Tag Archives: Carles Varela

Carles Varela Marimont

13 maig

varela_primer_pla

Carles Varela és un músic nascut a Figueres el 16 d’octubre de 1941 i fill del també músic Miquel Varela Burch. És diplomat amb el Títol Professional de Música i Saxòfon del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

Entre 1947 i 1952, i amb només 6 anys, va rebre les primeres lliçons de solfeig amb Mossèn Albert a l’Escolania Parroquial de Sant Pere de Figueres. A l’any 1954 estudia piano i solfeig amb Camil·la Lloret a l’escola de música del Casino Menestral Figuerenc i des de 1957 també aprèn acordió i saxòfon amb el seu pare i és alumne de Marcel·lí Bayer Gaspà a Barcelona.

Va ser guardonat amb la Medalla de Plata de l’Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc (saxòfon de grau mitjà, 1962), amb la Medalla d’Or del Conservatori del Liceu de Barcelona (saxòfon fi d’estudis, 1965) i el Premi Joan Altisent per a Instruments de Vent (1966), premi que el va fer mereixedor d’actuar com a solista a l’Orquestra del Liceu, a l’abril de 1968. L’any 1969 també va formar part del Quartet de Safòfons de l’Escola del Liceu.

varela_orquestra

De l’any 1972 al 1977 exerceix de professor de saxòfon a l’Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc.

L’any 1980 participa a Banyoles a la Masterclass  de Big Bands de jazz sota la direcció del conegut músic americà “Tad” Jones.

varela_jazz

Varela ha tocat el flabiol i la tenora amb la Cobla Catalunya de Bordils (1960-1962) i amb l’Orquestra Caravana de Torroella de Montgrí (1978-1989). Amb l’Orquestra Caravana, entre 1986 i 1989 van actuar sota el patrocini  i direcció de Xavier Cugat, interpretant el seu típic repertori  caribeny que el va fer famòs a Hollywood.

Varela també ha format part dels conjunts Dikins, Orquesta Ritmos, Bravo, Jesús Moreno, Pepe Núñez, Veracruz i K’trois.

____________

Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració i paciència infinites de Carles Varela… Gràcies Carles !!! 🙂

Fonts: Arxiu personal de Carles Varela i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Miquel Varela Burch

12 febr.

Avui el Sonabé.cat presenta un nou article de Carles Varela, el dedicat al seu pare, el músic Miquel Varela. L’article biogràfic està molt ben il·lustrat amb les imatges del fons de l’autor i connecta directament amb el seu article anterior, dedicat a l’Orquestra Mendoza.

MIQUEL VARELA BURCH (Figueres 1907- 1977) Pianista i saxofonista, de Carles Varela

Va néixer l’any 1907 al carrer de Peralada de Figueres, en una família sense tradició musical. El seu pare Joan Varela Roca era argenter i tenia una botiga de rellotgeria i la seva mare Teresa Burch Casals l’ajudava com a venedora. L’afició a la música li hauria arribat pel veïnatge d’una pianista, la Neus Gómez Crosas, futura professora de l’escola de música del Casino Menestral i pianista de l’Orquestrina de la qual també formaria part Miquel. Veient l’afició del noi, en fer 10 anys el seu pare li compra un piano per 650 pessetes i el fa estudiar amb el Mestre Francesc Civil, aleshores establert a Figueres.

 (1) Miquel VarelaPeu de foto: Primera foto de Miquel Varela al piano (c.1923)

L’any 1926 s’inscriu al Sindicat de Músics de Girona i al setembre decideix anar de voluntari a la banda militar establerta del Castell de Sant Ferran de Figueres. Per això li cal aprendre un instrument de vent, i tria el saxofon. Pren unes lliçons amb Josep Cirilo i passa l’examen d’admissió de la Banda del Regiment San Quintin n. 47. S’hi estarà fins a l’estiu de 1928 i això li permetrà seguir tocant i guanyar alguns diners fent “bolos” de pianista i també de saxofonista (al Casino paguen 10 pessetes per un ball de tarda i el Liceu 15 pessetes per un ball de nit).

(2) Miquel Varela

Peu de foto: Miquel Varela al saxofon (1927)

L’afició a la música clàssica alimentada pel Mestre Civil el motivarà a formar un trio amb en Miquel Pagès, violí, i en Ferran Vilar, violoncel, actuant el juliol del 1927 en una radiodifusió de l’Emissora local E.A.R. 58,  actuació recollida a la premsa.

Després del Servei Militar continuarà a l’Orquestra del Casino tocant-hi el saxo i  l’acordió, instrument que no deixarà mai de banda.

(3) Miquel Varela

Peu de foto: El Trio M. Pagès (dreta), F. Vilar (esquerra) i M. Varela (centre) al 1927

(4) Miquel Varela

Peu de foto: Fragment de la crònica “De Radiotelefonia” publicada a La Veu de l’Empordà el 15-7-1927

El gener de 1934, junt amb altres companys, donen d’alta al Sindicat de músics una nova orquestrina amb el nom de Mendoza que més endavant serà cobla, fins a la seva fi el 1947.

(5) Miquel Varela

Peu de foto: Al centre, Miquel Varela a l’acordió (1936)

 6-miquel-varela

Peu de foto: L’Orquestra Mendoza el 1937 (de dalt a baix i d’esquerra a dreta): Joaquim Marcos i Delfí Suñer; Frederic Lunati, Josep Núñez, no identificat, Ferran Jofre, Tomàs Grau, Jaume Xirivella, Miquel Varela i Adolfo Teixidor.

A l’esclat de la guerra civil espanyola l’Orquestra Mendoza (ara ja són 11 músics) s’integrarà a l’espectacle LES AMIS DE LA FRANCE amb la finalitat de recaptar fons per ajudar a la República. En Miquel en formarà part tocant-hi el saxo tenor, el clarinet i l’acordió. A la fi de la guerra serà fitxat per la policia com a “rojo separatista”. Cansat de les “tournées” per la France deixa la Mendoza a la tardor del 1937 i decideix anar a Barcelona a buscar feina tocant a diverses sales de ball o d’espectacles que encara resten obertes.  Aprofita aquesta etapa per millorar la seva tècnica de saxofon amb el jove Mestre Marcel·lí Bayer que ha conreat la nova Escola Americana de Saxofon.

L’estiu del 1938 és cridat a files i declarat “apto para servicios auxiliares”, cosa que li valdrà ésser nomenat ordenança durant la la Batalla de l’Ebre. Resta a la rereguarda a Maials sense disparar un sol tret, però aixo sí, tocant l’acordió  en els moments d’esbarjo dels militars. A la fi de la guerra serà empresonat i “depurat” uns dos mesos al “Campo de Concentración Hermanos Cristianos” de Tarragona. Ja alliberat torna a la seva activitat musical i s’incorpora a la Mendoza recentment reorganitzada sota la batuta d’en Francesc Basil.

El setembre del 1940 es casa amb Enriqueta Marimont amb qui tindrà un fill, Carles, que també exercirà de músic.

(7) Miquel Varela

Peu de foto: Foto promocional de la Cobla Orquestra Mendoza (1941). D’esquerra a dreta, darrera: Joan Brunet, Pere Falgarona, Josep Calvet, Joaquim Marcos i Delfí Suñer; davant: Francesc Basil, Esteve Pallach, Ferran Vives, Arseni Corsellas i Miquel Varela.

(8) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Mendoza tocant sardanes a la Rambla de Figueres (1944). D’esquerra a dreta, darrera: Joan Falgarona, Pere Falgarona, Josep Calvet, Josep Genís i Josep Blanch Reynalt; davant: Francesc Basil, Ferran Vives, Jaume Esteve, Arseni Corsellas, Miquel Varela i Gabriel Pallisera.

El 1941 l’Orquestra Mendoza amplia la seva activitat a Cobla-Orquestra i en Miquel hi toca la tenora a les sardanes. Més endavant i durant dues temporades (1945-47) formarà part de la Cobla Caravana (fundada el 1943) com a pianista i director a les actuacions de ball, i a la cobla hi tocarà el trombó.

9-miquel-varela

Peu de foto: L’Orquestra Caravana (1945). D’esquerra a dreta: Francesc Miralda, Domènech Anglada, Joaquim Juanmiquel, Ricard Parès, Jaume Giralt, Agustí Monguilot, Emili Gispert, Lluís Surroca, Joan Roviras. A baix: Miquel Varela, Ricard Viladesau i Enric Vilà.

10-miquel-varela

Peu de foto: Miquel Varela al trombó amb la cobla Caravana (1945)

L’any 1948 la seva vida dóna un tomb quan el seu germà Carles Varela, exiliat a França i hereu del negoci familiar, renuncia tornar a España i li cedeix la botiga. En Miquel, per tant, haurà de deixar la música com a principal activitat. No obstant, seguirà tocant amb l’Orquestra Ritmos al Casino Menestral com feia als seus inicis musicals; toca el saxo i l’acordió i més endavant (el 1954) el piano al lloc que ocupava en Francesc Basil, restant-hi fins a la seva jubilació.

(11) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Ritmos (1952). D’esquerra a dreta, a dalt: Joaquim Marcos, Joaquim Pujol, Gabriel Pallisera, Antoni Barris i Joan Passolas; a baix: Francesc Basil, Josep Lerma, Ferran Vives, Miquel Varela, Josep Pagès i Josep Colls.

(12) Miquel Varela

Peu de foto: Grup de músics de l’Orquestra Ritmos amenitzant un sopar (1955)

 

(13) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Ritmos (1955). D’esquerra a dreta, darrera: Josep Colls i Joaquim Pujol; davant: Ramon Masip, Josep Pagès, Ferran Vives, Miquel Varela, J. Caravaca, Gabriel Pallisera i Miquel Ballesta.

Aquesta última etapa li permetrà exercir de professor  de saxofon i d’acordió a l’escola de música del Casino que dirigeix la Camil·la Lloret i tindrà la satisfacció de transmetre els seus coneixements a un grapat de deixebles alguns dels quals esdevindran músics professionals.

(14) Miquel Varela

Peu de foto: Professors i alumnes de l’Escola de Música del Casino Menestral als Jocs Florals celebrats el maig del 1961. Hi veiem Miquel Varela al saxofon i Camil·la Lloret al piano.

Orquestra Mendoza (1934-1947)

29 des.

L’any 2009 el Sonabé.cat va publicar l’article sobre l’Orquestra Mendoza, una petita història que, gràcies a col·laboradors com Jordi OliveresEduardo Galvan i Pilar Cortada es va anar omplint de noves i millors dades. Josep Loredo també dedicà a aquesta formació un gran article des del seu blog Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya i ara és Carles Varela qui fa un pas endavant i escriu aquest article d’avui; una edició més acurada de la història de “la Mendoza”, amb el suport del seu coneixement personal com a músic i investigador musical i del seu arxiu documental familiar heretat del seu pare, el també músic Miquel Varela. Des del Sonabé.cat volem agraïr al Carles Varela la seva dedicació i generositat per compartir amb tots aquest document.

Orquestra Mendoza (1934-1947), de Carles Varela

L’Orquestra Mendoza va néixer per iniciativa d’alguns músics vinculats al Casino Menestral de Figueres. L’1 de gener de 1934 va ser donada d’alta a la Mútua del Sindicat de Música de Girona amb el nom d’Orquestina Mendoza. Els primers noms de la llista foren: Esteve Pallach, Frederic Lunati, Miquel Varela, Antoni Vidal i Joaquim Marcos. També en formaren part fins l’any 1936 els germans Miquel i Josep Pagès, Josep Núñez, Amat Blanch, Miquel Mayoral (substituint a Esteve Pallach), Delfí Suñer i Ferran Jofre entre d’altres.

El mateix gener de 1934 ja tenim notícies d’una actuació al Gran Ball de Solters del Casino Menestral de Figueres, també el mes de març a l’espectacle Habana-Sevilla a la població rossallonesa d’Elna i el 5 de maig al Gran Cafè Excelsior de Figueres, tornant-hi nombroses vegades. A l’inici de la seva trajectòria va ser-ne representant l’Esteve Pallach, i més tard en Frederic Lunati que va exercir també de director fins els anys de la guerra civil.

