Tag Archives: Antiga Pep

Pere Ferrer Sans

29 maig
 
La Principal de Figueres, 1930

La Principal de Figueres, 1930. Pere Ferrer és el quart músic de la fila de darrera.
Fotografia original del fons personal de Carles Varela, extreta de la web de Josep Loredo http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/08/la-principal-de-figueres.html, setembre 2013

Pere Ferrer Sans (Vilabertran 1876 – Figueres 1965), fill del músic Enric Ferrer Camps de Llançà fou un músic i llibreter que va treballar a Can Presas i Can Canet de Figueres. Era cosí del també músic Enric Sans.

pere ferrer sans

Els seus instruments de cobla eren el flabiol, el fiscorn i el contrabaix. En la faceta d’orquestra s’encarregava del violí. Va ser músic de l’orquestra del Teatre Municipal de Figueres i també va formar part d’altres formacions com la Cobla Orquestra Els Montgrins, l’Antiga Pep, el Grup Figuerenc i la Principal de Figueres.

Quan formava part de la Principal de Figueres va coincidir amb el seu fill Enric Ferrer Casamitjana (Figueres, 1907-1981).

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/montgrins.html

Enric Cullell Sagols

15 abr.

Enric Cullell Sagols (Algèria 1897 – Cabanes 1937). Va iniciar la seva formació musical amb Enric Sans. Cap als 16 anys s’incorporà a l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, passà a l’Antiga Pep i més endavant a La Principal de Peralada (1927-1930?).

Va formar part d’altres grups musicals com La Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà, però rebutjà la gira per Europa. La malaltia va fer que el 1934 hagués de deixar la seva activitat musical.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Felip Cervera Marquès

8 març

Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.

Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.

Arxius com els de Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres i Músics per la Cobla conserven algunes de les composicions de l’autor:

Títol Tipus Any
Auba d’amor Sardana per a cobla
calàndria refila, La Sardana per a cobla
cant d’un aimador, El (Lo) Sardana per a cobla
Dos canaris Sardana per a cobla
Dos merlots Sardana per a cobla
dos ocellets, Els Sardana per a cobla
Dos passarells Sardana per a cobla  1907
enamorat, L’ Sardana per a cobla
Hermenegilda Sardana per a cobla
jorn de festa, El (Lo) Sardana per a cobla
ninyera, La Sardana per a cobla
Planys d’una pastora Sardana per a cobla  1883
Sardana curta n. 1 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 5 Sardana per a cobla
segadora, La Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Agustí Cervera Marquès

7 març

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

  • Dàlia
  • La Guerra de Cuba
  • La Muntanyesa
  • Records de Puigcerdà
  • Una Queixa d’amor
  • Flors boscanes
  • Les Aventures de Ketti
  • Merceneta
  • Cants d’amor
  • Pregant la Verge
  • Records de la platja de Garbet
  • Recordant la nostra infantesa
  • La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

  • Una Masurca a tres veus
  • Adiós a mi patria
  • Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Joan Badosa Compte

28 gen.

joan badosa sonabe 2013

Joan Badosa Compte (Roses, 1884-1968), fill del músic i industrial Enric Badosa va aprendre les primeres lliçons de solfeig i flautí de mà del seu pare. Amb 12 anys ja era un bon intèrpret i formava part de la Corporació Musical rosinca, una formació de 25 músics dirigida pel mestre Corredó, que també era el seu professor de piano.

Amb 15 anys s’interessa pel tible i als 18 ja n’és un bon intèrpret. També amplia els seus estudis de flautí i, ambdos instruments formarà part de l’Antiga Pep de Figueres com a solista. Amb l’Antiga Pep va viatjar a París i Londres on van enregistrar el primer disc de sardana de l’història.

Va formar part de La Principal de Palafrugell (1911 *) i La Principal de Peralada (1925-1927) i als anys 30 va entrar a La Selvatana alhora que feia d’interí a La Principal de la Bisbal.

L’any 1946 es reconstituí l’orquestra castellonina Els Rossinyols i s’hi va integrar fins que es va retirar.

Va escriure les sardanes: L’Enriquet (1946), Quimeta, La segona de la tarda, La guapa, Margarida (1947), Nebulosa, Poema del ciri, Cançoneta i Flors boscanes.

En col·laboració amb Josep Blanch Reynal va escriure: Heroica, Calaverada, Desvergonyida i La fi del món, la més coneguda, obligada de tible.

A l’arxiu de Músics per la Cobla disposen de les partitures de:

Cançoneta Sardana per a cobla
Enriquet, L’ Sardana per a cobla 1946
Margarita Sardana per a cobla 1947
Nebulosa Sardana per a cobla
Poma del ciri Sardana per a cobla

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Badosa_i_Compte

* Aquesta dada ha estat aportada per Oriol Oller l’11 de febrer de 2012.

Cobla Antiga Pep

27 gen.

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de  la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:

Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.

“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.

Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.

En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.

A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.

Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.

JOSEP GRAHIT, 1916″

La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.

Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.

El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.

EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″

Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

ANTIGA PEP 1946 sonabe 2013

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 40 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 30 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

 

antiga pep 7 sonabe 2013

antiga pep 6 sonabe 2013

antiga pep paris 1913 2013 sonabe

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 4 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 3 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 2 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep sonabe 2013

Antiga Pep, 1944? Font: Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

antiga pep 1907 2013 sonabe

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

antiga pep figueres 1928 2013 sonabe

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai

antiga pep programa 1904 sonabe 2013

Antiga Pep. 1904

antiga pep programa1909 sonabe 2013

Antiga Pep, 1909

antiga pep programa 1910 sonabe 2013

Antiga Pep 1910

antiga pep programa 1911 sonabe 2013

Antiga Pep 1911

antiga pep 1912 sonabe 2013

Antiga Pep 1912

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2

Webs relacionades i recomanades:

http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

http://www.josepcervera.net/

Cast Aiguabella Fàbrega

18 gen.
 aiguabella LA PRINCIPAL DE PERALADA 1924 sonabe 2013

La Principal de Peralada , 1924. Cast Aiguabella està assegut al centre de la fotografia

Cast Aiguabella Fàbrega (Figueres, Alt Empordà, 189? – 10 de febrer de 1938) fou un instrumentista de tible i compositor de sardanes. Fill del músic figuerec Ricard Aiguabella Algans i germà del també músic Miquel Aiguabella Fàbrega.

Va formar part de la Cobla-orquestra Canigó amb el seu germà Miquel i posteriorment de La Principal de Peralada,  Els Rossinyols de Castelló d’Empúries i l’Antiga Pep de Figueres. Morí en el primer bombardeig sobre Figueres durant la guerra.

Va escriure les sardanes Matinera i La Riallera, que es poden consultar a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Font de la foto: Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya de Josep Loredo.

%d bloggers like this: