Tag Archives: Antiga Pep

Pere Ferrer Sans

29 maig
 
La Principal de Figueres, 1930

La Principal de Figueres, 1930. Pere Ferrer és el quart músic de la fila de darrera.
Fotografia original del fons personal de Carles Varela, extreta de la web de Josep Loredo http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/08/la-principal-de-figueres.html, setembre 2013

Pere Ferrer Sans (Vilabertran 1876 – Figueres 1965), fill del músic Enric Ferrer Camps de Llançà fou un músic i llibreter que va treballar a Can Presas i Can Canet de Figueres. Era cosí del també músic Enric Sans.

pere ferrer sans

Els seus instruments de cobla eren el flabiol, el fiscorn i el contrabaix. En la faceta d’orquestra s’encarregava del violí. Va ser músic de l’orquestra del Teatre Municipal de Figueres i també va formar part d’altres formacions com la Cobla Orquestra Els Montgrins, l’Antiga Pep, el Grup Figuerenc i la Principal de Figueres.

Quan formava part de la Principal de Figueres va coincidir amb el seu fill Enric Ferrer Casamitjana (Figueres, 1907-1981).

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/montgrins.html

Enric Cullell Sagols

15 abr.

Enric Cullell Sagols (Algèria 1897 – Cabanes 1937). Va iniciar la seva formació musical amb Enric Sans. Cap als 16 anys s’incorporà a l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, passà a l’Antiga Pep i més endavant a La Principal de Peralada (1927-1930?).

Va formar part d’altres grups musicals com La Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà la gira per Europa. La malaltia va fer que el 1934 hagués de deixar la seva activitat musical.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Felip Cervera Marquès

8 març

Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.

Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.

Arxius com els de Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres i Músics per la Cobla conserven algunes de les composicions de l’autor:

Títol Tipus Any
Auba d’amor Sardana per a cobla
calàndria refila, La Sardana per a cobla
cant d’un aimador, El (Lo) Sardana per a cobla
Dos canaris Sardana per a cobla
Dos merlots Sardana per a cobla
dos ocellets, Els Sardana per a cobla
Dos passarells Sardana per a cobla  1907
enamorat, L’ Sardana per a cobla
Hermenegilda Sardana per a cobla
jorn de festa, El (Lo) Sardana per a cobla
ninyera, La Sardana per a cobla
Planys d’una pastora Sardana per a cobla  1883
Sardana curta n. 1 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 5 Sardana per a cobla
segadora, La Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Agustí Cervera Marquès

7 març

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

  • Dàlia
  • La Guerra de Cuba
  • La Muntanyesa
  • Records de Puigcerdà
  • Una Queixa d’amor
  • Flors boscanes
  • Les Aventures de Ketti
  • Merceneta
  • Cants d’amor
  • Pregant la Verge
  • Records de la platja de Garbet
  • Recordant la nostra infantesa
  • La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

  • Una Masurca a tres veus
  • Adiós a mi patria
  • Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Joan Badosa Compte

28 gen.

joan badosa sonabe 2013

Joan Badosa Compte (Roses, 1884-1968), fill del músic i industrial Enric Badosa va aprendre les primeres lliçons de solfeig i flautí de mà del seu pare. Amb 12 anys ja era un bon intèrpret i formava part de la Corporació Musical rosinca, una formació de 25 músics dirigida pel mestre Corredó, que també era el seu professor de piano.

Amb 15 anys s’interessa pel tible i als 18 ja n’és un bon intèrpret. També amplia els seus estudis de flautí i, ambdos instruments formarà part de l’Antiga Pep de Figueres com a solista. Amb l’Antiga Pep va viatjar a París i Londres on van enregistrar el primer disc de sardana de l’història.

Va formar part de La Principal de Palafrugell (1911 *) i La Principal de Peralada (1925-1927) i als anys 30 va entrar a La Selvatana alhora que feia d’interí a La Principal de la Bisbal.

L’any 1946 es reconstituí l’orquestra castellonina Els Rossinyols i s’hi va integrar fins que es va retirar.

Va escriure les sardanes: L’Enriquet (1946), Quimeta, La segona de la tarda, La guapa, Margarida (1947), Nebulosa, Poema del ciri, Cançoneta i Flors boscanes.

En col·laboració amb Josep Blanch Reynal va escriure: Heroica, Calaverada, Desvergonyida i La fi del món, la més coneguda, obligada de tible.

A l’arxiu de Músics per la Cobla disposen de les partitures de:

Cançoneta Sardana per a cobla
Enriquet, L’ Sardana per a cobla 1946
Margarita Sardana per a cobla 1947
Nebulosa Sardana per a cobla
Poma del ciri Sardana per a cobla

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Badosa_i_Compte

* Aquesta dada ha estat aportada per Oriol Oller l’11 de febrer de 2012.

Cobla Antiga Pep

27 gen.

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de  la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:

Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.

“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.

Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.

En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.

A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.

Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.

JOSEP GRAHIT, 1916″

La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.

Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.

El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.

EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″

Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

ANTIGA PEP 1946 sonabe 2013

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 40 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 30 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

 

antiga pep 7 sonabe 2013

antiga pep 6 sonabe 2013

antiga pep paris 1913 2013 sonabe

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 4 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 3 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 2 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep sonabe 2013

Antiga Pep, 1944? Font: Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

antiga pep 1907 2013 sonabe

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

antiga pep figueres 1928 2013 sonabe

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai

antiga pep programa 1904 sonabe 2013

Antiga Pep. 1904

antiga pep programa1909 sonabe 2013

Antiga Pep, 1909

antiga pep programa 1910 sonabe 2013

Antiga Pep 1910

antiga pep programa 1911 sonabe 2013

Antiga Pep 1911

antiga pep 1912 sonabe 2013

Antiga Pep 1912

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2

Webs relacionades i recomanades:

http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

http://www.josepcervera.net/

Cast Aiguabella Fàbrega

18 gen.
 aiguabella LA PRINCIPAL DE PERALADA 1924 sonabe 2013

La Principal de Peralada , 1924. Cast Aiguabella està assegut al centre de la fotografia

Cast Aiguabella Fàbrega (Figueres, Alt Empordà, 189? – 10 de febrer de 1938) fou un instrumentista de tible i compositor de sardanes. Fill del músic figuerec Ricard Aiguabella Algans i germà del també músic Miquel Aiguabella Fàbrega.

Va formar part de la Cobla-orquestra Canigó amb el seu germà Miquel i posteriorment de La Principal de Peralada,  Els Rossinyols de Castelló d’Empúries i l’Antiga Pep de Figueres. Morí en el primer bombardeig sobre Figueres durant la guerra.

Va escriure les sardanes Matinera i La Riallera, que es poden consultar a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Font de la foto: Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya de Josep Loredo.

Enric Sans i Salellas

10 ag.

antiga pep

Enric Sans i Salellas (Figueres, Alt Empordà, 10 de setembre de 1890 – 11 de febrer de 1953) va ser un músic i compositor de sardanes.

Iniciat pel seu pare, Fèlix Sans Camps, va començar a tocar el violí als 7 any i va viure sempre immers en el món de la música. Va formar-se musicalment amb els mestres Domènec Sánchez Deyá (Barcelona) i Alphonse Lefort (París).

Va formar part de l’orquestra L’Art Gironí i durant els anys 1911 a 1914 va ser director de la cobla Antiga Pep de Figueres, per la que va escriure sardanes algunes de les quals van ser enregistrades a París en un viatge amb la seva cobla. També va formar part de The King Jazz, una de les primeres formacions de jazz de Figueres.

La popularitat li va arribar amb la sardana La infantona. Ben aviat, va escriure un centenar de títols, la majoria d’obres de línia camperola, fresca i melòdica.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Documents relacionats amb l’autor:

Expedient de depuració

Partitures i enregistraments sonors a la Biblioteca de Catalunya

Sardanes a l’arxiu de Músics per la Cobla

Sardanes
Títol Tipus  Any
A la meva estimada Sardana per a cobla
Anna Maria Sardana per a cobla
Barcelonina gentil Sardana per a cobla
campanes de Figueres, Les Sardana per a cobla
Cants de muntanya Sardana per a cobla
Conxita Sardana per a cobla
De Marina a Muntanya Sardana per a cobla
Diada d’amor Sardana per a cobla 1952
Dolç record Sardana per a cobla
En plena Cerdanya Sardana per a cobla
Fent tabola Sardana per a cobla
Foc nou Sardana per a cobla 1923
font d’Ignasi Iglesias, La Sardana per a cobla
Font Trobada, La Sardana per a cobla
gallina enamorada, La Sardana per a cobla
horta de les flors, L’ Sardana per a cobla
Idil·li pastoril – Refilets de pastor Sardana per a cobla 1952
infantona, L’ Sardana per a cobla 1916
Matilde Sardana per a cobla
Mira que et dic Sardana per a cobla
nenes de Manresa, Les Sardana per a cobla 1946
Ni mai que torni Sardana per a cobla
Nostre himne Sardana per a cobla
Pilar Sardana per a cobla
plaça de Badalona, La Sardana per a cobla 1948
pubilla de La Torrassa, La Sardana per a cobla 1946
Rambla de les Flors, La Sardana per a cobla 1950
Rosinca Sardana per a cobla
Salta i balla Sardana per a cobla
sardana de les bruixes, La Sardana per a cobla 1976e
Sorollosa Sardana per a cobla
Sota els pins del Mas Marés Sardana per a cobla 1951
Sulita Sardana per a cobla
Tot jugant Sardana per a cobla
Tot per tu Sardana per a cobla
Una vegada… Sardana per a cobla 1950
Vol d’orenetes Sardana per a cobla 1951
Vora el niu Sardana per a cobla 1949
Xamosa Roser Sardana per a cobla 1949

Altres títols d’Enric Sans

Sardanes
A punt de dia – Apassionada – Cançó d’amor – Catalunya (1947) – Caterina – Consol – Declaració – Enyorança – Gelida – Jovenesa – Julieta – La festa de L’Escala – La núvia – La puntaire – La tardor – La Teresineta – Les noces de la cosineta – L’ocellet canta – Nati – Primavera d’amor – Ritmes pastorils – Salut als dansaires – Santa Creu (tible) – Somni d’amor – Trapassera (revessa, 1947) – Úrsula – Vora el cim – Vostre himne

Josep Cervera i Bret

31 jul.

carrer josep cervera bret

Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empordà,1 de setembre de 1883 – Roses, 5 de setembre de 1969) fou un contrabaixista i compositor de música per a contrabaix i sardanes.

La família Cervera ha estat una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera i Berta, els seus oncles Agustí i Felip Cervera i Marquès, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint així a principis del segle XIX.

Nascut en el si d’una família també religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avança en l’estudi de la música, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.

Els primers temps ajuda al seu pare a donar classes de música i s’estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l’escola del Castell. Per damunt d’altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mètode d’estudi del flabiol. Però elegeix el contrabaix per dedicar-s’hi plenament, estudiant la tècnica de l’escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició amb aquest instrument, l’envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l’època, el mestre Pere Valls. Estudia de 8 a 10 hores diàries i segons el mestre va avançar en un mes el que els altres ho feien en un o dos anys. També va estudiar harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Cap el 1903 funda l’orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne el director. Però a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agustí. A la cobla figuerenca hi romandria fins el 1940.

A partir d’aquell moment, la cobla augmenta el seu nivell artístic i incorpora músics de qualitat. En força ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores inèdit. De forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d’obtenir-los, escrivint un mètode de contrabaix molt particular però que permetia dominar els fonaments d’aquest difícil instrument. Ell mateix l’usava abans de qualsevol concert. Arribà a dominar-lo a la perfecció. Contrabaixistes clàssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb l’instrument que ho feia. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d’acompanyament, va ésser donat a conèixer com a instrument de concert. Donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l’estranger, activitat que no va deixar fins el 1959.

Davant l’obstacle de trobar obres escrites per a contrabaix es decideix a compondre’n, escrivint-ne sobre un centenar. També compon música religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L’any 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. També va escriure: La papallona i el mosquit, Mirant el cel, Flor d’hivern, Brots tendres, etc.

L’any 1951 va fer la lletra i la música del Ball de la Platja de Roses que s’estrenà per la festa major de l’any següent. També va musicar el Ball del Drac d’Olot.

Els anys que durà la guerra civil foren difícils i els Cervera es traslladaren a un mas proper a Roses. L’any 1940 Josep Cervera deixa l’Antiga Pep per subsistir, alternant la música i el comerç. L’últim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 i l’últim de tots en públic el donà a Figueres l’any 1959 amb l’acompanyament de la Camil·la Lloret. Aquesta etapa fou també prolífica pel que fa a la composició bàsicament de contrabaix però també de música sacra, ballets, etc.

Fonts: Viquipèdia i JosepCervera.net

Bloc de notícies de l’Any Cervera 2009

16 des.

any-cervera-2009

Amb aquesta pàgina dedicada a la Cobla Antiga Pep  el bloc Any Cervera 2009 comença a omplir-se de contingut a l’espera que els actes de l’Any Cervera comencin a succeir-se.

Antoni Juncà i Soler

12 oct.

El mestre Antoni Junca i Soler  (Figueres 1875- Saragossa 1952) nasqué en una família modesta i nombrosa, d’arrels empordaneses. Des dels seus anys de joventut, Juncà s’educà en l’ambient republicà i liberal. S’inicià a la música de ben jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l’església parroquial de Figueres. Amplià la seva formació estudiant clarinet amb Emili Ferrer i amb el prestigiós instrumentista Fèlix Sans; poc després, entrà com a tible i clarinet a la cobla-orquestra d’en Pere Sans, germà de l’anterior. El servei militar el passà fent de clarinetista a diverses bandes militars (Logronyo, Olot) fins al seu llicenciament el 1898.

Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l’orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com l’Antiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claverià Amigos de la Unión de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d’orquestres (dirigí la Societat Gironina de Concertsen els dos concerts que aquesta va fer, el 1916).

Quan la seva situació personal ho permeté, es casà amb la biurenca Maria Casadevall, amb qui tingué cinc fills. Exercí de professor de música, i tingué per alumnes -entre altres- Josep Baró i Güell i Josep Maria Cervera i Berta.

Antoni Junca Soler

Retrat de David Santsalvador realitzat durant l’any 1934. Document de la Biblioteca de Catalunya consultable a http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/materialsBC/id/1318

Trajectòria personal i professional

Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les principals cobles i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el de la societat coral La Erato de Figueres, amb la qual va debutar amb Linda di Chamonix (melodrama en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en italià escrit per Gaetano Rossi).

L’any 1894 va estudiar Harmonia, Contrapunt, Fuga, Instrumentació i Orquestració amb els mestres Varela Silvari i Joaquim Zamarra sense deixar d’estudiar els tractats i mètodes espanyols i estrangers més moderns, amb els que va poder adquirir molts coneixements profitosos. Això li va permetre obtenir el paper principal en les Bandes dels Regiments de Baileu, número 24, i Sant Quintín, número 47.

L’any 1895 es trobava a Granollers dirigint l’Orfeó Amigos de la Unión i com a músic a l’Orquestra Moderna Catalana. Tres anys més tard, tornà a Figueres per fer de director a la cobla l’Antiga Pep.

El 12 d’octubre de 1899 es va casar amb la Maria Casadevall de Bartolomé. La seva unió es va celebrar a l’església Parroquial de Figueres. Després del seu viatge de noces es van instal·lar a Granollers, ja que havien contractat a l’Antoni com a clarinetista solista a l’orquestra La Moderna Catalana i com a director del cor Amigos de la Unión, de l’Associació Clavé. El 19 de desembre de 1902 va néixer la seva filla Cecília a Granollers.

El 22 de maig de 1903, l’Antoni va ser destinat per R.O (Real Ordre) com a músic major de tercera classe al Regiment de Guipúscoa número 53 i tota la família es va haver de traslladar a Vitòria, on van viure fins el mes d’agost de 1904.

El 29 d’agost de 1904, altre cop per R.O (Real Ordre), se’l va destinar al Regiment d’Infanteria Àsia número 55, de guarnició a Figueres, on hi van residir fins al setembre del 1905. El dia 30 d’agost de 1905 va néixer a la ciutat de Figueres la seva segona filla Rosa.

Aquell mateix mes de setembre va ser traslladat al Regiment de Girona. Allí, el 6 de febrer de l’any 1909 va néixer l’Eugeni i el 4 d’agost de 1913 va néixer la Pilar, la última filla del matrimoni. Durant el 1913 es creà a Girona la Societat Athenea, de la qual l’Antoni en formava part de la junta de membres fundadors al costat de Francesc Montsalvatge, Josep Pou, Emili Torres, Joaquim Pla, Xavier Montsalvatge, Rafael Masó i Miquel de Palol. La seva tasca consistia en ser el director artístic i dinamitzador musical. Coordinà des del primer concert d’inauguració d’Athenea, el juny de 1913, fins l’últim, la primavera del 1916.

L’Antoni va residir a Girona juntament amb tota la seva família fins el 14 d’agost de 1916, dia en que el van destinar al Batalló de Caçadors Barbastro número 4. Això va ocasionar que s’hagués de separar de la seva esposa i fills, que es quedarien a viure a Girona mentre ell s’hagué de traslladar sol al Racó del Medik, Tetuan4

El 25 de desembre de 1918 marxa de Tetuán a Girona per anar destinat voluntàriament al Regiment d’Infanteria Sant Quintín número 47. Això li permet reunir-se feliçment amb tota la seva família. Ell se’n va a viure a Figueres, a casa de la seva germana Josefa, per unes qüestions de feina però va realitzant viatges a Girona per visitar a la seva esposa i fills. Durant aquest període va exercir de mestre d’alumnes com Enric Montoriol i Josep M. Cervera. Finalment, el mes de març de 1919 tota la família es trasllada a Figueres, on van residir-hi fins l’agost de 1924.

