Tag Archives: Càndid Candi

Cobla Antiga Pep

27 gen.

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de  la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:

Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.

“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.

Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.

En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.

A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.

Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.

JOSEP GRAHIT, 1916″

La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.

Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.

El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.

EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″

Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

ANTIGA PEP 1946 sonabe 2013

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 40 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 30 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

 

antiga pep 7 sonabe 2013

antiga pep 6 sonabe 2013

antiga pep paris 1913 2013 sonabe

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 4 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 3 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 2 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep sonabe 2013

Antiga Pep, 1944? Font: Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

antiga pep 1907 2013 sonabe

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

antiga pep figueres 1928 2013 sonabe

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai

antiga pep programa 1904 sonabe 2013

Antiga Pep. 1904

antiga pep programa1909 sonabe 2013

Antiga Pep, 1909

antiga pep programa 1910 sonabe 2013

Antiga Pep 1910

antiga pep programa 1911 sonabe 2013

Antiga Pep 1911

antiga pep 1912 sonabe 2013

Antiga Pep 1912

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2

Webs relacionades i recomanades:

http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

http://www.josepcervera.net/

Càndid Candi i Casanovas

25 ag.

 

Font de la fotografia: Trito.es

Càndid Candi i Casanovas (Castelló d’Empúries, 4 de febrer del 1844 – Barcelona, 15 d’agost del 1911) va ser compositor de música sacra i organista.

Biografia
A deu anys començà a estudiar orgue amb mossèn Josep Anglada. De molt jove (1859) es traslladà a Barcelona, on Bernat Calvó i el reputat mestre Bonaventura Frigola i Frigola (1829-1901) el permeteren d’ampliar els estudis d’harmonia i fer-ne de contrapunt, fuga, composició i instrumentació. Va ser successivament mestre de capella i organista de les esglésies de Sants Just i Pastor (1864), del convent de Santa Clara (1872) i de l’església parroquial de Sant Jaume (1887).

El 1879 fou escollit membre de l’Academia Filosófico Científica, on s’encarregà de la secció musical. També va ser soci honorífic de l’Asociación Musical Barcelonesa i de l’Orfeón de Bilbao.

La seva producció musical és gairebé en exclusiva de temàtica religiosa: Misses, motets, salves, però compongué també nombroses peces per a piano i fou autor d’algunes sardanes. Amb el seu amic Mossèn Cinto foren responsables de moltes obres, com el recull Càntics per al poble, que durant mig segle fou cantat en actes religiosos arreu del país. És considerat com un dels autors en la renovació de la música sacra catalana del segle XX.

A banda de la seva tasca compositora, Càndid Candi també ha passat a la història com un dels capdavanters del folklore català. Juntament amb Francesc Pelagi Briz i Fernàndez, recopilà i instrumentà el recull de 32 cançons tradicionals catalanes recopilades en el volum Cançons de la terra I, premiat a l’Exposició de Viena del 1873. També musicà la poesia de Verdaguer La barretina, que esdevingué l’himne catalanista per excel·lència de l’últim terç del segle XIX.

Moltes de les seves partitures es conserven a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Nacional de Madrid.

Obres
Maria: romanza sin palabras para violin y piano (1897)

Obres per a piano
Concepción: nocturno (ca. 1863)
Edita: fantasía
Fantasía para piano sobre el canto popular catalán La filla del martxant (1883)
Primavera: gavota (1888)
Los Quince abriles: fantasía-mazurka (ca. 1870)
Ronda nocturna (ca. 1900)
Rosa con espinas: capricho (1890)
Seis danzas americanas (1870)

Cançons
Aplech a les Astunes: Jira campestre (1890?), amb lletra de Dolors Monserdà de Macià, per a cor
Cántich á Ntra. Sra. dels Desamparats de Figueres (1884?), 2 veus, cor i piano
Cantichs del romeu de Montserrat, transcripció de Càndid Candi
Cántico de los peregrinos teresianos (1886), lletra de Juan B. Altés, per a 3 veus, cor i piano
Coblas del Cor de Jesús, lletra de Josep Torras i Bages
L’Espanya católica al Sagrat Cor de Jesús (1901?), lletra de R. Guilera, per a veu, cor i piano
La filla del martxant: cansó popular catalana, harmonitzada per a quatre veus
Himne a la Verge de Montserrat (1900), lletra de Trinitat Aldrich
Himno a María, lletra de Josep Ignasi Mirabet, per a veu i piano
Himno nupcial (ca. 1895), lletra de Francisco Luis Obiols, per a cor i violí, violoncel i armònium
Misa á tres voces y coro en honor a los Sagrados Corazones de Jesús y María (1905)
Misa “Cantantibus organis” (1906), per a dues veus, cor i orgue
La pastoreta, cançó popular harmonitzada a 5 veus i cor mixt
Il pellegrino a Lourdes: cantica a María (1878), amb lletra de Francesc Fors de Casamayor, per a veu i armònium
Pilar: melodía pera cant y piano, amb lletra de Josep Maria Serra i Marsal
El Placer fugaz: melopea para piano (ca. 1870), lletra de Joaquim Roca i Cornet
Regina Coeli á cuatro voces con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1883)
Rimembranza d’amore. Valz idilio para soprano a grande orquesta, lletra de Francesc Fors de Casamayor
Salve Regina á tres voces iguales con acompto. de armonium ú organo (1886)
Sospir d’amor: romança catalana (1888), lletra de Josep d’Argullol, per veu i piano
Stabat Mater: a tres voces y coro (ad libitum) con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1876)
¡Volem…!: cansó pera cant y piano (ca. 1900), lletra de Sebastià Trullol i Plana
Amb lletra de Fèlix Sardà i Salvany: A Nuestro Santísimo Padre el Papa Pio IX, per a cor; España en Lourdes: cántico de los peregrinos españoles (1879), per a cor i piano, Profesión de fé católica (1876?), per a cor
[edita] Cançons amb lletres de Jacint Verdaguer
A Betlhem : Venite, adoremus: villancico pastoril (ca. 1892), per a tres veus i piano
A la Assumpció de la Verge: cántich de las Fillas de Maria en la erecció del cuart Misteri de Glória en lo Rosari monumental de Montserrat (1900)
A la Verge de la Gleva (1885), per a tres veus i cor
¡A Montserrat! Himne del milenar a veus soles (1880)
La barretina: cansó del ultim barretinayre de Fransa (1880). Els Cors de Clavé l’incorporaren en els seus repertoris i assolí una gran popularitat
Caramellas: chor á veus solas (1885)
Los fills del Canigó: estudiantina (ca. 1887), per a cor o orquestra
La Gloria (1878), per a veu i cor
Guerra a la blasfemia: cántich religiós pel poble, à una veu y chor (1885)
Jesús als homes (1878), per a tres veus i cor
Jesús als noys (1885), per a veu i cor
Jo só filla de María (1885), per a veu i cor
Judici Universal (1878), per a veu i cor
Lo noy de la mare: cansó del bressol per cantar a una veu al naixement del bon Jesús (1885)
La rosa marcida: balada pera cant y piano (ca. 1892)
Veniu á Maria: cántich de mes de maig pel poble á tres veus (1885)
La Verge á sas fillas: cántich religiós pel poble á una veu y chor (1882)

Sardanes
Les aures de la muntanya (1877), possiblement la sardana més antiga que s’ha “gravat”: es va picar en un disc de cartró perforat per a reproduir-la en un orgue de mà.
La fada del Canigó, tercer premi en el concurs de cobles fet a Barcelona el 1892
Flors boscanes
Perfums d’amor
Records de l’Empordà (1888), sardana composta per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888

Bibliografia
Jacint Verdaguer, Càndid Candi Colecció de cantichs religiosos pel poble : á una, dues y tres veus ab acompanyament de piano ú orga Barcelona: Rafael Guardia, 1889
Francesc Pelagi Briz, Càndid Candi Cansons de la terra Barcelona: E. Ferrando Roca,1866
Francesc Cortés «Si d’eix gran riu del Paradís / hagués la música sentida»: estudi sobre el perquè de Verdaguer a la música, publicat a Verdaguer: un geni poètic Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2002.

Font: Viquipèdia

%d bloggers like this: