Tag Archives: Antoni Agramont

Cobla Els Agramont

25 maig

cobla agramonts

La Cobla Els Agramont o Cobla Empordanesa de Castelló d’Empúries fou dirigida des de 1871 per Antoni Agramont. Sobre 1888 la cobla estava formada per Baldomer Pastells, Francesc Riera, Ramon Carreras, Feliu Sans, Isidre Quintana, Joaquim Batlle, Miquel Barniquel, Pau Guanter, Amadeu Sitjar, Antoni Agramont, Salvi Callís i Rafel Portell.

L’any 1889, un cop dissolta definitivament la Cobla Empordanesa, hi tocaven, entre altres: Antoni Agramont, Baldomer Teixidó i Pastells (Xiula) a la tenora, Pere Portell (Fuerto) al tible, Cristina al contrabaix i Gonçal Juncà al tenor segon.

Fonts: Diccionari de cobles de Jordi Puerto i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/els-agramont.html

Joaquim Godo Soler

18 jul.

joaquim godo soler 2013 sonabe

Joaquim Godo Soler (Castelló d’Empúries 1880, Mataró 1957) fou un músic que amb 14 anys s’inicià amb el fiscorn amb el mestre Antoni Agramont.

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

A principis del segle XX va formar part de la cobla Els Agustins de Granollers i a la dècada dels 20 a Mataró va ser membre fundador de la cobla Iluro l’any 1922 i  l’any 1927 obtingué la plaça de primer bombardino de la Banda Municipal de Mataró. Després de la guerra civil va formar part de la cobla Mataró d’Educación y Descanso (1939-1940) i Els Verds on era anomenat l’Avi Soler. *1

Com a compositor va escriure les sardanes Dansaires de l’Empordà, Estrella i Maria Aurora, algunes de les quals es troben a l’arxiu de Músics per la Cobla.

*1-  El setembre de 2013, Josep Loredo puntualitza: “El que va tocar a la Cobla-orquestra Els Verds és en Josep Soler i Saurí, conegut com l’Avi Soler “, font :[http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=19713&sec=2]… “No em consta que ni un ni l’altre toquessin amb Els Agustins o amb la Cobla Mataró…”

ILURO_1926 (2)

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

ILURO_1928

Cobla Iluro 1928. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

 

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/03/iluro.html

Pau Guanter i Casadevall

27 ag.

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944)  fou un músic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. S´incorporà com a trombó a la cobla Empordanesa fins l’any 1889 i després va passar a la cobla Montgrins l’any 1890. El mateix any va fundar la Cobla Els Rossinyols (1890-1895) per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se l’any 1895, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. A Calella també va formar part de diferents formacions barcelonines com: Orquestra Parera, Moderna Armonia i OrquestraFilharmònica. També va ser director de la Coral de Calella, La Sirena Calellenca i l’Orfeó Calellense.

Va escriure unes 200 sardanes, de les que se’n conserven les següents a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes
Títol Tipus Any
Assoladora Sardana per a cobla 1904
Belleses empordaneses Sardana per a cobla 1904
Bibiana Sardana per a cobla
Burlona Sardana per a cobla
Cançó de tardor Sardana per a cobla 1904
Cantarella Sardana per a cobla
cistelleta, La Sardana per a cobla 1903?
closa de la vila, La Sardana per a cobla 1924
Confidència Sardana per a cobla
Cort d’amor Sardana per a cobla 1924
delatadora, La Sardana per a cobla
diadema, La Sardana per a cobla 1903?
doll d’orenetes, Un Sardana per a cobla
Elegància Sardana per a cobla
encantadora, La Sardana per a cobla
Esglaiada Sardana per a cobla 1906
Flors de maig Sardana per a cobla 1893
gaia ocelleta, La Sardana per a cobla
gardènia, La Sardana per a cobla
Germanívola Sardana per a cobla
Humorada Sardana per a cobla
Lluitadora Sardana per a cobla 1904
Marineta Sardana per a cobla 1917
Matinada Sardana per a cobla 1929
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
mestressa del meu cor, La Sardana per a cobla
muntanyesa, La Sardana per a cobla
nenes del barri, Les Sardana per a cobla
Oreig i onades Sardana per a cobla
perfiladora, La Sardana per a cobla
Pintoresca Sardana per a cobla 1904
platja d’Empúries, La Sardana per a cobla
presumida, La Sardana per a cobla
Primorosa Sardana per a cobla 1904
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
Puliol Sardana per a cobla 1924
Rubina Sardana per a cobla 1925
Sagarreta Sardana per a cobla
saragatera, La Sardana per a cobla
Tendenciosa Sardana per a cobla
vencedora, La Sardana per a cobla 1903?
Vernar Sardana per a cobla
Visca la barretina Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aubada (1906) – Bertola – Cecília (1937) – Cromàtica – Donzelleta empordanesa (1892) – Engelosida (1932) – Festívola (1933) – Flor d’un dia – Inicial – Innocència – Joguines (1931) – L’emporitana – L’estiu al camp (clarinets i violins) – L’hermosa deessa – La camèlia – La campana vella (1937) – La firataire – La gran ballada – La jardinera – La mare de la font – La Moreneta – La Muga vella (1924) – La primera volada – La regionalista – La reina de la festa – La sardana de la mar – La sardana de l’avi (1943) – La ventada del mar (tenora) – La viola d’or (tenora) – Les noies de la costa – Maimeta – Mustiola – Neguit (1937) – Ocells i flors – Pla de Roses – Primaveral (flabiol, 1935) – Un dia de platja – Un pam de violetes – Violetes boscanes – Visionària

Altres
El activo (vals)

La Biblioteca de Catalunya també disposa de dues obres de Pau Guanter Cullin floretas y Una pageseta : sardanas con ynstrumentacion pastoril

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Vicens i Juli

25 ag.

xaxu

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

Josep Blanch i Reynalt

8 ag.

blanch reynal

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1 de setembre del 1888 – 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingué tres germans músics, però només en destacà l’Àngel, que també va ser compositor.

Rebé les primeres lliçons de música de Joaquim Serratosa, capellà i organista de la Parròquia de Castelló, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Callís, li donà les primeres nocions de violí i de fiscorn, i mossèn Serratosa (mort el 1936) li ensenyà harmonia i composició.

Als disset anys entrà de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s’hi estigué deu anys. Era director de la coral Llavor Castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcció de la cobla de Peralada, el reemplaça en el càrrec fins al 1940; allí hi conegué l’Enric Morera, de qui també rebé consell professional. Presidí el Sindicat de Músics de Girona i va ser regidor a l’ajuntament de Castelló, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el portà a les cel·les del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, després. Acabada la guerra, participà en el restabliment i dirigí l’Escola Municipal de Música de Castelló. Com que el sou no era suficient, treballà també a la cobla-orquestra de l’Escala i al conjunt de ball figuerenc Orquestra Mendoza. A mitjans dels anys quaranta rebé el nomenament de mestre de capella de la parròquia de Castelló, i això el permeté de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composició i l’ensenyament. Fundà una petita banda municipal amb els seus deixebles de l’escola de música.

És autor d’unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d’orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. Algunes de les seves composicions foren part de l’arxiu de Músics per la Cobla.

Font: Viquipèdia

Presència castellonina al XXè Festival de Guitarres de Barcelona

19 març

img-logo

SET ALUMNES DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ANTONI AGRAMONT VAN PARTICIPAR EN EL CONCERT D’OBERTURA DEL XXè FESTIVAL DE GUITARRES DE BARCELONA

L’inici del XXè Festival Internacional de Guitarres de Barcelona es va celebrar l’Auditori de Barcelona el dia 24 de març a les 9 del vespre. El concert d’obertura va anar a càrrec de l’Orquestra de Guitarres de Barcelona dirigida per Sergi Vicente.

Aquesta vintena edició del festival, coincideix amb el 20è aniversari de l’OGB ; és per això que aquest concert va tenir un caire especial. Per una banda, va comptar amb la presència com a convidat excepcional del prestigiós compositor i guitarrista cubà Leo Brower, dirigint ell mateix a l’orquestra tres obres del seu repertori, d’aquesta manera, l’OGB li va retre un homenatge en motiu del seu 70è aniversari. Per altra banda, a la segona part del concert , junt amb la formació, es va donar el tret de sortida a l’Orquestra Catalana de Guitarres en la que hi van participar els alumnes majors de 13 anys de tots els membres de O.G.B. Aquest fet insòlit ,va reunir 250 guitarristes tocant junts a l’escenari de l’Auditori de Barcelona obres de G. Sanz, I. Cervantes i una obra de Sergi Vicente , director de l’Orquestra de Guitarres de Barcelona desde la seva fundació i de la formada per a l’ocasió,l’Orquestra Catalana de Guitarres.

La M. del Carme Plana, professora de guitarra de l’Escola Municipal de Música “Antoni Agramont”, hi va ser present com membre d’aquesta formació i va convidar als alumnes Mariam Baali, Màrius Duñach,Elvira Fina, Pau Mostazo i Maria Pujol, a intervenir en aquest històric esdeveniment ja que reunien els requisits que es demanaven per a poder-hi participar.

Font: Trobador.org

Antoni Agramont Quintana

27 ag.

antoni agramont quintana 2013 sonabe

Antoni Agramont i Quintana (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 185?-1906) fou director de cobla, fiscornista i compositor de sardanes.

Nebot de Jaume Joan Lleys Agramont, mestre de Capella de Castelló d’Empúries. Mossèn Thomas, organista de la parròquia de Castelló i Josep Roger van ser els seus mestres.

Va dirigir durant més de 20 anys la Cobla Empordanesa. També fou director de la coral castellonina La Violeta i va col·laborar amb les corals de Sant Pere Pescador i la Societat Coral Lo Pensament de Tossa de Mar.

Excel·lent fiscornista, la seva producció, que hom calcula en més d’un miler de sardanes, no ha transcendit, però va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva època. D’inspiració abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Així, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, dedicada a l’incendi de la nit del 3 de novembre de 1874 de Castelló d’Empúries per les forces carlines de Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l’evocació de la gesta.

És autor de la primera sardana revessa coneguda, pel qual se li atribueix la paternitat d’aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons. Compositor d’un miler de sardanes i d’obres religioses, corals i ballables com el xotis Los Orfeonistas o la masurca ¡No verte es morir! consultables al fons Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  Viquipèdia

%d bloggers like this: