Tag Archives: Cobla Barcelona

Sebastià Duran Vehí

25 abr.
sonabe 2013 COBLA ORQUESTRA BARCELONA_ANY 1973 numerats

Cobla Orquestra Barcelona 1973. Amb el número 4, Sebastià Duran. Foto extreta de http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.it/2012/07/barcelona.html

Sebastià Duran Vehí (Cadaqués 1937) és un reconegut fiscornaire que també toca el trombó de vares. Va aprendre amb el mestres Rafel Cabrisas, Josep Blanch i Reynal i Miquel Badia.

Ha format part de les cobles La Lira de Sant Celoni, Verds de Mataró, La Principal de Girona, La Principal de Gràcia, Cobla Ciutat de Barcelona i Cobla Barcelona. Va entrar a formar part de la Banda Municipal de Barcelona l’any 1977 i en va ser membre fins l’any 2002.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Antoni Cassí Bassach

5 març

COBLA BARCELONA_1932

Antoni Cassí Bassach (Pont de Molins 1892, Barcelona 1960) va tocar a la Cobla Barcino i, posteriorment va ser segon tible a la Cobla Barcelona (1925-1937). L’any 1937 va incorporar-se a l’Orquestra de Pau Casals on va quedar-se fins l’any 1940, i amb la que va emprendre una gira per Europa.

Va escriure les sardanes:

  • La Cotoliua
  • Fem Gatzara?
  • Núvols d’estiu (1931)

Algunes d’aquestes sardanes es conserves a l’arxiu de Músics per la Cobla.

(6 de març de 2013) Oriol Oller amplia l’informació sobre aquest músic amb l’apunt de que es conserven enregistraments històrics espectaculars a la web http://www.fonovilassar78.com/.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 iMúsics per la Cobla.

Àngel Blanch Reynal

26 febr.

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

  • La Festa del barri (1942)
  • Pluja menuda
  • Fadrina bonica
  • Vents estranys
  • La Marieta dels cabells daurats
  • Maria
  • Bell Port de la Selva (1958)
  • Dues amigues
  • Sant Daniel de Tordera
  • Sant Llorenç de Morunys
  • Aquelles nyacres
  • En Claudi i l’Esteve
  • Les Garrafes de Llorenç
  • Idil·li mariner
  • Nosaltres dos
  • Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Serra i Bonal

5 ag.

OCE, Josep Serra i Bonal + Albert Cotó

Josep Serra i Bonal (Peralada, 23 de setembre del 1874 – Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor. Renovà la composició de sardanes.

Estudià amb el mestre Jaume Cervera a l’escola de música creada i finançada pels comtes de Peralada. Amb setze anys, i juntament amb el seu germà Miquel, fundà la cobla La Principal de Peralada, on tocà fins a l’any 1914, any que l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

En deixar la cobla residí un temps a Figueres (1915), on fundà un institut de rítmica, i dirigí el cor Art i Pàtria i l’orfeó Germanor Emporitana. A l’any següent, marxà a viure a Barcelona i s’hi guanyà la vida tocant en teatres i portant l’oficina de copisteria de l’Orfeó Català. Tocà com a fiscornaire a les cobles Sureda i Catalònia (1923). El 1924 entrà, juntament amb el flabiolaire Pere Moner, a la Cobla Barcelona i el 1929 n’esdevingué el director. Ultra la seva faceta compositora, com a músic va exercir d’instrumentista de tible -en les primeres èpoques- i després de fiscorn. El seu fill, Joaquim Serra i Corominas continuà la seva obra i compongué sardanes considerades d’entre les millors de la música catalana.

La seva tasca compositora es centrà en la cobla: en l’escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l’adaptació de balls vuitcentistes, en l’escriptura de música de tema lliure per a cobla. La seva glossa Present de bodes és una de les primeríssimes obres del que ara anomenem música per a cobla. Seves són, també, les primeres sardanes que es van gravar en els primitius discos de pedra.

Modernament, el compositor Lluís Albert li ha dedicat la sardana Evocant Josep Serra (2003).

Font: Viquipèdia

La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva els enregistraments de la Copla La Principal de la Bisbal de l’Ampurda de l’any 1905, amb tres sardanes del mestre Serra:

La Pubilla Ampurdanesa

Perles i diamants

La Federalista

La Biblioteca de Figueres disposa de vinils i cds amb els enregistraments de les sardanes del mestre Serra interpretades per cobles com La Principal de la Bisbal, la Cobla Barcelona, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la Cobla Mediterrània o la cobla Flama de Farners.

El Museu dels instruments de Ceret també disposa de partitures originals de l’autor, algunes d’elles consultables digitalment com:

La Pubilla Empordanesa

La noia de l’Empordà

%d bloggers like this: