Tag Archives: Antoni Juncà

Josep Maria Cervera Berta

6 març

Josep Maria Cervera Berta (Figueres 1904 , Sant Feliu de Guíxols 1998), fill del músic Felip Cervera Marquès va formar-se inicialment amb el seu pare per continuar la seva formació amb Antoni Juncà (harmonia i composició) i Isidre Lleys (orgue).

Entre 1919 i 1920 exercí de professor de musica a l’Escola Agrícola de Fortianell i l’any 1924 guanya per oposició la plaça de mestre de música dels establiments de beneficiència de Girona, per a la qual calia el coneixement per l’execució en tots els instruments de corda i vent

Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell va fundar l’orfeó Cant Empordanès.

Seves son les sardanes:

  • Capvespre
  • Aires de l’Empordà
  • Matinera
  • Recordant Girona
  • El Castell de Solius
  • De bon matí
  • La Serra de Campmajor
  • La Sardana dels tres germans
  • L’Aplec del Remei
  • Jafre, poble gentil
  • Prop de la font
  • Sota les arcades del temple nou
  • L’Aulet
  • El Pla de les bruixes de Llers
  • Mar endins
  • Calella, perla del Mediterrani
  • Joventut

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Josep Cervera.net

Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana

27 oct.

Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana

L’1 de novembre de 2009 és la data escollida per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà per estrenar en directe el seu darrer disc, dedicat a les sardanes d’autors figuerencs.  El CD, anomenat “Compositors de Figueres, Ciutat Mare de la Sardana” inclou, entre d’altres, obres de Pep Ventura, Lluís Bonaterra i Gras, Enric Sans, Antoni Juncà, Jaume Cristau i del mateix director de l’OCE, Carles Coll.

L’Orquestra de Cambra de l’Empordà s’afegeix així dins els actes que Figueres està duent a terme com a Capital de la Cultura Catalana 2009 amb aquesta aportació, recordant a tothom que Figueres és també la Ciutat Mare de la Sardana, amb un acurat recull de deu compositors figuerencs amb varietat d’estils i orquestracions de Jaume Cristau, Jaume del Blanco i Carles Coll. En aquest concert d’estrena l’OCE estarà acompanyada de les corals Polifònica de Figueres i Orfeó de l’Empordà.

El concert serà al Teatre El Jardí de Figueres, a les 6 de la tarda. Les entrades (10 €) es poden adquirir al Telentrada o al mateix teatre.

La Revista de Girona revisa la figura d’Antoni Juncà

11 set.

Antoni Juncà, director de banda

La Revista de Girona n. 256/2009 acaba de publicar l’article d’Anna Sánchez i Núria Bassagañas La banda, la cobla i l’orquestra que revisa la figura del músic figuerenc Antoni Juncà i Soler.

En la persona d’Antoni Juncà (Figueres, 1875 – Saragossa, 1952) conflueixen el director de bandes militars, l’autor de sardanes i d’obres per a cor i orquestra, l’harmonitzador de melodies populars, el dinamitzador musical d’Athenea, el director de la primera formació simfònica de Girona i el mestre d’harmonia d’alumnes tan significats com Francesc Civil i Tomàs Sobrequés.

Publicació del llibre La Música a Girona

22 des.

musica-a-girona

La Diputació de Girona ha editat La Música a Girona: Història del Conservatori Issac Albeniz, de Lluís Brugués i Agustí.

El treball, estructurat en dues parts, ofereix en primer lloc una panoràmica general sobre el fet musical a la ciutat de Girona des de les darreries del s. XIX fins als nostres dies, i en la segona part, un treball exhaustiu, sòlidament documentat, d’una precisió quasi germànica, sobre la Història del Conservatori de Música de Girona.

Albert Cotó, Pep Ventura, Jaume Cristau, Antoni Juncà, Josep M. Cervera són alguns dels músics empordanesos que apareixen esmentats en aquest treball. 

Pots consultar el text íntegre de aquest document des de http://www.ddgi.cat/isaacalbeniz/

 

Antoni Juncà i Soler

12 oct.

El mestre Antoni Junca i Soler  (Figueres 1875- Saragossa 1952) nasqué en una família modesta i nombrosa, d’arrels empordaneses. Des dels seus anys de joventut, Juncà s’educà en l’ambient republicà i liberal. S’inicià a la música de ben jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l’església parroquial de Figueres. Amplià la seva formació estudiant clarinet amb Emili Ferrer i amb el prestigiós instrumentista Fèlix Sans; poc després, entrà com a tible i clarinet a la cobla-orquestra d’en Pere Sans, germà de l’anterior. El servei militar el passà fent de clarinetista a diverses bandes militars (Logronyo, Olot) fins al seu llicenciament el 1898.

Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l’orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com l’Antiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claverià Amigos de la Unión de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d’orquestres (dirigí la Societat Gironina de Concertsen els dos concerts que aquesta va fer, el 1916).

Quan la seva situació personal ho permeté, es casà amb la biurenca Maria Casadevall, amb qui tingué cinc fills. Exercí de professor de música, i tingué per alumnes -entre altres- Josep Baró i Güell i Josep Maria Cervera i Berta.

Antoni Junca Soler

Retrat de David Santsalvador realitzat durant l’any 1934. Document de la Biblioteca de Catalunya consultable a http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/materialsBC/id/1318

Trajectòria personal i professional

Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les principals cobles i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el de la societat coral La Erato de Figueres, amb la qual va debutar amb Linda di Chamonix (melodrama en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en italià escrit per Gaetano Rossi).

L’any 1894 va estudiar Harmonia, Contrapunt, Fuga, Instrumentació i Orquestració amb els mestres Varela Silvari i Joaquim Zamarra sense deixar d’estudiar els tractats i mètodes espanyols i estrangers més moderns, amb els que va poder adquirir molts coneixements profitosos. Això li va permetre obtenir el paper principal en les Bandes dels Regiments de Baileu, número 24, i Sant Quintín, número 47.

L’any 1895 es trobava a Granollers dirigint l’Orfeó Amigos de la Unión i com a músic a l’Orquestra Moderna Catalana. Tres anys més tard, tornà a Figueres per fer de director a la cobla l’Antiga Pep.

El 12 d’octubre de 1899 es va casar amb la Maria Casadevall de Bartolomé. La seva unió es va celebrar a l’església Parroquial de Figueres. Després del seu viatge de noces es van instal·lar a Granollers, ja que havien contractat a l’Antoni com a clarinetista solista a l’orquestra La Moderna Catalana i com a director del cor Amigos de la Unión, de l’Associació Clavé. El 19 de desembre de 1902 va néixer la seva filla Cecília a Granollers.

El 22 de maig de 1903, l’Antoni va ser destinat per R.O (Real Ordre) com a músic major de tercera classe al Regiment de Guipúscoa número 53 i tota la família es va haver de traslladar a Vitòria, on van viure fins el mes d’agost de 1904.

El 29 d’agost de 1904, altre cop per R.O (Real Ordre), se’l va destinar al Regiment d’Infanteria Àsia número 55, de guarnició a Figueres, on hi van residir fins al setembre del 1905. El dia 30 d’agost de 1905 va néixer a la ciutat de Figueres la seva segona filla Rosa.

Aquell mateix mes de setembre va ser traslladat al Regiment de Girona. Allí, el 6 de febrer de l’any 1909 va néixer l’Eugeni i el 4 d’agost de 1913 va néixer la Pilar, la última filla del matrimoni. Durant el 1913 es creà a Girona la Societat Athenea, de la qual l’Antoni en formava part de la junta de membres fundadors al costat de Francesc Montsalvatge, Josep Pou, Emili Torres, Joaquim Pla, Xavier Montsalvatge, Rafael Masó i Miquel de Palol. La seva tasca consistia en ser el director artístic i dinamitzador musical. Coordinà des del primer concert d’inauguració d’Athenea, el juny de 1913, fins l’últim, la primavera del 1916.

L’Antoni va residir a Girona juntament amb tota la seva família fins el 14 d’agost de 1916, dia en que el van destinar al Batalló de Caçadors Barbastro número 4. Això va ocasionar que s’hagués de separar de la seva esposa i fills, que es quedarien a viure a Girona mentre ell s’hagué de traslladar sol al Racó del Medik, Tetuan4

El 25 de desembre de 1918 marxa de Tetuán a Girona per anar destinat voluntàriament al Regiment d’Infanteria Sant Quintín número 47. Això li permet reunir-se feliçment amb tota la seva família. Ell se’n va a viure a Figueres, a casa de la seva germana Josefa, per unes qüestions de feina però va realitzant viatges a Girona per visitar a la seva esposa i fills. Durant aquest període va exercir de mestre d’alumnes com Enric Montoriol i Josep M. Cervera. Finalment, el mes de març de 1919 tota la família es trasllada a Figueres, on van residir-hi fins l’agost de 1924.

L’1 d’agost de 1924 l’Antoni es va incorporar a petició pròpia a l’Acadèmia d’Infanteria, i el setembre d’aquell mateix any tota la seva família es va traslladar a Toledo, on van fixar la seva residència. L’any 1927 va morir a Toledo la seva filla Rosa, a l’edat de 22 anys. El mes d’agost de 1928 se’l destina voluntàriament a la primera mitja brigada de Caçadors de Larache (Marroc). La seva família es queda a Toledo. L’agost de 1929 torna a Toledo per recollir a la seva família i traslladar-se tots junts a Larache, on s’instal·len el 2 de setembre de 1929 i on hi van viure fins l’any 1932.

L’abril de 1932 se’l destina a la Música de l’Agrupació de Caçadors d’Àfrica. El juny de 1932 s’instal·la a Melilla amb part de la seva família, ja que alguns dels seus fills es queden a Larache i altres estan destinats a diversos Regiments.

El 15 de febrer de 1934 mor la seva dona Maria Casadevall a Melilla.

El 17 de maig de 1935 celebra el seu seixantè aniversari i, com a conseqüència, es retira del seu ofici en la carrera militar. Continua vivint a Melilla juntament amb els seus fills i néts. El 28 de novembre de 1937 es mouen a Ceuta on hi van viure fins el 1940.

L’11 de novembre de 1940 l’Antoni es trasllada a Saragossa, on hi va viure fins el 19 de febrer de 1952, dia en què va morir als setanta-sis anys d’edat.

El compositor

Compongué una cinquantena de sardanes, molt sovint amb melodies de cançons i balls populars catalans. Les més conegudes són, probablement,L’abella i la florLes culleretes de Sant MiquelEls fadrins de Sant Boi i l’emotiva Lluny de ma pàtria, escrita quan estava destinat al nord de l’Àfrica. També fou autor de la suite simfònica Cançons de ma terra, una missa, obres corals, obres per a banda, composicions per a piano i una col·lecció de marxes, premiada en una Festa de la Música Catalana. Transcriví diversos ballets populars, que harmonitzà i orquestrà. El 1981, la col·lecció Clàssics de la sardana de l’Obra del Ballet Popular li dedica monogràficament el volum XIII de la seva col·lecció de LPs.

En un article a la revista La Sardana del 1929, Juncà manifestava la seva concepció de la sardana:

« [ja és hora] de separar completament els dos gèneres de música sardanística que ara es conreen [parlant de les sardanes més aviat balladores i les més de concert]. Això permetria als autors del segon gènere esplaiar-se més àmpliament, sense les necessàries limitacions que el ritme de la dansa imposa , sense deixar d’ésser veritables sardanes. Jo veig surar per damunt de tot l’obra del mestreMorera, l’autor de sardanes més empordaneses de tot Catalunya, el continuador de l’obra iniciada per Pep Ventura i l’únic que, escrivint sardanes immillorables com a dansa, les pot fer figurar ensems com a immillorables peces de concert. Especialitzat en aquesta darrera modalitat, sobresurt la figura de Garreta, creador de la seva escola i que fa ja molts anys que ve enriquint amb la seva esplèndida producció el repertori musical de la nostra dansa. »

Els seus nebots Joan i Josep Juncà i Albert també van ser músics.

Obres

Sardanes

  • La fada -1905, Girona
  • Cançó enfadosa -1906, Girona
  • Pluja menuda -1907, Girona
  • A l’atzar -1911, Girona
  • La nit de Sant Joan -1912, Girona
  • El bosc de Can Féu -1912, Girona
  • Record de Lloret -1912, Girona
  • L’aplec de Sant Martí -1914
  • Canigó -1915, Olot
  • Lluny de ma Pàtria -1916, Tetuan
  • La xerrameca dels bailets -1919, Figueres
  • Les noies de Prats de Mollà -1920, Figueres
  • La molinera de Flassà -1922, Figueres
  • Les culleretes de Sant Miquel -1922, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • Revifalla -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Cecília -1923, Figueres
  • Maria -1923, Figueres
  • La lluna de mel -1924, Figueres
  • Les noces d’en Manelic -1924, Figueres
  • Montserrat -1924, Figueres
  • L’abella i la flor -1926, Toledo
  • Catalunya plora -1935, Melilla
  • Les fires de Santa Creu -1935, Melilla
  • Roseta de l’Empordà -1935, Melilla
  • L’angoixa -1937-1938, Ceuta
  • T’espero -1938, Ceuta
  • Les Fades de l’Empordà -1946, Saragossa
  • Vallespir en Festes -1947, Saragossa
  • Al toc de l’oració les noies a recó -1950, Saragossa
  • Adela
  • A la memòria de l’avi Pep
  • Cançó trista
  • Cants i planys
  • Catalunya triomfant
  • De Montserrat al Cel
  • Font Romeu
  • Gatzara Carnavalesca
  • Girona
  • L’Antònia
  • L’avi Xena
  • La font d’en Pericot
  • La reina Victòria
  • La vaca cega
  • Marta i Maria
  • Pilar
  • Raig de lluna
  • Sang nova
  • El testament de N’Amelia
  • Recordant a Juli Garreta
  • Ballets
  • Records passats

Pas-dobles

  • Ros de Olano -1900, Granollers
  • Sangre española -1905, Figueres
  • De Port-Bou al Bidasoa -1910, Girona
  • Saleri -1924, Toledo
  • Antonio Cañero -1925, Toledo
  • Currito -1926, Toledo
  • Guad el Jelú -1937, Tetuan
  • Alvarez de Castro
  • A Figueras
  • El Niño de la Bola
  • Larache
  • Alma española
  • El brillo de los caireles
  • El Ampurdanés
  • Gerona inmortal

Marxes

  • Maria al pie de la cruz -1902, Granollers
  • A Santa Cecilia -1903, Vitòria
  • Requiem Eternam -1910, Girona
  • El último beso de un ángel -1928, Toledo
  • Lauda Jerusalem -1928, Toledo
  • Del Montseny al Canigó
  • La Mare de Déu
  • Sant Magí

Tocs d’ordenança

  • Tropa -1930, Larache

Ballables

  • María -1897, Olot
  • Todo para ti -1899, Figueres
  • Cecília -1914, Girona
  • Añoranza -1917, Tetuan
  • Cariñosa -1918, Tetuan
  • Souvenir -1918, Tetuan
  • Los epilépticos -1927, Toledo
  • Michigán -1927, Toledo
  • Tu retrato -1928, Larache
  • Arlequín -1930, Larache
  • El último platillazo -1930, Larache
  • Una prueba de cariño -1930, Larache
  • Luisiño -1931, Larache
  • Merencianica
  • Pilar

Obres de concert

  • Fantasía para Clarinete -1901, Granollers
  • Misa pastoril -1902-1903, Granollers-Vitòria
  • Colección de “Ballets Catalans” -1907, Girona
  • Als heroes del Bruch -1908, Girona
  • Brindis de Claveles y Azucenas -1911, Girona
  • Merencianica -1911, Girona
  • La pipa -1912, Girona
  • Gavota Clásica -1913, Girona
  • Sarina -1913-1914, Girona
  • Desig maternal -1914, Figueres
  • Claveles y Azucenas -1915, Girona
  • En la fiesta del árbol -1915, Girona
  • Himno escolar -1915, Girona
  • Ecos de África -1916, Tetuan
  • Al imo Pèctore -1917, Malalien
  • Els tres dallaires -1917, Tetuan
  • Al Japón -1920, Figueres
  • Canciones de mi tierra -1920
  • Dolorosos sentiments de les ànimes del Purgatori -1920, Figueres
  • La Fuente amorosa -1920, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • La pagesa i l’estudiant -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Romanç de Santa Llúcia -1923, Figueres
  • A la memoria de Julio Garreta -1926, Toledo
  • Marcha nupcial -1930, Larache
  • Ave Maria -1941, Saragossa
  • Cortejo de amor -1951
  • Cuentos mitológicos
  • Fiesta regia en Aranjuez
  • Madrid en 1808
  • Petronila

A l’arxiu de Músics per la cobla es conserven algunes de les partitures de les seves obres, podeu consultar-ne l’inventari aquí.

Podeu llegir un article biogràfic del mestre Juncà publicat per la Revista de Girona i consultar el catàleg de la Biblioteca de Figueres on trobareu alguns dels enregistraments sonors de l’obra d’aquest mestre.

Cobla Miramar – Pinzells de tramuntana

15 jul.

L’any 1986 Picap editava un vinil de la Cobla Miramar anomenat Pinzells de Tramuntana, que va ser gravat per Joan Sirvent  al Teatre municipal de Figueres “El Jardí” el 22 de juny de 1985.

Les obres del enregistrament pertanyen als mestres Jaume Cristau, Francesc Basil, Pep Ventura, Enric Sans, Antoni Juncà i Florenci Mauné i portada la portada és obra de Josep Ministral… Més empordanès impossible !!!

Aquest és un enregistrament molt interessant per la vàlua i la raresa del seu repertori: Norfeu, Aquella gavina, Oda a la tramuntana, Peralada 1285 i Gala són les aportacions de Jaume Cristau. Sant Pere de Roda la de Francesc Basil, Matilde la d’Enric Sans, Lluny de ma pàtria la d’Antoni Juncà i El Salt de la reina la de Florenci Mauné. Naturalment, en el repertori també apareix Per tu ploro del mestre Pep Ventura, una autèntica peça de referència.

L’any 2004, i amb motiu de l’Any Dalí,  Picap va tornar a editar el disc, aquesta vegada en cd. La Biblioteca de Figueres disposa d’ambdós enregistrament i l’exemplar en cd és de préstec.

%d bloggers like this: