Baldomer Pastells Ribera

Baldomer Pastells Ribera (Castelló d’Empúries 1848 -1930) músic, fill de Pere Pastells era flabiolaire i pedagog, conegut pel nom de l’Avi Rau. Va ser un expert intèrpret de flabiol i flauta i va destacar en l’àmbit religiós com a baix solista.

Va formar part de la Cobla Empordanesa i un dels fundadors de la cobla Els Rossinyols. Va substituir Joan Masó en la direcció de l’Escola de Música de Castelló d’Empúries (1925) i de la cobla infantil Els Rossinyolets.

Font: Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 599-600. ISBN 9788496747548.

Música empordanesa a les revistes Camí de Ronda i Alberes

Fa uns dies des del Sonabé.cat us proposavem la lectura de la Revista de Girona, que en el seu número 274 fa un desplegament de música local amb els seus articles del dossier Girona Rock ‘n’ Roll. Avui volem recomenar-vos la lectura de dues revistes locals més que també aposten per la música en els seus continguts.

La primera proposta és el número 3 (juliol 2012) de la revista Camí de Ronda on trobareu un extens article sobre la figura del compositor de sardanes Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, escrit per Jordi Gallegos i Córdoba.

La segona proposta és el número 7 de les revista Alberes que conté dues magnífiques fotografies de cobles històriques: Els Rossinyolets de Baldomer Pastells (1925) i l’Empordanesa (193?) de Figueres, que es promociona amb l’etiqueta de “cobla orquestra jass”.

Trobareu aquestes revistes, i moltes més, a la Biblioteca de Figueres.

Pau Guanter i Casadevall

Font:http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/faces/textes.jsp?idRaco=143

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944)  fou un músic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. S´incorporà com a trombó a la cobla Empordanesa fins l’any 1889 i després va passar a la cobla Montgrins l’any 1890. El mateix any va fundar la Cobla Els Rossinyols (1890-1895) per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se l’any 1895, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. A Calella també va formar part de diferents formacions barcelonines com: Orquestra Parera, Moderna Armonia i OrquestraFilharmònica. També va ser director de la Coral de Calella, La Sirena Calellenca i l’Orfeó Calellense.

Va escriure unes 200 sardanes, de les que se’n conserven les següents a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes

Títol	Tipus	Any
Assoladora	Sardana per a cobla	1904
Belleses empordaneses	Sardana per a cobla	1904
Bibiana	Sardana per a cobla
Burlona	Sardana per a cobla
Cançó de tardor	Sardana per a cobla	1904
Cantarella	Sardana per a cobla
cistelleta, La	Sardana per a cobla	1903?
closa de la vila, La	Sardana per a cobla	1924
Confidència	Sardana per a cobla
Cort d’amor	Sardana per a cobla	1924
delatadora, La	Sardana per a cobla
diadema, La	Sardana per a cobla	1903?
doll d’orenetes, Un	Sardana per a cobla
Elegància	Sardana per a cobla
encantadora, La	Sardana per a cobla
Esglaiada	Sardana per a cobla	1906
Flors de maig	Sardana per a cobla	1893
gaia ocelleta, La	Sardana per a cobla
gardènia, La	Sardana per a cobla
Germanívola	Sardana per a cobla
Humorada	Sardana per a cobla
Lluitadora	Sardana per a cobla	1904
Marineta	Sardana per a cobla	1917
Matinada	Sardana per a cobla	1929
menestrala, La	Sardana per a cobla	1903?
menestrala, La	Sardana per a cobla	1903?
mestressa del meu cor, La	Sardana per a cobla
muntanyesa, La	Sardana per a cobla
nenes del barri, Les	Sardana per a cobla
Oreig i onades	Sardana per a cobla
perfiladora, La	Sardana per a cobla
Pintoresca	Sardana per a cobla	1904
platja d’Empúries, La	Sardana per a cobla
presumida, La	Sardana per a cobla
Primorosa	Sardana per a cobla	1904
protagonista, La	Sardana per a cobla	1903?
protagonista, La	Sardana per a cobla	1903?
Puliol	Sardana per a cobla	1924
Rubina	Sardana per a cobla	1925
Sagarreta	Sardana per a cobla
saragatera, La	Sardana per a cobla
Tendenciosa	Sardana per a cobla
vencedora, La	Sardana per a cobla	1903?
Vernar	Sardana per a cobla
Visca la barretina	Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aubada (1906) – Bertola – Cecília (1937) – Cromàtica – Donzelleta empordanesa (1892) – Engelosida (1932) – Festívola (1933) – Flor d’un dia – Inicial – Innocència – Joguines (1931) – L’emporitana – L’estiu al camp (clarinets i violins) – L’hermosa deessa – La camèlia – La campana vella (1937) – La firataire – La gran ballada – La jardinera – La mare de la font – La Moreneta – La Muga vella (1924) – La primera volada – La regionalista – La reina de la festa – La sardana de la mar – La sardana de l’avi (1943) – La ventada del mar (tenora) – La viola d’or (tenora) – Les noies de la costa – Maimeta – Mustiola – Neguit (1937) – Ocells i flors – Pla de Roses – Primaveral (flabiol, 1935) – Un dia de platja – Un pam de violetes – Violetes boscanes – Visionària

Altres
El activo (vals)

La Biblioteca de Catalunya també disposa de dues obres de Pau Guanter Cullin floretas y Una pageseta : sardanas con ynstrumentacion pastoril

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009