Tag Archives: Camil·la Lloret

Orquestra Mendoza (1934-1947)

29 des.

L’any 2009 el Sonabé.cat va publicar l’article sobre l’Orquestra Mendoza, una petita història que, gràcies a col·laboradors com Jordi OliveresEduardo Galvan i Pilar Cortada es va anar omplint de noves i millors dades. Josep Loredo també dedicà a aquesta formació un gran article des del seu blog Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya i ara és Carles Varela qui fa un pas endavant i escriu aquest article d’avui; una edició més acurada de la història de “la Mendoza”, amb el suport del seu coneixement personal com a músic i investigador musical i del seu arxiu documental familiar heretat del seu pare, el també músic Miquel Varela. Des del Sonabé.cat volem agraïr al Carles Varela la seva dedicació i generositat per compartir amb tots aquest document.

Orquestra Mendoza (1934-1947), de Carles Varela

L’Orquestra Mendoza va néixer per iniciativa d’alguns músics vinculats al Casino Menestral de Figueres. L’1 de gener de 1934 va ser donada d’alta a la Mútua del Sindicat de Música de Girona amb el nom d’Orquestina Mendoza. Els primers noms de la llista foren: Esteve Pallach, Frederic Lunati, Miquel Varela, Antoni Vidal i Joaquim Marcos. També en formaren part fins l’any 1936 els germans Miquel i Josep Pagès, Josep Núñez, Amat Blanch, Miquel Mayoral (substituint a Esteve Pallach), Delfí Suñer i Ferran Jofre entre d’altres.

El mateix gener de 1934 ja tenim notícies d’una actuació al Gran Ball de Solters del Casino Menestral de Figueres, també el mes de març a l’espectacle Habana-Sevilla a la població rossallonesa d’Elna i el 5 de maig al Gran Cafè Excelsior de Figueres, tornant-hi nombroses vegades. A l’inici de la seva trajectòria va ser-ne representant l’Esteve Pallach, i més tard en Frederic Lunati que va exercir també de director fins els anys de la guerra civil.

L’any 1936 l’Orquestra Mendoza va formar part d’un espectacle anomenat Les amis de la France que recorria totes les poblacions d’alguna importància del sud de França amb la finalitat de recollir fons per ajudar al poble espanyol. Aquestes actuacions van tenir una durada d’uns tres mesos durant l’any 1936 i uns sis mesos el 1937. De l’any 1938 no disposem de dades. Es tractava d’un espectacle de varietats d’artistes de tot Espanya. Algun historiador assenyala que en aquesta etapa dirigia l’orquestra en Josep Carbó, però a nosaltres ens consta que el 1936 i 1937 encara la dirigia Frederic Lunati. La composició de l’orquestra la primavera del 1937 era la següent: Frederic Lunati (piano), Joaquim Marcos (bateria), Delfí Suñer (contrabaix), Josep Núñez (trombó), Tomas Grau i Ferran Jofre (trompetes), Jaume Chirivella, Adolf  Teixidor i Miquel Varela (saxofons).

Després de la guerra civil van trigar uns mesos a refer l’orquestra, ja que cal tenir en compte que alguns músics foren empresonats i d’altres van haver de romandre exiliats, per exemple en Lunati o en Núñez que no retornaren fins als anys seixanta.

La temporada 1940-1941 ja tenim notícies de la represa de l’orquestra, aquesta vegada dirigida per Francesc Basil. Durant aquesta època l’Esteve Pallach, músic fundador recuperat de la primera etapa, en fou el representant.

No serà fins a la temporada 1941-1942 que l’orquestra es presentarà com a Cobla-Orquestra Mendoza. La formació inicial d’aquesta cobla fou la següent: Francesc Basil (fllabiol), Esteve Pallach i Ferran Vives (tibles), Arseni Corsellas i Miquel Varela (tenores, Joan Brunet i Pere Falgarona (trompetes), Josep Calvet i Joaquim Marcos (fiscorns) i Delfí Suñer (contrabaix).

L’any 1943 agafa la representació de l’Orquestra Mendoza l’Arseni Corsellas, que mantindrà fins a la seva dissolució el 1947. El 1943 en forma part el músic de Castelló d’Empúries Josep Blanch i Reynald, que hi serà fins a 1945. Aquest any també deixaran l’orquestra en Francesc Basil i l’últim músic fundador restant, en Miquel Varela. En Marcos i el Pallach ja havien plegat l’any 1943.

A la seva etapa de cobla-orquestra del 1941 al 1947, a més dels músics esmentats també formaren part de la Mendoza els músics Josep Genís, Jaume Esteve, Josep Maymí, Gabriel Pallissera, Joan Falgarona, Agapit Torrent, Lluís Cairó, Amadeu Puntí, Vicenç Ferrer, Joaquim Carbonell, Joaquim Pujol i Camil·la Lloret.

Recerca basada en les fotografies promocionals de l’Orquestra Mendoza de 1934, 1935, 1936, 1937, altres fotografies informals de 1934, 1935 i 1937 i cartells de festes. Dos cartells de “Les Amis de la France”.

Cartells i fotografies de les temporades 1940-41, 1941-1942, 1942-43, 1945-44, 1944-43, 1946-47 (no hi ha res del 1945-46).

Camil·la Lloret Altafulla

25 ag.

camil·la Lloret sonabe 2013

Camil·la Lloret Altafulla (Figueres 1903 – 1998), filla del també músic Agustí Lloret Marquès va viure en un ambient musical des de la seva infantesa i va rebre les seves primeres lliçons musicals de mans del seu pare. Va estudiar piano amb Lluís Bonaterra i també establí contacte amb Xavier Cugat amb qui va treballar i aprendre. L’any 1917 va ser membre fundador de la Societat de Concerts. Es va dedicar a l’ensenyament musical a Figueres i va complementar-ho amb la participació en formacions musicals com l’Orquestra de la Societat Coral Erato (1925), l’orquestrina del cinema de la Sala Edison.

El senyor Cusí va millorar la presencia del so a la sala amb un nou pianista que interpretava peces musicals durant tota la projecció. Un dels primers pianistes fou Martí Llovet. Després van actuar diversos conjunts i fins i tot la banda militar, cosa que va engrescar la gent de mitjana edat. Entre els conjunts civils cal destacar el Trio Hispania amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i Lluís Bonaterra. després va formar-se un sextet molt destacat amb Lluís Bonaterra, Enric Sans, Jaume Soldevila, Ramon Basil, Albert Angelo i Frederic Basil. Posteriorment hi hagueren baixes i s’hi afegiren Ramon Basagañas,Emili Pallisera, Enric Castelló i Enric Lunati. Lluís Bonaterra fou substituit per la profesora de música Camil.la Lloret, que en fou la directora.

El tipus de música variava segons el tema: es tocava un vals quan I’escena era sentimental i una marxa airosa si hi havia acció. En acabar la pel.lícula es cridava “pel.lícula final”.

Fragment de “Els cinemes de Figueres” de Josep Maria Bernils i Mach. Annals de IEE, núm. 28, Figueres, 1995.

Després de la guerra civil va tenir problemes en ser acusada de ser simpatitzant d’esquerres i d’haver-se afiliat a la CNT. Podeu consultar aquí la documentació del judici Il·legítim.

The King Jazz Sonabé 2013

Va formar part del grup musical The King Jazz, va dirigir corals i va col·laborar amb l’orquestres com la Mendoza i la Panamá i va fundar la cobla infantil Els Vailets.  També va dirigir l’Escola de Música de la Cambra Agrària (1950) i va aconseguir la filiar del Conservatori de Música de Barcelona ubicada al Casino Menestral (1956) i la creació de l’Escola Municipal de Música de Figueres a la Fundació Clerch i Nicolau (c. 1978) on va tenir col·laboradors com Josep Maria Surrell i Margarita Mas. Va dirigir l’Orfeó infantil Germanor Empordanesa (c. 1970).

Podeu consultar el Fons Personal Camil·la Lloret Altafulla, de Figueres, 1889-1892 dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) i llegir l’entrevista de la revista Canigó de l’any 1973, concultable des de l’hemeroteca històrica de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/

Joan Escapa Serra

28 abr.

joan escapa serra sonabe2013

Joan Escapa Serra (Peralada, 1928) comença a estudiar música amb 5 anys a l’Escolania Parroquial i continua més andavant amb mestres com Marià Calvet, Camil·la Lloret, Prunell i Miralda. Es decantà per la trompeta com a instrument.

Va formar part de la Cobla de Sant Joan de les Abadeses, La Principal de Figueres, els Nois d’Olesa, La Principal de Banyoles i el conjunt Michel Bourdoncle d’Albi, la Ritmos de Figueres i a la Lira de Sant Celoni.

De 1963 fins a 1996 va estar inactiu com a músic, però l’any 1996 es converteix en el director de la Coral Jove de Peralada i es dedica a la composició de sardanes.

La Cobla Ciutat de Girona va enregistrar a l’any 2000 un disc amb algunes de les seves sardanes.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

The King Jazz

3 gen.

the king jazz figueres bassagañas 2013 sonabe

The King Jazz va ser un grup musical figuerenc format l’any 1926 i integrat per Enric Sans (violí), Ramon Bassagañas (jazz-band / bateria), Enric Castelló (banjo), Emili Pallissera (saxofon), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch (trombó), Andreu Gea (contrabaix) i Camil·la Lloret (piano). Segons la premsa de l’època, els músics van comprar instruments moderníssims per a la formació de The King Jazz i van realitzar concerts a la Sala dels Miralls de l’Edison de Figueres.

King_Jazz_01

The King Jazz. Document dipositat a l’Arxiu Municipal de Figueres

King_Jazz_02

The King Jazz. Document dipositat a l’Arxiu Municipal de Figueres

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Arxiu Municipal de Figueres i Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent, Figueres.

