol exemplifica la pervivència de l’element reivindicatiu, del món obrer: de l’esperança. Interpreta una versió reeixida del poema de Lorca Pequeño vals vienés, musicat amb èxit mundial per Leonard Cohen amb el títol de Take this waltz. Versiona Llach i Serrat amb solvència.

El seu directe és evocador, amb moments reservats als artistes de talent, que aconsegueixen fer d’un instant, pura màgia i sentiment. “Ens hem venut els somnis, amor!/ Per la calma d’un port”, proclama, interpretant els versos de Quima Jaume. Tan cert que fa basarda. Estic segur que l’amic Joanjo sap que no ens redimirem amb la política, amb la religió o amb el futbol. Però sap que si una cosa ens pot fer un xic millors, encara que sigui només una mica, és la poesia. La poesia, companys. Ànima de poeta. Pell fina de creativitat i somni. “Voldria ser de pedra per sentir-me en la terra”, diu al poema de Carme Guash, arrencant volutes de sentiments, espais emocionals, i vida. Molta vida.

Font: Diari de Girona. cat

Alexia Ramió al Diari de Girona

18 set.

Alexia Ramió. Font: Diari de Girona.cat

Alexia Ramió és una jove cantautora de mare escalenca i que recentment s’ha afincat a l’Escala. Amb només 23 anys ja ha participat en festivals de música com el Gastromusical, l’Acústica de Figueres o com a telonera de Maria del Mar Bonet.

El geni, però, li ve de ben petita, ja que des dels sis anys ja somiava a trepitjar els escenaris, però no va ser fins als quinze anys que va començar a actuar en diferents festivals de França. Ramió no només canta i compon cançons, sinó que també toca el piano del qual s’acompanya en la majoria de les seves actuacions.

A casa seva la van fer estudiar fins que va acabar la carrera d’Econòmiques, mentre començava a compondre els seus primers temes, que en l’actualitat ja arriben a la vintena, tot i que ara mateix, explica, està component més que mai, ja que pensa que per compondre “s’ha de tenir la ment alliberada”. I un cop alliberada dels estudis, es pot dedicar plenament al món de la música. Ha estudiat solfeig, piano, cant i guitarra, i encara continua els seus estudis a Figueres.

L’Alexia sempre ha estat molt vinculada a l’Escala, ja que la seva mare n’és filla i el seu germà hi viu habitualment. Ara ella també ha decidit arrelar-se a la seva terra familiar per seguir els passos de cantautors empordanesos com Lluis Llach o l’escalenc Josep Tero, tot i que pensa que el seu estil musical és una mica diferent. Ha begut de les fonts de la música tradicional francesa, com Jacques Brel, però també de Lluís Llach o de la música més actual. Aquest gran ventall de fonts l’han fent crear un nou estil musical entre el clàssic i el modern, des dels mítics anys 60 fins al rock més modern, passant pel pop acústic i més intimista.

De moment, el seu futur més inmediat seguirà lligat al món de la música, ja que el proper més d’octubre començarà a gravar un disc amb Jordi Armengol, productor de molts dels discs de Llach. Segons les previsions, el disc de la cantautora podria veure la llum abans del proper estiu.

Font: Mayte Llandrich per Diaridegirona.cat

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

6 juny

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, el dissabte 6 de juny de 2009 a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.

Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

La Principal de l'Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

La Principal de l’Escala, 1922. Martí Jonama, Francesc Sala (pare), Ramon Tasis, ?, Joan Esponellà, Joan Puig, Josep Maria Vilà, Francesc Sala (fill), Josep Ferrer i Adolf Tasis

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala. El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona.cat

Joanjo Bosk al Liceu

17 maig
Foto de Xavier Busquets

Foto de Xavier Busquets

A principis de maig de 2009 el figuerenc Joanjo Bosk va actuar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per Carles Coll. L’artista va interpretar al final del concert algunes de les cançons de l’espectacle Cançons de la cançó -dos temes de Llach i un de Serrat-, que duu a terme amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.
%d bloggers like this: