El CD Sardaxou 6 de la Cobla Contemporània i el llibre Escena Musical Empordanesa de Francesc Fuentes Garriga son les dues noves incorporacions de la Biblioteca de Figueres pel que fa a la música vinculada a l’Alt Empordà… Son al teu abast des d’aquesta setmana, amb moltes altres propostes per escoltar o llegir, dona un cop d’ull a totes elles al Butlletí de Novetats de novembre.
Any 2009 Joventuts Musicals de Figueres i el Centre Excursionista Empordanès van publicar el llibre 25 anys de Concerts a Muntanya. El seu autor és Juli Gutierrez Deulofeu que exposa com, des de l’any 1983, aquesta iniciativa musical ha permès al públic de gaudir d’edificis medievals que, poc temps abans, havien estat seriosament exposats a un estat de ruïna.
Podeu trobar aquest llibre a les biblioteques empordaneses, per exemple, a la Biblioteca Pública de Figueres i consultar-ne la seva disponibilitat al catàleg Argus.
A la darrera Guia de Novetats de la Biblioteca de Figueres podras trobar cd’s, partitures i llibres relacionats amb la música:
Aquest mes d’abril de 2011 la Biblioteca de Figueres ha incorporat al seu catàleg 3 nous cds de música empordanesa, son els enregistraments de Rebelions, Mute i Sergi Gili, que podeu consultar en aquesta guia de novetats, que, a més, ve ben farcideta d’altres delicatessen editorials.
Aquest CD nascut arrel de l’exposició del Museu de l’Empordà aplega dues formacions que, fonamentant-se en les partitures de Pep Ventura dipositades a la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona, interpreten una selecció vocal i instrumental de les obres del mestre, segons els paràmetres estètics del segle XIX.
Aquestes formacions son l’Orquestra Nova Pep i la coral La Nova Euterpe i la selecció musical i l’estudi musicològic son a càrrec d’Anna Costal, comissària de l’esmentada exposició.
Des del Sonabé us convidem a escoltar aquest treball (definitivament festiu i desacomplexat) amb la ment oberta… ja que, possiblement, també acabareu amb la boca igual d’oberta mentre les paraules fusió musical segur que se us passen més d’una vegada pel cap.
Trobareu aquest CD a la Biblioteca de Figueres… i una darrera recomanació: a la mateixa Biblioteca disposeu del llibre ”Sardanes”, una monografía dels Quaderns de la Revista de Girona signada per Jaume Ayats, Anna Costal i Joaquim Rabaseda, una lectura que casa molt bé amb el CD si tot plegat t’ha encuriosit.
El 15 d’ocubre de 2009 la Biblioteca de Figueres disposarà de nova música en cd… vols saber quina? Aquí en tens la llista
A més d’aquests cds també trobareu una sel·lecció de dvd vinculats al món musical, doneu un cop d’ull:
…. i des del Sonabé aprofitem per recordar-te que la Biblioteca posa al teu abast un fomulari de suggerències de compra amb el que pots dir la teva de quina és la música que t’agradaria trobar en el seu catàleg.
El proper 15 de juliol de 2009 la Biblioteca de Figueres posarà al teu abast una cinquantena de nous títols de música en cd: Clàssica, Òpera, Rock, Jazz, Pop, Electrònica, Flamenc o BSO. Aquí en tens un avanç:
El proper 15 de juny de 2009 la Biblioteca de Figueres posarà al teu abast una vintena de nous títols de música en cd: Hip-Hop, Rock, Jazz, Pop, Electrònica o BSO. Aquí en tens un avanç:
El proper 1 de juny de 2009, la Biblioteca de Figueres publica la 3a guia de Música de l’Alt Empordà, un document que presenta les darreres adquisicions de la Biblioteca dels enregistraments musicals de la nostra comarca. En aquesta guia es recullen 24 cd’s d’autors tan diversos com:
La Biblioteca de Figueres disposa, fins a mitjans de juny, d’un fons especial dedicat a Franz Schubert. Son llibres i cd’s que provenen de la Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE) i que complementa el fons propi de Biblioteca de Figueres coincidint amb l’activitat de les Audicions Musical Comentades dedicades a Schubert que es realitza a la Biblioteca fins el 18 de juny.
El proper 15 de maig de 2009 la Biblioteca de Figueres posarà al teu abast una cinquantena de nous títols de música en cd: Clàssica, Rock, Jazz, Pop, Electrònica o BSO. Aquí en tens un avanç:
El 8 de maig de 2009, a les 18 h, al Teatre Municipal El Jardí de Figueres tindrà lloc el 30è concurs de Joventut que, en aquesta edició, gira a l’entorn de la figura i l’obra de Maria Àngels Anglada. En el decurs de l’acte s’interpretarà la cantata Les Veus Misterioses, amb text de M.Àngels Anglada i música de Josep Baucells. L’interpretarà el cor infantil i grup orquestral Versatile ’09 del Casino Menestral Figuerenc, sota la direcció de Santi Escura i Clàudia Coral.
La partitura de Les Veus Misterioses, així com els llibres de Maria Àngels Anglada, pots trobar-los a la Biblioteca de Figueres, a la secció de Col·lecció Local.
El proper 15 d’abril la Biblioteca de Figueres posarà al teu abast una cinquantena de nous títols de música en cd: Clàssica, Rock, Jazz, Pop, Electrònica o BSO. Aquí en tens un avanç:
També trobareu 3 nous dvd’s musicals
Fa uns anys Ràdio SER Empordà va cedir a la Biblioteca de Figueres el seu fons musical per què estigui a l’abast de la comarca. El fons SER Empordà està format majoritàriament pel pop i el rock dels 80 i principis dels 90. Des del mes de desembre de 2006 estan disponibles 500 títols d’aquest fons format, majoritàriament, per cd’s de llarga durada. Aquesta guia recull una selecció de títols del Fons Ser Empordà. Si voleu consultar tots el títols podeu fer-ho des del Catàleg.
Es tracta d’un treball literari que commemora els 100 anys de la fundació de la cobla La Principal de l’Escala que en la seva primera etapa, que va del 1906 fins el 1956, va guiar el músic escalenc Josep Vicens i Juli, més conegut com “L’avi Xaxu“. La segona etapa de la cobla escalenca començava el 2004, de la mà de l’Entitat sardanista, Ràdio l’Escala i l’Ajuntament.
Un total de 592 pàgines i unes 200 il·lustracions, que segons el seu autor, Jordi Gallegos, “rescaten de l’oblit els noms de molts músics locals, avui perduts en la memòria. També fa possible resseguir la trajectòria de les primeres formacions musicals escalenques, L’Aliança i La Principal de l’Escala, sense desvincular-les de la història local de la nostra vila marinera”.
Músics, familiars i descendents aporten els seus testimonis, però Gallegos també ha hagut de treballar en hemeroteques, arxius municipals, històrics i públics de localitats com Girona, Figueres, l’Escala i Torroella de Montgrí, a més d’arxius fotogràfics, alguns de particulars. Les primeres dades documentals de les formacions que han existit a la vila s’inicien a la segona meitat del segle XIX i arriben fins a l’actualitat, i es divideix el llibre en tres apartats: “La Principal abans de la Principal”, “L’antiga Principal de l’Escala” i “Del silenci al somni escalenc”.
El fet musical a l’Escala combina dades històriques, llegendes, relats i curiositats, a més de dedicar tres capítols als primers músics locals documentats, els primers directors i les primeres formacions, sense oblidar la històrica rivalitat entre formacions que van desembocar en la fusió de la primera gran cobla escalenca, L’Aliança (1888-1912), una primera part que serveix per conèixer el pòsit i l’herència que va rebre La Principal de l’Escala.
Font: http://www.diaridegirona.cat/
Pots consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres. També podeu saber més sobre el llibre i l’Escala més sardanista visitant http://lescalasardanista.blogspot.com/
El Romance del Capitán Trueno es va estrenar el 13 de maig de 2006 a l’església de Sant Martí d’Empúries conmemorant el 50 aniversari del personatge. Amb versos de Elías Bravo i música de Jordi Codina, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà va interpretar l’obra i el concert va quedar enregistrat en aquest cd.
La Fundació Victor Mora ha fet donació d’aquest cd a la Biblioteca de Figueres i ben aviat el trobareu a la vostra disposició.
Montserrat Cristau Garcia (Figueres, 1966), Soprano. Filla de Jaume Cristau i germana de Jordi Cristau.
Comença els estudis de cant amb la profesora Mº Carmen Rodriguez, posteriorment amb Myriam Franchieri i Manuel Garcia Morante al C.S.M.M. de Barcelona on obté el titol Superior de Cant. Perfecciona el seus coneixaments tècnics i interpretatius amb diferents mestres com Jaume Aragall i Carme Bustamante, així com els aspectes interpretatius amb diferents cursos de teatre i expressió corporal.
És premiada en diversos concursos de cant com el Joan Massià a la millor intèrpret de la seva obra, semifinalista al Concurs de Jaume Aragall a Torroella de Montgrí, Tenor Viñas, la Marató de Joves Veus…
Ha compaginat sempre la seva passió per la lírica, amb el jazz i la música moderna. De fet la seva gran passió és cantar, fet que no ha deixat de succeir, per sort, des que va començar, sigui en l’àmbit musical que sigui; també com a profesora de cant i tècnica vocal. Actualment exerceix a l’Escola de Música Moderna de Salt-Girona i a l’escola de teatre de girona “El Galliner”.
Actualment és la cantant solista del grup Empordà Fusió, amb aquesta formació te enrregistrats 4 CDs, “”Recull de Sentiments”, “Ja ha arribat Nadal”, “El Nostre Concert” , el CD de versions i música de ball “001,004, 025”, diverses intervencions en CD’s de Música per a Cobla i de “Music From Catatalònia” editats per l’empresa Metalquimia.
A més,com a soprano solista i amb el pianista Ultano Gómez formen un duet, amb el que ofereixen el concert anomenat “Carta de Clàssics”.
El seu repertori líric inclou obres de Bach, Mozart, Donizzetti, Puccini, Strauss, Falla, Toldrà, Mompou, Gerswing, Ellington, Porter…etc.
Font: http://www.montserratcristau.com
A la Biblioteca de Figueres trobaràs els cd’s de Montserrat Cristau amb Empordà Fusió… Esperem també poder tenir ben aviat el primer cd en solitari d’aquesta veu empordanesa, que ha gravat als Estudis Groove de Figueres durant aquest estiu… Us tindrem informats 🙂 … fins llavors podeu saber més de Montserrat Cristau visitant la seva web o passant pel seu MySpace.
La Casa de Cultura de Girona acollirà del 7 de setembre al 5 d’octubre el cicle de recitals de cançó d’autor CançÓ8 que enguany inclou actuacions d’artistes com Josep Tero (7 setembre) Alfons Encinas (14 setembre), Ara Va de Bo (21 setembre), Jaume Arnella (28 setembre) i Déu n’hi Duo (5 octubre).
El concert inaugural (diumenge 7 setembre, 19 hores) anirà a càrrec del cantautor Josep Tero (L’Escala, 1951). La sensibilitat per la poesia és un dels elements que defineixen millor la seva obra, en què l’evocació dels paisatges, sobretot els del nord dels Països Catalans, té una presència molt destacada. Maria Àngels Anglada, Clementina Arderiu, Josep Espunyes, Carles Fages de Climent i Jordi Pere Cerdà són alguns dels autors als quals ha contribuït a divulgar aquest artista empordanès, que també ha cantat la poesia de Joan Salvat-Papasseit i la de Konstandinos Kavafis.
A més d’haver protagonitzat recitals a tots els territoris de parla catalana, Josep Tero ha cantat també als Estats Units, Cuba, Còrsega, Holanda i Luxemburg. Georges Moustaki, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rossell, Mísia i Maria Farandouri figuren entre els cantants que han col·laborat amb ell en discos o escenaris. Atret per la cançó tradicional, ha publicat dos enregistraments per encàrrec de la Generalitat de Catalunya per difondre el cançoner popular en l’àmbit escolar.
El concert antològic que ha preparat per a l’ocasió s’obrirà amb versions de cançons de Mikis Theodorakis del repertori d’Indika, el grup empordanès de cançó del qual va formar part a la primera meitat dels anys setanta. També inclourà peces que estrenarà o que no ha gravat mai, a més d’alguns temes antics que no acostuma a interpretar als seus recitals i de cançons de l’Alguer, on ha actuat en diverses ocasions.
Font: http://www.casadecultura.org/
Podeu escoltar els cd’s de Josep Tero a la Biblioteca de Figueres.
Capsa de curculles
Tati Cervià, veu i percussions; Toni Pujol, contrabaix i percussions; David Sànchez, Kamishibai
25/10/2008
11:00h
Biblioteca Fages de Climent
La petita Sakura viu prop del mar. Amb el seu gos, en Perrins, passeja tot sovint per la platja on descobreix objectes que les onades han deixat a la sorra. La Sakura anirà guardant aquestes troballes en una capsa de cartró.
El que per als grans són ramploines, per la Sakura són petits tresors amb els quals experimenta i en fa sortir sons: curculles, cocos, llaunes…i, fins i tot, una pinta!
Amb aquesta audició, presentada a través del Kamishibai o teatre de paper japonès, els més petits gaudiran d’un peculiar univers musical creat a partir l’enginy de la protagonista.
Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, Ramon Basil i Brujó, músic de cobla i compositor de sardanes. Amplià els estudis de piano amb Lluís Bonaterra i Gras i Josep Passolas i Coderch, i els d’harmonia amb Julià Palanca i Massià. Completà la seva formació a Barcelona, estudiant harmonia, contrapunt, fuga i composició amb el mestre Zamacois.
Acabada la Guerra Civil, Basil tocà durant uns anys a la cobla-orquestra Mendoza, de Figueres, el flabiol en formació de cobla i el piano en la d’orquestra. També era el responsable dels arranjaments musicals. Després de presentar-se, sense èxit, a unes oposicions a director de banda militar (com el seu mestre Julià Palanca), Basil agafà una feina de secretari del jutge de Figueres, que pogué compatibilitzar amb la tasca compositora. Encara que no es dedicà a l’ensenyament de la música, si tingué un deixeble, Jaume Cristau, que ha destacat com a compositor, instrumentista i director de cobla.
És un dels compositors de sardanes més premiats, i les seves composicions han estat lloades per la crítica. Tanmateix, les seves sardanes no tenen prou ressò popular i rarament es programen, amb la possible excepció de Sant Pere de Roda, la seva obra més divulgada. Compongué més de trenta sardanes i una desena de peces de música per a cobla. Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Honorant Francesc Basil.
L’Associació Amics de Francesc Basil convoca un premi de composició per a piano i el Memorial Francesc Basil de composició de sardanes, un dels premis més prestigiosos d’aquest camp.
Font: Viquipèdia
La Biblioteca de Figueres disposa d’enregistraments on apareix l’obra de Francesc Basil executada per diferents formacions: Cobla Miramar, Cobla La Principal de Vilafant, Orquestra de Cambra de l’Empordà i Cobla de Cambra de Catalunya.
Sonabé.cat 