L’any 1936 l’Orquestra Mendoza va formar part d’un espectacle anomenat Les amis de la France que recorria totes les poblacions d’alguna importància del sud de França amb la finalitat de recollir fons per ajudar al poble espanyol. Aquestes actuacions van tenir una durada d’uns tres mesos durant l’any 1936 i uns sis mesos el 1937. De l’any 1938 no disposem de dades. Es tractava d’un espectacle de varietats d’artistes de tot Espanya. Algun historiador assenyala que en aquesta etapa dirigia l’orquestra en Josep Carbó, però a nosaltres ens consta que el 1936 i 1937 encara la dirigia Frederic Lunati. La composició de l’orquestra la primavera del 1937 era la següent: Frederic Lunati (piano), Joaquim Marcos (bateria), Delfí Suñer (contrabaix), Josep Núñez (trombó), Tomas Grau i Ferran Jofre (trompetes), Jaume Chirivella, Adolf  Teixidor i Miquel Varela (saxofons).

Després de la guerra civil van trigar uns mesos a refer l’orquestra, ja que cal tenir en compte que alguns músics foren empresonats i d’altres van haver de romandre exiliats, per exemple en Lunati o en Núñez que no retornaren fins als anys seixanta.

La temporada 1940-1941 ja tenim notícies de la represa de l’orquestra, aquesta vegada dirigida per Francesc Basil. Durant aquesta època l’Esteve Pallach, músic fundador recuperat de la primera etapa, en fou el representant.

No serà fins a la temporada 1941-1942 que l’orquestra es presentarà com a Cobla-Orquestra Mendoza. La formació inicial d’aquesta cobla fou la següent: Francesc Basil (fllabiol), Esteve Pallach i Ferran Vives (tibles), Arseni Corsellas i Miquel Varela (tenores, Joan Brunet i Pere Falgarona (trompetes), Josep Calvet i Joaquim Marcos (fiscorns) i Delfí Suñer (contrabaix).

L’any 1943 agafa la representació de l’Orquestra Mendoza l’Arseni Corsellas, que mantindrà fins a la seva dissolució el 1947. El 1943 en forma part el músic de Castelló d’Empúries Josep Blanch i Reynald, que hi serà fins a 1945. Aquest any també deixaran l’orquestra en Francesc Basil i l’últim músic fundador restant, en Miquel Varela. En Marcos i el Pallach ja havien plegat l’any 1943.

A la seva etapa de cobla-orquestra del 1941 al 1947, a més dels músics esmentats també formaren part de la Mendoza els músics Josep Genís, Jaume Esteve, Josep Maymí, Gabriel Pallissera, Joan Falgarona, Agapit Torrent, Lluís Cairó, Amadeu Puntí, Vicenç Ferrer, Joaquim Carbonell, Joaquim Pujol i Camil·la Lloret.

Recerca basada en les fotografies promocionals de l’Orquestra Mendoza de 1934, 1935, 1936, 1937, altres fotografies informals de 1934, 1935 i 1937 i cartells de festes. Dos cartells de “Les Amis de la France”.

Cartells i fotografies de les temporades 1940-41, 1941-1942, 1942-43, 1945-44, 1944-43, 1946-47 (no hi ha res del 1945-46).

Hipnos

14 des.

hipnos

Hipnos, formació altempordanesa de metal, activa entre del 1997 fins al 2001.  Tot i no enregistrar cap cd comercial, Hipnos va deixar les seves peces gravades en dues maquetes que es conserven a la Biblioteca de Figueres

Jordi Castelló a la veu, Carles Varela a la guitarra, Fran Gutierrez al baix, Roger Riu als teclats i David Torres a la bateria deixaran enregistrades les cançons  Angel perdido i Triste guerrero.

De les cendres d’Hipnos i Thenatos sorgirà any 2003 la banda Erm… Pots sentir totes 3 bandes a la Biblio de Figueres 😉

%d bloggers like this: