Tag Archives: Cobla Ciutat de Barcelona

Sebastià Duran Vehí

25 abr.
sonabe 2013 COBLA ORQUESTRA BARCELONA_ANY 1973 numerats

Cobla Orquestra Barcelona 1973. Amb el número 4, Sebastià Duran. Foto extreta de http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.it/2012/07/barcelona.html

Sebastià Duran Vehí (Cadaqués 1937) és un reconegut fiscornaire que també toca el trombó de vares. Va aprendre amb el mestres Rafel Cabrisas, Josep Blanch i Reynal i Miquel Badia.

Ha format part de les cobles La Lira de Sant Celoni, Verds de Mataró, La Principal de Girona, La Principal de Gràcia, Cobla Ciutat de Barcelona i Cobla Barcelona. Va entrar a formar part de la Banda Municipal de Barcelona l’any 1977 i en va ser membre fins l’any 2002.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Marc Timón estrena Missa Funky en Fu menor

10 oct.

El 10 d’octubre de 2010 a l’Auditori de Barcelona s’ha estrenat  “Missa Funky en Fu menor”, de Marc Timón (música i text), interpretada pel Joan Díaz Electric Trio, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i les veus solistes de Marian Barahona i Francesc Guillén, cantant de la Fundación Tony Manero, tots ells músics i formacions amb un important i dilatat segell de qualitat que legitima aquesta mixtura.

Marc Timón defineix així aquesta obra:

Es tracta d’una fusió sense precedents a nivell transversal, tant pel que fa a la barreja de formacions i estils musicals (tradicional catalana i moderna) com pel que es refereix a la temàtica tractada. En aquesta missa, entre d’altres, podreu sentir un “Kyrie” i un “Glòria” a l’estil dels temes ballables dels 70’s en versió disco-funky, un “Credo” que és un hip-hop rapejat, un “Al·leluia” amb sabor de latin-funky o un “Agnus Dei” amb reminiscències de Hancock i Stevie Wonder.

Una vegada més, la cobla, tan estigmatitzada i desconegudament etiquetada en la nostra societat actual, mostra el seu poder polivalent i camaleònic incorporant tres trombons i dos saxos i fins i tot cantant amb la tècnica d’harmònics propera al cant mongol anomenada “kargira”, a part d’un didgeridoo i uns bolts tibetans a càrrec de Miquel Àngel López. Per aquesta ocasió la cobla es converteix en una big band a tots els efectes que acompanya un espectacular trio, liderat per Joan Díaz, que compta amb Vic Moliner al baix i Ramón Ángel Rey a la bateria. Espectacular, entre d’altres peculiaritats, perquè Joan Díaz compta amb tres teclats diferents i la seva inseparable melòdica (un teclat normal de piano però que es toca bufant-lo), a banda del piano clàssic, els quals aporten una gran diversitat de timbres i colors als diferents estils de música moderna que van apareixent. Finalment, les veus inconfusibles de Marian Barahona i Francesc Guillén (“Paquito Sex Machine”) són les encarregades de cantar un text que barreja llatí, castellà, català i anglès; la lletra de les cançons prové d’una mixtura entre el text original de la Missa i text de Marc Timón, que posa de relleu les diferències entre Déu i l’Església i la pròpia vida humana, des d’un punt de vista hedonista. En definitiva, un tema delicat com és el de la religió en l’actualitat tractat amb música i fusió sense complexes des de l’òptica del funky més pur i discotequer.

Font: http://www.marctimon.com/cat/index.php

Marc Timón guanya el concurs de “Mataró Ciutat Pubilla”

8 març

 

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

Marc Timon. Fotografia de Montserrat Juvanteny

 

 

Amb un concert amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, celebrat diumenge passat, 1 de març, al teatre Monumental de Mataró, es presentaven les deu sardanes finalistes del concucrs convocat amb motiu de la nominació de Mataró Ciutat Pubilla 2009. Les peçes de vuit autors diferents, havien estat prèviament seleccionades per un jurat d’entre les trenta que es van presentar al concurs musical. Aquesta és la primera vegada en la història de les ciutats pubilles que és convoca un concurs per escollir la sardana que ha de marcar les petjades d’aquesta celebració. Entre els autors que s’hi van presentar, hi havia dos gironins, el figuerenc Jaume Cristau i el castelloní Marc Timón. També hi van aportar les seves obres Joan Lluís Moraleda, Antoni Serra Oribe, Josep Solà i Joan Elies, entre d’altres.

El premi important però, se’l va endur Marc Timón, com a autor de la composició Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana 2009. El premi té una dotació de 4.500 euros i a més, té l’al·licient que s’enregistraà en un CD commemoratiu del pubillatge, juntament amb les altres dues peçes premiades.

Aquest premi el va escollir un jurat format pel president de l’Institut d’Acció Cultural (IMAC), Sergi Penedés, els representants de la Federació d’Entitats Sardanistes i de Dansa Tradicional Catalana de Mataró, Isidre Pujol i Ramon Julià i tres persones de l’ambit musical, el compositor i tenor Enric Ortí, Francesc Cortés i Pere González. El públic assistent al concert va ser l’encarregat d’escollir per votació el segon i tercer premi, sota els lemes D’Iluro a Mataró, dotat amb 2.000 euros i Mataró Sardanista, dotat amb 1.000 euros, que van ser per a les composicions de Francesc Vicente i Carles Santiago, respectivament. Cinc-centes seixanta persones de les set-centes que hi van assistir van emetre el seus vots per escollir el segon i tercer premi.

 

Trencant motlles
Les composicions de Timón trenquen motlles i van encaminades cap a una línia molt més moderna de la sardana. Un exemple d’aquesta línea va ser la introducció del saxo a la cobla, subtituint una de les dues tenores, durant els 25 anys de la Marinada, amb Il·lusions mai somniades.

Aquesta línia va crear una certa controvèrsia a Mataró, ja que alguns dels seus contrincants no van veure amb bons ulls que la sardana del pubillatge fos una obra amb una escala de blues, i fragments de Gerswing, més representativa de Nova York que no de Catalunya.

Font: Montserrat Juvanteny per a Diari de Girona

%d bloggers like this: