Cançons i sardanes de taverna a la Biblioteca de Figueres de la mà del Cor Indika

El dijous 8 de juny de 2017, a les 19.30h, a la Biblioteca de Figueres es podran escoltar cançons i sardanes de taverna amb el Cor Indika de l’Escala, que compta amb uns trenta cinc cantaires i està dirigit per Ramon Manent. El Cor Indika centra el seu treball en la cançó popular i en la recuperació dels repertoris de la tradició oral i marinera, ja sigui oral o escrita. A la Biblioteca de Figueres interpretarà sardanes cantades i cants mariners entre les que s’hi troben temes com: La Pepa de Josep Vicenç “Xaxu”, Si tornaves de Josep Tero o la cançó popular Oreneta Gentil.

Degustació de vins del Grup Oliveda de Capmany de la DO Empordà

L’acte es realitzarà a la terrassa de la Biblioteca si el temps ho permet. Aforament limitat.

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de Montserrat Juventeny sobre la nissaga dels Vilà, publicat al Diari de Girona el 5 de juny de 2009.

La designació de l’Escala Ciutat Pubilla per al 2010 ha donat una empenta d’entusiasme als sardanistes escalencs i en el marc del seu aplec, aquest cap de setmana, dedicaran un rètol a la família dels músics locals Josep M. Vilà Saliner (1889-1969), 120 anys del naixement i 40 de la mort, i Josep M. Vilà i Comas (1922-1959) en el 50è aniversari del seu traspàs.

 MONTSERRAT JUVANTENY L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, demà dissabte a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.

El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html

Música empordanesa a les revistes Camí de Ronda i Alberes

Fa uns dies des del Sonabé.cat us proposavem la lectura de la Revista de Girona, que en el seu número 274 fa un desplegament de música local amb els seus articles del dossier Girona Rock ‘n’ Roll. Avui volem recomenar-vos la lectura de dues revistes locals més que també aposten per la música en els seus continguts.

La primera proposta és el número 3 (juliol 2012) de la revista Camí de Ronda on trobareu un extens article sobre la figura del compositor de sardanes Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, escrit per Jordi Gallegos i Córdoba.

La segona proposta és el número 7 de les revista Alberes que conté dues magnífiques fotografies de cobles històriques: Els Rossinyolets de Baldomer Pastells (1925) i l’Empordanesa (193?) de Figueres, que es promociona amb l’etiqueta de “cobla orquestra jass”.

Trobareu aquestes revistes, i moltes més, a la Biblioteca de Figueres.

Josep Vicens i Mornau

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Juli

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

Una orquestra única en el món

Foto: LLUÍS SERRAT

Carles Coll explica així en què consisteix la Simfònica de Corda i Cobla: «Multipliques per dos els músics de l’OCE per tenir una simfònica i substitueixes els instruments de vent habituals d’aquestes orquestres pels vents de la cobla, més l’arpa i la percussió.»

En total, 37 músics que completen una formació òbviament irrepetible en altres cultures i fins i tot sense precedents en la nostra, on algunes orquestres simfòniques sí que han adaptat sardanes però sense el tret diferencial dels vents de la cobla.

També l’OCE havia gravat un disc titulat Sardanes de corda per a Metalquimia, però ara l’empresa creada pel besaluenc i sardanista reconegut Narcís Lagares volia anar més enllà i va plantejar aquest nou repte a Carles Coll i Francesc Cassú. «Volíem començar la casa pels fonaments i per això vam triar una sèrie de sardanes que tothom coneix, però encarregant a bons orquestradors que les adaptessin i aconseguissin un bon equilibri perquè els vents no trepitgessin les cordes en aquest experiment de laboratori», explica Coll.

El disc, gravat aquest estiu als estudis 44.1 d’Aiguaviva, es va completar amb tres sardanes noves: Sirenes, d’Albert Guinovart; Companyonia universal, de Salvador Brotons -tots dos autors seran presents al concert de divendres a l’Auditori (21.00 h), presentat per Martí Gironell i gravat en vídeo perquè es pugui veure després al web de l’orquestra-, i la composició …i en Jordi i la Maria, que Narcís Lagares ha dedicat als seus néts nascuts recentment i que complementa, ja des del títol, una sardana anterior: Estimada Laia. La resta d’obres incloses a Sardanes per al món són La Santa Espina, d’Enric Morera, orquestrada per Esteve Palet; Girona aimada, de Vicenç Bou, adaptada per Marc Timon; La pubilla empordanesa, de Josep Serra (Carles Coll); Una rosella, de Manel Saderra (Coll); A Palmira, de Jaume Cristau; Al capdavall del pont vell, de Josep Cassú; Niu d’amor, de Ricard Viladesau (Josep Cassú); La festa de Sant Martirià, de Conrad Saló (Cassú); Sant Martí del Canigó, de Pau Casals; Aurora promesa, de Francesc Cassú, i Bona festa, de Josep Vicens, l’avi Xaxu, orquestrada per Marc Timon.

L’objectiu és anar encarregant noves obres per a aquesta formació, que, tot i els compromisos de l’OCE i de la Principal de la Bisbal, vol fer uns 25 concerts durant el seu primer any de vida. Ja està previst que la SCCC ofereixi el 10 de gener vinent al Jardí el concert inaugural de Figueres com a capital de la cultura catalana del 2009. «Hi ha moltes ciutats pubilles de la sardana, però Figueres n’és la mare, i ara que la sardana està en crisi tenim el repte d’aconseguir que no desaparegui.»

Font: XAVIER CASTILLÓN per http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3071675

L’Escala sardanista en imatges

Des d’aquest divendres 7 de novembre de 2008, i fins el proper dia 19 de novembre de 2008, es podrà veure l’exposició de fotografies “L’Escala sardanista en imatges”. La mostra ha sorgit del primer concurs de fotografia Joan Lassús, que va organitzar l’agrupació sardanista Avi Xaxu, amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Escala i la Comissió de Fotografia Josep Esquirol. Les obres es podran veure a la Sala d’Actes Municipal de dimarts a dissabte, de 17:15h a 20:15h. I diumenges i festius d’11:00h a 13:00h. La inauguració tindrà lloc aquest divendres a les 20:30h, a la mateixa Sala d’Actes, lloc on es faran públics els tres premis i es lliuraran als seus autors.

Les fotografies guanyadores il·lustraran el calendari d’activitats sardanistes de les comarques Gironines. Han participat un total de 14 obres de cinc autor diferents, de poblacions com l’Escala, Albons, Barcelona o Vilafant.

Les imatges participants al concurs compartiran espai amb fotografies de Joan Lassús, que dóna nom al concurs, i que van ser realitzadel per aquest professional de la imatge entre el 1939 i el 1957. Aquestes, mostren diferents actuacions i moments de la Principal de l’Escala en aquest anys.

Lassús (1901-1996), compaginava la seves dues afeccions i professions: la fotografia i la música. Aquest escalenc ha deixat un fons fotogràfic molt important que forma part, junt amb el de Josep Equirol i Richard Vernonds, de l’arxiu històric municipal de la vila. A més, també va formar part de la Principal de l’Escala tocant la tenora, tot i que també dominava el saxofon, el piano i el violí.

Font: gironanoticies.com

L’Escala des de l’empostissat

Es tracta d’un treball literari que commemora els 100 anys de la fundació de la cobla La Principal de l’Escala que en la seva primera etapa, que va del 1906 fins el 1956, va guiar el músic escalenc Josep Vicens i Juli, més conegut com “L’avi Xaxu“. La segona etapa de la cobla escalenca començava el 2004, de la mà de l’Entitat sardanista, Ràdio l’Escala i l’Ajuntament.

Un total de 592 pàgines i unes 200 il·lustracions, que segons el seu autor, Jordi Gallegos, “rescaten de l’oblit els noms de molts músics locals, avui perduts en la memòria. També fa possible resseguir la trajectòria de les primeres formacions musicals escalenques, L’Aliança i La Principal de l’Escala, sense desvincular-les de la història local de la nostra vila marinera”.

Músics, familiars i descendents aporten els seus testimonis, però Gallegos també ha hagut de treballar en hemeroteques, arxius municipals, històrics i públics de localitats com Girona, Figueres, l’Escala i Torroella de Montgrí, a més d’arxius fotogràfics, alguns de particulars. Les primeres dades documentals de les formacions que han existit a la vila s’inicien a la segona meitat del segle XIX i arriben fins a l’actualitat, i es divideix el llibre en tres apartats: “La Principal abans de la Principal”, “L’antiga Principal de l’Escala” i “Del silenci al somni escalenc”.

El fet musical a l’Escala combina dades històriques, llegendes, relats i curiositats, a més de dedicar tres capítols als primers músics locals documentats, els primers directors i les primeres formacions, sense oblidar la històrica rivalitat entre formacions que van desembocar en la fusió de la primera gran cobla escalenca, L’Aliança (1888-1912), una primera part que serveix per conèixer el pòsit i l’herència que va rebre La Principal de l’Escala.

Font: http://www.diaridegirona.cat/

Pots consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres. També podeu saber més sobre el llibre i l’Escala més sardanista visitant http://lescalasardanista.blogspot.com/