L’1 d’agost de 1924 l’Antoni es va incorporar a petició pròpia a l’Acadèmia d’Infanteria, i el setembre d’aquell mateix any tota la seva família es va traslladar a Toledo, on van fixar la seva residència. L’any 1927 va morir a Toledo la seva filla Rosa, a l’edat de 22 anys. El mes d’agost de 1928 se’l destina voluntàriament a la primera mitja brigada de Caçadors de Larache (Marroc). La seva família es queda a Toledo. L’agost de 1929 torna a Toledo per recollir a la seva família i traslladar-se tots junts a Larache, on s’instal·len el 2 de setembre de 1929 i on hi van viure fins l’any 1932.

L’abril de 1932 se’l destina a la Música de l’Agrupació de Caçadors d’Àfrica. El juny de 1932 s’instal·la a Melilla amb part de la seva família, ja que alguns dels seus fills es queden a Larache i altres estan destinats a diversos Regiments.

El 15 de febrer de 1934 mor la seva dona Maria Casadevall a Melilla.

El 17 de maig de 1935 celebra el seu seixantè aniversari i, com a conseqüència, es retira del seu ofici en la carrera militar. Continua vivint a Melilla juntament amb els seus fills i néts. El 28 de novembre de 1937 es mouen a Ceuta on hi van viure fins el 1940.

L’11 de novembre de 1940 l’Antoni es trasllada a Saragossa, on hi va viure fins el 19 de febrer de 1952, dia en què va morir als setanta-sis anys d’edat.

El compositor

Compongué una cinquantena de sardanes, molt sovint amb melodies de cançons i balls populars catalans. Les més conegudes són, probablement,L’abella i la florLes culleretes de Sant MiquelEls fadrins de Sant Boi i l’emotiva Lluny de ma pàtria, escrita quan estava destinat al nord de l’Àfrica. També fou autor de la suite simfònica Cançons de ma terra, una missa, obres corals, obres per a banda, composicions per a piano i una col·lecció de marxes, premiada en una Festa de la Música Catalana. Transcriví diversos ballets populars, que harmonitzà i orquestrà. El 1981, la col·lecció Clàssics de la sardana de l’Obra del Ballet Popular li dedica monogràficament el volum XIII de la seva col·lecció de LPs.

En un article a la revista La Sardana del 1929, Juncà manifestava la seva concepció de la sardana:

« [ja és hora] de separar completament els dos gèneres de música sardanística que ara es conreen [parlant de les sardanes més aviat balladores i les més de concert]. Això permetria als autors del segon gènere esplaiar-se més àmpliament, sense les necessàries limitacions que el ritme de la dansa imposa , sense deixar d’ésser veritables sardanes. Jo veig surar per damunt de tot l’obra del mestreMorera, l’autor de sardanes més empordaneses de tot Catalunya, el continuador de l’obra iniciada per Pep Ventura i l’únic que, escrivint sardanes immillorables com a dansa, les pot fer figurar ensems com a immillorables peces de concert. Especialitzat en aquesta darrera modalitat, sobresurt la figura de Garreta, creador de la seva escola i que fa ja molts anys que ve enriquint amb la seva esplèndida producció el repertori musical de la nostra dansa. »

Els seus nebots Joan i Josep Juncà i Albert també van ser músics.

Obres

Sardanes

  • La fada -1905, Girona
  • Cançó enfadosa -1906, Girona
  • Pluja menuda -1907, Girona
  • A l’atzar -1911, Girona
  • La nit de Sant Joan -1912, Girona
  • El bosc de Can Féu -1912, Girona
  • Record de Lloret -1912, Girona
  • L’aplec de Sant Martí -1914
  • Canigó -1915, Olot
  • Lluny de ma Pàtria -1916, Tetuan
  • La xerrameca dels bailets -1919, Figueres
  • Les noies de Prats de Mollà -1920, Figueres
  • La molinera de Flassà -1922, Figueres
  • Les culleretes de Sant Miquel -1922, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • Revifalla -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Cecília -1923, Figueres
  • Maria -1923, Figueres
  • La lluna de mel -1924, Figueres
  • Les noces d’en Manelic -1924, Figueres
  • Montserrat -1924, Figueres
  • L’abella i la flor -1926, Toledo
  • Catalunya plora -1935, Melilla
  • Les fires de Santa Creu -1935, Melilla
  • Roseta de l’Empordà -1935, Melilla
  • L’angoixa -1937-1938, Ceuta
  • T’espero -1938, Ceuta
  • Les Fades de l’Empordà -1946, Saragossa
  • Vallespir en Festes -1947, Saragossa
  • Al toc de l’oració les noies a recó -1950, Saragossa
  • Adela
  • A la memòria de l’avi Pep
  • Cançó trista
  • Cants i planys
  • Catalunya triomfant
  • De Montserrat al Cel
  • Font Romeu
  • Gatzara Carnavalesca
  • Girona
  • L’Antònia
  • L’avi Xena
  • La font d’en Pericot
  • La reina Victòria
  • La vaca cega
  • Marta i Maria
  • Pilar
  • Raig de lluna
  • Sang nova
  • El testament de N’Amelia
  • Recordant a Juli Garreta
  • Ballets
  • Records passats

Pas-dobles

  • Ros de Olano -1900, Granollers
  • Sangre española -1905, Figueres
  • De Port-Bou al Bidasoa -1910, Girona
  • Saleri -1924, Toledo
  • Antonio Cañero -1925, Toledo
  • Currito -1926, Toledo
  • Guad el Jelú -1937, Tetuan
  • Alvarez de Castro
  • A Figueras
  • El Niño de la Bola
  • Larache
  • Alma española
  • El brillo de los caireles
  • El Ampurdanés
  • Gerona inmortal

Marxes

  • Maria al pie de la cruz -1902, Granollers
  • A Santa Cecilia -1903, Vitòria
  • Requiem Eternam -1910, Girona
  • El último beso de un ángel -1928, Toledo
  • Lauda Jerusalem -1928, Toledo
  • Del Montseny al Canigó
  • La Mare de Déu
  • Sant Magí

Tocs d’ordenança

  • Tropa -1930, Larache

Ballables

  • María -1897, Olot
  • Todo para ti -1899, Figueres
  • Cecília -1914, Girona
  • Añoranza -1917, Tetuan
  • Cariñosa -1918, Tetuan
  • Souvenir -1918, Tetuan
  • Los epilépticos -1927, Toledo
  • Michigán -1927, Toledo
  • Tu retrato -1928, Larache
  • Arlequín -1930, Larache
  • El último platillazo -1930, Larache
  • Una prueba de cariño -1930, Larache
  • Luisiño -1931, Larache
  • Merencianica
  • Pilar

Obres de concert

  • Fantasía para Clarinete -1901, Granollers
  • Misa pastoril -1902-1903, Granollers-Vitòria
  • Colección de “Ballets Catalans” -1907, Girona
  • Als heroes del Bruch -1908, Girona
  • Brindis de Claveles y Azucenas -1911, Girona
  • Merencianica -1911, Girona
  • La pipa -1912, Girona
  • Gavota Clásica -1913, Girona
  • Sarina -1913-1914, Girona
  • Desig maternal -1914, Figueres
  • Claveles y Azucenas -1915, Girona
  • En la fiesta del árbol -1915, Girona
  • Himno escolar -1915, Girona
  • Ecos de África -1916, Tetuan
  • Al imo Pèctore -1917, Malalien
  • Els tres dallaires -1917, Tetuan
  • Al Japón -1920, Figueres
  • Canciones de mi tierra -1920
  • Dolorosos sentiments de les ànimes del Purgatori -1920, Figueres
  • La Fuente amorosa -1920, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • La pagesa i l’estudiant -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Romanç de Santa Llúcia -1923, Figueres
  • A la memoria de Julio Garreta -1926, Toledo
  • Marcha nupcial -1930, Larache
  • Ave Maria -1941, Saragossa
  • Cortejo de amor -1951
  • Cuentos mitológicos
  • Fiesta regia en Aranjuez
  • Madrid en 1808
  • Petronila

A l’arxiu de Músics per la cobla es conserven algunes de les partitures de les seves obres, podeu consultar-ne l’inventari aquí.

Podeu llegir un article biogràfic del mestre Juncà publicat per la Revista de Girona i consultar el catàleg de la Biblioteca de Figueres on trobareu alguns dels enregistraments sonors de l’obra d’aquest mestre.

%d bloggers like this: