Orquestra Mendoza (1934-1947)

L’any 2009 el Sonabé.cat va publicar l’article sobre l’Orquestra Mendoza, una petita història que, gràcies a col·laboradors com Jordi Oliveres, Eduardo Galvan i Pilar Cortada es va anar omplint de noves i millors dades. Josep Loredo també dedicà a aquesta formació un gran article des del seu blog Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya i ara és Carles Varela qui fa un pas endavant i escriu aquest article d’avui; una edició més acurada de la història de “la Mendoza”, amb el suport del seu coneixement personal com a músic i investigador musical i del seu arxiu documental familiar heretat del seu pare, el també músic Miquel Varela. Des del Sonabé.cat volem agraïr al Carles Varela la seva dedicació i generositat per compartir amb tots aquest document.

Orquestra Mendoza (1934-1947), de Carles Varela

L’Orquestra Mendoza va néixer per iniciativa d’alguns músics vinculats al Casino Menestral de Figueres. L’1 de gener de 1934 va ser donada d’alta a la Mútua del Sindicat de Música de Girona amb el nom d’Orquestina Mendoza. Els primers noms de la llista foren: Esteve Pallach, Frederic Lunati, Miquel Varela, Antoni Vidal i Joaquim Marcos. També en formaren part fins l’any 1936 els germans Miquel i Josep Pagès, Josep Núñez, Amat Blanch, Miquel Mayoral (substituint a Esteve Pallach), Delfí Suñer i Ferran Jofre entre d’altres.

El mateix gener de 1934 ja tenim notícies d’una actuació al Gran Ball de Solters del Casino Menestral de Figueres, també el mes de març a l’espectacle Habana-Sevilla a la població rossallonesa d’Elna i el 5 de maig al Gran Cafè Excelsior de Figueres, tornant-hi nombroses vegades. A l’inici de la seva trajectòria va ser-ne representant l’Esteve Pallach, i més tard en Frederic Lunati que va exercir també de director fins els anys de la guerra civil.

L’any 1936 l’Orquestra Mendoza va formar part d’un espectacle anomenat Les amis de la France que recorria totes les poblacions d’alguna importància del sud de França amb la finalitat de recollir fons per ajudar al poble espanyol. Aquestes actuacions van tenir una durada d’uns tres mesos durant l’any 1936 i uns sis mesos el 1937. De l’any 1938 no disposem de dades. Es tractava d’un espectacle de varietats d’artistes de tot Espanya. Algun historiador assenyala que en aquesta etapa dirigia l’orquestra en Josep Carbó, però a nosaltres ens consta que el 1936 i 1937 encara la dirigia Frederic Lunati. La composició de l’orquestra la primavera del 1937 era la següent: Frederic Lunati (piano), Joaquim Marcos (bateria), Delfí Suñer (contrabaix), Josep Núñez (trombó), Tomas Grau i Ferran Jofre (trompetes), Jaume Chirivella, Adolf  Teixidor i Miquel Varela (saxofons).

Després de la guerra civil van trigar uns mesos a refer l’orquestra, ja que cal tenir en compte que alguns músics foren empresonats i d’altres van haver de romandre exiliats, per exemple en Lunati o en Núñez que no retornaren fins als anys seixanta.

La temporada 1940-1941 ja tenim notícies de la represa de l’orquestra, aquesta vegada dirigida per Francesc Basil. Durant aquesta època l’Esteve Pallach, músic fundador recuperat de la primera etapa, en fou el representant.

No serà fins a la temporada 1941-1942 que l’orquestra es presentarà com a Cobla-Orquestra Mendoza. La formació inicial d’aquesta cobla fou la següent: Francesc Basil (fllabiol), Esteve Pallach i Ferran Vives (tibles), Arseni Corsellas i Miquel Varela (tenores, Joan Brunet i Pere Falgarona (trompetes), Josep Calvet i Joaquim Marcos (fiscorns) i Delfí Suñer (contrabaix).

L’any 1943 agafa la representació de l’Orquestra Mendoza l’Arseni Corsellas, que mantindrà fins a la seva dissolució el 1947. El 1943 en forma part el músic de Castelló d’Empúries Josep Blanch i Reynald, que hi serà fins a 1945. Aquest any també deixaran l’orquestra en Francesc Basil i l’últim músic fundador restant, en Miquel Varela. En Marcos i el Pallach ja havien plegat l’any 1943.

A la seva etapa de cobla-orquestra del 1941 al 1947, a més dels músics esmentats també formaren part de la Mendoza els músics Josep Genís, Jaume Esteve, Josep Maymí, Gabriel Pallissera, Joan Falgarona, Agapit Torrent, Lluís Cairó, Amadeu Puntí, Vicenç Ferrer, Joaquim Carbonell, Joaquim Pujol i Camil·la Lloret.

Recerca basada en les fotografies promocionals de l’Orquestra Mendoza de 1934, 1935, 1936, 1937, altres fotografies informals de 1934, 1935 i 1937 i cartells de festes. Dos cartells de “Les Amis de la France”.

Cartells i fotografies de les temporades 1940-41, 1941-1942, 1942-43, 1945-44, 1944-43, 1946-47 (no hi ha res del 1945-46).

Arseni Corsellas Perxés

Arseni Corsellas Perxés(Capmany 1904 – Figueres 1967) va rebre lliçons de violí de J. Soldevila i Enric Sans a Figueres i d’Eduard Toldrà a Barcelona.

A la dècada dels anys 30 formava part de la Cobla La Filharmònica amb J. Gelabert, A. Faixó, P. Teixidor, J. Seguranyes, J. Pinos, A. Teixidor, J. Carbonell, E. Corbera i J. Junyer.

També va formar part de l’Orquestra Mendoza, La Principal de Badalona, Orquestra Panamá i La Principal de Llagostera.

De retorn a Figueres va impartir classes particulars de violí i l’any 1958 va guanyar la plaça de professor de música i violí de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau.

Font:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Orquesta Mendoza

L’Orquesta Mendoza de Figueres va estar activa entre els anys 1934 i 1947. Joan Falgarona i Canadell, Joaquim Marcos Pinadell, Modest Puig, Miquel Varela, Amat Blanch, Josep Calvet, Arseni Corsellas, Agapit Torrent, Josep Folguerola, Josep Gabriel Pallisera*, Josep Blanch i Reynal, Josep Genis, Amadeu Puntí i Jordà o Francesc Basil van pertànyer a l’orquestra. Frederic Lunati, Josep Carbó i Arseni Corsellas en varen ser els directors. Algunes fonts bibliogràfiques també inclouen a Ramon Basil com a membre d’aquesta formació però aquesta dada està en revisió des del 2013.*

Esteve Pallach Terrades també va ser un pioner d’aquesta formació, dada que hem pogut recuperar gràcies a Jordi Oliveres. (Font: Jordi Oliveres, 2012)

Joaquim Marcos Pinadell també va formar part de l’orquestra com a bateria i cantant, informació que hem pogut recuperar gràcies al seu besnét Eduardo Galvan a qui agraïm la seva col·laboració.

Gràcies a la col·laboració de la Sra. Pilar Cortada sabem que el músic que apareix com a Josep Folguerola és, en possiblement Pere Falgarona Salellas.

La primera notícia en premsa local on apareix l’orquestrina Mendoza és del 29 de desembre de 1934 a La Veu de l’Empordà (consultable a l’hemeroteca de la Biblioteca de Figueres) amb el text del corresal de Castelló d’Empúries: A l’Estatge social de la «Penya Rápida», hi toca balls, per la diada de Santa Llúcia, l’orquestrina de Figueres «Mendoza». Un any més tard, el 30 de novembre de 1935, la mateixa capçalera de La Veu de l’Empordà publica la notícia: “Éxit de la formidable Orquestra Mendoza al Gran Cafè Excelsior”.

La Veu de l’Empordà, 30 de novembre de 1935

Al Diccionari de Cobles de Jordi Puerto i Parramon, es recull la següent informació d’aquesta formació:

“Quan la dirigia Frederic Lunati va ingresar-hi Modest Puig, amb qui tocaven també: Miquel Varela, Esteve Pallach, Vidal, Brunet, Ramon Basil, Amat Blanch i Josep Calvet. També en temps de guerra 1936-1939 l’orquestra va seguir tocant a França, amb Josep Carbó com a director. També es té constància de concerts a Banyoles per les Festes de Sant Martirià de 1941 i 1942.

La temporada 1943-1944 l’Orquestra Mendoza estava formada per Arseni Corsellas com a representant, Miquel Varela i Agapit Torrent a les tenores, Josep Falgarona i Josep Pallisera a les trompetes, Josep Blanch i Reynal i  Josep Genís als fiscorns, Amadeu Puntí i Jordà, Francesc Basil i Josep Maymí.”

Carles Varela, músic i investigador musical figuerenc aporta noves dades amb el seu article sobre l’Orquestra Mendoza elaborat a finals del 2013. En aquest article aporta dades que completen i concreten el treball iniciat per Jordi Puerto. Podeu llegir aquest article aquí.

Fonts : http://wp.me/pghmG-3Xb, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/mendoza.html, Diccionari de cobles : del segle XIV al XXI de Jordi Puerto i Parramon i hemeroteca de la Biblioteca de Figueres.

* Aquesta informació ha estat aportada pel Sr. Carles Varela l’any 2013.

Jaume Cristau i Brunet

Fotografia de Montserrat Juvanteny

Jaume Cristau i Brunet

Figueres, 1940

Jaume Cristau i Brunet s’inicia musicalment de la mà de Mossèn Albert, i com escolà d’ell entra en contacte amb el cant gregorià, que serà una influència en les seves futures composicions. Prosseguí els seus estudis musicals: als 7 anys el violí i més tard el contrabaix amb mestres empordanesos com Camil·la Lloret, Florenci Mauné, Enric Sans, Josep Passolas, Arseni Corsellas, Eusebi Saló, Pitu Vallespir  i Francesc Basil , a qui admira profundament.

Al Conservatori del Liceu de Barcelona estudia amb Lluïsa Nadal i el contrabaixista Ferran Sala.

Ha format part de la Cobla Orquestra Valsar (Girona, 1956), la Cobla Catalunya, la Cobla Caravana, i les formacions Francisco Mas (1961-1970), Rob-Roy’s (1963-1964) i Empordà Fusió (1995).  De 1971 fins 1974 va dirigir la cobla-orquestra Caravana i l’any 1975 va fundar i dirigir la seva pròpia orquestra, la Miramar, en la que tocava el contrabaix, baix elèctric i feia les veus. Actualment forma part del grup d’havaneres Grup Terra Endins.

També va exercir molts anys com a director de l’escola de Música del Casino Menestral de Figueres.

Relació de premis de Jaume Cristau

A Ciutat Vella – Premi Barcelona (1994)
A l’amic Manel –Premi Ceret Banyoles, 3r (1995)
A Tordera – Premi Tordera (1988)
Aquell tren de l’aplec – Premi Sardana de l’any (1983)
Argent d’amor – Premi Ivars d’Urgell, popular (1990)
Ceret a Pablo Picasso – Premi Ceret Banyoles (1989)
El ressò de les Guilleries – Premi Banyoles (1986)
El ressò de Pau Casals – Premi SGAE (1984)
Festa de Pasqua a Ivars – Premi Ivars d’Urgell (1984)
Girona, segle XX – ACF Barcelona, 2n (1970)
Glossa de la goja de Banyoles (obra lliure) – Ceret Banyoles, especial (2002)
Himne a Lloret – Sardana de l’any, premi crítica (1976)
La pubilla cantora – Premi Olot (1968)
La Unió del Masrampinyo – Premi diada de la Sardana (1977)
Lloret a Mossèn Cinto – Premi Lloret (1975)
Lloret i el mestre Basil – Premi Lloret (1978)
Lloretenca – ACF Barcelona, 2n (1970)
Navata – Premi Joaquim Serra, 1r (1983)
Nostra ofrena – Premi Sardana de l’Any (1978)
Pujols a Badalona – Premi Memorial Pujol Busquets Badalona, 2n (2008)
Recull de sentiments – Premi SGAE, accèssit (2001)
Rotllanes de violetes – Premi 2n Certamen Fèlix M. Comín, 3r (2007)
Sa Caravera – Premi Lloret 1975)
Sant Feliu de la Costa Brava – Premi Ràdio Lleida, 2n (1984)
Sant Jaume a Tivissa – Premi La Bisbal (1985)
Sant Pere del Bosc – Premi Alba de Prima (1978)
Sardanes a Ponent – Premi Conrad Saló, 3r (1983)
Un brot de ginesta – Premi Joaquim Serra, 2n (1999)
Una rosa per Amer – Premi Memorial Pere Fontàs, popular (2008)
Vanessa – Premi Ceret Banyoles, 2n (1995)
Vilallonga de Ter – Premi Ceret Banyoles, 2n (1991)
Visca la música – Premi Ivars d’Urgell, accèssit (1993)
Xamosa, Clàudia – Premi SGAE, accèssit (2006)

Pau més Garreta – Premi SGAE de Sardanes (2008)

Títols de partitures del arxiu Músics per la cobla

Sardanes

Títol	Tipus	Any
A Carme i Josep	Sardana per a cobla	1996
A Cistella	Sardana per a cobla	1987
A Ciutat Vella	Sardana per a cobla	1995
A Joan Paradís	Sardana per a cobla
A Maçanet és festa	Sardana per a cobla
A Montserrat Vayreda	Sardana per a cobla	1986
A Palmira	Sardana per a cobla	1981
A Ramon Serrat	Sardana per a cobla	1981
A redós del Montseny	Sardana per a cobla	1980
A Tordera	Sardana per a cobla	1988
A Valentí Miserachs	Sardana per a cobla	2012
Ala d’argent	Sardana per a cobla	1987
alba de les Violetes, L’	Sardana per a cobla	2008
Albada empordanesa	Sardana per a cobla	1974
Amic Conrad	Sardana per a cobla	1981
Anglès canta la festa	Sardana per a cobla	1989
Anna, el delit d’en Martí	Sardana per a cobla	2012
Antaviana	Sardana per a cobla	1988
aplec de Vilamacolum, L’	Sardana per a cobla
Aquell tren de l’aplec	Sardana per a cobla	1983
avi Calderó, L’	Sardana per a cobla	2007
Badalona, Ciutat Pubilla	Sardana per a cobla	1988
Barcino 92	Sardana per a cobla	1986
brot de ginesta, Un	Sardana per a cobla	1999
Cabestany en el cor	Sardana per a cobla	2009
Caldes aplec florit	Sardana per a cobla	2011
Càmping Sardanista de Catalunya, El	Sardana per a cobla	2012
cançó de Garriguella, La	Sardana per a cobla	1984
Catalunya mil·lenària	Sardana per a cobla	1988
Cavall Bernat	Sardana per a cobla
Ceret a Pablo Picasso	Sardana per a cobla	1989
clam del bosc, El	Sardana per a cobla	1987
Colla Figueres	Sardana per a cobla	1962
Cor de violí	Sardana per a cobla	1991
Cremallera a l’infinit	Sardana per a cobla	2009
D’Amer, “amerats” de música	Sardana per a cobla	2010
Dolces manyagues	Sardana per a cobla	1963
dos turistes, Els	Sardana per a cobla	1961
Empordà, bressol d’amor	Sardana per a cobla	1961e
encís de Benavent, L’	Sardana per a cobla	1984
Enriquet i la Vicenteta, L’	Sardana per a cobla	1987
farandulet, El	Sardana per a cobla	2007
festa de la canya, La	Sardana per a cobla	1985
Festa de Pasqua a Ivars	Sardana per a cobla	1984
Figueres a Pep Ventura	Sardana per a cobla	1962
Flama catalana	Sardana per a cobla
Gala	Sardana per a cobla
Gentil Maria Elena	Sardana per a cobla	1988
Ginesta i romaní	Sardana per a cobla	1979
Girona, segle XX	Sardana per a cobla	1970
guixolenc més, Un	Sardana per a cobla	2006
Heràldica Nuri	Sardana per a cobla	1988
Heralds de la Reial Vila	Sardana per a cobla	1967
Himne a Lloret	Sardana per a cobla	1976
honor d’una amistat, L’	Sardana per a cobla	1980
Honorança a Pep Ventura	Sardana per a cobla	1975
Jocs i rotllanes	Sardana per a cobla	1995
Laia	Sardana per a cobla	1995
Laia i Clàudia	Sardana per a cobla	2005
Llançà… del port a l’aplec	Sardana per a cobla
Lloret a Mossèn Cinto	Sardana per a cobla	1975
Lloretenca	Sardana per a cobla	1971e
Lluny (Pàtria enyorada)	Sardana per a cobla
Miquel Serrat )La veu de la sardana)	Sardana per a cobla	2007
Nana	Sardana per a cobla	1965e
Navata	Sardana per a cobla	1983
Nineta maca	Sardana per a cobla	1961e
nit de Sant Andreu, La	Sardana per a cobla	1989
Nostra ofrena	Sardana per a cobla	1978
Nuri ja és Pubilla, La	Sardana per a cobla	1988
Olor de tramuntana	Sardana per a cobla	1979
Or per a Sant Feliu	Sardana per a cobla	2009
Palamós, gent gran	Sardana per a cobla	2007
Palamós, veles i sardanes	Sardana per a cobla	2008
Palamosina	Sardana per a cobla	1967e
Passeig del mar	Sardana per a cobla	1967e
Per a els amics d’en Kim	Sardana per a cobla	2011
Per a l’Anna de tot cor	Sardana per a cobla	2010
Per Banyoles, de bon rotllo	Sardana per a cobla	2005
Pere Fontàs en la memòria	Sardana per a cobla	2006
Poema andorrà	Sardana per a cobla	1972e
poetessa i el músic, La	Sardana per a cobla	2005
Poncellada a Riudellots	Sardana per a cobla	2010
Prats de Lluçanès	Sardana per a cobla
pubilla cantora, La	Sardana per a cobla	1968
Recull de sentiments	Sardana per a cobla	2001
ressò d’en Pau Casals, El	Sardana per a cobla	1984
ressò de les Guilleries, El	Sardana per a cobla	1986
Retorn a casa	Sardana per a cobla	1963e
Retrobament a Cervià de Les Garrigues	Sardana per a cobla	1986
Riudellots és una festa	Sardana per a cobla	2005
rossinyols de Cabanes, Els	Sardana per a cobla	2009
Rotllanes de Violetes	Sardana per a cobla	2007
Rubí 2007	Sardana per a cobla	2007
Sa barretina d’en Dalí	Sardana per a cobla	1962
Sant Antoni a Rubí	Sardana per a cobla	2009
Sant Carles de La Ràpita	Sardana per a cobla
Sant Esteve a Riudellots	Sardana per a cobla	2010
Sant Feliu de la Costa Brava	Sardana per a cobla	1984
Sant Jaume a Tivissa	Sardana per a cobla	1985
Sant Vicenç, finestral de Montserrat	Sardana per a cobla	1980
sardana de l’Eixampla, La	Sardana per a cobla	2008
Serenor	Sardana per a cobla	2005
sol de Vilamajor, El	Sardana per a cobla	1984e
Som del camp i fem sardana	Sardana per a cobla	1987
Stel·la	Sardana per a cobla	1962
Terra i mar	Sardana per a cobla	1958
Terrassa	Sardana per a cobla	1982
Tot dansa a la Plaça de Santa Anna	Sardana per a cobla	2009
Unió de Masrampinyo, La	Sardana per a cobla	1977
Vall de Bianya, La	Sardana per a cobla	1980
Vanessa	Sardana per a cobla	1985
Vila de Lladó	Sardana per a cobla
Vilamajor	Sardana per a cobla	1996
Villalonga de Ter	Sardana per a cobla	1991
Visca Catalunya	Sardana per a cobla	1966e
Xamosa Clàudia	Sardana per a cobla	2006

Obres

Títol	Tipus	Any
Impressions marineres	Obra per a cobla	1986
Peralada 1285	Obra per a cobla	1985
Pinzells de tramuntana	Obra per a cobla	1984

Altres títols

Sardanes
A Banyoles i de bon rotllo (2005) – A Joan Bastida – A Joan Morros – A Josep Ministral – A l’amic Manel (1995) – A l’amic Valentí Santacreu (1998) – A les noies del Foment – A Montoliu (1985) – A Palamós, Marinada (1963) – A Pujol Boira (2007) – Amics del Prat (1962) – Aniversari al pont vell – Aranya de mosca – Argent a Cornellà (1993) – Argent d’amor (1990) – Ballada entre els pins (1981) – Besalú, caliu de poble (2004) – Bon cop de falç – Bonica Anna Maria – Cala Senià (2007) – Camí de l’aplec (per a dos tibles) – Canigó (1993) – Catalanesca Girona – Clam per Sant Jordi (2007) – D’en Dalí sa barretina (2004) – De cara al nord – Del Mont verge Maria – El baster de Vilamajor (1983) – El cantaire del Montseny – El castell de Joncar – El jardí de Vilafant (1990) – El Maresme a Viladesau (2005) – El pintor Lluís Roura – El Port de la Selva – El primer clam (1997) – El somni de Gala (2004) – El tible d’en Vadó (1993) – El violoncel d’en Ramon (1995) – El Voló està de festa – Els Montgrins (1997) – Els Rossinyols d’Igualada (dos flabiols) – En Fèlix – En Narcís a l’Anna Maria (2004) – En record d’aquells que hi foren (1990) – Encís d’amor (1992) – Estiu – Felicitats Jaume (2006) – Festa Major al Casino de Caldes – Figueres, porta d’Europa (1976) – Flor de romaní (1985) – Formosa Sarai (1977) – Gala – Dalí (1964) – Gatzara a l’aplec – Germanor Mutualista – Ginesta i araguaney (1982) – Idil·li lloretenc (1980) – Ivars d’Urgell (1984) – L’aplec de Reixac – L’aplec de Sant Jaume (per a 2 fiscorns, 1979) – L’aplec que tu volies (1991) – L’era d’en Deseia – La barretina d’en Dalí – La cala del Corb (1987) – La cançó de Lluçanès (1986) – La cançó del rabadà (1992) – La dansa del parc – La festa de Mayà – La filla del marxant (1999) – La Garriga, XXVè aplec (1981) – La mainada de Sant Pau – La mata de jonc – La meva il·lusió (1989) – La nostra Joaquima – La raó de la tramuntana (1999) – La serenata dels tapers (1981) – La vall de l’Aubi (1993) – La vall del riu Brugent (2008) – Les fires de Girona (1996) – L’honor d’una amistat – Llafranc – Llançà, del port a l’aplec – Lloret i el mestre Basil (1978) – Madremanya – Noces d’or del Josep i la Conxita (2002) – Palau Saverdera – Per l’avi Narcís – Platja d’Aro, vila d’Europa (1991) – Primavera – Pubilla cantora (1969) – Pubilla de Catalunya (1989) – Pujols a Badalona (2008) – Que bonic és Montesquiu (2007) – Quina bellesa Girona! (1996) – Refilets d’aplec – Repic de festa – Roses, un quart de segle – Rubí, 75 gemmes (2002) – Sa Caravera (1975) – Sant Pere del Bosc (1978) – Santgregoriana – Sardanes a Ponent (1983) – Si en Jesús vol – Tardor – Teresa – Un racó de Platja d’Aro (1991) – Una rosa per Amer (2008) – Vilabertran, 900 anys (2000) – Visca la música (1993)

Obres
Bernat Tallaferro, comte de Besalú (obra lliure) – Catalunya Nord (obra lliure) – Glossa de la goja de Banyoles (obra lliure, 2002) – Glossa de Pasqua a Besalú (obra lliure, 2000) – Sota el cel de Catalunya (obra lliure) – Suite en sol (suite, 1983)

Fonts: Viquipèdia, Músics per la cobla i  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009