Xavier Algans

30 abr.

Xavier Algans va néixer a Figueres l’any 1966.Va cursar estudis de piano clàssic amb Camil.la Lloret a Figueres i amb Anna Maria Cardona al conservatori del Liceu de Barcelona.

L’any 1985 comença a estudiar al Taller de Músics de Barcelona. Allà treballa piano modern amb Agustí Fernández i Antoni-Olaf Sabater. També, entre 1986-90, assisteix a classes de combo amb els professors Zè Eduardo, Jordi Rossy i Ramon Cardo.

En el terreny professional ha participat en la creació del sextet de latin jazz  Shekere 6 (1996-99) i del quintet del mateix estil Afro Blue, un grup amb el que treballa actualment i amb el que ha enregistrat el seu primer Cd, amb molts temes propis.

Com a pianista “Free-lance” ha col.laborat amb els principals músics de jazz de Catalunya: Josep Mª Farràs, Benet Palet, Xavier Figuerola, Guim Garcia o La Big Band Jazz Terrassa, entre altres.

Actualment està tocant amb les formacions Afro Blue , amb La Big Band De La Jazz Cava De Terrassa i amb la Barcelona Rythm Tap.

A nivell de docència és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona i de Terrassa.

Font: http://www.afroblue.info

Josep Cervera i Bret

31 jul.

carrer josep cervera bret

Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empordà,1 de setembre de 1883 – Roses, 5 de setembre de 1969) fou un contrabaixista i compositor de música per a contrabaix i sardanes.

La família Cervera ha estat una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera i Berta, els seus oncles Agustí i Felip Cervera i Marquès, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint així a principis del segle XIX.

Nascut en el si d’una família també religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avança en l’estudi de la música, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.

Els primers temps ajuda al seu pare a donar classes de música i s’estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l’escola del Castell. Per damunt d’altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mètode d’estudi del flabiol. Però elegeix el contrabaix per dedicar-s’hi plenament, estudiant la tècnica de l’escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició amb aquest instrument, l’envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l’època, el mestre Pere Valls. Estudia de 8 a 10 hores diàries i segons el mestre va avançar en un mes el que els altres ho feien en un o dos anys. També va estudiar harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Cap el 1903 funda l’orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne el director. Però a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agustí. A la cobla figuerenca hi romandria fins el 1940.

A partir d’aquell moment, la cobla augmenta el seu nivell artístic i incorpora músics de qualitat. En força ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores inèdit. De forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d’obtenir-los, escrivint un mètode de contrabaix molt particular però que permetia dominar els fonaments d’aquest difícil instrument. Ell mateix l’usava abans de qualsevol concert. Arribà a dominar-lo a la perfecció. Contrabaixistes clàssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb l’instrument que ho feia. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d’acompanyament, va ésser donat a conèixer com a instrument de concert. Donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l’estranger, activitat que no va deixar fins el 1959.

Davant l’obstacle de trobar obres escrites per a contrabaix es decideix a compondre’n, escrivint-ne sobre un centenar. També compon música religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L’any 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. També va escriure: La papallona i el mosquit, Mirant el cel, Flor d’hivern, Brots tendres, etc.

L’any 1951 va fer la lletra i la música del Ball de la Platja de Roses que s’estrenà per la festa major de l’any següent. També va musicar el Ball del Drac d’Olot.

Els anys que durà la guerra civil foren difícils i els Cervera es traslladaren a un mas proper a Roses. L’any 1940 Josep Cervera deixa l’Antiga Pep per subsistir, alternant la música i el comerç. L’últim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 i l’últim de tots en públic el donà a Figueres l’any 1959 amb l’acompanyament de la Camil·la Lloret. Aquesta etapa fou també prolífica pel que fa a la composició bàsicament de contrabaix però també de música sacra, ballets, etc.

Fonts: Viquipèdia i JosepCervera.net

Pere Puig

3 des.

ppuig

Nascut a Figueres, comença els estudis de piano dins l’àmbit del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb Camil·la Lloret i més endavant amb Maria Canela i Roberto Bravo. Amplia els seus estudis al Schubert Konservatorium amb Tamiko Suzuki i a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Viena amb Regina Seidlhofer i Carmen Graf-Adnet.

És professor superior de piano, solfeig, teoria, transposició i acompanyament, i director del Centre d’Estudis Pep Ventura de Figueres.

La seva activitat concertística, amb repertoris del barroc fins al segle XX comprèn diverses modalitats i estils: actuacions com a solista d’orquestra (Orquestra Simfònica d’Alacant, Orquestra de Cambra de Girona); recitals de piano (Viena, Barcelona, Girona, Castell de Perelada); participació en formacions de música de cambra i acompanyament de cantants, instrumentistes i corals, modalitat en la qual ha rebut diferents premis arreu de Catalunya.

Font: http://www.jmfigueres.com

%d bloggers like this: